El professor Agustín Rosa feia avui unes declaracions interessants (aquest home, és expert en oratòria, professor i fundador del club internacional de l´oratòria): "Ens ensenyen a llegir i a escriure, però no a parlar i dialogar". Ni a escoltar, diria jo. És molt real i té tota la raó. Els antics grecs, savis com ningú ho ha estat mai, ja ensenyaven retòrica i oratòria, autèntics mags de la paraula i del seu significat. No hem après res des de llavors. No tinc clar que avui ensenyin a llegir i a escriure gaire, vist els resultats publicitats del nostre ensenyament i vist també la realitat a peu de carrer. Però no podríem dir que no ho intenten, ja que això diuen els temaris escolars. Ara bé. La reflexió del professor és més profunda. Parlar i dialogar significa saber l´art de la comunicació, diferència més que significativa respecte a la resta del regne animal, del qual formem part (sí, ja se que els animals també es comuniquen, però ja em perdonareu, doncs crec que m´heu entès quan parlo de la comunicació humana). Requereix un esforç bestial avui en dia, perquè el sistema no li interessa en absolut el tema. No cerca l´home com comunicador, perquè requereix també el pensar, el conèixer, aspectes i valors que rebutja ensenyar a l´individu...no sigui que aprengui!. Li interessa un ser que no retingui, que no sàpiga, que no sàpiga escoltar, i no estigui preparat per rebatre. Això sí, oferint tota la caterva d´informació possible perquè sigui una mena de trivial en marxa o un pasapalabra sabelotodo-nomeenterodenada. Seria important reflexionar sobre el tema. Molt necesssari l´oratòria, el saber parlar, i molt necessari el saber escoltar. Diàleg. Comunicació. Valors del ser humà que es van perdent, com tantes i tantes coses.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario