Com més se sap sobre l´evolució humana, més s'aparta la realitat del que fins ara es coneix. El model clàssic mostra una fila d'homínids caminant mentre evoluciona fins a arribar a un sapiens. En el Plistocè, Euràsia estava habitada per quatre espècies humanes diferents: sapiens, neandertals, els denisovans i una quarta encara per determinar. Les excavacions estan revelant que aquestes quatre espècies van habitar els mateixos llocs i van arribar a tenir descendència comuna, barrejant els seus gens. Fa poc, Nature ha publicat un estudi que detalla el genoma neandertal més complet fins avui. El nou estudi s'ha elaborat a partir d'una falange de neandertal trobada el 2010 i que correspon al peu d'una dona adulta que va viure fa 50.000 anys a la cova de Denisova, situada al sud de Sibèria. Les restes descobertes indiquen que va ser habitada en diferents moments per sapiens, neandertals i un tercer grup que va rebre el seu nom de la cova. Els resultats revelen que la propietària d'aquell dit del peu era fruit d'una unió consanguínea. “Vam fer simulacions de diversos escenaris d'endogàmia i descobrim que els pares d'aquest individu neandertal eren mig germans d'una mateixa mare, o dobles primers carnals, o oncle i neboda, tia i nebot, avi i néta, o àvia i nét, detalla el coautor de l'estudi Montgomery Slatkin, de la Universitat de Califòrnia. Segons els investigadors, aquesta endogàmia sembla haver estat alguna cosa freqüent en els neandertals i denisovans a causa de la petita grandària de les seves poblacions. Els científics han comparat la seqüència amb la dels denisovans, amb un altre ADN neandertal procedent de la regió del Caucas i amb els genomes de 25 humans moderns, descobrint petjades genètiques que revelen un entrecreuament d'aquestes espècies al llarg del temps. La seqüència demostra que els neandertals estaven estretament emparentats amb els denisovans, amb els qui van compartir un ancestre comú fa uns 450.000 anys.
Els autors de l´estudi subratllen que encara no es coneix durant quant temps aquestes quatre espècies humanes van arribar a coexistir, ja que la possible franja temporal d'entrecreuaments abasta des de fa 12.000 anys fins a fa 126.000. Hi ha proves que neandertals i sapiens van conviure a Euràsia durant 30.000 anys. No sabem si l'entrecreuament es va produir solament una vegada per la mescla d'un grup de neandertals amb els humans moderns, i no va tornar a ocórrer, o si tots dos grups van viure un al costat de l'altre i es van entrecreuar durant un període perllongat. En un comentari dels genetistes Ewan Birney i Jonathan Pritchard, escriuen: “Sembla que, en el Plistocè tardà, Euràsia era un lloc interessant per ser un homínid, amb individus d'almenys quatre grups separats vivint, coneixent-se i ocasionalment mantenint relacions sexuals”.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario