L´home, espècie en autodestrucció

És curiòs observar les notícies i adonar-se de la capacitat permanent de l´espècie humana per cercar la destrucció de l´altre o de sí mateix. No es tracta només d´estar instal.lats en un sistema que destrueix el seu espai i entorn a partir d´un consumisme salvatge que ens fa assegurar que la voracitat i velocitat que tenim per destruir el planeta és la més ràpida mai vista a l´univers. A més, la violència de la nostra espècie envers els altres membres de la pròpia espècie és innegable i imparable. Totes les formes culturals per intentar imposar la cultura del respecte i l´educació envers la diversitat i les opinions de tot tipus, xoquen amb la realitat. Una dura realitat que ens porta a un camí sense sortida on impera més la llei del més fort i la violència, que aquell substrat cultural que ens diferencia de la resta d´espècies animals. Avui, penúltim día de l´any 2013, un període de l´any que hauria d´estar marcat en certa forma per una capa de bonança, aquests són els titulars dels mitjans: 

"Al menys 15 morts en un nou atemptat a la ciutat russa de Volvogrado";

"L´erupció del volcà Chaparrastique amenaça El Salvador";

"Joves armats, prenen la televisió a la República Democràtica d´El Congo";

"Obren foc a la residència de l´ambaixador alemany a Atenes";

"La identitat nacional de França està amenaçada pel multiculturalisme";

"Buenos Aires decreta l´emergència energètica pels talls de llum";

"La violència augmenta a Veneçuela malgrat la militarització de Maduro";

"Prissió per nou membres d´Al-Qaida per intentar matar al president del Iemen";

"Els estudiants islàmics mantenen el pols amb l´exèrcit d´Egipte";

"Troben cinc turistes morts en estranyes circumstàncies a la tomba d´un príncep paquistanès";

"Al menys 39 morts en bombardejos de l´aviació del règim sirià a Alepo";

....i així podríem estar en un fantàstic rosari de notícies que són d´igual impacte. Això referent a les comunicacions que els mitjans ens volen vendre, perquè com ja sabem n´hi ha molts d´altres escenaris "oblidats" pel poder mediàtic.

Em ve al cap l´escena d´aquella pel.lícula de "El quinto elemento" on la xicota protagonista, Milla Jovovich, que arriba per salvar el planeta davant la prevista destrucció d´un poder malèfic alienígena, plora de forma desconsolada en veure l´acció i capacitat de destrucció de l´home des de la seva aparició a la Terra, sobretot, els últimes segles XIX i XX. 

És necessari continuar en positiu, i en el camí del respecte i l´educació, de la cultura i la comprensió, però realment l´esperança de canvi a la nostra espècie és realment minsa. Haurem de confiar en la sort i en la natura. 

Au siau!

Les Pussy Riot en llibertat; la llibertat en llibertat provisional

La notícia de la llibertat de les dos joves activistes i integrants del grup punk rus Pussy Riot ha estat celebrada per tots aquells que es consideren persones i entre d´altres valors ens pronunciem a favor de la llibertat d´expressió. Les integrants del grup s'han retrobat a Krasnoiarsk, Sibèria oriental i han manifestat que continuaran lluitant per defensar els drets humans. María Aliojina, amb només 25 anys ja ha patit estar en un camp d'internament, el de Nijni-Novgorod. Nadezhda Tolokonnikova, de 24 anys, va sortir de l'hospital de la penitenciària on purgava pena. Les dues integrants de Pussy Riot sortien lliures al crit de "Rússia sense Putin!". Ambdues van ser condemnades per cantar contra el president rus en una catedral ortodoxa. Nadezhda i Maria van qualificar l'amnistia de "xou de relacions públiques" i van cridar al boicot dels Jocs de Sochi. Tolokónnikova i Aliójina estaven entre els tres membres de la banda detingudes després d'escenificar al 2012 una missa punk a la Catedral de Crist Salvador de Moscou on demanaven a la Mare de Déu que protegeixi a Rússia de Putin, per la qual cosa van ser condemnades per "vandalisme" agreujat per "odi religiós". Ambdues van tornar a la capital, després de ser excarcerades tres mesos abans de complir la seva condemna a dos anys de presó. La tercera jove, Yekaterina Samuzevich, havia quedat en llibertat condicional a l'octubre de 2012 per decisió del Tribunal Municipal de Moscou. Durant la conferència, les activistes van anunciar la creació d'un projecte per a la defensa dels drets dels presos russos, que es dirà "Zona del Dret", un joc de paraules que al·ludeix a les presons, ja que en el llenguatge col·loquial rus "zona" al·ludeix a presons i colònies de treball forçat. Aliójina va denunciar que a les penitenciàries hi ha moltes persones que viuen a la vora de la mort. 

La llibertat i els drets estan en perill mortal davant tants i tants dictadors i a sistemes diferents de molts punts del món, que en nom de l´autoritat i la moral es carreguen la llibertat. És una bona notícia que hagin estat alliberades però es també una alerta per tothom el cost de la llibertat i el dret a la llibertat d´opinió i d´expressió. 

En davant Pussy!

Au siau!

Rics més rics, en temps de crisi

La crisi no afecta a tots per igual. N´hi ha butxaques que no han notat els seus efectes, sinó que aconsegueixen sumar en l'actual situació econòmica i guanyar més diners. Els noms que figuren en aquesta llista són rics que han aconseguit incrementar les seves fortunes en aquest any. El guanyador és Warren Buffett, que ha vist créixer la seva riquesa en 37 milions de dòlars diaris al llarg de 2013, guanyant uns 12.700 milions de dòlars. Li segueix en el rànquing Bill Gates, que ha afegit 11.500 milions de dòlars a la seva fortuna. El tercer lloc és per Sheldon Adelson, el magnat dels casinos, que ja ha anunciat s'ha embutxacat aquest any 11.400 milions de dòlars. Completen el top cinc dos gurús tecnològics, Jeff Bezos i Marck Zuckerberg, que han afegit a les seves fortunes personals 11.300 i 10.500 milions de dòlars, respectivament. En conjunt, els deu milionaris que més diners van pastar aquest any van guanyar en conjunt 101.800 milions de dòlars, la qual cosa equivaldria a uns 10.200 milions de dòlars per cap. La suma de tots els seus patrimonis ascendeix a 347.000 milions de dòlars, la qual cosa suposa un increment del 41,6% pel que fa als diners que atresoraven al gener de 2013. Als cinc superics els segueixen Masayoshi Són, fundador i CEO de Softbank; Sergey Brin i Larry Page, creadors de Google; Lui Chee Woo, amo del grup empresarial xinès K. *Wah *Group; i l'inversor Carl Icahn, etc. A l´altre banda, la resta, un bon grapat de persones que es creuen alguna cosa i van passant la vida, sense adonar-se de l´autèntica realitat del món. Tot continuarà igual i les classes continuen marcant el territori cap a l´any vinent. 

Alegria, molta alegria. 

Au siau!

Investigacions sobre l´origen de l´home

Com més se sap sobre l´evolució humana, més s'aparta la realitat del que fins ara es coneix. El model clàssic mostra una fila d'homínids caminant mentre evoluciona fins a arribar a un sapiens. En el Plistocè, Euràsia estava habitada per quatre espècies humanes diferents: sapiens, neandertals, els denisovans i una quarta encara per determinar. Les excavacions estan revelant que aquestes quatre espècies van habitar els mateixos llocs i van arribar a tenir descendència comuna, barrejant els seus gens. Fa poc, Nature ha publicat un estudi que detalla el genoma neandertal més complet fins avui. El nou estudi s'ha elaborat a partir d'una falange de neandertal trobada el 2010 i que correspon al peu d'una dona adulta que va viure fa 50.000 anys a la cova de Denisova, situada al sud de Sibèria. Les restes descobertes indiquen que va ser habitada en diferents moments per sapiens, neandertals i un tercer grup que va rebre el seu nom de la cova. Els resultats revelen que la propietària d'aquell dit del peu era fruit d'una unió consanguínea. “Vam fer simulacions de diversos escenaris d'endogàmia i descobrim que els pares d'aquest individu neandertal eren mig germans d'una mateixa mare, o dobles primers carnals, o oncle i neboda, tia i nebot, avi i néta, o àvia i nét, detalla el coautor de l'estudi Montgomery Slatkin, de la Universitat de Califòrnia. Segons els investigadors, aquesta endogàmia sembla haver estat alguna cosa freqüent en els neandertals i denisovans a causa de la petita grandària de les seves poblacions. Els científics han comparat la seqüència amb la dels denisovans, amb un altre ADN neandertal procedent de la regió del Caucas i amb els genomes de 25 humans moderns, descobrint petjades genètiques que revelen un entrecreuament d'aquestes espècies al llarg del temps. La seqüència demostra que els neandertals estaven estretament emparentats amb els denisovans, amb els qui van compartir un ancestre comú fa uns 450.000 anys. 

Els autors de l´estudi subratllen que encara no es coneix durant quant temps aquestes quatre espècies humanes van arribar a coexistir, ja que la possible franja temporal d'entrecreuaments abasta des de fa 12.000 anys fins a fa 126.000. Hi ha proves que neandertals i sapiens van conviure a Euràsia durant 30.000 anys. No sabem si l'entrecreuament es va produir solament una vegada per la mescla d'un grup de neandertals amb els humans moderns, i no va tornar a ocórrer, o si tots dos grups van viure un al costat de l'altre i es van entrecreuar durant un període perllongat. En un comentari dels genetistes Ewan Birney i Jonathan Pritchard, escriuen: “Sembla que, en el Plistocè tardà, Euràsia era un lloc interessant per ser un homínid, amb individus d'almenys quatre grups separats vivint, coneixent-se i ocasionalment mantenint relacions sexuals”.

Au siau!

Un viatge al.lucinant!

L'Agència Espacial Europea ha llançat el dijous el seu satèl·lit explorador d'estels Gaia amb l'objectiu de produir un mapa tridimensional de la Via Làctica i comprendre millor l'evolució de la galàxia. El satèl·lit va ser llançat a l'espai des de la Guyana Francesa a les 06:12 hores a bord d'un coet rus Soyuz. Poc després del llançament, Gaia va desplegar el seu escut solar circular de 10 metres, moment crucial de la missió, ja que l´escut protegeix l'instrumental dels rajos solars alhora que absorbeix l'energia solar que requereix la nau.

Gaia es dirigeix a una òrbita estable entorn d'un punt anomenat Lagrange 2, a 1.5 milions de quilòmetres de la Terra. Quan arribi el mes proper, s'encendran els instruments del satèl·lit, que seguirà una trajectòria dissenyada a mantenir-ho sempre d'esquena al Sol. Estafa Prusti, científic del projecte va comparar l'objectiu de la missió amb el pas dels films bidimensionals al 3D. Amb els seus telescopis bessons, Gaia estudiarà la posició, distància, moviment, composició química i lluentor de mil milions d'estels, aproximadament l´ 1% dels 100 mil milions d'estels de la Via Làctica. Les dades ajudaran a determinar l'origen i l'evolució de la Via Làctica, va dir un altre dels científics a càrrec del programa *Gaia.

La importància principal d'aquesta missió és que revelarà la veritable història de la nostra galàxia. Gaia, que porta el nom d'una antiga deïtat grega, anirà molt més allà. Els científics comparen la precisió dels seus mesuraments amb la capacitat de mesurar el diàmetre d'un cabell humà a mil quilòmetres de distància.

L'agència europea diu que Gaia és la màquina descobridora per excel·lència perquè el seu complex instrumental permetrà als científics buscar les diminutes pertorbacions en els moviments dels estels que indiquen la presència de planetes propers.

Bon viatge Gaia!

Au siau!

El sexe, el millor motor de la vida

El sexe pot ser en un dels secrets per tenir bona salut, joventut i una vida més llarga. Com a mínim per a les mosques de la fruita. Un nou estudi de la Universitat de Michigan publicat a Science destaca que les mosques de la fruita mascle que perceben les feromones sexuals de les seves contraparts femenines però no tenen oportunitat d'apariar-se, van experimentar descensos ràpids en les reserves de greix, resistència a la inanició i més estrès. Les mosques que sexualment no van poder consumar l´acte van tenir vides més curtes, mentre el cas contrari va invertir els efectes negatius sobre la salut i l'envelliment. "Els nostres resultats permeten comprendre millor com la percepció sensorial i l'estat fisiològic s'integren en el cervell afectant a la salut i l'esperança de vida a llarg termini", afirma Scott D. Pletcher, professor en el Departament de Biologia Molecular i Fisiologia Integrativa de la Facultat de Medicina de la Universitat de Michigan i autor de l´estudi. Esperar sexe sense tenir recompensa sexual va ser perjudicial per a la seva salut i va reduir vida. L'equip d'experts de la UM va usar manipulacions sensorials per donar a la mosca comuna de la fruita mascle, la percepció que estaven en un ambient sexualment ric en exposar-los als mascles genèticament modificats a produir feromones femenines. Els investigadors també van ser capaços de manipular les neurones específiques responsables de la percepció de feromones, així com parts del cervell relacionades amb la recompensa sexual. Aquestes dades poden proporcionar la primera evidència directa que l'envelliment i la fisiologia estan influenciats per la forma en què el cervell processa les expectatives i recompenses diu Pletcher. Sexe és vida. Fem sexe.
Au siau!

Un bon troç de l´Univers en 1 minut

L'Agència Espacial Europea ha fet públic un vídeo que mostra en ordre cronològic les més de 37.000 observacions científiques realitzades per l'observatori espacial Herschel al llarg de tota la seva missió, condensada en menys d'un minut. Aquesta seqüència abasta des del dia del llançament, el 14 de maig de 2009, fins al dia 29 d'abril de 2013, quan aquest observatori en l'infraroig va realitzar la seva última observació. Creuant el centre del gràfic es pot veure el plànol de l´eclíptica, sobre el qual es representa la trajectòria dels planetes vista des de la posició orbital de Herschel entorn del punt situat a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en direcció oposada al Sol. La línia amb forma de ferradura representa el Plànol Galàctic, la direcció en què es troba la majoria de la massa de la Via Làctica. Herschel va observar gairebé una desena part de tot el firmament al llarg de 23.500 hores, mostrant-nos un Univers fins ara desconegut. Aquesta missió va estudiar el naixement dels estels i la formació de les galàxies, i va seguir les petjades de l'aigua a través del cosmos, des dels núvols moleculars als estels nounats i els seus discos protoplanetaris. Les seves dues càmeres/espectròmetres, PACS i SPIRE, van realitzar uns dos terços de les observacions de Herschel. Les seves observacions estan representades en color groc. Totes les dades de Herschel estan a la disposició de la comunitat astronòmica internacional. Veieu les imatges al següent enllaç:

http://www.astrofisicayfisica.com/2013/11/las-37000-observaciones-cientificas-del.html 

Au siau!

Economia

Un de cada tres espanyols afirma no tenir diners després de pagar les factures. Mentre al nostre país el percentatge de ciutadans que declara quedar-se sense liquiditat després d'afrontar els seus deutes és del 33%. L'Informe de Pagaments de Consumidors 2013, que es realitza entre 10.000 europeus de 21 països, també conclou que el 25% dels ciutadans nacionals considera no tenir diners suficients per a una vida digna. Quant a la raó principal que provoca aquesta falta de liquiditat els espanyols assenyalen a la desocupació. Així mateix, la majoria no demanen préstecs per abonar les seves despeses fixes mensuals sinó que administren els seus ingressos per fer-ho. Des del 2007, el nombre d'aturats no ha parat de créixer fins a arribar al màxim històric aconseguit en el primer trimestre de 2013, quan es va superar el llistó dels 6 milions de persones sense treball. Si a això li unim les retallades salarials a partir de l'aprovació de la reforma laboral. 

Dels 507 espanyols, un de cada tres llars reconeix que després de fer front al pagament de les factures, no disposa de diners per viure. L'estudi no ofereix dades comparables amb altres països veïns, però sí ho fa a partir d'una altra pregunta en la qual planteja a les 10.000 famílies enquestades si disposa d'una renda suficient per portar una vida digna. La bretxa entre nord i sud és evident. Solament el 14% dels danesos considera que no disposa d'una quantitat suficient de diners. El percentatge creix lleument fins al 17% a Noruega, el 18% a Àustria, el 19% a Alemanya o el 20% a Holanda. En l'altre costat se situen Espanya, en el qual la xifra de persones amb dificultats s'eleva al 25%, o Portugal o Itàlia, amb un 29%. 

En el cas d'Espanya, les dades més rellevants de l'estudi se centren en com han afrontat les llars espanyoles la disminució de la renda disponible com a conseqüència de la pujada d'impostos, de l'alça de la desocupació o de les retallades salarials. Enfront de la tendència de les administracions públiques de demorar els pagaments als seus creditors o de les empreses privades de finançar-se a costa de no abonar els deutes als seus proveïdors, les famílies espanyoles han optat majoritàriament per reduir el seu consum per tractar de quadrar els pressupostos familiars. Les llars han optat per deixar de consumir com a única alternativa a la menor renda disponible. “El que més li sorprèn als països del Nord d'Europa és el fet que a Espanya, amb una taxa de desocupació del 25%, no hi hagi un gran nombre de persones en el llindar de la pobresa”, van sostenir fonts de l´estudi. En la seva opinió, aquesta situació encara no s'ha produït a Espanya i en altres països del sud d'Europea, com Itàlia o Portugal, per la generalització de la solidaritat entre generacions, que ha permès que el matalàs familiar serveixi per esmorteir problemes sobrevinguts.

Au siau!

Aprovada la setena llei d´educació de la democràcia

El Parlament a Madrid ha aprovat avui la nova llei d´educació, mal anomenada Llei Wert. Ho ha fet només amb els vots del partit governant, i això no és un bon senyal, sigui quin sigui el color del partit al poder. I no ho és, per la importància que ha de tenir l´educació i l´ensenyament, pels joves i pel futur d´un país. El debat generat al llarg de més de 14 mesos de tramitació parlamentària, reflexa per un costat la gran confrontació viscuda entre diverses formes d´entendre l´ensenyament. Però també sens dubte, el ser per totes parts ben curt d´alçada per poder arribar a acords després de tants mesos. Mal assumpte. Finalment en el mateix debat d´aprovació final, moltes declaracions dels partits de l´oposició en què prometien una nova llei si arribaven al poder. És realment trist. Semblen els nens i l´educació una joguina en mans de senyors que esbufeguen molt, que xerren molt, que tenen molts interessos, però on el nen no es veu enlloc. I el país tampoc. Cap altre grup de la càmera ha votat a favor, la qual cosa ha ofert la imatge més clara d'aquest nus allunyat del diàleg, de la negociació i de posar per davant el que és realment important. Jo només veig que no només són els partits qui rebutjen la norma aprovada sinò també una àmplia majoria de la comunitat educativa, pares, associacions d´estudiants, etc. I és veritat però la necessitat d´actuar i de fer una llei millor que reguli una faceta social tan estratègica com l´ensenyament. Però no així, senyors, no així. És veritat que la taxa d´abandonament escolar és brutal i que els resultats en comparació amb molts països és més que mediocre. Però un tema tan trascendent requereix alçada de mires i pactes d´estat. No ha estat així. Només polèmiques una rera altra: recuperació de les més que antigues revàlides al final d'ESO i batxillerat, itineraris diferents durant l'etapa obligatòria segons la línia que un vulgui, matèries principals els continguts dels quals controlarà més l'Estat, especialització de centres i autonomia, competició, assignatura de religió i alternatives,etc. 

Ara ja no n´hi ha espai per la reflexió. Ja tenim la setena llei d´educació en 30 anys, i sembla que no serà 

l´última. Ningú lluita per la qualitat en l´educació. Ningú reflexiona sobre les bases reals dels sistemes educatius que tenen èxit. No és just, i ho pagarem, sens dubte. Sort.

Au siau!

El tresor del Louvre des de casa

Les obres del museu del Louvre de París, el museu més visitat del planeta i tot un tresor de la història del món, podran ser ara també vistes des de casa o qualsevol altre lloc. El Louvre i Nintendo han llançat una guia multimèdia per a les consoles Nintendo 3DS, que permet veure les obres i sales del museu en tres dimensions sense ulleres especials. Nintendo 3DS Guide: Louvre és una versió ampliada de l´audioguía oficial que es va llançar al 2012 al museu de la capital francesa i que permet als visitants del museu veure detalls i dades de les obres i escoltar comentaris d'experts mitjançant consoles que es lloguen al centre. Ara, la guia, que va estar supervisada pel Premi Príncep d'Astúries Shigeru Miyamoto, es podrà comprar a la consola per 19,95 euros mitjançant descàrrega. Hi haurà una edició física però aquesta solament es podrà adquirir al propi museu. La guia multimèdia inclou 600 fotografies de les obres d'art, més de 30 hores 

d´audiocomentaris i més de 400 imatges de les sales del museu, algunes d'elles panoràmiques en 3D de les galeries. Entre les imatges d'obres d'art, hi ha 150 fotografies en alta resolució en 2D que permeten fer zoom i observar els seus detalls, així com models en tres dimensions d'algunes escultures, la qual cosa permet que siguin vistes des de diferents punts de vista.

Obrir la cultura és un goig per la ment i l´intel.lecte de les persones. Felicito gratament als inventors de la idea i esperem emprear-la amb seny tant al Louvre com a la resta. Visca la cultura!

Au siau!

Trobat proves de vida a la Terra de fa 3.500 milions d´anys

Un equip de científics ha descobert al nord-oest d'Austràlia un complex ecosistema fossilitzat de microbis de gairebé 3.500 milions d'anys, que es creu es tracta de les evidències més antigues de la vida a la Terra. Aquestes estructures sedimentàries induïdes per microbis, que van ser trobades en una zona rocosa situada en una remota zona de la regió de Pilbara, poden ser l'evidència més antiga de la vida a la Terra, segons el científic de la Universitat d'Austràlia Occidental, David Wacey. Recerques científiques prèvies van derivar en el descobriment de microfósils i d'estromatòlits de menor antiguitat que les estructures sedimentàries trobades a Pilbara. El descobriment d'aquest sistemes fa que les evidències de les primeres formes de vida a la Terra se situïn uns quants milions d'anys enrere. "Quan aquests microbis estaven vius interactuaven amb els sediments en els quals vivien i creaven petites comunitats en les quals es donava tot tipus d'ajuda per sobreviure en el que hauria estat un ambient molt difícil", va descriure l'expert. El científic va explicar que el descobriment es caracteritza per incloure "fragments de microbis degradats en les quals no es pot apreciar la seva forma original". Les roques sedimentàries on s'han trobat les restes d'aquests microbis probablement són les més antigues i millor preservades de la Terra, i s´ha esmentat que el descobriment podria contribuir en àrees com la recerca espacial.

Au siau!

Has d´aixecar-te i intentar-ho

"On hi ha desig,

n´hi haurà una flama,
on hi ha una flama,
algú va a cremar-se,
però solament perquè cremi,
no significa que et vagis a morir,
has d'aixecar-te i intentar-ho, i intentar-ho, i intentar-ho,
has d'aixecar-te i intentar-ho, i intentar-ho, i intentar-ho,
has d'aixecar-te i intentar-ho, i intentar-ho, i intentar-ho".

(de la canço "Try", de Pink). Sentiu-la

Palosanto: torna Bunbury

Enrique Bunbury, excantant i alma mater del grup Héroes del Silencio i que porta un bon camí en solitari, ha tret un nou treball. És un home singular en Bunbury, tant en la seva forma d´entendre la vida com en la seva activitat,. Pero això, lluny del que solen fer la majoria dels mortals, el que ha de fer és encuriosir-nos, cercar aquest punt diferent per ampliar els punts de vista de l´home. Ara ja fa dies que camina amb el seu nou disc, Palosanto. El treball, trenca amb idees preconcebudes amb una primera part sorprenent i so molt fi on barreja calidesa i polidesa. Les lletres són elaborades, i amb sentit tal com acostuma aquest artista que no deixa indiferent i inciten a la reinvenció, al canvi. Els títols de les cançons reclamen aquest canvi: Desperta, Més alt que nosaltres només el cel o Els immortals. Salvavides acull cors góspel, i Bunbury es mostra actiu i social, amb les cançons Hi haurà una guerra als carrers i Destrucció massiva.

La segona part de Palosanto inclou Fill de Cortès, Mar de dubtes, Esmento quan dic que ho sento, Nostàlgies imperials, Plànol seqüencia i Causalitats, reflexionant sobre un món que podria canviar a partir de la revolució personal.

El pefil de Bunbury es veu en part en una de tantes entrevistes que li han fet amb motiu del seu nou treball: 

"A Palosanto habiten moltes veus. I Els immortals pertany a aquesta part del disc en la qual l'escepticisme i el sarcasme neguen les possibilitats d'aquest canvi. Ens recorden que aquest és el millor dels mons possibles; el millor dels sistemes possibles. I tiren el fre a les esperances i noves idees.

-Llavors, han servit d'alguna cosa moviments com el 15-M?

-El 15-M o YoSoy132 a Mèxic o el moviment estudiantil a Xile o Occupy Wall Street en USA no són moviments fracassats. Fa pocs anys crèiem que els joves i la societat vivien com el ruc seguint a la pastanaga, sense plantejar-se res. Arran d'aquests moviments ja ningú és així. Tot està en qüestió. La democràcia, el sistema econòmic mundial, la monarquia, la constitució… Ja no creiem en mentides apreses. La llavor està plantada. La seva evolució està per veure".

Toma ya! Gaudiu-ho.

Au siau!

Martí i Pol

En record del desè aniversari de la mort d´en Miquel Martí i Pol, el seu poema "No em parleu de somnis":

No em parleu de somnis

que d'això hi entenc
sort n'hi ha d'aquest estat
eteri, intangible o fonedís,
depèn del tarannà de cadascú.
No em parleu de somnis
que per ells nit i dia visc
molt lluny d'una realitat
que cada cop menys m'agrada
I no és pas per defugir
responsabilitats adquirides
si més no és per sobreviure
al somni del malson quotidià
que és la crua realitat.
No em parleu de somnis
si mai no heu somiat,
és gràcies a ells que visc
tan allunyat com puc
de la feixuga realitat.

En memòria d´Albert Camus

Dies enrera s´ha celebrat el centenari del naixement d´Albert Camus. Novel·lista, assagista, dramaturg, filòsof, periodista, analista dels problemes de consciència de l'ésser humà. 

El mite de Sisif, (Sísif representa un home castigat pels déus de l'Olimp, per culpa de la seva astúcia per burlar la mort, i el condemna a pujar una roca fins al cim d'una muntanya una vegada i una altra en un camí d'eterna tornada) va servir a Camus per analitzar el suïcidi o el contrasentit de la vida, plantejades des de la filosofia de l'absurd, que té com a base que la vida humana és insignificant. Camus ha estat un dels grans autors del segle XX, rebent el 1957 el Nobel pel conjunt de la seva obra. L´autor d´obres immortals com L'estranger o La pesta va escriure "La memòria dels pobres està menys alimentada que la dels rics, té menys punts de referència en l'espai, ja que rares vegades deixen el lloc on viuen, i també menys punts de referència en el temps, immersos en una vida uniforme i grisa".

Albert Camus va néixer en el si d'una família humil. Camus es va criar pobre, però encoratjat pels seus professors es va matricular a filosofia. Va fundar una companyia de teatre, va treballar com a periodista, i va exercir com a lector de textos a l'editorial Gallimard. Amb 29 anys va publicar L'Estranger, la seva novel·la més aplaudida i una reflexió en primera persona del singular sobre les conseqüències morals de l'assassinat i la indiferència davant la mort, que arrenca amb: "Avui ha mort mamà. O potser ahir. No ho sé". Als anys següents va escriure El Malentès i El Mite de Sísif que com Calígula, abunden sobre la filosofia de l'absurd, per trobar el significat de la vida. Va travar amistat amb Jean-Paul Sartre i va mantenir amb ell una relació de deu anys. 

Coincidint amb el centenari del seu naixement, l'exposició Albert Camus, ciutadà del món de la Ciutat del Llibre d´Aix-en-Provence explora en deu eixos temàtics les seves amistats, el seu llenguatge o els seus racons predilectes. Pot visitar-se fins al proper 5 de gener en aquesta localitat francesa.

Au siau!

La cultura fa un pas endavant

El món de la cultura fa un pas endavant per la seva defensa. Segons ha manifestat el pintor Angel Aragonés “concerneix a tots i suposa la dignitat d'un país”. Un grup d'artistes i persones de l'àmbit cultural s'han donat cita al Teatre Fernan Gómez per presentar la Plataforma en Defensa de la Cultura. Ja en el moment de la seva creació, s'han unit 43 associacions, col·lectius i agrupacions de diferents sectors del món cultural. La plataforma pretén crear una veu única a l´estat que conjumini a representants de les diverses seccions i parts culturals per avançar en una sèrie de fites que, al seu parer, estan matant la cultura: la lluita contra el 21% d'IVA cultural, l'exigència d'una cultura accessible i de qualitat per a tots i el seu reconeixement com a interlocutors en normes i lleis que són d´enorme importància per salvaguardar la cultura,com són l'elaboració de la Llei de Propietat Intel·lectual, la Llei de Mecenatge i la de Patrimoni Històric. A la sala de Columnes del Cercle de Belles art, unes 300 oltant de 300 persones s'han reunit en assemblea constituent, per a la presentació de l'esborrany del manifest,successives esmenes i votació. N´hi havia cares conegudes com les dels actors Pilar i el seu fill Carlos Bardem, Tina Sanz o Aitana Sánchez-Gijón. “Els successius Governs no han desenvolupat una política cultural, sinó que han seguit amb l'estat d'inèrcia actual. Han apadrinat el divorci entre societat i cultura”, han llegit Ángel Aragonés i Alicia Torija, vicepresidenta de Madrid Ciutadania i Patrimoni. 

Rubén Gutiérrez, en representació de la SGAE, ha recordat les xifres *demoledoras de l'últim Anuari de les arts escèniques, musicals i audiovisuals confeccionat presentat per la societat, amb algunes de mostra: la pèrdua d'un terç d'espectadors en les arts escèniques en cinc anys; en un 20% quan es parla del públic. Els portaveus de la plataforma han projectat una manifestació en suport de la cultura pel 14 de desembre. 

La cultura és prioritària. La cultura som nosaltres. L´home és cultura. El nostre món és cultura. Pel bé de nosaltres i del nostre món, no n´hi ha més que està amb la cultura. Ara i sempe. 

Au siau!

Viatjant cap a Mart

Jonatan Peris en el seu llibre Podem viatjar a Mart?, ens ha fet cinc cèntims del que serà una realitat. El primer viatge tripulat a Mart es produirà a la dècada del 2030 i durarà entorn de dos anys i mig (amb els catorze mesos d'anada i tornada). El projecte tindrà diversos llançaments espacials, alguns d'ells fins i tot anys abans que es procedeixi a l'enviament dels astronautes. Peris, un estudiant d'Enginyeria Industrial de la Universitat de Saragossa que ha estat triat per la Mars Society Espanya com un dels sis tripulants que participaran en una simulació de viatge al planeta vermell, que es farà al desert d'Utah, a Estats Units el 2015. Arribar a Mart suposarà per a la humanitat, el primer pas" per colonitzar el planeta i perquè el turisme espacial es converteixi en una possibilitat certa. 

Peris ha recollit en un llibre com seria aquest viatge a Mart, els problemes i avantatges que implicaria.

Es mostra convençut que l'home arribarà a trepitjar el planeta vermell a la dècada dels 30 amb el ràpid avanç de la tecnologia. S´han de solventar en primer lloc encara els problemes logístics de viatge i d´altres més complexos com les afeccions en els músculs que provoca la falta de gravetat o els riscos que suposa l'exposició a la radiació. Jonatan ens explica que per exemple, s'està estudiant implantar una sèrie de robots a escala nanométrica en el flux sanguini, que serien capaços de detectar una malaltia abans de la seva aparició o reparar ossos i músculs, a causa de debilitat adquirida per la falta de gravetat. La preparació psicològica dels astronautes per afrontar una missió d'aquestes característiques és un altra dels assumptes que requereix veure com es pot salvar. Peris aborda en el seu projecte final de carrera aquesta qüestió: s´ha d'estudiar amb precisió l'activitat cerebral i el rendiment cognitiu de l'astronauta, davant determinades situacions de no tornada que poden provocar un alt nivell d'estrès. L'arribada de l'home a la Lluna en 1969 és un clar exemple, de com, amb el suport del poder, es pot dur a terme una missió espacial, que, a més, va ser possible gràcies a una tecnologia que avui dia s'ha quedat totalment obsoleta. Serà un gran repte per la humanitat, però una fita que segur ens obrirà més coneixement de la nostra ubicació a l´univers. Avui tenim una sonda sobre el planeta que ens lliura fotografies i informació, recull terra i roques i ens diu com és l´atmosfera del planeta. Demà, trepitjarem Mart. Queda molt, però el camí ja està traçat.

Au siau!

L´Univers més a prop, l´home més a prop

Perquè un planeta fora del nostre Sistema Solar pugui albergar teòricament algun tipus de vida, ha d'estar situat a una distància del seu sol que li permeti tenir aigua líquida en la seva superfície, com succeeix a la Terra. Aquest àrea és la que els astrònoms denominen zona habitable. Així, si un planeta orbita a una distància molt petita del seu estel serà un món extremadament calorós i si està massa allunyat, seria un planeta gelat. I en la Via Làctica, quants estels similars al Sol tenen planetes de la grandària de la nostra Terra a la seva zona habitable? Aproximadament una de cada cinc, segons un equip de científics de les universitats de Califòrnia i Hawaii. En concret un 22% dels estels semblants al Sol tenen planetes amb una grandària i una temperatura similar a la Terra en la nostra galàxia. No obstant això, aclareixen que el fet que puguin teòricament tenir aigua, i per tant, algun tipus de vida, no significa que la tinguin. Un planeta de la grandària de la Terra a la seva zona habitable més propera a nosaltres probablement està a 12 anys llum i podem veure-la a simple vista. Els investigadors van utilitzar dades recaptades pel telescopi Kepler i pel terrestre Keck d'Hawaii per trobar estels semblants al Sol i planetes que tinguessin un radi que fora entre una i dues vegades el de la Terra i que rebessin una radiació del seu estel equivalent a entre una i quatre vegades la que la Terra. Els estels són els maons de la galàxia, doncs condueixen la seva evolució i faciliten als planetes ports estables. Quan un estudia els estels, realment explora la galàxia i el lloc que ocupem en ella. Des que es va descobrir, fa 20 anys, el primer exoplaneta o planeta fora del nostre Sistema Solar, els científics han confirmat l'existència de més de mil. La majoria són molt més grans que la Terra.

Vida a prop nostre, un escenari real. ¿Tindran el mateix problema que nosaltres? De moment, haurem d´esperar i seguir estudiant qui som, què som, per què estem, perquè som.

Au siau!

La llum de l´Univers va aparèixer de forma progressiva

L'Univers va començar a expandir-se amb el Big Bang fa uns 13.700 milions d'anys i al principi tot era fosc, fins que va arribar la claredat com a part d'un procés de "encès" progressiu, segons ha manifestat el prestigiós astrònom Richard Ellis. L'astrofísic ha participat a Madrid, a una conferència sobre les primeres galàxies que van poblar l'Univers. Ellis ha afirmat que les evidències apunten al fet que la claredat de l'Univers es va produir progressivament i no de forma sobtada. Aquest expert en cosmologia ha afegit que "som a punt de trobar la primera generació d'estels" en l'Univers. Ellis confia que el telescopi espacial James Webb, que es llançarà el 2018, permetrà visualitzar objectes en un espai de temps 200 milions d'anys més enrere de l'aconseguit fins ara. L´astrofísic lidera un dels projectes internacionals de la propera generació de telescopis, el de Trenta Metres (*TMT), que es construirà a Hawaii i les obres dels quals es preveu que acabin per 2021-2022. Curiosament, ha dit, avui se sap més sobre com van transcórrer els primers centenars de milers d'anys després del Big Bang que sobre la formació dels primers estels i galàxies. Aquest procés es va produir més tard, probablement quan el cosmos rondava els cent milions d'anys, però es té més informació de l'inici de l'Univers, del temps zero, gràcies a l'anomenada radiació de fons còsmic que encara avui arriba tot el cel com un reflex de l'explosió inicial. Per contra, de les primeres galàxies no arriba gaire llum, i per això, pels científics, es tracta de l'última frontera o peça per conèixer per completar el coneixement de la història còsmica.

De mica en mica anem reconstruint el que som. I arribarem. Segur. Som pobres viatgers.

Au siau!

La brutalitat de la intolerància

El règim talibà, en la seva estricta i radical aplicació de la Sharía, ha donat ales a un tracte marginal a la dona que ha provocat la indignació i l'estupor internacional, estupor que no porta enlloc, perquè no es modifica res. Él maltractament i abús permanent a què sotmeten a les seves dones és impressionant La RAWA -Associació Revolucionària de les Dones d'Afganistan- ha volgut denunciar-ho amb un llistat de 29 punts, a cadascú més vexatori i humiliant en què es denigren els drets humans més bàsics. Segons els talibans solament volen "crear ambients segurs, on la castedat i dignitat de les dones siguin per fi sacrosantes, tal com recullen les creences Pashtuns sobre la vida en purdah (pràctica per ocultar la vida femenina en públic)". La realitat és un tracte com animals i i sotmetre-les durant tota la vida com esclaves. La llista amb la qual la RAWA denuncia la situació de les dones a la zona afganesa i pakistanesa d´influència, és la següent: 

1 Completa prohibició del treball femení fora de les seves llars.

2- Completa prohibició de qualsevol tipus d'activitat de les dones fora de casa tret que sigui acompanyades de la seva mahram (parentiu proper masculí com a pare, germà o marit).

3- Prohibició a les dones de tancar tractes amb comerciants masculins. 

4-Prohibició a les dones de ser tractades per doctors masculins.

5- Prohibició a les dones d'estudiar en escoles, universitats o qualsevol altra institució educativa 

6- Requeriment a les dones per portar un burka que les cobreix del cap als peus.

7- Assots, pallisses i abusos verbals contra les dones que no vesteixin d'acord amb les regles talibà 

8- Assots en públic contra aquelles dones que no ocultin els seus turmells. 

9- Lapidació pública contra les dones acusades de mantenir relacions sexuals fora del matrimoni 

10- Prohibició de l'ús de cosmètics (a moltes dones amb ungles pintades els han amputat els dits).

11- Prohibició de parlar o estrènyer les mans a homes que no siguin mahram.

12- Prohibició de riure en veu alta (cap estrany ha de sentir la veu d'una dona).

13- Es prohibeix a les dones portar sabates amb talons, que poden produir so en caminar

14- Prohibició de muntar en taxi sense el seu mahram.

15- Prohibició a les dones de tenir presència a la ràdio, televisió o reunions públiques 

16- Prohibició de practicar esports o entrar en qualsevol centre o club esportiu.

17- Prohibició a les dones de muntar amb bicicleta o motocicletes.

18- Prohibició a les dones de portar indumentàries de colors vitosos 

19- Prohibició a les dones de reunir-se amb motiu de festivitats 

20- Prohibició a les dones de rentar roba en rius o places públiques.

21- Modificació de tota la nomenclatura de carrers i places que incloguin la paraula «dona».

22- Prohibició d'apuntar-se a les balconades dels seus pisos o cases.

23- Opacitat obligatòria de totes les finestres, perquè les dones no puguin ser vistes des de fora 

24- Prohibició als sastres de prendre mesures a les dones i cosir roba femenina. 

25- Se'ls prohibeix l'accés als banys públics.

26- Prohibició a les dones i als homes de viatjar en el mateix autobús. Els

autobusos es divideixen 

27- Prohibició d'usar pantalons acampanats, encara que es portin sota el burka. 

28- Prohibició de fotografiar o filmar a dones. 

29- Prohibició de publicar imatges de dones impreses en revistes i llibres, o penjades en els murs 

A part de les anteriors restriccions hi ha altres legislacions com la prohibició d'escoltar música, de veure pel·lícules, celebrar el tradicional any nou el 21 de març. 

¿I després volem creure en fes i creences? Tot el nostre suport a RAWA en la seva lluita contra aquesta brutalitat contra la dona.

Au siau!

Jugant entre la vida i la mort

Un estudi de la Universitat de Califòrnia revela un rellotge biològic en el nostre genoma que pot donar-nos coneixement sobre per què els nostres cossos envelleixen i com frenar el procés. Publicats a Genome Biology, les troballes poden oferir informació sobre el càncer i la recerca amb cèl·lules mare. Mentre que rellotges anteriors s'han relacionat amb la saliva, les hormones i els telómers, la nova recerca és la primera a identificar un rellotge intern capaç de mesurar amb precisió l'edat de diversos òrgans, teixits i tipus de cèl·lules. Inesperadament, el rellotge assenyala que algunes parts de l'anatomia envelleixen més ràpidament que d´altres. Per lluitar contra l'envelliment, en primer lloc hi ha una forma objectiva de mesurar-ho: "trobar el conjunt de biomarcadors que mantenen l'hora en tot el cos ha estat un desafiament de quatre anys", va explicar Steve Horvath, professor de Genètica Humana a l'Escola de Medicina d´UCLA. Per crear el rellotge, Horvath es va centrar en la metilació, un procés natural que altera químicament l'ADN. Aquest expert va investigar 121 conjunts de dades recollides pels investigadors que han estudiat la metilació en els teixits humans sans i cancerosos. Recollint informació de prop de 8.000 mostres de 51 tipus de teixit i cèl·lules de tot el cos, va traçar com l'edat afecta als nivells de metilació d'ADN des del prenaixement als 101 anys. Per identificar el rellotge, es va concentrar en 353 marcadors que canvien amb l'edat i estan presents en tot el cos. Horvath va provar l'eficàcia del rellotge mitjançant la comparació de l'edat biològica d'un teixit a la seva edat cronològica i, quan el rellotge va resultar exacte en diverses ocasions, va quedar atordit. "És sorprenent que es pugui desenvolupar un rellotge que marca el temps amb fiabilitat a través de l'anatomia humana", va admetre. Horvath va analitzar també les cèl·lules mare pluripotents, cèl·lules adultes que han estat reprogramades a un estat de cèl·lula mare embrionària, la qual cosa els permet formar qualsevol tipus de cèl·lula en el cos i continuar dividint-se indefinidament.

En principi, el descobriment prova que els científics poden retrocedir el rellotge biològic del cos i restaurar-ho a zero, però, la gran pregunta és si el rellotge biològic controla un procés que condueix a l'envelliment. Finalment, Horvath va descobrir que el ritme del rellotge s'accelera o ralenteix en funció de l'edat d'una persona. "El tic-tac del rellotge no és constant-va explicar-. És molt més ràpid quan naixem i durant el creixement dels nens a adolescents i després disminueix a un ritme constant en arribar als 20". Felicitats Horvath! Treient els nostres ulls entre els estels de les galàxies més llunyanes i navegant entre les cèl.lules del nostre propi cos, estem cada vegada més a prop de saber qui som i per què estem aquí! Tant de bó, pugui continuar treballant. 

Au siau!

Científics diuen haver provat l´existència d´un ser superior

Dos matemàtics de Berlín i Viena han constatat el Teorema de Gödel amb l'ajuda d'un ordinador. El Teorema proclama que existeix un ser superior. Els científics Christoph Benzmüller, de la Universitat Lliure de Berlín, i Bruno Woltzenlogel de la Universitat Tècnica de Viena, han provat informàticament el teorema de Gödel, desenvolupat el segle passat pel matemàtic austríac Kurt Gödel i que conclou que sobre la base dels principis de la lògica ha d'existir un ser superior. A la fi dels anys 70 Gödel va argumentar que, per definició, no pot existir res més gran d'un ésser suprem, i va proposar mitjançant argumentacions lògic-matemàtiques l'existència de Déu. La seva intenció era demostrar que l'anomenat argument ontològic de l'existència de Déu és vàlid. Ara, els científics han demostrat, amb un Mac, que la seva argumentació era matemàticament correcta. En aquest sentit, els investigadors han subratllat que aquest treball, publicat en Arxiv.org, té més que veure amb la demostració que una tecnologia superior pot ajudar a la ciència, que amb la teoria que Déu existeixi o no. Benzmüller ha assenyalat que la prova ontològica era un bon exemple d'alguna cosa inaccessible en les matemàtiques o de la intel·ligència artificial, que s'ha resolt amb la tecnologia actual. En la seva opinió, el fet que la formalització d'aquests teoremes complicats es puguin realitzar amb ordinadors no professionals obre possibilitats. Finalment, la lògica -tan magnífica i perversa-ens torna al vell debat de la necessitat d´arribar a la conclusió que algú ha pogut crear perquè sempre n´hi ha un inici que no sembla poder explicar-se des del punt de vista racional i requereix, autos de fe. Deia ja William Paley: "No pot haver disseny sense dissenyador, invent sense inventor, ordre sense elecció". Jo, una tant més terrenal, recordo les paraules de David Papineau en el seu llibre Filosofia: "Tenir fe en Déu, sol ser el resultat d´haver crescut en certa cultura, més que la conseqüència del debat filosòfic".

Au siau!

En tribut de Lou Reed

Lewis Allen Reed, Lou Reed, ha estat un poeta, cantant i músic, icona del rock, gran artista, gran poeta, ha mort fa unes hores, però la seva influència ha estat, és i serà per tots els amants de la música. En el seu tribut la traducció de Perfect day

És un dia perfecte.

Bevent sagnia al parc.

I més tard, quan es fa fosc,

anar-nos a casa.

És un dia perfecte.

Donant de menjar als animals del zoo.

Després veure una pel·lícula,

i després a casa.

Oh, és un dia perfecte.

M'alegro d'haver-ho passat amb tu.

Oh, que dia tan perfecte.

Estic penjat per tu.

És un dia perfecte,

ningú fa cas dels problemes.

Passant el cap de setmana sols

és tan divertit.

És un dia perfecte,

m'has fet oblidar-me de mi mateix.

Vaig creure que era una altra persona,

una bona persona.

Oh, és un dia perfecte.

M'alegro d'haver-ho passat amb tu.

Oh, que dia tan perfecte.

Estic penjat per tu.

Un recull el que ha sembrat.

Un recull el que ha sembrat.

Au siau!

Trobada la galàxia més llunyana coneguda

Un equip d'astrònoms nord-americans ha descobert la galàxia més llunyana coneguda, la llum de la qual va ser emesa quan l'Univers només tenia només 700 anys de vida, un 5 per cent de la seva edat actual de 13.800 milions d'anys. La galàxia, batejada com z8-GND-5296, la fa única comparada amb altres descobriments, ja que la seva distància ha pogut ser confirmada per un espectrògraf. La galàxia va ser detectada mitjançant imatges infrarogs preses pel Telescopi Hubble, i la seva distància confirmada per les observacions del sofisticat espectrògraf MOSFIRE del Telescopi Keck a Hawaii. Estudiar les primeres galàxies resulta difícil perquè quan la seva llum arriba a la Terra s'ha desplaçat cap a la part infraroja de l'espectre a causa de l'expansió de l'Univers, un fenomen anomenat desplaçament roent (redshift). Per això, els astrònoms recorren a espectrògrafs cada vegada més sensibles situats en telescopis a la Terra, que poden mesurar el desplaçament roent de la llum de la galàxia, que és proporcional a la seva distància. Aquests descobriments aporten pistes sobre el naixement de l'Univers i suggereixen que pot albergar zones amb una formació d'estels més intensa de la qual es creia. .Amb la construcció de telescopis cada vegada més grans a Hawaii i Xile i del telescopi James Webb en l'espai, a la fi d'aquesta dècada els astrònoms esperen descobrir moltes més galàxies a distàncies encara majors. Quina passada!! Això sí és un viatge....de 13.100 MILIONS D´ANYS!!!!. Arribarem a trobar l´inici de tot, ja ho veureu!. 

Au siau!

Ensenyament

Aquesta setmana ha estat notícia les jornades de vaga al sector de l´educació. Des que es va conèixer la nova proposta de llei d´educació, l´enrenou i el soroll ha seguit el desenvolupament del procés. Tot sembla portar-nos a un conflicte important, perquè poques vegades els diversos actors s´havien mostrat tant units en contra d´una norma: pares, col.legis, alumnes, comunitats afectades, etc. Lògicament aquells que fan la norma la defensen portant com a bandera la necessitat d´actuar després que els diversos test hagin mostrat uns resultats generals molt baixos en comparació a d´altres països. Per contra la resta de sector té també un gran argumentari, doncs independentment de la qüiestió ideològica, és una realitat meridiana que cada vegada que un arriba al poder, sembla que tingui com objectiu canviar la llei de l´educació del govern anterior, amb la qual cosa en portem ja no se si 7 lleis d´educació. 

El sector educactiu sempre ha estat molt actiu. Des dels anys de la transició, universitats i escoles han estat intentant defensar posicions totes, pressumptament, a favor d´un ensenyament professionalitzat i de qualitat. És un tema complex, doncs són molts els actors, agents i interessos, però alhora, m´agradaria dir, que és ben simple, doncs només es tracta de contestar a una sola pregunta: ¿Volem una societat millor?. Si la nostra resposta és positiva estem d´acord que passa per donar la importància deguda a l´ensenyament com a eina i palanca de millora individual i col.lectiva. I punt. I punt, és i punt. No fa falta discutir més. Tota la resta en tot cas, correspon a qüestions que envolten el debat, però no el substancial. En canvi, si no estem interessats a canviar ni millorar la nostra vida, doncs no cal ni invertir ni perdre més el temps. Deixem-ho com està i que sigui el classisme el que determini el tipus d´educació que un té. 

Els sindicats han xifrat el seguiment en percentatges molt elevats, menys a la concertada i molt elevat també a l'àmbit universitari, xifres que naturalment són contestades pel ministeri. En qualsevol cas, haurem de seguir esperant que algú se n´adoni de la gran i real importància de l´ensenyament. Lluny de debats ideològics, que lògicament impregnen tot no només l´educació, s´ha d´obrir el pot de la joventut i del futur, de la creació d´una millor base per crear una societat millor, amb gent molt més preparada i un país armat de potència intel.lectual. Cal i és necessari. 

Au siau!

Els investigadors aconsegueixen trobar un nou estat de la matèria

Un equip de físics de la Universitat d'Harvard i l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), han construït una espasa làser real, com les utilitzades a la saga de La Guerra de les Galàxies. Els científics van aconseguir ajuntar fotons per formar molècules, aconseguint un estat de la matèria que fins ara era només teòric. Aquesta troballa desafia dècades de coneixement sobre la naturalesa de la llum. Fins ara, els fotons han estat descrits com a partícules sense massa, que no interactuen entre si, és a dir, que si enfrontes un làser a un altre, simplement es travessen. Segons han explicat, s'ha creat un tipus especial de mitjà en el qual els fotons interactuen entre si tan fortament que comencen a actuar com si tinguessin massa, i s'ajunten per formar molècules. Els experts han explicat que aquest tipus d'estat unit de fotons s'ha discutit en nombroses ocasions en teoria, però no havia estat observat. Per fer que els fotons, normalment sense massa s'ajuntin, els investigadors van usar àtoms de rubidi i una càmera al buit. Després van usar làser per refredar el núvol d'àtoms fins a un nivell amb prou feines superior al zero absolut. Usant diversos làser molt febles, van disparar fotons individuals al núvol d'àtoms. En ingressar a aquest núvol fred, l'energia del fotó excita als àtoms en el seu camí, provocant una desacceleració del fotó. En anar avançant, aquesta energia passa d'àtom en àtom i després abandona el núvol al costat del fotó. El descobriment podria ser usat en la computació quàntica en permetre que els fotons interactuin entre si, o bé donar-li altres usos que neixin en el futur. Eh, que som macos quan volem?. La nostra capacitat per crear és brutal; només falta que facin a alguns una lobotomia, i així els científics i investigadors podran continuar fent avançar en la comprensió del nostre entorn i en la recerca del nostre i d´altres mons. Felicitats ciència!!! Tú sí que vales!!. 

