Aquest dissabte vaig estar amb el meu amic Aureliano fent un autèntic tomb pel Parc Natural de Sant Llorenç de Munt. Seguint amb les sortides preparatòries per encarar la Matagalls-Montserrat, vaig acceptar la invitació de l´Aure per anar a fer una caminada al Parc http://www.diba.es/parcsn/parcs/. Jo no el coneixia gaire, més enllà d´haver-lo enfilat les dues vegades que he fet la travessa fins a Montserrat. Com Aure és una persona organitzada i directa, va preparar una ruta que sortia a les 6 del matí fins a les 4 de la tarda (com així va ser). Ha estat una molt bona experiència. Vàrem deixar el cotxe a Castellar del Vallès, i des d´aquest
a localitat vàrem començar a agarfar alçada per anar cap a La Mola (uns 1100 metres), el Monestir de Sant LLorenç de Munt, Montcau, i anant donant tota la volta cap a Can Pobla, nova pujada a La Mola i baixada al punt inicial. Només van ser 35,5 km. de llarga i cansada travessa, però d´un paisatge impressionant. Amb un tipus de roca i formes semblants
al monserratí, és un altre tipus de bosc i d´imatge natural, ple de racons històrics, misteriosos, coves, esquerdes, boscos, senderes i dreceres realment espectaculars. Per cert que, com "anècota" de la jornada mentre estava intentant fer una foto a una esquerda a la cova de la Codoleda, se li va ocórrer de llançar una pedra a l´avenc, amb la meravellosa fortuna que la pedra va anar a la màquina de fotos i la màquina caure de forma més que neta a dins de la cova. De deu vegades que ho pogués fer de forma voluntària, no li sortiria!, però mira... Per tant, no us puc mostrar fotos de la jornada, que va ser del tot fantàstica. Repetiré segur i us mostraré un paisatge preciós.
a localitat vàrem començar a agarfar alçada per anar cap a La Mola (uns 1100 metres), el Monestir de Sant LLorenç de Munt, Montcau, i anant donant tota la volta cap a Can Pobla, nova pujada a La Mola i baixada al punt inicial. Només van ser 35,5 km. de llarga i cansada travessa, però d´un paisatge impressionant. Amb un tipus de roca i formes semblants
al monserratí, és un altre tipus de bosc i d´imatge natural, ple de racons històrics, misteriosos, coves, esquerdes, boscos, senderes i dreceres realment espectaculars. Per cert que, com "anècota" de la jornada mentre estava intentant fer una foto a una esquerda a la cova de la Codoleda, se li va ocórrer de llançar una pedra a l´avenc, amb la meravellosa fortuna que la pedra va anar a la màquina de fotos i la màquina caure de forma més que neta a dins de la cova. De deu vegades que ho pogués fer de forma voluntària, no li sortiria!, però mira... Per tant, no us puc mostrar fotos de la jornada, que va ser del tot fantàstica. Repetiré segur i us mostraré un paisatge preciós.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario