A Burkina Fasso, el menú és ràpid d´escollir. Totes les dones i mestresses són grans especialistes en un aliment: to. El to, sembla que és l´únic plat que es poden permetre a Fanka i a la majoria de pobles del nord de Burkina Fasso: to al matía i to a la nit. Es tracta d´una massa feta amb sorgo, blat de moro qu mullen en una salsa a base de fulles de baobab i alguna planta silvestre. Algun any li afegeixen alguna proteïna, però aquest any no ja que va començar malament i sembla que encara pinta pitjor. La sequera del 2011 va fotre la collita de cereals i va deixar les terres en una crisi alimentària. Per sobreviure venen el ramat o van cap endavant amb l´ajut humanitari. Una dona de la zona clama així de clar i català: "No volem més almoines, ens calen solucions a llarg termini; volem preses, infraestructures, i així tenir horts per conrear al llarg de la temporada seca; quan era jove plovia i la collita s´allargava tot l´any, ara no". Així de clar i així de contundent d´una dona segurament analfabeta (Sawadogo Boukaré, de 75 anys). Aquest poble de 4.700 habitants és un dels que s´ha beneficiat del programa Cash for Work (calers per feina), una iniciativa que han portat a terme diverses ONG´s per ajudar a les poblacions. Intermón Oxfam va repartir al maig a les 132 families de Fanka més pobres una primera paga de 25.000 francs CFA (38 €) per cuidar els camps i mantenir els camins. Segons diu amb els calers va comprar un sac de 100 kilos de blat de moro que li va costar 23.000 francs, i així menjant poquet a poquet han pogut menjar 25 dies tota la família (15 persones).
I nosaltres com sempre en la nostre societat de consum, encara ens creiem amb dret a queixa!! Unes bones vacances a Burkina Fasso per tothom! És admirable que encara tinguin força per tirar endavant.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario