Sempre ens toca rebre els mateixos

El conseller de Benestar Social i Família de la Generalitat s'ha reunit avui amb representants del sector social dels serveis socials per confirmar que la Generalitat no podrà pagar els concerts el mes de juliol. Segons el conseller ha garantit que els els pagarà a l'agost. L´impagament de les subvencions a residències d'ancians, centres de discapacitats i altres entitats que presten serveis socials fa perillar la continuïtat d'alguns d'aquests gestors de serveis i deixarà milers de treballadors sense cobrar la nòmina de juliol. Ha explicat que ha fet tot perquè no s'arribés a aquesta situació, però el problema de liquiditat no s'ha pogut resoldre.

Difícil d´explcar quan tots sabem com molts calers són literalment dilapidats en altres despeses sense cap tipus de problema. No crec que el ciutadà, que les persones es mereixin això, sobretot quan està en joc la seva posició a la societat, i més quan es tracta de persones depenents d´unes altres per poder viure amb fort riscos d´exclusió social. Més idees, més rigor, menys despeses, més innovació i més responsabilitat.

I que no rebin sempre els mateixos,

Au siau

Reobre l´Alhambra

L´Alhambra de Granada  http://www.alhambra-patronato.es/, una de les joies mundials en arquitectura, recupera després de més de 10 anys, un dels racons més bonics i més visitats del món: el Pati dels Lleons. Aquest pati va ser creat per Mohammed V al segle XIV en un moment de màxim esplendor del sultanat nazarí. Mostra el seu caràcter palatí amb marbre blanc. Hem de recordar que l´Alhambra juntament amb el Generalife i el barri d´Albaicín és Patrimoni cultural de la Humanitat. El Patio de los Leones se reabre al público mostrando un carácter señorial y palaciego que antes no tenía y que le otorga el mármol blanco con el que se ha pavimentado su suelo, en sustitución de la gravilla que lo recubría antes.Té planta rectangular i està envoltat per una galeria tipus claustre i al bell mig la font amb els 12 lleons que dóna nom al pati. y rodeado por una galería a modo de claustro  cristiano, lejos del estilo del típico patio musulmán andaluz, el Patio de Los Leones es uno de los rincones más destacados de los Palacios Nazaríes.

A la font resa el poema de Ibn Zamrak: "¿No veus com l´aigua vessa a la tassa, però les seves canelles l´amaguen de seguida? És un amant les parpelles del qual desborden llàgrimes..."

Economia i política

Només un breu comentari per un acurat esforç per fer entendre una mica millor el món en què vivim. El diari La Vanguardia en la seva edició digital, fa dies que, aprofitant que les notícies econòmiques són les preponderants malauradament avui, ha encetat un espai digital on el professor i economista Xavier Sala Martín intenta explicar de forma pedagògica qüestions que tenen a veure amb el complex món econòmic d´aquesta societat. Avui m´ha sobtat el títol amb què encapçalava el seu espai, no només per obvi per molts, sinò per sorprenent avui en dia en què qüasi diria que s´estila un determinat tipus de pensament més aviat de caire decimonònic. El títol era "La economia está muy relacionada con aspectos de ideologia y ética". És veritat. Per una part important de les tendències historiogràfiques és aquesta frase una obvietat, per altres, un axioma de revolucionaris. Finalment però el que no es pot negar és que l´economia política és una ciència que tracta del desenvolupament de les relacions socials de producció, estudia les lleis econòmiques que regeixen la producció, el canvi dels models, i el consum dels béns materials de la societat humana. I com a ciència històrica, cerca i estudia les cuases i origen, l´evolució i canvi de les formes socials de producció i d´organització de la societat. És bo saber i reflexionar sobre el tema.

Benvinguts a la cultura del pensament.

Au siau

Dol al món de les persones: a mort Paco Morán

Paco Morán ha mort. Sens dubte qualsevol mort és un fet trist. Però de vegades és veritat que algunes morts són simbòlicament quelcom més que una persona que ens deixa. Paco Morán, nascut a Almodóvar del Río (Còrdova), va ser una persona molt estimada tant per la gent del teatre, de la cultura i també pels espectadors. Va tenir algun reconeixement oficial, com la Creu de Sant Jordi, però estic segur que ell estaria més orgullòs de l´estimació de la gent del carrer, del seu públic, dels seus amics com Paquito Pàmies o Joan Pera. Molts el recordarant com un home fent paper de marieta; però s´equivoquen. Quan va aterrar aquí ja havia fet grans obres a Estudio Uno de Televisió Espanyola, on va aconseguir èxits molt reconeguts.

