Vaya semanita!

El divendres, quan vaig començar el cap de setmana, anava cap a Tarragona sense conéixer la gravetat de la tan populosa prima de risc ni la caiguda de l´Ibex. Que la situació és molt tensa i amb prou problemes de tresoreria no és cosa nova, però vaig intentar recuperar forces sense saber com d´alarmants estaven les notícies. El dissabte em vaig anar de caminada, com ja sabeu preparant la Matagalls-Montserrat, per tant una mica aliè a la matèria -malgrat la gravetat de la matèria cal agafar distància de tant en tant per no estar totalment aixafat, ofegat pels noticiaris i el mal rotllo-. Com sempre, avui diumenge he anat a comprar el diari i la notícia de frontera no ha pogut ser més autèntica: "Espanya té liquiditat només per tres mesos". He esmorzat ja amb un ai al cor, perquè realment amb un titular així, sembla que l´apocalipsi estigui més a prop.

Però no era el final, no: València intervinguda, Múrcia que nega el que unes hores abans havia dit el seu president, el nostre conseller dient que la intervenció és lluny (ai, ai, ai...), a Alemanya que comencen a manegar xifres de 700.000 milions, el conseller andalús que parla de que acollir-se al fons és una intervenció de facto, una notícia que diu que els paradissos fiscals amaguen més de 26 Milions d´euros (imagina´t el que es defrauda), valoracions en relació a la retallada dels regidors als ajuntaments, el cap de l´oposició parlant de la paràlisi del govern, el Govern que diu que les previsions del 2013 són d´una recessió suau, i bla, i bla, i bla.

Realment amb aquest panorama és menester i necessari demanar , fins i tot exigir, als nostres polítics allò que anomenen "altura de miras". No val a badar. Es juga molt aquest país i la resta de generacions que ve per darrera i estaria bé que per una vegada n´hi hagués sentit d´estat, sentit de servei a una nació que no té perquè passar-ho pitjor del que ja ho està passant. Tant de bó aquell seny tan nostre regui l´enteniment de tothom que es mogui.

Que així sigui.

Au siau