Pedro Ramirez cau de la direcció de El Mundo

De vegades n´hi han notícies terrenals que encara que venials i intrascendents, són bones de comentar. Ens ajuden a entendre la dificultat del ser humà. Des d´uns dies enrera i més des d´ahir n´hi ha commoció al món periodístic i polític per la marxa de Pedro J Ramirez, fins avui director del periòdic conservador El Mundo. 

Pedro J. Ramírez ja no és el director d'El Mundo, després que fa 25 anys que encapçala aquest diari. El Mundo ha estat el més important del país en nombre de vendes. La seva sortida no serà la mateixa que la d´un treballador normal: es parla que el ja exdirector hauria demanat al voltant de 20 milions d'euros per la seva sortida, encara que s´està en negociacions. Diuen tots els mitjans que ls eva sortida està totalment relacionada amb la publicació en El Mundo dels comptes suïssos de l´extresorer Luis Bárcenas, així com les crítiques constants a la gestió del govern, fets que haurien derivat en una guerra oberta entre els responsables del govern i la publicació. De fet sembla que el nou director, Casimiro García-Abadillo, arriba amb l'objectiu de l'empresa de restablir les bones relacions amb el partit. 

Jo veig un episodi més de l´eterna connivència del quart poder, els mitjans de comunicació, amb els respectius governs, siguin quin siguin. Es parla de llibres blancs i d`ètica periodística, però només fa falta llegir un diari un dia qualsevol per adonar-se que res més lluny que la realitat. El periodisme blanc deu ser cosa del passat i la subordinació als qui paguen o als poders és la moneda habitual. ¿Llavors, perquè ens queixem? El que et posa, et treu, ¿no?, diria qualsevol persona amb seny. Ara el mateix exdirector que no ha estat precisament una monja en la recerca de la seva "veritat" declara davant la seva destitució que "també és veritat que si hi ha una operació destinada a destruir el projecte intel·lectual que encarna el nostre periòdic, jo lluitaré contra ella i intentaré per tots els mitjans que la nostra manera d'entendre el periodisme subsisteixi i segueixi desenvolupant-se". ¿Quin estil? Sincerament, s´entèn tot. 

Que vagi bé! Sobretot amb 20 milions d´euros o els que caiguin! Aquí a la Terra, seguirem endavant. A veure si algú aprofita i es pot fer periodisme del bó amb un bon llibre d´ètica professional. 

Au siau!

Continua el debat sobre la desigualtat

La bretxa salarial creix a l´estat. Els directius van veure com el 2013 augmentaven les seves retribucions un 6,9%, però els caps intermitjos van caure un 3,8% i les del gruix dels treballadors van caure un 0,4%. Les dades són de l'escola de negocis Eada i la consultora ICSA, i una constatació més de la dissolució de la classe mitjana. Ernest Poveda, director de l'informe ha manifestat que "estem davant una clara tendència a la polarització: la pujada dels directius xoca amb la caiguda de la resta, dos segments en els quals els sous s'igualen per la part baixa, on la tendència és a l'homogeneïtzació; mentre els que més guanyen, guanyen cada vegada més". L'estudi, basat en 80.000 enquestes, que no és gens despreciable, revela que el salari mitjà dels directius no ha parat de pujar malgrat la crisi: en 2007 era de 68.705 euros bruts anuals i ha escalat fins als 80.330. Empleats i comandaments van fer una pujada el 2008 i 2009 per tornar a baixar a partir de llavors. Així el salari dels comandaments se situava en 2013 en 36.522 i el de la resta d'empleats, en 21.307 euros. Els experts aposten per un canvi de model retributiu, on guanyi més qui més treballa. Jordi Costa, professor d´Eada i expert en salaris creu que la pujada incessant de la retribució a la part alta de la piràmide empresarial pot tenir dues explicacions. La lectura optimista és que si van ser els primers a baixar-li-ho, reduint la seva part variable i refugiant-se en el fix, ara són els primers a pujar-se el sou, la qual cosa podria indicar que comença la recuperació. La lectura pessimista és que les empreses estan focalitzant el seu esforç en les remuneracions de les persones que tenen major valor. Ara bé, els dos experts han criticat el fenomen de la polarització i han apostat per un canvi de model retributiu, en el qual es pagui més a qui millor treballi, sigui de l'escala que sigui. També s'han mostrat partidaris de fixar topalls als salaris més alts en funció dels més baixos. Recordem que fa molt poc Suïssa, va rebutjar en referèndum una mesura similar, o sia, que votem a favor de la desigualtat. Estudis i més estudis. Estadístiques i més estadístiques. Ara per sectors, ara per anys, per edat, per sexe i per aficions. Però la realitat, és la realitat. El model de classes és més vigent que mai i és un símptoma clar més de cap a on avança el sistema, li diguem com li diguem. Mentre el cap de la patronal continua escampant frases immillorables (com el treure temps i drets als treballadors fixes per donar als eventuals, per descomptat sense tocar el sou del cap de la patronal, és clar), o crític amb les instruccions del govern de fer tributar els sous en espècies, gran forat negre de l´empresariat. Anem debatent, que mentrestant.....cap a la butxaca, nois!!

Au siau!

El Hubbel exhibeix múscul

Una llarga exposició de la imatge del Telescopi Espacial Hubble del cúmul de galàxies Abell 2744 massiva és la imatge més profunda mai realitzada d´un cúmul de galàxies. Mostra algunes de les galàxies més febles i més petits mai detectats en l'espai. La immensa gravetat d´Abell 2744 està sent utilitzat com una lent per deformar l'espai i més llum i ampliar les imatges de més distants galàxies de fons. Les galàxies més distants es veuen com ho van fer fa més de 12 mil milions d'anys, no gaire després del big *bang. L'exposició del Hubble revela unes 3.000 d'aquestes galàxies de fons galàtic intercalades amb imatges de centenars de galàxies en primer plànol. Les seves imatges no només apareixen més brillants, sinó també tacades, estiren i es dupliquen a través del camp. A causa del fenomen de lent gravitacional, les galàxies de fons es magnifiquen a aparèixer fins a 10 a 20 vegades més gran. Sense l'impuls de les lents gravitacionals, les moltes galàxies de fons serien invisibles. L'exposició Hubble combinarà amb imatges de Spitzer i l'Observatori de RAJOS X Chandra per oferir nova informació sobre l'origen i evolució de les galàxies i els seus forats negres. El Hubble segueix demostrant que té molta feina encara que mostrar. En teoria, i amb la condició actual que tenen els seus instruments, el Hubble hauria de ser capaç d'operar fins a l'any 2020. El seu reemplaçament directe, el Telescopi James Webb, serà llançat el 2018. El Hubble, amb aquesta recent imatge, deixa clar que està en forma. La imatge és la primera que s'obté sota el programa Frontier Fields, (Iniciativa de Camps Profunds) no és una imatge profunda més. Una de les coses que es pot veure és el grup galàctic Abell 2744, situat a uns 3.980 milions d'anys llum de la Terra.

Au siau!

Avui hem de dir adéu a un poeta. No és cosa nímia aquesta. Estem sense referents. Així que quan un dels grans se´n va, sens dubte resta un buit. Avui, demà i algun dia més -no gaires, no sigui que es molesti algú-, ens matxacaran amb la seva mort. Gent famosa i de poder, d´aquells que llegeixen a la intimitat potser, ens recordaran quant l´estimaven i el llegien i quant li han plorat.... Molts dels que ni el seu nom saben. Molts d'aquells als quals la paraula cultura els produeix fàstic i angúnia. Molts d'aquells als quals el finat, amb la seva humilitat i senzillesa com a banderes, igual fins i tot molestava. Estarà bé d'altra banda, perquè molts el descobriran. I si més no, alguns dels seus versos i paraules, arribaran. No serà així tan trivial la seva marxa. Trista, sens dubte; però donarà llibertat al seu verb, callat per molts, i lliure ara. Destacat representant de la poesia, la narrativa i la divulgació cultural, José Emilio Pacheco va trencar les fronteres culturals en establir vincles del seu treball literari. Va escriure contes, novel·les, editorials, articles, adaptacions, guions cinematogràfics i teatrals, textos culturals i de recerca, que ho van convertir en un clàssic de la literatura contemporània. Però sobre totes les coses, va ser poeta, un creador:

“No importa que la flecha no alcance el blanco/

Mejor así/

No capturar ninguna presa/

No hacerle daño a nadie/

pues lo importante/

es el vuelo la trayectoria el impulso/

el tramo de aire recorrido en su ascenso/

la oscuridad que desaloja al clavarse/

vibrante/en la extensión de la nada”.

El trobarem a faltar. I qui vulgui el pot descobrir en la seva extensa i magnífica obra. Se´n va un dels nostres. 

Au siau!

Stephen Hawking i els forats negres

Stephen Hawking ho ha tornat a fer. S´ha especialitzat en crear una sèrie de titulars i expectatives que és impossible deixi indiferent a ningú, Entre d´altres coses, perquè és una autèntica autoritat i persona molt respectada pel seu coneixement de l´univers, del món i de la investigació científica relacionada amb la física i l´astronomia. Ara, ens deixa parats i ens comunica els seus dubtes sobre l´existència dels forats negres. Ara afirma que no existeixen els forats negres, com s'entenen actualment, i ens ho diu a partir d´un article de quatre pàgines, amb el títol "Conservació de la informació i predicció meteorològica per als forats negres". 

Un forat negre és un lloc de tan immensa densitat de matèria i energia que la seva gravetat corba l'espai-temps fins a tal punt que ni tan sols la llum pot escapar. 

El punt crític dels forats negres que Hawking qüestiona és l´horitzó de successos, aquesta frontera a partir de la qual gens pot escapar de l'atracció gravitatòria, ni la llum. “No hi ha sortida d'un forat negre en la teoria clàssica, però la teoria quàntica permet que l'energia i la informació escapin d'ell”, ha explicat Hawking. Per explicar tot el procés, seria necessari aconseguir la integració en una única teoria de la gravetat amb les tres forces fonamentals de la naturalesa: la relativitat general que regeix l'univers macroscòpic i la mecànica quàntica que regeix el món subatòmic. En el seu article proposa que no hi ha un horitzó de successos entorn del forat negre, sinó un horitzó aparent, que aprisiona la matèria i energia temporalment abans d'emetre-la de nou, encara que en una forma caòtica. L'horitzó de successos, conseqüència directa de la teoria de la relativitat d'Einstein, és la superfície al voltant del forat negre que no pot superar gens que estigui atrapat dins del mateix, ni tan sols la llum, per la qual cosa no pot sortir informació alguna del mateix. Segons la teoria clàssica, un famós experiment teòric un astronauta que caigués en un forat negre passaria l'horitzó de successos sense notar gens especial i, a partir d'aquí, s'estiraria primer com un espagueti per acabar aixafat en l'infinitament dens nucli del forat. Fa un parell d'anys el físic Joseph Polchinski va proposarla teoria quàntica, l'horitzó de successos és en realitat una regió d'altíssima energia en què l'astronauta resultaria socarrat. L'alternativa que proposa Hawking, és que els efectes quàntics al voltant del forat negre provoca la violenta fluctuació de l'espai temps que impedeix l'existència d'una frontera ben definida, descartant el foc.

El físic britànic suggereix que la frontera real és l'horitzó aparent i l'absència d'un horitzó de successos significa que no hi ha forats negres en el sentit de règims en els quals la llum no pot mai escapar. 

Debat en el món científic que, encara que sembli impossible d´entendre i de concebre per les nostres ments, només parla de nosaltres i del nostre futur. Força més important i interessant que estar pendent de l´últim gol de no se quin jugador o de l´últim model o festa de no se quin pallasso de la tele. 

Au siau!

Elaborant el mapa humà de les emocions

Investigacions d´un grup de científics, estan treballant en l´elaboració d´un mapa de les emocions amb bases biològiques i amb format universal. De moments els primers resultats assenyalen que les dues emocions que causen una reacció més forta en tot el nostre cos, són l´amor i l´alegria. Segons el treball, la forma el´equip de científics ha creat el que probablement sigui el primer mapa corporal de les emocions humanes. Els científics pertanyen a la Universitat d´Aalto, i van comprovar que cada emoció desperta reaccions en determinades zones del cos i que això succeeix amb persones de cultures, zones i països molt diferents. Així, creuen que aquest mapa físic emocional té bases biològiques i és universal. Segons els investigadors creuen, aquestes reaccions són mecanismes biològics que ens preparen per respondre a l'entorn, ja sigui per defensar-nos o per gaudir de la situació. Lauri Nummenmaa, professor de neurociència i líder de l'equip investigador diu que "les emocions ajusten no només la nostra salut mental, sinó també els nostres estats corporals". D'aquesta forma ens preparen per reaccionar ràpidament però també davant qualsevol oportunitat. Per al seu estudi, els científics van realitzar cinc experiments en què 701 persones havien de localitzar en quin lloc sentien l'efecte d'una sèrie d'emocions bàsiques: ira, por, fàstic, felicitat, tristesa o sorpresa i altres més complexos com l'ansietat, l'amor, la depressió, el menyspreu, l'orgull, la vergonya i l'enveja.Els participants havien d'acolorir una silueta humana a les zones que s'activaven mentre sentien les paraules que designen cada emoció. El vermell es va usar per marcar les àrees de major activitat i el blau les de menor sensació. Segons es pot apreciar les dues emocions que causen una reacció corporal més intensa són l'amor i l'alegria. També que totes les emocions bàsiques activen sensacions en la part superior del cos, on estan els òrgans vitals, i especialment en el cap. A més de la prova oral de les paraules, també es van fer altres experiments amb fotografies, imatges, pel·lícules i relats que buscaven transmetre als subjectes les emocions en qüestió. Som sers vius. Intuim el que ens emociona i el que ens produeix rebuig. La investigació ajuda a veure la universalitat en la resposta del home, independentment del seu substrat cultural. Som animals amb eixos bàsics de comportament. Complexos però amb una base comú. Està bé que aprenem què són les coses que realment ens emocionen en un món cada vegada més fred. Blau fred.

Au siau!

Conversant amb gossos

Impactant notícia del món de la ciència. Un equip d'inventors dels països nòrdics han desenvolupat un aparell que tradueix els pensaments dels gossos en paraules. Així de clar i contudent. Així d´entrada, quina por!!! Segons expliquen els creadors del producte (www.nomorewoof.com), per portar cap endavant aquest projecte s'està empreant l'última tecnologia en microinformàtica i electroencefalografia. Aquests sistemes, permeten analitzar els patrons de pensament dels animals. El giny és semblant a una mena de cascos que utilitzen avançades tècniques tecnològiques per captar el que el gos vol expressar. Aquest aparell transporta els pensaments i sembla que els pot transformar en un eixam de senyals elèctrics a través de sensors 

d´encefalogrames capaços de desxifrar aquesta energia. Després una interface computadorizada els pot convertir en paraules, que es poden sentir per un altaveu acoblat a l'aparell. Els patrons més comuns que de moment es fa sentir són: "estic cansat", "estic emocionat" i "tinc gana". En moments en què l'activitat cerebral és intensa en conèixer a algú, els experts ho tradueixen en aquest programa com "qui és vostè?". En aquest sentit, els experts han explicat que els gossos pensen de forma diferent als humans, ja que els senyals del cervell d'aquests animals indiquen emoció, és a dir, l'activitat mostra més un estat mental que el que nosaltres coneixem com pensament. El dispositiu ja està en marxa en diversos idiomes: anglès, mandarí, francès i castellà, segons s'apunta a la pàgina web, on afegeixen que estan treballant en diferents veus, perquè cada amo esculli la que més li vagi al seu ca. Aquest projecte ha estat finançat pels propis inventors que, animen als seus possibles compradors a adquirir el seu producte. Segur que com a tot projecte inicial, tindrà una sèrie de dificultats que farà que molts ja el llencin a la basura abans de veure la llum. Però haurem de parar compte, ja que estem arribant al punt de poder comunicar-nos amb els animals. És literalment increïble. Igual trigarà una mica, però és un inici. Tampoc a Julio Verne, se li podria ocórrer que uns anys més tard, les seves obres havien de ser realitat. Us enrecordeu també de Cervantes? Sí home. Aquell que va escriure fa uns quants anys "El coloquio de los perros". Estigueu al cas! Quan us mirin els animals, penseu. Ells també ho fan. 

Au siau!

Capten per primer cop una imatge de la xarxa còsmica que manté lligat l´Univers

Gran notícia la que recullen avui els mitjans. Són notícies que avancen en el coneixement de nosaltres, en la cerca permanent del nostre origen i de la nostra posició a l´univers. N´hi ha molta gent que encara no arriba a entendre la gran tasca que s´està fent per arribar a conéixer el començament de la vida i què fem aquí enmig de la nostra galàxia. De mica en mica anem comprenem que lluny d´aquelles teories que feien del nostre planeta i de nosaltres mateixos sers superiors i únics, el centre de l´univers, el coneixement que segle rera segle i ara any rera any, ens aporta llum sobre nosaltres mateixos. La foscor de la ignorància es va tornant llum sota la implacable música de la ciència que mica a mica, lentament, va obrint-nos les cortines perquè entri la llum a les nostres cases i a la nostra ment. Coneixem ja que són tants milers de milions els estels a l´univers, que pensar que estem sols, és temerariament covard. Arribem a Mart, arribarem d´aquí a no res a Plutó i sondes llençades per la humanitat observen de més a prop el moviment dels astres, de la seva llum, de la seva energia, del seu passat. Ara, en un pas més per intentar comprendre la complexitat de 

l´univers, se suggereix que cada element és part d'un tot orquestrat, format en un model convencional de formació estructural que porta als científics a la hipotesi que les galàxies estan unides per una espècie de xarxa còsmica, xarxa que està composta en un 84% de matèria fosca. Astrònoms de la Universitat de Califòrnia, van descobrir un llunyà quasar il·luminant una nebulosa que comprèn una porció de la monumental xarxa de filaments que forma aquest vast mantell d'interconnexió galàctica. Aquesta porció va ser captada des del Telescopi *Keck 1, situat en l'Observatori W. M. *Keck, a Hawaii, i registrada en una fotografia. El professor d'astronomia i astrofísica de la universitat californiana, J. Xavier Prochaska, va advertir sobre el descobriment: "Aquest quasar està il·luminant gas difús en escales que van molt més enllà del que fins ara havíem documentat, la qual cosa ens permet capturar la primera imatge de gas entre galàxies. La imatge proveeix una increïble pista per entendre l'estructura general de l'univers". Arriben temps meravellosos per la ciència, temps de continuar el camí de la saviesa i d´anar trobant respostes d´aquest gran mosaic de trencaclosques que som. Llàstima no poder viure el suficient per saber com acaba la pel.lícula!

Què gran i què bonic!

Au siau!

Més a prop d´arribar a Plutó

La nau espacial més ràpida mai llançada a l'espai, la New Horizons de la NASA, s'aproxima a la seva destinació, Plutó. Els experts i la NASA ha començat el compte enrere per a l'arribada a Plutó, preparada per d´aquí a 11 mesos. New *Horizons va ser llançada el 2006 i travessa el Sistema Solar a 1,5 milions de quilòmetres al dia. La intenció de l'equip és que el primer acostament es produeixi al gener de 2015 i prengui fotografies amb el seu processador d'imatges de Reconeixement de Llarg Abast. Es faran servir les imatges per precisar la distància de Plutó. Les imatges que prendrà New Horizons de Plutó en el seu major acostament superaran les millors fotografies de Hubble, "La humanitat no ha tingut una experiència com aquesta, en una trobada amb un planeta, des de fa molt temps", ha assenyalat Alan Stern. De fet, Stern ha comparat aquest projecte amb la missió que va sobrevolar Mart al 1965. "En aquest moment, moltes persones a la Terra, fins i tot alguns científics, van pensar que el planeta vermell era un món suau, amb aigua i vegetació que ajudava a la formació de vida. En canvi, el Mariner 4 va revelar una superfície resseca d'inquietant bellesa". "Estem volant cap al desconegut i no se sap el que ens anàvem a trobar", ha conclòs.

¿No us sembla meravellòs? Arribar a Plutó!!. Veure Plutó! Plutó està de la Tera a 7.529.000.000 quilómetres!!!. Som increíbles!. Ho gaudirem!

Au siau!

A favor dels drets de les dones a ser

L'actriu Nadia Granados, La fulminante, coneguda per fusionar sexe, política i denúncia, ha reventat les xarxes socials amb un vídeo dedicat específicament als polítics i sectors més conservadors que donen suport a la lllei de l´avortament. El video és magnífic, dur, impactant, amb una força visual com feia temps que no veia, i amb un argumentari també molt ben estructurat. Com no pot ser d´una altra manera els temes polèmics on les posicions es situen molt enfrontades, el tema de l´avortament no deixa indiferent. I aquest vídeo ha estat ben treballat per respondre d´una forma força contundent a la contundència amb la que l´altre posició defensa tot el contrari. La propaganda emprea sempre la màxima expressió per arribar allà on vol, però és veritat que aquest vídeo està molt aconseguit. Defensa clarament el dret de la dona a decidir i d´una forma realment diàfana i molt reflexionada. Jo m´he posicionat sempre al costat de les dones, així que no fa falta que em posicioni. És molt interessant veure´l perquè aporta un punt de vista transgressor i real de la vida de les dones. La reflexió, arriba al cervell de tothom, retrògrades i progressistes, demòcrates i no tan demòcrates. Youtube, malgrat tenir centenars de vídeos publicats on es veu com decapiten a persones, per exemple, ha retirat el vídeo, coses de la seva política reaccionària amb qüestions de sexe. No us ho penseu. Mireu, reflexioneu i tingueu la vostra opinió.

http://www.dailymotion.com/video/xl1bm0_maternidad-obligatoria_webcam

Au siau!

Gran hermano!!

És realment indignant el nul respecte del poder per les persones, pel ser humà en general. No tot val. No es pot defensar tot amb els argumentaris de la por. L´agència nacional de seguretat americana ha col·locat programari en 100.000 ordinadors a tot el món que li permet realitzar la seva vigilància massiva i, d'aquesta forma aquest conjunt d'equips podria convertir-se en una autopista digital per realitzar ciberatacs. A més, ha emprat una tecnologia secreta, sembla ser antiga ja, que fins i tot li permet entrar en ordinadors que no estan connectats a Internet, segons experts informàtics. La tecnologia porta en ús des del 2008 i es basa en un canal encobert d'ones de radi transmeses des de minúsculs panells de circuits i targetes USB inserides en secret als ordinadors. A Alemanya, també s´han fet ressó de la notícia i el diari Der Spiegel ha avançat diversos documents del catàleg utilitzat pels agents per dur a terme l'espionatge electrònic fins i tot en equips que es troben desconnectats de les xarxes informàtiques . La tecnologia de radiofreqüència ha ajudat a resoldre un dels problemes de les agències d'intel·ligència americanes: entrar en computadores que adversaris, i alguns socis, han intentat fer impenetrables a l'espionatge o ciberatacs. El giny de radiofreqüència ha de ser inserit físicament per un espia, un fabricant o un usuari. El programa va aconseguir plantar programari en xarxes militars russes i xineses, mexicans i de càrtels del narcotràfic, institucions comercials de la Unió Europea i aliats com Aràbia Saudita Índia i Pakistan. Però si ens pensem això, som uns necis, uns babaus. El control de tot és total. El nul respecte per la privacitat i pels drets bàsics de les persones i el respecte a les comunicacions personals és escandalosament inexistent. Ningú hi veu un problema. La pèrdua de drets que es viu avui en dia és de tal magnitud que cal fer una autèntica reflexió. No n´hi ha dret al tracte total d´un sistema, que deixa molt darrera les prediccions orwellianes a 1984. Por. Molta por. 

Au siau!

La Filosofia a la corda fluixa

Professors i filòsofs responen a aquestes preguntes: a qui se li ocorre relegar el pensament en l'ensenyament? Quina repercursió té aquesta absència en l'aprenentatge de la vida?

Interessant article als mitjans sobre la desaparició de les llengues, les lletres i el pensament, de les matèries que els escolars, nens, joves i futurs adults han d´estudiar. La pregunta clau que es fan els filòsofs, pensadors i professors és "a qui serveix que el pensament es relegui entre les matèries que formen part de l'aprenentatge de la vida?" Xavier Serra, professor de Filosofia i Ètica i responsable de Filosofia en l'Institut Salvador Espriu de Girona deia aquests dies: "En realitat, cal dir que la Filosofia en si està en plena forma, que la gent —els ciutadans reflexius, sensibles als valors, conscients de la seva responsabilitat...— segueix pensant amb profunditat filosòfica. El que està molt malament és la classe política, que fica la seva urpa en la capacitat crítica i l'autonomia mental dels ciutadans permetent, sense immutar-se, la telebasura i la pobresa mental en l'àmbit públic”. Serra creu que “la filosofia s'ensenya almenys des de l'Acadèmia de Plató fa 2.500 anys, i una generació de personatges pendents solament dels vots, dels resultats PISA i de moure's per seguir surant, la pretenen aniquilar”.

El filòsof Ángel Gabilondo, que va ser ministre d'Educació i que segueix sent catedràtic de Metafísica a la Universitat Autònoma, diu: “La filosofia és determinant per impulsar el camí cap a un pensament crític, racional i raonable. És indispensable conèixer no solament la història de les idees, també la història del pensament, la generació de determinats conceptes, la visió que procuren, els seus efectes i el seu funcionament. Pensar no és una mera activitat mental, comporta tota una manera de fer i de procedir. I requereix coneixement”. 

Antonio Campillo, president de la Xarxa Espanyola de Filosofia, creu que la reducció dels estudis de Filosofia respon a raons ideològiques”. “Importa més el mercat de treball” es queixa professor Manuel Cruz. No hi ha una norma comuna en tota Europa. Hi ha països que inclouen la formació filosòfica fins i tot des de l'educació primària, com França o Finlàndia, perquè l'entenen com una manera d'aprendre a pensar des de la infància, i hi ha altres països que, per contra, prefereixen potenciar-la a la Universitat, incloent títols mixts d'Economia i Filosofia, o Dret i Filosofia, etcètera, com en el Regne Unit. No obstant això, hi ha una preocupant tendència a identificar la societat del coneixement amb la trinitat R+D+I, de manera que s'està imposant una concepció cada vegada més *tecnocrática i mercantilista del coneixement, amb la consegüent devaluació dels sabers artístics i humanístics...”.

Debat obert i real a l´acadèmia i a la societat. Porten les de guanyar qui té la paella. Molt d´esforç serà necessari perquè els nois sàpiguen el que era filosofar.

Au siau!

Treballar per ser pobres

M´ha causat sorpresa, no tant pel rerafons com per les força de la paraula,les declaracions del secretari general de la UGT a Catalunya que en declaracions als mitjans valorant les dades d´ocupació i econòmiques ofertes dies enrera. El titular diu així: "No volem treballar per ser pobres". Realment és bó com a titular. A més de la vessant lingüística en el contingut n´hi ha molt de veritat. La situació dels salaris és força clara, amb una estructura diferencial de sous molt elevada. Al diari Expansión, mitjà de referència en temes econòmics, es deia fa poc: "El sou mitjà anual dels treballadors amb contractes temporals va ser un 33% inferior al dels contractats de manera indefinida durant l'any 2011, mentre que el dels directors i gerents va superar en un 137,5% el salari brut mitjà d'aquest mateix any, d'acord amb l´Enquesta Anual d'Estructural Salarial de l'INE". Com es pot veure la diferència es molt gran. A més, pel sector jove el mateix estudi fa aquesta conclusió: "El salari mitjà anual el 2011 pels treballadors menors de 20 anys va ser de 8.148 euros (un 20,2% menys que el 2010), mentre que entre els de 20 a 24 anys va ser de 12.210,47 euros. El salari més habitual a Espanya ascendeix a 15.500 euros. Si a aquesta situació li afegim l´increment gradual dels preus en subministraments (aigua, llum, gas, transports, benzina) i dels preus privats -digui el que digui l´IPC-, ens trobem en una situació en què molts treballadors després d´atendre les despeses bàsiques, llar i hipoteca, alimentació, col.legis, no tenen ni capacitat d´estalvi ni possibitlitat de sortir del cercle viciós que suposa efectivament aixecar-se per anar a treballar i guanyar prou per sobreviure i així successivament sense poder sortir d´una situació de pobresa. A més, és veritat que el treball que es fa avui en dia és un treball temporal sense cap qualificació, situació que no ajuda a incrementar el poder, valor i possibilitats dels treballadors. Ha de ser motiu de reflexió per la gent, no pas per qui està amunt de la piràmide, doncs a aquests els fa ben bé igual la situació de la majoria de la societat. També és interessant de seguir la notícia de l´increment dels salaris al Japó, una economia que també ha passat un llarg cercle de crisi econòmica, i on el 17% de les empreses del país, faran pujades de sous als seus treballadors. És una altre forma d´entendre l´economia en el sistema actual, on disposar de millores salarials es pot entendre com una eina de revitalitzar el cercle econòmic: més reconeixement personal i més calers per alimentar el canal d´economia d´un país.

Primers candidats per anar a Mart

El projecte, proper a un reality show, busca financiació privada para afrontar viatges espacials sense retorn. La companyia holandesa Mars One ha anunciat una primera selecció dels candidats a viatjar a Mart. L'empresa privada, que busca finançament per al projecte encoratjat pel físic Gerard Hooft, ha triat a l'espanyol Juan José Díaz-Guerra d'un total de 200.000 aspirants. Queden 1.058 viatgers potencials per a un viatge sense tornada prevista pel 2024. La iniciativa de Mars One és un projecte privat dut a terme per l'investigador holandès Bas Lansdorp per establir una colònia humana permanent en Mart. L'objectiu és poder posar al planeta satèl·lits de comunicació el 2018 i portar en el 2024 la primera colònia permanent al planeta. Mars*One pot convertir l'assumpte en un reality xou en reservar espai en la missió a astronautes triats pel públic. El cost de portar als primers quatre astronautes es calcula en uns 6.000 milions de dòlars. Cadascun dels viatges posteriors, una vegada cada dos anys, costaria 4.000 milions de dòlars. La iniciativa de Mars One sembla més un gran projecte de màrqueting il·lusionant que una altra cosa però la veritat és que ha aconseguit atreure l'atenció de milers de persones disposades a abandonar el planeta sense perspectives de tornada. Díaz-Guerra s'ha mostrat esperançat després d'haver passat aquest primer sedàs. Segons ha indicat a l'agència Europa Press, Mars One ha anat canviant el nombre d'aspirants que passaran les diferents fases i ha modificat els terminis de selecció, de manera que desconeix quin serà el seu següent repte. Segons la pàgina web d'aquest projecte, finalment serà 25 les persones que viatjarien a l'espai i formarien part de l'assentament que es construiria a Mart. La companyia s'ha compromès al fet que, en els deu propers anys, construirà una colònia habitable i sostenible, dissenyada per rebre nous astronautes cada dos anys. A més, ha explicat que, per a ells, ha desenvolupat un pla realista basat enterament en tecnologies existents.

L´home, quan somnia, pot aconseguir el que vulgui. Estem al cas.

Au siau!