Es va enamorar de Barcelona i va estar dalt dels escenaris com un rei del Paral.lel i de la ciutat, a teatres com  Martínez Soria, Condal o el Barcelona. El seu gran primer gran èxit va ser amb La hora de la fantasia on l´acompanyava Irene Gutiérrez Caba. Després vindria el gran clàssic de Violines y trompetas, amb Fernando Guillén i a l´etapa final amb Joan Pera i La extraña pareja.

A la seva història n´hi ha de tot: cofundador del Teatre espanyol universitari; ingrès al convervatori de música, locutor de ràdio a Ràdio Còrdova, entrada al quadre d´actors de Radio Nacional i Televisió Espanyola, moltes obres clàssiques representades a Estudio 1, més de 2.500!! programes a televisió. Destaquen "Cada oveja con su pareja", "Punto y coma", "La jaula de las locas", o "La extráña pareja".

Es va tancar a partir de la seva malaltia però tot el món de la cultura i el públic el reconeix i segur el recordarà ara i sempre.

Gràcies Paco per ser un gran actor. Gràcies més, per ser una gran persona.

Au siau

Vaya semanita!

El divendres, quan vaig començar el cap de setmana, anava cap a Tarragona sense conéixer la gravetat de la tan populosa prima de risc ni la caiguda de l´Ibex. Que la situació és molt tensa i amb prou problemes de tresoreria no és cosa nova, però vaig intentar recuperar forces sense saber com d´alarmants estaven les notícies. El dissabte em vaig anar de caminada, com ja sabeu preparant la Matagalls-Montserrat, per tant una mica aliè a la matèria -malgrat la gravetat de la matèria cal agafar distància de tant en tant per no estar totalment aixafat, ofegat pels noticiaris i el mal rotllo-. Com sempre, avui diumenge he anat a comprar el diari i la notícia de frontera no ha pogut ser més autèntica: "Espanya té liquiditat només per tres mesos". He esmorzat ja amb un ai al cor, perquè realment amb un titular així, sembla que l´apocalipsi estigui més a prop.

Però no era el final, no: València intervinguda, Múrcia que nega el que unes hores abans havia dit el seu president, el nostre conseller dient que la intervenció és lluny (ai, ai, ai...), a Alemanya que comencen a manegar xifres de 700.000 milions, el conseller andalús que parla de que acollir-se al fons és una intervenció de facto, una notícia que diu que els paradissos fiscals amaguen més de 26 Milions d´euros (imagina´t el que es defrauda), valoracions en relació a la retallada dels regidors als ajuntaments, el cap de l´oposició parlant de la paràlisi del govern, el Govern que diu que les previsions del 2013 són d´una recessió suau, i bla, i bla, i bla.

Realment amb aquest panorama és menester i necessari demanar , fins i tot exigir, als nostres polítics allò que anomenen "altura de miras". No val a badar. Es juga molt aquest país i la resta de generacions que ve per darrera i estaria bé que per una vegada n´hi hagués sentit d´estat, sentit de servei a una nació que no té perquè passar-ho pitjor del que ja ho està passant. Tant de bó aquell seny tan nostre regui l´enteniment de tothom que es mogui.

Que així sigui.

Au siau

Agafant fons per la Matagalls

Avui he fet una mica d´entrenament per la Matagalls de setembre. Cap a quarts de set de la matinada l´alarma del despertador ha dit Hola!, i m´he caigut del llit, malgrat ser dissabte. A les 7 del matí començava a empendre la marxa des de la Platja Llarga de Tarragona cap a El Catllar. Ha estat tota la marxa per carretera, i per tant els peus pateixen més per sobre de l´asfalt. A aquestes hores matineres és un plaer caminar, ja que l´ambient és agradable, el sol no està alt, i poca gent i cotxes et fan nosa. En arribar a El Catllar he fet una volta pel poble. Em porta bons records d´una festa major en què vaig viure una diada castellera a la plaça del poble, molt petita, i per tant, molt propers als castellers. He fet també una volta pel castell de la vila, qué és del segle XIII. Després he agafat la carretera cap als Pallaresos i en arribar a la carretera, tombant cap a la dreta per anar cap a La Secuita. Aquí és necessari una petita aturada al forn del poble, famós per les coques de recapte i també a la cooperativa on es pot comprar vi.. He continuat caminant fins a l´Estació del Camp de Tarragona i creuant cap a l´ultim poble del recorregut, Peraforta on n´hi han unes tombes romanes. En un banc, ha estat l´únic descans de la caminada, mentre feia un mos a l´entrepà i a la coca que havia comprat a La Secuita. Camí de retorn a quarts d´onze pel mateix camí i ja en la part final amb un sol ja aixecat i un parell de bullofes que m´han sortit fruit d´uns mitjons, que avui han quedat sentenciats. A la fi tornada a la una, per tant 6 hores de caminada i 30 km.  als peus.

Ha estat bé.

Au siau

Damasc en perill

En general no intento parlar mai dels conflictes armats al món.Són tan humiliants per l´espècie humana i tan oblidats per tothom, que l´únic que em sol produir és fàstic. Fàstic per la nostra facilitat per fer la guerra i no per parlar, per comunicar-nos, per dialogar. Fàstic per la nostra apatia davant les morts inútils i gratuïtes de tanta gent. Fàstic per la rapidesa amb què oblidem el que passa. Que Síria ja estava a punt de la guerra civil no és una nova notícia; que porta més que mal camí, tampoc. Que la fam de poder dels dictadors no enten d´humanitat ni de drets humans, tampoc. Hem vist els horrors arreu del món, i ens immunitzem davant les noves imatges de mort, d´horror, de cossos humans destrossats i de sang. És una més. La barbàrie del tirà Asad no té ja fi, fent caure bombes i soldats a sang i fetge sobre la seva pròpia població, a punt de fer servir armes químiques: tot val pel poder. Als polítics del món, no els importa ni la mort ni els morts del país ni el mal que suposa per les generacions futures, per les dones, pels nens. Cadascú vigila els seus interessos geoestratètics, com si la seva absurda partida d´escacs fos més important que la vida de tans innocents. La guerra després de setmanes en altres poblacions, ja ha arribat a Damasc. Per quedar-se. 

Damasc,ciutat del món, Patrimoni de la Humanitat. Ciutat antiga, coneguda des de l´any 2500 a.C., la ciutat més antiga habitada ininterrompudament (en àrab دمشق; Dimashq), amb tanta i tanta història: el sepulcre de Saladino, les vuit portes de la ciutat, seu dels cinc patriarcats, la tomba de Juan Bautista, restes de Bizanci, passat dels Omeies, van passar per ella els mongols, els malmelucs  i els turcs. Cruïlla de cultures i civilitzacions, des d´avui veurem la seva fi, veurem la seva destrucció, impassibles, inoperants davant el terror humà. Un altre més.

Au siau

Reflexions de Wagensberg

Ja sabeu que és més que important la inversió que hem de fer en la cultura i l´educació; sense elles no som humans. I cada vegada, per desgràcia, n´hi ha menys de cultura i d´educació. En la línia de reflexionar sobre la matèria, Jorge Wagensberg feia unes declaracions arran de la matriculació d´aquests dies a les universitats catalanes. Comentava la importància de les bones notes, de les altes notes com un indicador de bon alumne i d´unes expectatives sobre la seva carrera i el seu futur. Però tal com deia aconseguir notes altes no vol dir tenir un cervell brillant. És un indicador (el treure bones notes) d´una sèrie de qualitats: voluntat, tenacitat, i cap, però no són condició suficient per ser una persona brillant. Són molts avui i coneguts el casos de persones famoses i reconegudes que van tenir un pas discret pels estudis. Les ments brillants sí comparteixen una sèrie de valors importants a tenir en compte: creativitat, curiositat i una voluntat fèrrea, segons Wagensberg. Tenacitat i resistència al fracàs. Com déiem ahir, valors, valors.

Au siau

Crisi de valors!

Alguns professors amb força parròquia entre el grup de tòtems de la nostra societat, han estat realitzant unes conferències en què sembla han descobert que n´hi ha algun problema més que l´econòmic en la nostra societat. La xerrada no podia començar bé, ja que si iniciem el tema parlant dels valors després de la crisi, és que no reconeixem el problema. Ara sembla que identifiquen una societat sense cohesió, sense visió del bé comú; segons sembla també el desastre econòmic no és alié a la crisi ètica (?).  Diuen els experts, amb molta raó (si em perdonen, la mateixa raó dels antics, la mateixa raó del seny, la mateixa raó de la gent sàvia del carrer), que no s´ha d´inventar res nou, sinò tornar als vells valors. En un moment donat (suposo de deliri) una d´aquestes figures universitàries ha dit ni més ni menys que torna la solidaritat, la justícia i la democràcia!.., i que el pas pel poder de Reagan i Tatcher va suposar un individualisme ferotge.

Algú dels presents, suposo més centrat, ha parlat que s´ha de reivindicar l´ètica, la tornada als clàssics, la tornada a valors ètics prioritatis i essencials de tot ordre, però principalment ètics, valors que van propulsar i imposar l´antiga societat grega, l´ètica de les virtuds.I ha arribat a una bona conclusió: el liberalisme ha accentuat allò que no ha de ser prioritari seguint els valors i les virtuds: l´egoísme, el consumisme, l´individualisme, ..., deixant de banda de forma definitiva la idea del bé comú, de l´interès general. Cadascú, però ha d´aportar el seu granet de sorra, ha de ser responsable de la seva forma de ser, d´encarar el futur. Desgraciadament no serà fàcil. En la mateixa trobada, un altre "cervell" va ser capaç de dir aquesta perla que reprodueixo perquè no vull ni perdre el temps en escriure-la (però en compte, llegiu-la!): “Todos tenemos la sensación de que en muchos aspectos hemos hecho trampas. En el ámbito del sistema democrático, de las empresas y también de las personas individualmente, a las que nos ha faltado contención”. No diré el seu nom, però és responsable d´una catedra d´una prestigiosa i coneguda empresa molt nostra dedicada a preparar dirigents. Increible

Au siau

Investigacions sobre el comportament humà

Científics de la Universitat Rockefeller de Nueva York han analitzat el comportament del cuc nematodo Caenorhabditis i han pogut esbrinar que la motivació d´aquests animals en un moment determinat modifica el seu sistema nerviòs amb molta rapidesa, el que significa la complexitat d´organismes més complerts i complexos com el nostre. La investigació, que s´ha presentat al Congrès de la Federació de Societats Europees de Neurociències (Fens), precisa que un canvi en el fluxe d´informació que va al cervell comporta necessàriament un canvi de comportament. Sembla que en aquestes interaccions varian en funció de la fam que tingui l´individu, la por, l´edat o l´estrès, un procès on la motivació juga un paper important. La ponència, de la professora Cori Bargmann, assenyala que el cuc que té un sistema simple, pot modificar el seu comportament mitjançant l´aprenentatge i la interacció: "Ens diferenciem uns dels altres per dues raons, per les experiències individuals i desitjos que donen forma al nostre sistema nerviòs, i perquè diferències genètiques innates ens distingeixen uns dels altres", segons ha manifestat Bargmann. Barcelona acull des d´aquest dissabte a 7.000 delegats internacionals al VIII Congrès de la Fens, una cita en què es discutiran els últims avenços mundials en investigació cerebral. 

Esperem que continuin treballant i poguem conèixer si podrem tenir una mica més de motivació, sigui com sigui, ja que tal com sembla serà el nostre futur més immediat, necessitarem i molt àmplies dosi de motivació, positivisme i esperit.

Au siau

Festa i indignació

Avui hem complert amb un dels nostres rituals anuals: la festa a Casa del Jose al Vendrell, És una festa que celebrem cada any a casa seva i on ens ajuntem vells amics de mil batalles, bàsicament de Correus: en Pep i l´Anna, en Jose i l´Elena, en Jaume i Eva, Esteban i Manoli, Richi i Rosa, en Chuqui i jo no hem faltat a la cita. Bona conversa amb bons companys; són aquelles coses que sempre agraden i moments que cal recordar perquè en general en aquesta vida poques coses n´hi han millors que trobar-te i retrobar-te amb aquelles persones que són part de la teva vida i per tant són tu mateix. Àpat basat en pollastre a l´ast, vi negre, amanida d´estiu, fruita, cafès i pastes. Després un tomb pels voltants per les dones, futbolí pels homes i quan jo ja girava cua cap a casa, gin-tonics.

El gruix dels presents èrem treballadors públics,i per tant un tema ben present a la trobada ha estat la magnífica tisorada que ens han donat amb la paga extra. No reproduiré aquí, allò que hem parlat, però no està més lluny de tota la indignació d´aquella gent treballadora, responsable i professional, que estima el servei públic i no enten per quina raó malgrat la seva professionalitat i servei i dedicació, cada any va més cap endarrere i alguns sempre cap endavant.

Per molts anys gaudim del retrobament i la felicitat de l´amistat.

Au siau

Els Rolling fan 50 anys

Tal dia com avui, fa 50 anys, sis nois van fer el seu primer concert al Marquee Club, una mítica sala del Soho, a Londres: eren els Rolling Stones. Cinquanta anys més tard, els Rolling Stones http://www.rollingstones.com/ , s´han convertit en una icona de l´inconformisme vital i del rock and roll. El grup es va formar a l´abril del 1962 i va fer el seu concert debut el 12 de juliol amb un Mick Jagger amb només 18 anys. Des del primer moment, la crítica musical, sempre amb bales, es va rendir a la seva música, la seva força i la seva innovació (el seu primer concert a Espanya va ser a Barcelona, el junt del 76 a la Plaça monumental). Amb el lideratge sempre complicat de Mick Jagger i Keith Richards, van començar interpretant cançons del blues i de clàssics del rock i van apostar per un estil propi amb els clàssics riffs de guitarra. Els seus excessos i comportament han marcat la seva manera de ser i els ha fet encara més mítics entre un jovent i una societat necessitada d´icones, enfront a més del nois de Liverpool, els Beatles.

Al llarg d´aquests 50 anys han venut més de 200 milions de còpies dels seus 24 àlbums oficials i incontables de no oficials. Cançons com Satisfaction, Sympathy for the Devil, Gimme Shelter, Brown Sugar, Miss you o tantes altres, estaran sempre al cor, als peus i al ritme del cos i de l´ànima de la gent que estima la música, independenment de l´estil musical.

Per celebrar-ho la banda ha estrenat logotip, disseny de l´anglès Shepard Fairey.
Ningú que estimi l´art i la música en aquest cas, no pot dir que no ha sentit, no ha ballat, no ha picat de mans o de peus amb alguna canço dels Rolling. No sabem si aniran o no de gira el 2013, però sí sabem que no moriran mai.

Felicitas stonians.

Au siau

Estic motivat!

Cotxes arribant a corre-cuita; homes de negre amb somriures nerviosos; carteres amb un típic moviment portades per mans eclèctiques. Periodistes i guardaespatlles apreten el pas. Ja arriba!. Sense possibilitat d´agafar aire entren a l´edifici tots, arremolinats. Els primers balbotegen preguntes que no tenen receptor ni resposta. A dins a l´hemicicle el moviment és frenètic. Ses senyories repassen les últimes notes abans del discurs. Preparats!, Apuntin!...Foc!!: pujem l´IVA normal, pujem l´IVA reduït, treiem la paga extraordinària a 3 milions de ciutadans, reduïm els dies lliures dels funcionaris, treiem alliberats sindicals de la seva tasca, facilitem la mobilitat dels funcionaris públics, retallem la prestació de l´atur a partir del 6 mes, eliminació de la deducció a la gent per compra de vivenda, reduim el nombre de regidors dels consistoris, retallem la subvenció de les organitzacions socials, baixem les cotitzacions socials , suprimim les bonificacions per contractar gent, retallem 600 milions als ministeris en despesa, posem més dures les condicions de la renda mínima de reinserció, multem la tributació mediambiental, pujem taxes i tabac i toma, que toma, que toma...

M´he quedat sense aire, m´he quedat sense ganes, m´he quedat al.lucinat. Avui mateix marca el diari que la retribució mitja d´un conseller d´una empresa que cotitza a l´IBEX es va situar als 522.000 euros al 2011, segons informe elaborat per la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) i la remuneració als consells d´administració de les companyies del selectiu a un promig de 7,5 milions.

És molt, molt, difícil d´entendre, això. 

Vaig a tancar. Tancaré el llum, l´ordinador, treuré les espelmes i somniaré en un món on hi hagi gent normal.

Au siau

Les dones no tenen cap valor a l´Afganistan

L´assassinat públic d´una dona a l´Afganistan torna a posar a l´actualitat la brutalitat i l´excès contra les dones a la societat afganesa i la fragilitat dels avenços que s´hagin pogut aconseguir en aquest país. El vídeo que s´ha difós és brutal; les imatges ensenyen un grup d´homes asseguts i altres de peu observant una dona asseguda d´esquenes. Mentre un home parla i comença a dir que la dona ha fugit amb un altre i que no se l´ha vist en un mes i diu: “Per sort els muyahidines l´han agafat. No podem perdonar-la. Déuy ens diu que acabem amb ella. Juma Khan, el seu home, té dret a matar-la”. Llavors es veu un home que s´apropa amb un Kaláshnikov i a frec de roba li dispara més de deu vegades, entre elles al cap. Els assistents canten lloances a déu. La població no és més que a uns centenars de km. de la capital. Com sempre les dones, paguen la ignorància, la religió i el poder. Najiba -així es deia la dona-, tenia 22 anys, no es podia defensar. Els polítics ho condemnen, de lluny, de ben lluny. Paraules, paraules, paraules. Però Najiba, amb deu trets de bala. I com ella, el 87% de les dones del país declaren haver patit violència física, sexual o psicològica.

Realment al segle XXI, ni altre cultura ni punyetes. És brutal i intolerable la passivitat de tots. Aquesta gent continuarà destrossant una cosa tan maca com la vida. I no podrem fer res.

Arribem a Mart, sí. Però no m´inspira gaire optimisme aquesta humanitat que permet impunitat davant casos tan brutals, més a prop de les bèsties que de l´espècie humana.

Au siau.

Crisi humanitària a Burkina Fasso

A Burkina Fasso, el menú és ràpid d´escollir. Totes les dones i mestresses són grans especialistes en un aliment: to. El to, sembla que és l´únic plat que es poden permetre a Fanka i a la majoria de pobles del nord de Burkina Fasso: to al matía i to a la nit. Es tracta d´una massa feta amb sorgo, blat de moro qu mullen en una salsa a base de fulles de baobab i alguna planta silvestre. Algun any li afegeixen alguna proteïna, però aquest any no ja que va començar malament i sembla que encara pinta pitjor. La sequera del 2011 va fotre la collita de cereals i va deixar les terres en una crisi alimentària. Per sobreviure venen el ramat o van cap endavant amb l´ajut humanitari. Una dona de la zona clama així de clar i català:  "No volem més almoines, ens calen solucions a llarg termini; volem preses, infraestructures, i així tenir horts per conrear al llarg de la temporada seca; quan era jove plovia i la collita s´allargava tot l´any, ara no". Així de clar i així de contundent d´una dona segurament analfabeta (Sawadogo Boukaré, de 75 anys). Aquest poble de 4.700 habitants és un dels que s´ha beneficiat del programa Cash for Work (calers per feina), una iniciativa que han portat a terme diverses ONG´s per ajudar a les poblacions. Intermón Oxfam va repartir al maig a les 132 families de Fanka més pobres una primera paga de 25.000 francs CFA (38 €) per cuidar els camps i mantenir els camins. Segons diu amb els calers va comprar un sac de 100 kilos de blat de moro que li va costar 23.000 francs, i així menjant poquet a poquet han pogut menjar 25 dies tota la família (15 persones). 

I nosaltres com sempre en la nostre societat de consum, encara ens creiem amb dret a queixa!! Unes bones vacances a Burkina Fasso per tothom! És admirable que encara tinguin força per tirar endavant.

Au siau

Sortida al Parc de Sant LLorenç de Munt

Aquest dissabte vaig estar amb el meu amic Aureliano fent un autèntic tomb pel Parc Natural de Sant Llorenç de Munt. Seguint amb les sortides preparatòries per encarar la Matagalls-Montserrat, vaig acceptar la invitació de l´Aure per anar a fer una caminada al Parc http://www.diba.es/parcsn/parcs/. Jo no el coneixia gaire, més enllà d´haver-lo enfilat les dues vegades que he fet la travessa fins a Montserrat. Com Aure és una persona organitzada i directa, va preparar una ruta que sortia a les 6 del matí fins a les 4 de la tarda (com així va ser). Ha estat una molt bona experiència. Vàrem deixar el cotxe a Castellar del Vallès, i des d´aquesta localitat vàrem començar a agarfar alçada per anar cap a La Mola (uns 1100 metres), el Monestir de Sant LLorenç de Munt, Montcau, i anant donant tota la volta cap a Can Pobla, nova pujada a La Mola i baixada al punt inicial. Només van ser 35,5 km. de llarga i cansada travessa, però d´un paisatge impressionant. Amb un tipus de roca i formes semblants al monserratí, és un altre tipus de bosc i d´imatge natural, ple de racons històrics, misteriosos, coves, esquerdes, boscos, senderes i dreceres realment espectaculars. Per cert que, com "anècota" de la jornada mentre estava intentant fer una foto a una esquerda a la cova de la Codoleda, se li va ocórrer de llançar una pedra a l´avenc, amb la meravellosa fortuna que la pedra va anar a la màquina de fotos i la màquina caure de forma més que neta a dins de la cova. De deu vegades que ho pogués fer de forma voluntària, no li sortiria!, però mira... Per tant, no us puc mostrar fotos de la jornada, que va ser del tot fantàstica. Repetiré segur i us mostraré un paisatge preciós.

Au siau 

"Segur que l´home arriba a l´espai"

Molt interessant l´entrevista que li feien a Javier de Felipe http://www.cajal.csic.es/departamentos/defelipe-orqueta/datos.html  (Madrid, 1953), especialista en l´estudi microanatòmic del cervell i professor d´investigació a l´Institut Cajal del CSIC http://www.csic.es/ . Es tracta d´un dels més grans experts en la investigació de l´escorça cerebral, i ha col.laborat amb la NASA en el projecte NEUROLAB i forma part del projecte Cajal Blue Brain, una iniciativa que des de 2002 vol ajuntar els esforços d´investigadors de tot el món per entendre l´estructura cerebral. Som el nostre cervell però coneixem molt poc d´ell; poder saber més d´ell podrà aconseguir que poguem conèixer-nos millor.

Aquest investigador ha visitat fa poc Barcelona per una conferència que va fer-se al Museu Blau - “Sobre la belleza, el arte y la evolución del cerebro”-, i que s´emmarca en el conjunt d´activitats que es celebren aquest any en ser l´any de la neurociència.

L´objectiu de l´estudi és conèixer l´estructura elemental del funcionament de l´escorça cerebral que és la regió del cervell més relacionada amb allò que ens fa ser humans. Com diu l´investigador l´éxit d´aquest estudi radica en què si volem conèixer-nos a nosaltes una mica millor, hem de sabe cóm és el nostre cervell, com funciona, com ha estat dissenyat.  No se sap què ens fa diferentes de la resta de les espècies: una part dels científics pensen que la complexitat, altres consideren que l´estructura del cervell, les cèl.lules que són diferents. En qualsevol cas, una expressió tan normal com "demà torno", és un pensament molt complex, que a sobre un ho digui amb un so i l´altre ho entengui, ho fa encara més magnífic. Per Javier de Felipe, el més impressionant és que el cervell és un mateix, i el fet que una matèria et faci sentir un mateix és totalment increïble ja que hem sorgir de la matèria i al llarg d´aquesta evolució en el temps s´han anat formant estructures fins arribar al cervell humà.

Sort pel nostre científic en els seus estudis.

Au siau

La partícula de Déu

La Organització Europea per a la Investigació Nuclear, el CERN, http://public.web.cern.ch/public/ ha anunciat aquest dimecres el descobriment d´una partícula. Tots els indicis apunten que es tracta del bosó de Higgs bosón de Higgs, conegut com la "Partícula de Déu". De l´existència del bosó de Higgs en depen que la teoria actual que explica l´Univers visible (també denominat model estàndard) sigui correcte o no. També de les característiques de la partícula dependrà la futura investigació per entendre l´Univers fosc, que no està explicat al model estàndard.

Amb la seva enorme massa, el “higgs” és una peça bàsica en el món de les partícules. L´estratègia de caaptura consisteix en crear energies molt altes a l´accelerador de partícules i esperar que l´energia es converteixi en matèria seguint la famosa equació d´Einstein E = mc2.

Però què és el bosó? N´hi han dos partícules a la natura; les més conegudes són els fermions, que estan relacionats amb la matèria i inclouen els electrons i quarks, que formen els àtoms; el cos humà, per exemple, està fet de fermions. Menys coneguts són els bosons, que estan relacionats amb les forces; el fotó, per exemple, és el portador de la força electromagnètica.

El bosó de Higgs, és una partícula relacionada amb la massa. La seva existència va ser anunciada als anys 60 per l´investigador escocès Peter Higgs http://www.ph.ed.ac.uk/higgs/ . Va raonar que la força electromagnètica i la força nuclear feble són dues cares de la mateixa força que s´anomena electrofeble.
Les prediccions derivades d´aquest raonament han estat confirmades en molts experiments. Però el raonament plantejava el problema que no poder explicar perquè el fotó no té massa,mentre que els bosons W i Z (que porten la força feble) són massius. Per resoldre el problema es va proposar una solució: si n´hi ha un camp electromagnètic del que depenen les propietats eléctromagnètiques, ha d´haver un camp de Higgs del que depen la seva massa (així els bosons W i Z tindrien massa per la seva acció al camp de Higgs, mentre el fotó no tindria massa perquè no interactua en aquest camp). Si aquest plantejament teòric és correcte, té una conseqüència important: tots els camps quàntics com l´electromagnètic, han de tenir una partícula associada, i si existeix un camp de Higgs, ha de tenir i existir un bosó de Higgs (la seva interacció és la que dóna la massa a les altres partícules).

Així doncs aquesta partícula és clau per demostrar l´existència del camp de Higgs i per a entendre per què la matèria de l´Univers té massa. Si és important el seu descobriment és per què fins ara no s´havia pogut demostrar la seva existència experimentalment (la resta sí).

La seva existència significa que la teoria actual que explica l´Univers, encara que incomplerta, és correcte.

¿Com s´ha vist? A l´accelerador LHC es provoquen col.lisions de protons a una enorme velocitat i energia perquè es materialitzi el bosó de Higgs a rael de l´energia alliberada en algunes d´aquestes col.lisions; després es veuen les partícules generades i es dedueix si entre les partícules inicials i les finals s´ha format el bosó.

Au siau

Els beneficis de la lectura

Diuen que a la lectura només hem de dedicar-li unes estones perdudes, que es perd vida mentre llegim. Però el cert sigui per oci o per obligació, llegir és un beneficiós exercici mental que ens ajuda a mantenir el necessari equilibri del nostre cervell. No tenim problema per apuntar-nos al gimnàs o per fer esport amb l´excusa de tenir en forma el cos, però alhora és també important mantenir en forma el cervell. El recentment desaparegut escriptor Emili Teixidor deia que era necessari tenir una dedicació al menys de mitja hora diària. Alguns dels beneficis de la lectura passen per afavorir la concentració, l´empatia, prevenir la degeneració cognitiva, sense tenir present el benefici de tipus cultural i el de viure. Segons diversos autors, la lectura crea i transforma. Llegim doncs i intentem beneficiar-nos de les seve virtuds, alhora que ens ajudarà a tenir més saviesa i cultura. Deia José Martín Pérez que "saber llegir és saber caminar; saber escriure és saber ascencdir".

Au siau

La selecció guanya l´Eurocopa 2012

La selecció de l´estat espanyol ha guanyat finalment l´Eurocopa (4-0) davant Itàlia. Després d´un campionat on llevat el partir contra França, la resta de partits havien provocat algunes veus que qüestionaven el joc de la selecció, aquesta s´ha plantat a la final i ha jugat el millor partit del Campionat. El bloc espanyol s´ha comportat com un equip i ha jugat formidable des del començament, anant a pel partit. La selecció italiana no ha pogut fer res i després del segon gol a pocs minuts pel final de la primera part, ja no ha tornat a existir al terreny de joc. Malgrat que tot l´equip i els substituts han estat molt bé, mereix especial menció el partit de Jordi Alba incansable a la defensa i l´atac i després amb un segon gol magnífic, un partit extraordinari de Xavi Hernàndez, Cesc Fàbregas molt centrat, un Busquets com sempre formidable al mig del camp i en els suports i, com sempre, un Iniesta que ha fet gaudir el que és el futbol. Amb aquest èxit, la selecció ajunta tres victòries seguides: l´Eurocopa del 2008 a Viena, el Mundial del 2010 a Johannesburgo y ara un altre cop l´Eurocopa 2012 a Kiev. Això no ho ha fet cap selecció i per tant significa portar a la selecció de l´estat espanyol al cim del futbol en aquests moments. Demà els diaris estaran plens d´adjectius, ja que han guanyat amb molta superioritat i una demostració davant de molts milions de persones.

Al marge del que suposa el futbol amb el Pan y circo, la veritat és que els xicots es mereixen un reconeixement, ja que fan gaudir i fer oblidar de tant en tant el nostre dia a dia. Bon joc, molt esportistes, un entrenador humil amb uns jugadors, en general, humils. Tant de bó, segueixin així.

Moltes felicitats.

Au siau.