Stephen Hawking ho ha tornat a fer. S´ha especialitzat en crear una sèrie de titulars i expectatives que és impossible deixi indiferent a ningú, Entre d´altres coses, perquè és una autèntica autoritat i persona molt respectada pel seu coneixement de l´univers, del món i de la investigació científica relacionada amb la física i l´astronomia. Ara, ens deixa parats i ens comunica els seus dubtes sobre l´existència dels forats negres. Ara afirma que no existeixen els forats negres, com s'entenen actualment, i ens ho diu a partir d´un article de quatre pàgines, amb el títol "Conservació de la informació i predicció meteorològica per als forats negres".
Un forat negre és un lloc de tan immensa densitat de matèria i energia que la seva gravetat corba l'espai-temps fins a tal punt que ni tan sols la llum pot escapar.
El punt crític dels forats negres que Hawking qüestiona és l´horitzó de successos, aquesta frontera a partir de la qual gens pot escapar de l'atracció gravitatòria, ni la llum. “No hi ha sortida d'un forat negre en la teoria clàssica, però la teoria quàntica permet que l'energia i la informació escapin d'ell”, ha explicat Hawking. Per explicar tot el procés, seria necessari aconseguir la integració en una única teoria de la gravetat amb les tres forces fonamentals de la naturalesa: la relativitat general que regeix l'univers macroscòpic i la mecànica quàntica que regeix el món subatòmic. En el seu article proposa que no hi ha un horitzó de successos entorn del forat negre, sinó un horitzó aparent, que aprisiona la matèria i energia temporalment abans d'emetre-la de nou, encara que en una forma caòtica. L'horitzó de successos, conseqüència directa de la teoria de la relativitat d'Einstein, és la superfície al voltant del forat negre que no pot superar gens que estigui atrapat dins del mateix, ni tan sols la llum, per la qual cosa no pot sortir informació alguna del mateix. Segons la teoria clàssica, un famós experiment teòric un astronauta que caigués en un forat negre passaria l'horitzó de successos sense notar gens especial i, a partir d'aquí, s'estiraria primer com un espagueti per acabar aixafat en l'infinitament dens nucli del forat. Fa un parell d'anys el físic Joseph Polchinski va proposarla teoria quàntica, l'horitzó de successos és en realitat una regió d'altíssima energia en què l'astronauta resultaria socarrat. L'alternativa que proposa Hawking, és que els efectes quàntics al voltant del forat negre provoca la violenta fluctuació de l'espai temps que impedeix l'existència d'una frontera ben definida, descartant el foc.
El físic britànic suggereix que la frontera real és l'horitzó aparent i l'absència d'un horitzó de successos significa que no hi ha forats negres en el sentit de règims en els quals la llum no pot mai escapar.
Debat en el món científic que, encara que sembli impossible d´entendre i de concebre per les nostres ments, només parla de nosaltres i del nostre futur. Força més important i interessant que estar pendent de l´últim gol de no se quin jugador o de l´últim model o festa de no se quin pallasso de la tele.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario