La situació general de la gent és típica del sistema. Al llarg d´aquests dies hem vist com els mitjans es feien ressó d´una eqüació que es pot fer fàcilment sense haver d´anar a la Universitat: conforme la crisi avança, les desigualtat augment i el forat entre pobres i rics es fa més gran. Càrites va advertir fa uns mesos que la pobresa a l'Estat espanyol és cada vegada més extensa, intensa. Segons l´últim informe les persones en situació de pobresa severa s'han duplicat des de 2008 i el seu nombre ascendeix ja a tres milions. Pels que no entenem gaire de determinats conceptes, la situació de pobresa severa consisteix a subsistir amb uns ingressos inferiors a 307 euros al mes i suposa que necessitats bàsiques com l'alimentació, habitatge, roba o calçat no estan cobertes. A més, l´informe manifesta que la desprotecció social dels ciutadans està agreujada en restringir-se les condicions d'accés a drets tals com la sanitat, l'educació, els serveis socials i la dependència.
El secretari general de Càrites Espanya, Sebastián Mora, va denunciar que la família, que ha exercit de xarxa de contenció i l'administració pública, de la qual depenen més persones, s'han anat afeblint al llarg d'aquests anys, i tots dos ens, estan desbordats.
Al mateix temps que augmenta la pobresa s'accentua la seva cronicitat, tal com demostra el fet que una de cada tres persones ateses per Càrites porti més de tres anys demandant ajuda.
Hem de recordar que Càrites és una organització de l´església catòlica, i per tant no susceptible d´interpretacions maniquees. El secretari general de Càrites Espanya va criticar que el model econòmic espanyol es caracteritzi per un comportament contracíclic de la desigualtat en la renda, que augmenta en etapes de recessió, però que no redueix les diferències quan es registra expansió econòmica. En concret, el 20% de la població més rica concentra 7,5 vegades més riquesa que el 20% més pobre.
Es tracta d´un seriòs toc d´alerta a la situació que està vivint el país. No n´hi han de "brotes verdes" a moltes llars i pobles, sectors de producció ni a l´intel.lecte. Mentre el gruix de la gent no ho passa bé, s´ha de veure les declaracions del botín de torn o del narcís serra de torn, amb sous i justificacions carents de la tan necessària ètica. Més que un miracle, esperem i esperem. Mentre esperem, a veure si obrim una mica les nostres neurones i pensem; pensar, filosofar i saber, sempre ajuden a fer-nos millors persones i a madura. Aviam.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario