Investigadors descobreixen que la pols interplanetària podria haver portat aigua als planetes

Investigadors de la Universitat d'Hawaii-Manoa en col·laboració amb la Universitat de Califòrnia, han descobert que les partícules de pols interplanetària podrien subministrar aigua i compostos orgànics a la Terra i altres planetes terrestres. La pols interplanetària, la pols que ve d'estels, asteroides i sobrants del naixement del Sistema Solar, cau contínuament sobre la Terra i altres astres. Aquestes partícules són bombardejades pel vent solar que copegen els àtoms fora en el cristall mineral de silicat i deixa després de si oxigen, que és més adequat per reaccionar amb hidrogen i així crear molècules d'aigua. Es creu així que aquestes partícules poden haver interactuat com una pluja contínua de petits recipients que contenen aigua i matèria orgànica necessària per a un eventual origen de la vida a la Terra i possiblement a d´altres planetes. Aquest mecanisme de lliurar aigua i compostos orgànics i alhora funcionaria amb exoplanetes, mons que orbiten altres estels. Aquests ingredients de pols i ions d'hidrogen permetria que el procés passi en gairebé qualsevol sistema planetari. Fins ara es coneixia que la pols interplanetària, especialment la d'asteroides primitius i estels, porta carboni orgànic que sobreviu en entrar en l'atmosfera de la Terra. Per als experts, les implicacions d'aquest treball són enormes. Els cossos sense aire a l'espai, com asteroides o la Lluna, amb minerals de silicat ubics, estan constantment exposats al vent solar que pot generar aigua. De fet, aquest mecanisme de formació d'aigua ajudaria a explicar les dades de teleobservació de la Lluna, que van descobrir aigua preliminar, i possiblement explica la font de gel d'aigua a les regions que estan permanentment en ombra del satèl·lit.En treballs futurs, els científics tractaran d'estimar l'abundància d'aigua lliurada a la Terra. A més, pretenen explorar en més detall el que altres espècies orgàniques (basades en carboni) i inorgàniques estiguin presents en l'aigua generada per la pols interplanetària. La vida. Aquest mot que ens porta una i altra vegada de cap. Aquest pensament continu a la història que ens va reflexionar de com va esdevenir, quan va passar, com es va transformar. Tantes religions i creences intentant demostrar la intercesió d´algú per a la seva creació. Vida. Aigua. Allà a la pols interestelar va venint per recordar-nos segurament, l´origen de tot. 

Au siau!

Arribant al número 5

Bé. Avui he complert 50 anys. És una magnífica edat per fer una mica de balanç de la teva vida. I vaig a fer aquest balanç. Tinc clar que faré un petit tribut a aquests anys, en forma de composició musical. Però tinc ganes de fer alguna cosa (sempre he tingut una bis creativa) però encara no sé ben bé què farè. Mentre només vull dir, que em sento viu, estic, sóc. És molt important. Mires cap a enrere i veus molts graons, molta pols, moltes vivències i molts records. És que són ja 50! Encara així, veus clarement ja, que no tens temps, que se t'escapa. Que no pots fer tot allò que tens planificat. Però així és la vida, "por perdida ya la dí". Queda seguir. I seguir bé, tranquil, gaudint, gaudint cada moment, perquè al següent moment, l'anterior ja es va anar, ja no és res. És així. Però hem de ser afortunats de ser i estar. Gaudim la vida doncs, fins a on arribem. 

Gràcies a tots, que són uns quants, per estar al meu costat. 

Au siau!

Espionatge amb videojocs

L'agència de seguretat americana fa servir aplicacions vulnerables com el joc Angry Birds per accedir a informació personal o dades de localització a tot el món, segons van revelar els daris The New York Times i el britànic The Guardian. No crec que aquests diaris puguin ser titllats d´antisistema. Les agències d'intel·ligència porten des del 2007 intentant explotar la gran quantitat d'informació obtinguda per aplicacions mòbils i altres compartides en xarxes socials van indicar els diaris esmentats. A la informació revelada, sembla ser que l´agència reconeix les immenses possibilitats d'espionatge que ofereixen els telèfons intel·ligents per la informació recopilada per les aplicacions d'aquests dispositius mòbils. La mateixa empresa governamental recomana cercar formes d'explotar utilitats i aplicacions com Google Maps i obtenir dades de posicionament, contactes, adreces i telèfons a les metadades de fotos compartides des de mòbils en xarxes socials com Facebook, Flickr, LinkedIn o Twitter. Els documents consultats per The New York Times indiquen que especialment les aplicacions desenvolupades al començament de la introducció dels telèfons intel·ligents i aquelles amb insercions publicitàries són les més vulnerables i per tant les més perilloses cara a tots aquells qeu volen fer mal al ciutadà. Els documents revelats per Snowden mostren que el centre d'escoltes del Regne Unit, ha intentat explotar parts del codi de programació d´Angry Birds en Android per obtenir dades personals. No obstant això, els documents filtrats ahir no indiquen quants usuaris podrien haver estat espiats amb aquestes tècniques. Per la seva banda, el desenvolupador d´Angry Birds, va reconèixer el 2012 que recopila informació privada dels seus usuaris perquè les empreses de publicitat online dirigeixin millor el seu missatge. Estem realment no només endollats, sinò envoltats, vigilats, controlats i dirigits. Magnífic! Menys mal que són els aires de la llibertat!. Sort.

Au siau!

Un sostenidor intel·ligent que solament es descorda si la dona està enamorada o divertida

La marca de llenceria japonesa Ravijour ha ideat un sostenidor intel·ligent que solament es descorda quan la dona que ho porta està realment enamorada de qui està al seu costat. La notícia afegeix que sota una de les copes el sostenidor té un sensor de ritme cardíac que es connecta al mòbil a través de bluetooth. Després, una aplicació processa aquestes dades enviades pel sensor i en el cas que la freqüència cardíaca aconsegueixi el definit pels creadors com a "taxa d'amor veritable" i la peça es descorda de forma automàtica. Encara no està el sostenidor a la venda, però sí ha donat inici a un concurs per triar què cinc parelles són idònies per provar-ho. La marca de llenceria Ravijour acaba com a mínim de sorprendre a tothom amb aquesta idea i innovació que, com totes les innovacions, portarà tinta i discussió amb grups a favor o en contra. És com a mínim una idea sorprenent que el sostenidor intel·ligent es descordi solament quan la dona que ho porta lloc està realment enamorada, i si no, no n´hi ha manera. El secret estreba que sota una de les seves copes està col·locat un

sensor de ritme cardíac que es connecta al mòbil a través de bluetooth. Una aplicació recull així les dades enviades per aquest, i si la freqüència cardíaca aconsegueix la taxa abans esmentada, PUM! sostenidor obert!. Això pot estar bé, per aclarir a tothom els sentiments i emocions que una persona provoca a l´altre..., o pot ser un problema per justament el mateix. L´amor i els sentiments són un bé molt preuat, que no se si tothom està disposat a ensenyar. En tot cas sembla que donarà el seu joc i un altre cop l´amor, la sensualitat, els sentiments, formaran part del terreny de la vida i el cor. Mmmm, què bonic és l´amor!!

Au siau!

Terror a la vella Europa

La vella Europa continua fidel a la seva història, al seu destí. La seva història té muntegades de carn i de sang que han ajudat a crear el que som. Bàrbars, romans, otomans....L´edat Mitjana o la Guerra dels Cent Anys, la Guerra del Francès...Tantes i tantes cruentes guerres que a cop de martell han anat definint el nostre caràcter i el nostre territori. Les guerres d´alliberament i la formació dels estats moderns semblaven el punt final de la barbàrie. Però som massa ingenus els pacifistes. Havia d´arribar l´horror sense forma, el mal campant a la terra: la Gran Guerra, la Guerra civil espanyola i finalment els nazis, alemanys i no alemanys. L´infern a la terra. Som conscients que el mal sempre està. Forma part de nosaltres. Potser pensàvem que ja podia passar a d´altres continents i que Europa, podia passar pàgina al terror i a la violència. Però ja hi som un altre cop. Ara toca Ukraïna. La violència i la mort arbitrària, bàrbara, sense pietat torna a Europa. He pogut veure un video de com els franctiradors maten sense pietat a manifestants sense armes, a persones que només van a ajudar, a salvar vides. Cossos morts i terror. Mentre, els xocs entre manifestants i policia prossegueixen a la Plaça de la Independència de Kíev, la xifra de morts podria ascendir fins a 100. El diputat Sviatoslav Janenko, membre opositor ha assegurat que aquest matí, les forces de l'ordre han disparat a matar. La situació és tan desmesurada que l´alcalde de Kíev, Vladimir Makeyenko, ha abandonat el governant Partit de les Regions del president. "La meva prioritat és salvar les vides dels ucraïnesos. Ni un sol oligarca, ni un sol polític ha mort. Jo, com a cap de l'Administració de Kíev, em dedico a sepultar a desenes de gent normal. La vida humana ha de ser el valor suprem en el nostre Estat", va afegir. Som animals. Es veu, es nota, es palpa. Tenim dins nostre aquesta llavor que reacciona sense pietat, amb indiferència davant fets de lesa humanitat. 

Vergonya.

Au siau!

Terminator, cada cop més a prop

L'Exèrcit americà s'està preparant per ser més letal amb major desplegament i més àgil. Per fer-ho el pla és reduir l´exèrcit de terra en els propers anys i reemplaçar-los per robots i plataformes sense tripulació. Cone va destacar que l'ús de vehicles terrestres no tripulats, als quals se'ls afegirien altres plataformes sense tripulació, fa que es requereixi menys armadura, menys protecció i per tant es redueix el pes de l'equip de combat. Cone destacava l'èxit que ha tingut la Marina nord-americana en reducció de personal en el vaixells gràcies a labors automatitzades. «Hi ha funcions en la brigada que podem automatitzar amb robots o màquines sense tripulació que faria reduir el nombre de soldats involucrats. Hi ha informes militars que indiquen que la plantilla de l'Exèrcit es va pot reduir dels 540.000 soldats a només 420.000 en els propers cinc anys. N´hi ha també una divisió del Pentàgon dedicat només a la posada en punt de robots que millora les capacitats dels soldats o que els substitueixin en diverses tasques. Es tracta de DARPA, una agència creada el 1958 per donar resposta a l'avanç tecnològic que liderava llavors l´extinta Unió Soviètica. DARPA ha finançat a empreses com Raytheon Sarcos per a la realització de la segona generació d'exosquelets, batejada com Sarcos XOS 2. Aquesta estructura robòtica amb tanta força i resistència, potencia les habilitats de qui la usi. Li dóna més força i agilitat. Aquesta agència ha contractat els serveis de Boston Dynamics per a la creació de diferents robots avançats i pensats per al camp militar. Aquesta empresa va ser comprada a la fi de 2013 per Google. L'Exèrcit també es troba darrere del projecte TALOS, encarregat a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, on es troben treballant en el desenvolupament d'un material per al vestit real d´Iron Man». La idea és que sigui un material a prova de bales, amb el qual el soldat pugui entrar en una zona problemàtica sense que els trets afectin la seva tàctica. Ara va de debó: comença Terminator. Podeu veure la peli en temps real. D´aquí a poc a les vostres pantalles.

Au siau!

Amor

Sé que és un dia comercial. Però no em puc estar d´aprofitar per desitjar-vos a tots molt amor, en lletra majúscula i molt sexe que, com us vaig dir, és pura vida. Passeu bé aquest dia

Au siau!

Futur i robòtica

Està molt interessant el debat que està havent a la comunitat científica a comptes de la robòtica i el futur tant dels nostres hàbits, consums i vida social com del paper que un i altres jugaran el dia de demà. Oussama Khatib é,catedràtic d'informàtica al Laboratori d'Intel·ligència Artificial de la Universitat de Stanford, centra el seu treball en les relacions entre humans i robots. El científic creu que cada vegada aquestes relacions seran més estretes tant a la vida laboral com a la domèstica. La intel·ligència artificial consisteix a crear intel·ligència en una màquina, en una computadora, ensenyar-li a respondre i a realitzar tasques, mentre que la robòtica s'ocupa més del món físic. La una és la ment, l'altra el cos.Per Khatib, ara el principal desafiament de la robòtica és que les màquines actuïn: "Per descomptat, la representació i la comprensió del món és alguna cosa molt important. Però l'acció és tremendament difícil per a una màquina. Quan treballes amb robots, per exemple, és quan realment aprecies el que té de meravellòs la mà humana. Les nostres mans són increïblement complexes, i són capaces de fer de forma natural coses que resulten molt difícils per a un robot", ha manifestat l´investigador. "Els humans tenim una sorprenent capacitat per integrar totes les habilitats d'una forma única. Pot ser no som tan precisos o forts com un robot, però tenim la capacitat d'ajustar les nostres accions de forma ràpida, d'assumir les incerteses i transformar-les en moviments concrets". Per dur a terme aquesta acció, els humans el primer que fem és que es toquin les vores del tap i l'ampolla. Quan sentim aquest primer contacte, ens transmet una informació molt concreta, que apliquem movent lleugerament el tap cap a davant o cap a enrere perquè ocupi la posició correcta abans d'enroscar-ho. És aquesta una estratègia que l'humà ha hagut d'aprendre. Però un robot no pot elaborar aquesta estratègia basada en l'experiència que li proporciona aquest contacte inicial entre el tap i l'ampolla. Ell solament segueix la seva programació i entén de posicions, d'angles i de moviments. El desafiament, per tant, consisteix que els robots siguin capaços de processar el sentit del tacte. I que comprenguin la relació entre dos objectes no a partir de les seves posicions absolutes en l'espai, sinó de les seves interaccions en un moment donat". 

Això està molt, molt interessant.Hem de tenir present que quan la ciència parla només ens mostra una dècima part del que sap i/o del que està treballant. Imagineu per on van! No és el futur.És el present. 

Au siau!

El sexe ens ajuda a ser més intel.ligents

El sexe ens fa més intel·ligents. Alguns igual ho sabien; altres, no. Uns ho podien imaginar, altres ho volien imaginar. Però la ciència i la investigació, ens ajuden a saber cada vegada més coses del nostre funcionament. El sexe, donat l´esforç físic que fem, ajuda a reduir la probabilitat de desenvolupar afeccions cardíaques, lluir millor pell, millorar el nostre ritme cardíac, i allargar la nostra vida. Així es desprèn de dos estudis d´investigadors de Maryland i de Corea del Sud en què han descobert que l'activitat sexual en ratolins i rates millora el seu rendiment mental i augmenta la neurogènesi o producció de noves neurones a l'hipocamp, on es formen els records a llarg termini. A la investigació, 

les rates de mitjana edat que van mantenir relacions sexuals van mostrar signes de millora de la funció cognitiva i la funció de l'hipocamp. No obstant això, quan es va introduir un temps d'espera perllongat entre l'experiència de sexe ii les proves de comportament, les millores en la funció cognitiva es van perdre malgrat la presència de noves neurones. Així, per als investigadors de Maryland, els resultats, presos en conjunt, suggereixen que «l'experiència sexual repetida pot estimular la producció de neurones i restaurar la funció cognitiva sempre que l'experiència persisteixi durant tot el període de prova. O sigui, ens haurem de mentalitzar per disfrutar a tope!. Pocs mesos després d'aquest estudi, al novembre, un grup de la Universitat de Konkuk a Seül va concloure que l'activitat sexual en els ratolins contraresta els efectes negatius que l'estrès crònic tenia sobre la seva memòria.

La conclusió és clara i diàfana, amics. Hem de fer l´amor i practicar el sexe molt més sovint i amb força, que la salut no s´està per punyetes. A mi ja m´agrada ja. I crec que la majoria podria estar d´acord, on com a mínim més feliç. No se per què aquests estudis no es veuen més sovint i a tots els mitjans. No se per què aquesta notícia no és la primera de tots els telediaris al llarg d´una setmana. Segur que la gent estaria més contenta i pujaria el nivell de tot...

Au siau! (que no m´aguanto!)

Lluita per la privacitat i els drets de les comunicacions

Es parla molt al llarg d´aquests últims mesos de la privacitat i de la vigilància, dels drets de les persones a preservar la seva vida sense, si no es fa mal a ningú, que altres posterguin el dret de d´un. En aquesta lluita en contra de l´abús de governs i empreses pel control mental, ara coneixem que un grup d'experts en encriptació llançarà al febrer el Blackphone, un smartphone segur, al que la vigilància dels serveis secrets tindran més complicat accedir i que ha comptat també amb una empresa espanyola en el seu desenvolupament, Geeksphone. Sembla que l'usuari podrà realitzar trucades amb la seguretat que la seva conversa no serà escoltada i podrà transmetre dades de forma protegida. Un luxe en aquests temps!. 

El Blackphone funciona amb una modificació especial del sistema operatiu de Google, Android, que es denomina PrivateOS. Segons anuncia la nova companyia en un comunicat, és un smartphone lliure i independent que proporciona tant a individus com a organitzacions la possibilitat de realitzar i rebre trucades segures, intercanviar missatges de text segurs, transferir i emmagatzemar fitxers, i videoconferència sense comprometre la privadesa de l'usuari en usar el terminal. Quant de segurs seran? Ja ho veurem, perquè mentre això passa, les notícies de l´abús sobre les comunicacions i el dret a la llibertat de les comunicacions, continua viu: l´Agència Nacional de Seguretat ha col·locat programari en gairebé 100.000 ordinadors a tot el món que li permet realitzar la seva vigilància massiva i, d'aquesta forma, aquest conjunt d'equips podria convertir-se en una autopista digital per realitzar ciberatacs, segons un reportatge que ha ela.laborat el diari The New York Times. Segons la notícia, ha emprat una tecnologia secreta que fins i tot li permet entrar en ordinadors que no estan connectats en Internet. El diari va dir que la tecnologia porta en ús des d'almenys el 2008 i es basa en un canal encobert d'ones de radi transmeses des de minúsculs panells de circuits i targetes USB inserides en secret en les computadores. Com es veu, res més lluny de les declaracions oficials que ens parlen de drets i de defensa de les persones. 

Estamos apañaos! Això sí, s´ha de donar sempre suport a qui defensa els drets de les persones que, per més inri, defensen les nostres lleis. 

Au siau!

Un nou concepte s´obre camí: l´internet de les coses

Destaca un nou concepte del que de mica en mica anirem sentint parlar cada vegada amb més força: l´internet de les coses. L'Internet de les Coses consisteix que les coses tinguin connexió a Internet en qualsevol moment i lloc (quina por!!). En un sentit tècnic consisteix en la integració de sensors i dispositius en objectes quotidians que queden connectats a Internet a través de xarxes fixes i sense fils. El fet que

Internet estigui present a tot arreu permet que l'adopció massiva d'aquesta tecnologia sigui més factible. Sentiu bé el concepte;: adopció massiva. Donat la grandària i cost els sensors es podran integrar en llars, qualsevol mena d´objectes, llocs de treball, indrets públics de tota mena, etc. Qualsevol objecte serà 

susceptible de ser connectat i ser detectat per la xarxa. Per acabar-ho d´abobar, el internet de les coses implica que qualsevol objecte doncs, és una font de dades, transformant la intimitat, les dades personals, les estadístiques d´empresa, la forma de veure els negocis, etc. Amb l'adquisició de Nest Labs, una de les companyies destacades en l'automatització de la llar, Google comença a prendre posicions amb a l´internet de les coses. El nou mercat gira entorn una oferta creixent d'objectes connectats a la xarxa i capaces de percebre, processar i comunicar dades entre ells. És una aposta estratègica per un mercat que pot ser enorme. Com a exemple, Nest fabrica detectors de fum connectats, termòstats intel·ligents per controlar la temperatura a la llar, registrant els costums de l'usuari i per tant, si la llar està o no habitada,etc. S´observa així que els moviments dels gegants de la indústria i la comunicació van més enllà que l´oferiment de serveis. És un pas previ a la sembla propera revolució al món de les noves tecnologies. El potencial per comercialitzar milers de milions d'objectes capaços de percebre i processar dades, i transmetre informació és inabastable. Aquestsegment beneficiarà a les companyies que produeixin aquests objectes físics i a totes les empreses que fabriquin aplicacions. Els beneficis econòmics que tot això pot portar són difícils de quantificar. El repte passa per no perdre terreny en un mercat on el canvi i la innovació són constants. I l´home? On quedaran els interessos de les persones? Haurem de renunciar de forma decidida a la comunicació? De moment ja n´hi han força estudis de l´alt preu que paguem per les ones i microones de totes les xarxes, conseqüències que paguen física i mentalment, i els canvis totals en el nostre valor i lloc dins la societat en què vivim. Senyors, Matrix no està tan lluny, em temo. 

Au siau!

Un primat ja feia la pinça amb el pulgar fa 8 milions d´anys

Un estudi de la falange distal del dit polze de l´homínid fòssil Oreopithecus bambolii, de l'Institut Català de Paleontologia ha descobert, que aquesta espècie que va viure fa entre 8,2 i 6,7 milions d'anys, tenia la capacitat de subjectar objectes fent pinça amb els dits, una forma molt semblat a la que utilitzen els humans actuals. El Oreopithecus bambolii, habitava la zona que actualment forma part de la Toscana i Sardenya a Itàlia. L'esquelet més complet d'aquesta espècie va ser descobert en 1958 i correspon a un jove adult d'uns 30 quilograms. La seva classificació ha estat controvertida i, encara que l´Oreopithecus és considerat un homínid, alguns autors ho van situar proper a un grup que comprèn els macacos o els babuins. La dificultat en la seva classificació és deu a la combinació de caràcters ancestrals, moderns i derivats de les seves restes. Per aquest motiu, la morfologia de la mà d'aquesta espècie, i particularment la del seu polze, ha estat objecte de gran controvèrsia i moltes publicacions científiques durant els últims 25 anys. Ara, el nou estudi ha comparat la morfologia de la falange distal del polze amb la d'altres espècies actuals i fòssils. La mostra comparativa de les anàlisis inclou humans, diverses espècies de micos, hominids actuals (gibones, orangutanes, goril·les i ximpanzés), i fòssils com Proconsul o Pierolapithecus. D'altra banda la falange de l´Oreopithecus presenta algunes característiques anatòmiques que només s'han trobat en humans actuals i fòssils i que estudis previs han relacionat amb la capacitat humana d'agafar objectes usant una pinça amb les parts planes de les gemmes dels dits del polze i l'índex. Els experts han explicat que la gran majoria de primats no humans són capaços de manipular objectes amb cert grau de precisió utilitzant el polze i un o més dits, però els humans són els únics que poden subjectar objectes de forma delicada però segura entre els dits del polze i altres dits, perquè el polze és robust i llarg en relació a la resta de dits. En canvi, en els hominids com els ximpanzés, el polze és molt més tallo que els altres dits i només poden agafar els objectes subjectant-los entre les puntes o els costats dels dits d'una manera menys precisa.

Mor Juan Gelman

Aquest mes de gener ha vist també la mort d´un altre poeta, un altre ser especial en aquest món tan poc especial cada vegada més. L'escriptor argentí Juan Gelman, ha mort. La seva carrera va ser reconeguda amb alguns dels guardons més prestigiosos com el Juan Rulfo, el Pablo Neruda, el Reina Sofia de Poesia Iberoamericana en 2005 i el Premi Cervantes 2007. Nascut a Buenos Aires i fill d´ucraïnesos, va passar la seva infància envoltat de llibres, de ben jove va començar a escriure poemes d'amor i als onze va publicar la seva primera poesia. El 1955 va fundar amb d´altres escriptors, Pa Dur, un grup literari format per poetes d'ideologia comunista. El periodisme i la política són unes altres de les seves facetes. Ha escrit a les revistes Panorama, L'Opinió, Crisi i Notícia. En 1975 per denunciar la violació dels drets a Argentina per part del Govern d'Isabel Perón es va veure obligat a exiliar-se. Els esdeveniments de la seva vida van marcar la seva poesia que va evolucionar des del llenguatge quotidià al dolor. Deixo aquí alguna de les cèlebres frases més reconegudes, perquè ens adonem de la seva actitud, de la seva filosofia, de la seva paraula. 

"Semblaria que s'ha instal·lat tot un sistema per retallar-nos l'esperit, per convertir-nos en terra fèrtil d'autoritarismes. I hi ha una espècie d´acostumar-se, que és el pitjor que li pot passar a l'ésser humà: al terrorisme, al genocidi per gana, a la falta d'educació per a tothom.”.

"No ens posarem d'acord mai. I serem moltes vegades injusts, prenent la humilitat per supèrbia, la reserva per falta de compromís, la voluntat de no ferir per la voluntat de no saber".

"Hi ha períodes de la història, com el qual travessem, on les expectatives de canvi retrocedeixen a zones pantanoses. Però la mateixa història demostra que hi ha fluxos i refluxos i que l'expectativa torna. Tot això té a veure amb la utopia. La utopia mai es compleix, fracassa, però deixa una renovació i la idea imperiosa de reprendre-la".

"Narrant la nostra foscor es veu clarament la vida".

Ja ho veieu. Un mestre.

Au siau Juan!

Mor Carlos París, filòsof, referent i pensador

Carlos París, filòsof i pensador, un dels referents del pensament modern, va morir ahir divendres. Tots destaquen la seva figura i coincideixen en la pèrdua, ja que ha estat un gegant del pensament. Pertany al tipus de persona compromesa, intel.lectual, actiu, que va col.laborar des de molts àmbits per construir una altra manera de veure l´entorn, referent per a tots els interessats per la cultura, el pensament i la filosofia i constructor junt a d´altres, d´un projecte de país i societat. La seva obra filosòfica es considera original i creadora de la filosofia d'un segle a l´estat. Des de la seva tesi doctoral Física i filosofia, va obrir la recerca i comprensió a la Filosofia de la Ciència, una disciplina poc reconeguda i treballada al nostre país, amb un pensament més conservador. Altres obres seves, Home i Naturalesa, Ciència, coneixement ser, Món Tècnic i Existència Autèntica, L'animal cultural, etc van obrint l'antropologia filosòfica, alhora que en Crítica de la Civilització Nuclear fa un retrat perfecte de la societat del nostre temps i preveu la corrupció profunda d'una civilització que assenta el seu poder en l'explotació econòmica, en l'armament militar i en la depredació del planeta. La seva obra Unamuno, estructura del seu món intel·lectual. La seva preocupació pels estudis universitaris el va porta a escriure La Universitat espanyola actual: possibilitats i frustracions. Està considerat un gran treball i de no haver-se topat amb els de sempre, seria la guia nacional del desenvolupament universitari. Carlos París, va ser crític compromès contra la carrera nuclear, el belicisme i l'imperialisme, amic dels països del Tercer Món, i també una cerca incessant de les respostes a les grans preguntes sobre l'ésser humà. Home senzill, gran pensador, marxista, crític i humanista. Així contestava a la pregunta d´un periodista sobre el sistema de mentides en la nostra societat actual: "(...) la mentida no és ja una notícia enganyosa, sinó que constitueix el cos mateix de la nostra civilització actual. En teoria, per exemple, vivim en una democràcia internacional; les democràcies s'estenen pel món. En uns altres temps, la veritat és que el poder no ocultava el seu cinisme. Clar, a les monarquies absolutes governa el rei sense més.Fins que va arribar la Revolució Francesa i els ideals de la Il·lustració i la revolució que va representar també la independència dels Estats Units i la Declaració d'Independència, fins a aquests temps podem dir que el poder exercia violentament però, no obstant això, no s'ocultava. Però avui dia, oficialment vivim amb els ideals de la Il·lustració, en la democràcia, en la llibertat, en la raó, en el progrés, i, no obstant això, si examinem la situació, és exactament la contrària; és una època de domini i de reculada extraordinària".

Una gran pèrdua.

Au siau!