Au siau!

Augmenta la pobresa a l´estat

La situació general de la gent és típica del sistema. Al llarg d´aquests dies hem vist com els mitjans es feien ressó d´una eqüació que es pot fer fàcilment sense haver d´anar a la Universitat: conforme la crisi avança, les desigualtat augment i el forat entre pobres i rics es fa més gran. Càrites va advertir fa uns mesos que la pobresa a l'Estat espanyol és cada vegada més extensa, intensa. Segons l´últim informe les persones en situació de pobresa severa s'han duplicat des de 2008 i el seu nombre ascendeix ja a tres milions. Pels que no entenem gaire de determinats conceptes, la situació de pobresa severa consisteix a subsistir amb uns ingressos inferiors a 307 euros al mes i suposa que necessitats bàsiques com l'alimentació, habitatge, roba o calçat no estan cobertes. A més, l´informe manifesta que la desprotecció social dels ciutadans està agreujada en restringir-se les condicions d'accés a drets tals com la sanitat, l'educació, els serveis socials i la dependència.

El secretari general de Càrites Espanya, Sebastián Mora, va denunciar que la família, que ha exercit de xarxa de contenció i l'administració pública, de la qual depenen més persones, s'han anat afeblint al llarg d'aquests anys, i tots dos ens, estan desbordats. 

Al mateix temps que augmenta la pobresa s'accentua la seva cronicitat, tal com demostra el fet que una de cada tres persones ateses per Càrites porti més de tres anys demandant ajuda. 

Hem de recordar que Càrites és una organització de l´església catòlica, i per tant no susceptible d´interpretacions maniquees. El secretari general de Càrites Espanya va criticar que el model econòmic espanyol es caracteritzi per un comportament contracíclic de la desigualtat en la renda, que augmenta en etapes de recessió, però que no redueix les diferències quan es registra expansió econòmica. En concret, el 20% de la població més rica concentra 7,5 vegades més riquesa que el 20% més pobre. 

Es tracta d´un seriòs toc d´alerta a la situació que està vivint el país. No n´hi han de "brotes verdes" a moltes llars i pobles, sectors de producció ni a l´intel.lecte. Mentre el gruix de la gent no ho passa bé, s´ha de veure les declaracions del botín de torn o del narcís serra de torn, amb sous i justificacions carents de la tan necessària ètica. Més que un miracle, esperem i esperem. Mentre esperem, a veure si obrim una mica les nostres neurones i pensem; pensar, filosofar i saber, sempre ajuden a fer-nos millors persones i a madura. Aviam.

Au siau!

Com m´agrada Terry Gilliam!! Ens porta The Zero Theorem.

The zero theorem ha estat definida com una distopía, com un advertiment de coses que podrien passar en el futur. Però, en certa manera, ja estem en aquest món. En el film la publicitat persegueix literalment a l'individu; falta poc però ja veiem la força i agressivitat del món publicitari. El film deixa entreveure la preoucpació per la connectivitat a l´ordinador, enganxats. Terry es sincera: “Una pregunta que em faig des de fa temps és: com es pot desconnectar? La gent hauria de desconnectar més, passar més temps sola i descobrir qui és”. Què bona reflexió!. Sembla contradictori amb el que surt dels meus dits mentre pico aquestes paraules pel blog; però és veritat que el sistema cerca formes i maneres de no deixar pensar, de tenir el personal ben entretingut, mentre al món “real” continuen fent i desfent, sense possibilitat d´aturar el vendaval. M´encanta una reflexió del director que poso en majúscula, perquè és una reflexió majúscula: “NO CREC QUE LA GENT ESTIGUI REFLEXIONANT DE FORMA SERIOSA. ARA MATEIX, VIVIM MÉS PREOCUPATS PER RETRATAR ELS MOMENTS QUE PER VIURE'LS”. “LA GENT CREU QUE PER ESTAR CONNECTADA TÉ EL CONTROL, PERÒ NO ÉS AIXÍ. SIMPLEMENT ESTÀ CONNECTADA. AIXÒ ÉS TOT”.

Terry Gilliam és un director de minories, cofundador del mític Monty Python, amb bones pel.lícules a la motxilla: Brazil, El rei pescador o 12 micos. Ha estat per presentar al festival de Sitges la seva nova obra, The Zero Theorem: el protagonista és un hacker informàtic que tracta de resoldre una fórmula matemàtica que determinarà si la vida té sentit. La història serveix a Gilliam per reflexionar sobre els possibles mals d'estar connectat les 24 hores del dia. La tecnologia no és la solució a tot. Com acaba Terry: “La vida no té significat; som nosaltres els qui hem de donar-li-ho, sense esperar que un nou iPhone vagi a fer-ho”. Im-pressionant.

Ensenyar a pensar

Vaig llegir l´altre dia un bon article sobre el compromís per educar la propera generació, que centrava l´article en els estudis de l´americà David Perkins. Aquest investigador, doctor en Matemàtiques i Intel·ligència Artificial, estudia com funciona la ment humana i busca estratègies per desenvolupar el pensament crític i creatiu dels alumnes i aconseguir un aprenentatge i una comprensió completa. Per aquesta finalitat va fundar amb Howard Garner el denominat Projecte Zero. Ha estat a Toledo per impartir una conferència al Congrés d'Innovació Educativa "Ensenyar a pensa". Per Perkins no n´hi ha cap compromís més important que educar a la propera generació per a aquest món tan complex i considera que els nens han d'aprendre a enfrontar-se al desconegut i a l'inesperat per habituar-se a manegar-se en un món que canvia contínuament. 

En un dels seus llibres, Making Learning Whole...(Fer de l'aprenentatge un tot. Com set principis de l'ensenyament poden transformar l'educació), utilitza el beisbol per explicar els errors que segueixen cometent-se en moltes escoles. Sovint, assegura, s'aprenen fets o procediments aïllats sense comprendre el context general. I sense pensar. Com si s'aprengués a batre sense saber en què consisteix aquest esport. Perkins veu l´eqüació de l'educació actual on la més gran influència és de la societat: "Realment crec que probablement la major influència no sigui ni dels pares ni l'escola, sinó de la societat. Quan veus com passen els nens la seva jornada, t'adones que estan amb els pares una mica de temps, passen més en el col·legi, i la resta estan amb Facebook, etc. Crec que els pares tenen la posició més feble dels tres, quan la interacció entre pares i fills és molt important. Conversi sobre qualsevol cosa. Cal tocar tots els aspectes de la vida dels nens. L´investigador, recomana tres senzills exercicis pels nens: 

1) Quan el nens estan mirant un quadre o llegint una història, formular aquesta pregunta: què està ocorrent aquí? què és el que veus aquí?

2) Pensar: Al final de qualsevol lliçó, ja sigui d'història o de ciència, pregunti'ls: què pensaven abans i què pensen ara? 

3) Cercle de perspectives. Triï un tema controvertit, i en petits grups, que escullin uns rols per interpretar i parlar des d'aquesta perspectiva. És una forma d'oferir al nens diferents perspectives en situacions complexes i d'estructurar converses. 

Bones i brillants reflexions en el preocupant tema de l´ensenyament i el futur de les nostres generacions. 

Au siau!