Vaig llegir l´altre dia un bon article sobre el compromís per educar la propera generació, que centrava l´article en els estudis de l´americà David Perkins. Aquest investigador, doctor en Matemàtiques i Intel·ligència Artificial, estudia com funciona la ment humana i busca estratègies per desenvolupar el pensament crític i creatiu dels alumnes i aconseguir un aprenentatge i una comprensió completa. Per aquesta finalitat va fundar amb Howard Garner el denominat Projecte Zero. Ha estat a Toledo per impartir una conferència al Congrés d'Innovació Educativa "Ensenyar a pensa". Per Perkins no n´hi ha cap compromís més important que educar a la propera generació per a aquest món tan complex i considera que els nens han d'aprendre a enfrontar-se al desconegut i a l'inesperat per habituar-se a manegar-se en un món que canvia contínuament.
En un dels seus llibres, Making Learning Whole...(Fer de l'aprenentatge un tot. Com set principis de l'ensenyament poden transformar l'educació), utilitza el beisbol per explicar els errors que segueixen cometent-se en moltes escoles. Sovint, assegura, s'aprenen fets o procediments aïllats sense comprendre el context general. I sense pensar. Com si s'aprengués a batre sense saber en què consisteix aquest esport. Perkins veu l´eqüació de l'educació actual on la més gran influència és de la societat: "Realment crec que probablement la major influència no sigui ni dels pares ni l'escola, sinó de la societat. Quan veus com passen els nens la seva jornada, t'adones que estan amb els pares una mica de temps, passen més en el col·legi, i la resta estan amb Facebook, etc. Crec que els pares tenen la posició més feble dels tres, quan la interacció entre pares i fills és molt important. Conversi sobre qualsevol cosa. Cal tocar tots els aspectes de la vida dels nens. L´investigador, recomana tres senzills exercicis pels nens:
1) Quan el nens estan mirant un quadre o llegint una història, formular aquesta pregunta: què està ocorrent aquí? què és el que veus aquí?
2) Pensar: Al final de qualsevol lliçó, ja sigui d'història o de ciència, pregunti'ls: què pensaven abans i què pensen ara?
3) Cercle de perspectives. Triï un tema controvertit, i en petits grups, que escullin uns rols per interpretar i parlar des d'aquesta perspectiva. És una forma d'oferir al nens diferents perspectives en situacions complexes i d'estructurar converses.
Bones i brillants reflexions en el preocupant tema de l´ensenyament i el futur de les nostres generacions.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario