Professors i filòsofs responen a aquestes preguntes: a qui se li ocorre relegar el pensament en l'ensenyament? Quina repercursió té aquesta absència en l'aprenentatge de la vida?
Interessant article als mitjans sobre la desaparició de les llengues, les lletres i el pensament, de les matèries que els escolars, nens, joves i futurs adults han d´estudiar. La pregunta clau que es fan els filòsofs, pensadors i professors és "a qui serveix que el pensament es relegui entre les matèries que formen part de l'aprenentatge de la vida?" Xavier Serra, professor de Filosofia i Ètica i responsable de Filosofia en l'Institut Salvador Espriu de Girona deia aquests dies: "En realitat, cal dir que la Filosofia en si està en plena forma, que la gent —els ciutadans reflexius, sensibles als valors, conscients de la seva responsabilitat...— segueix pensant amb profunditat filosòfica. El que està molt malament és la classe política, que fica la seva urpa en la capacitat crítica i l'autonomia mental dels ciutadans permetent, sense immutar-se, la telebasura i la pobresa mental en l'àmbit públic”. Serra creu que “la filosofia s'ensenya almenys des de l'Acadèmia de Plató fa 2.500 anys, i una generació de personatges pendents solament dels vots, dels resultats PISA i de moure's per seguir surant, la pretenen aniquilar”.
El filòsof Ángel Gabilondo, que va ser ministre d'Educació i que segueix sent catedràtic de Metafísica a la Universitat Autònoma, diu: “La filosofia és determinant per impulsar el camí cap a un pensament crític, racional i raonable. És indispensable conèixer no solament la història de les idees, també la història del pensament, la generació de determinats conceptes, la visió que procuren, els seus efectes i el seu funcionament. Pensar no és una mera activitat mental, comporta tota una manera de fer i de procedir. I requereix coneixement”.
Antonio Campillo, president de la Xarxa Espanyola de Filosofia, creu que la reducció dels estudis de Filosofia respon a raons ideològiques”. “Importa més el mercat de treball” es queixa professor Manuel Cruz. No hi ha una norma comuna en tota Europa. Hi ha països que inclouen la formació filosòfica fins i tot des de l'educació primària, com França o Finlàndia, perquè l'entenen com una manera d'aprendre a pensar des de la infància, i hi ha altres països que, per contra, prefereixen potenciar-la a la Universitat, incloent títols mixts d'Economia i Filosofia, o Dret i Filosofia, etcètera, com en el Regne Unit. No obstant això, hi ha una preocupant tendència a identificar la societat del coneixement amb la trinitat R+D+I, de manera que s'està imposant una concepció cada vegada més *tecnocrática i mercantilista del coneixement, amb la consegüent devaluació dels sabers artístics i humanístics...”.
Debat obert i real a l´acadèmia i a la societat. Porten les de guanyar qui té la paella. Molt d´esforç serà necessari perquè els nois sàpiguen el que era filosofar.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario