Jugant entre la vida i la mort

Un estudi de la Universitat de Califòrnia revela un rellotge biològic en el nostre genoma que pot donar-nos coneixement sobre per què els nostres cossos envelleixen i com frenar el procés. Publicats a Genome Biology, les troballes poden oferir informació sobre el càncer i la recerca amb cèl·lules mare. Mentre que rellotges anteriors s'han relacionat amb la saliva, les hormones i els telómers, la nova recerca és la primera a identificar un rellotge intern capaç de mesurar amb precisió l'edat de diversos òrgans, teixits i tipus de cèl·lules. Inesperadament, el rellotge assenyala que algunes parts de l'anatomia envelleixen més ràpidament que d´altres. Per lluitar contra l'envelliment, en primer lloc hi ha una forma objectiva de mesurar-ho: "trobar el conjunt de biomarcadors que mantenen l'hora en tot el cos ha estat un desafiament de quatre anys", va explicar Steve Horvath, professor de Genètica Humana a l'Escola de Medicina d´UCLA. Per crear el rellotge, Horvath es va centrar en la metilació, un procés natural que altera químicament l'ADN. Aquest expert va investigar 121 conjunts de dades recollides pels investigadors que han estudiat la metilació en els teixits humans sans i cancerosos. Recollint informació de prop de 8.000 mostres de 51 tipus de teixit i cèl·lules de tot el cos, va traçar com l'edat afecta als nivells de metilació d'ADN des del prenaixement als 101 anys. Per identificar el rellotge, es va concentrar en 353 marcadors que canvien amb l'edat i estan presents en tot el cos. Horvath va provar l'eficàcia del rellotge mitjançant la comparació de l'edat biològica d'un teixit a la seva edat cronològica i, quan el rellotge va resultar exacte en diverses ocasions, va quedar atordit. "És sorprenent que es pugui desenvolupar un rellotge que marca el temps amb fiabilitat a través de l'anatomia humana", va admetre. Horvath va analitzar també les cèl·lules mare pluripotents, cèl·lules adultes que han estat reprogramades a un estat de cèl·lula mare embrionària, la qual cosa els permet formar qualsevol tipus de cèl·lula en el cos i continuar dividint-se indefinidament.

En principi, el descobriment prova que els científics poden retrocedir el rellotge biològic del cos i restaurar-ho a zero, però, la gran pregunta és si el rellotge biològic controla un procés que condueix a l'envelliment. Finalment, Horvath va descobrir que el ritme del rellotge s'accelera o ralenteix en funció de l'edat d'una persona. "El tic-tac del rellotge no és constant-va explicar-. És molt més ràpid quan naixem i durant el creixement dels nens a adolescents i després disminueix a un ritme constant en arribar als 20". Felicitats Horvath! Treient els nostres ulls entre els estels de les galàxies més llunyanes i navegant entre les cèl.lules del nostre propi cos, estem cada vegada més a prop de saber qui som i per què estem aquí! Tant de bó, pugui continuar treballant. 

Au siau!

Científics diuen haver provat l´existència d´un ser superior

Dos matemàtics de Berlín i Viena han constatat el Teorema de Gödel amb l'ajuda d'un ordinador. El Teorema proclama que existeix un ser superior. Els científics Christoph Benzmüller, de la Universitat Lliure de Berlín, i Bruno Woltzenlogel de la Universitat Tècnica de Viena, han provat informàticament el teorema de Gödel, desenvolupat el segle passat pel matemàtic austríac Kurt Gödel i que conclou que sobre la base dels principis de la lògica ha d'existir un ser superior. A la fi dels anys 70 Gödel va argumentar que, per definició, no pot existir res més gran d'un ésser suprem, i va proposar mitjançant argumentacions lògic-matemàtiques l'existència de Déu. La seva intenció era demostrar que l'anomenat argument ontològic de l'existència de Déu és vàlid. Ara, els científics han demostrat, amb un Mac, que la seva argumentació era matemàticament correcta. En aquest sentit, els investigadors han subratllat que aquest treball, publicat en Arxiv.org, té més que veure amb la demostració que una tecnologia superior pot ajudar a la ciència, que amb la teoria que Déu existeixi o no. Benzmüller ha assenyalat que la prova ontològica era un bon exemple d'alguna cosa inaccessible en les matemàtiques o de la intel·ligència artificial, que s'ha resolt amb la tecnologia actual. En la seva opinió, el fet que la formalització d'aquests teoremes complicats es puguin realitzar amb ordinadors no professionals obre possibilitats. Finalment, la lògica -tan magnífica i perversa-ens torna al vell debat de la necessitat d´arribar a la conclusió que algú ha pogut crear perquè sempre n´hi ha un inici que no sembla poder explicar-se des del punt de vista racional i requereix, autos de fe. Deia ja William Paley: "No pot haver disseny sense dissenyador, invent sense inventor, ordre sense elecció". Jo, una tant més terrenal, recordo les paraules de David Papineau en el seu llibre Filosofia: "Tenir fe en Déu, sol ser el resultat d´haver crescut en certa cultura, més que la conseqüència del debat filosòfic".

Au siau!

En tribut de Lou Reed

Lewis Allen Reed, Lou Reed, ha estat un poeta, cantant i músic, icona del rock, gran artista, gran poeta, ha mort fa unes hores, però la seva influència ha estat, és i serà per tots els amants de la música. En el seu tribut la traducció de Perfect day

És un dia perfecte.

Bevent sagnia al parc.

I més tard, quan es fa fosc,

anar-nos a casa.

És un dia perfecte.

Donant de menjar als animals del zoo.

Després veure una pel·lícula,

i després a casa.

Oh, és un dia perfecte.

M'alegro d'haver-ho passat amb tu.

Oh, que dia tan perfecte.

Estic penjat per tu.

És un dia perfecte,

ningú fa cas dels problemes.

Passant el cap de setmana sols

és tan divertit.

És un dia perfecte,

m'has fet oblidar-me de mi mateix.

Vaig creure que era una altra persona,

una bona persona.

Oh, és un dia perfecte.

M'alegro d'haver-ho passat amb tu.

Oh, que dia tan perfecte.

Estic penjat per tu.

Un recull el que ha sembrat.

Un recull el que ha sembrat.

Au siau!

Trobada la galàxia més llunyana coneguda

Un equip d'astrònoms nord-americans ha descobert la galàxia més llunyana coneguda, la llum de la qual va ser emesa quan l'Univers només tenia només 700 anys de vida, un 5 per cent de la seva edat actual de 13.800 milions d'anys. La galàxia, batejada com z8-GND-5296, la fa única comparada amb altres descobriments, ja que la seva distància ha pogut ser confirmada per un espectrògraf. La galàxia va ser detectada mitjançant imatges infrarogs preses pel Telescopi Hubble, i la seva distància confirmada per les observacions del sofisticat espectrògraf MOSFIRE del Telescopi Keck a Hawaii. Estudiar les primeres galàxies resulta difícil perquè quan la seva llum arriba a la Terra s'ha desplaçat cap a la part infraroja de l'espectre a causa de l'expansió de l'Univers, un fenomen anomenat desplaçament roent (redshift). Per això, els astrònoms recorren a espectrògrafs cada vegada més sensibles situats en telescopis a la Terra, que poden mesurar el desplaçament roent de la llum de la galàxia, que és proporcional a la seva distància. Aquests descobriments aporten pistes sobre el naixement de l'Univers i suggereixen que pot albergar zones amb una formació d'estels més intensa de la qual es creia. .Amb la construcció de telescopis cada vegada més grans a Hawaii i Xile i del telescopi James Webb en l'espai, a la fi d'aquesta dècada els astrònoms esperen descobrir moltes més galàxies a distàncies encara majors. Quina passada!! Això sí és un viatge....de 13.100 MILIONS D´ANYS!!!!. Arribarem a trobar l´inici de tot, ja ho veureu!. 

Au siau!

Ensenyament

Aquesta setmana ha estat notícia les jornades de vaga al sector de l´educació. Des que es va conèixer la nova proposta de llei d´educació, l´enrenou i el soroll ha seguit el desenvolupament del procés. Tot sembla portar-nos a un conflicte important, perquè poques vegades els diversos actors s´havien mostrat tant units en contra d´una norma: pares, col.legis, alumnes, comunitats afectades, etc. Lògicament aquells que fan la norma la defensen portant com a bandera la necessitat d´actuar després que els diversos test hagin mostrat uns resultats generals molt baixos en comparació a d´altres països. Per contra la resta de sector té també un gran argumentari, doncs independentment de la qüiestió ideològica, és una realitat meridiana que cada vegada que un arriba al poder, sembla que tingui com objectiu canviar la llei de l´educació del govern anterior, amb la qual cosa en portem ja no se si 7 lleis d´educació. 

El sector educactiu sempre ha estat molt actiu. Des dels anys de la transició, universitats i escoles han estat intentant defensar posicions totes, pressumptament, a favor d´un ensenyament professionalitzat i de qualitat. És un tema complex, doncs són molts els actors, agents i interessos, però alhora, m´agradaria dir, que és ben simple, doncs només es tracta de contestar a una sola pregunta: ¿Volem una societat millor?. Si la nostra resposta és positiva estem d´acord que passa per donar la importància deguda a l´ensenyament com a eina i palanca de millora individual i col.lectiva. I punt. I punt, és i punt. No fa falta discutir més. Tota la resta en tot cas, correspon a qüestions que envolten el debat, però no el substancial. En canvi, si no estem interessats a canviar ni millorar la nostra vida, doncs no cal ni invertir ni perdre més el temps. Deixem-ho com està i que sigui el classisme el que determini el tipus d´educació que un té. 

Els sindicats han xifrat el seguiment en percentatges molt elevats, menys a la concertada i molt elevat també a l'àmbit universitari, xifres que naturalment són contestades pel ministeri. En qualsevol cas, haurem de seguir esperant que algú se n´adoni de la gran i real importància de l´ensenyament. Lluny de debats ideològics, que lògicament impregnen tot no només l´educació, s´ha d´obrir el pot de la joventut i del futur, de la creació d´una millor base per crear una societat millor, amb gent molt més preparada i un país armat de potència intel.lectual. Cal i és necessari. 

Au siau!

Els investigadors aconsegueixen trobar un nou estat de la matèria

Un equip de físics de la Universitat d'Harvard i l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), han construït una espasa làser real, com les utilitzades a la saga de La Guerra de les Galàxies. Els científics van aconseguir ajuntar fotons per formar molècules, aconseguint un estat de la matèria que fins ara era només teòric. Aquesta troballa desafia dècades de coneixement sobre la naturalesa de la llum. Fins ara, els fotons han estat descrits com a partícules sense massa, que no interactuen entre si, és a dir, que si enfrontes un làser a un altre, simplement es travessen. Segons han explicat, s'ha creat un tipus especial de mitjà en el qual els fotons interactuen entre si tan fortament que comencen a actuar com si tinguessin massa, i s'ajunten per formar molècules. Els experts han explicat que aquest tipus d'estat unit de fotons s'ha discutit en nombroses ocasions en teoria, però no havia estat observat. Per fer que els fotons, normalment sense massa s'ajuntin, els investigadors van usar àtoms de rubidi i una càmera al buit. Després van usar làser per refredar el núvol d'àtoms fins a un nivell amb prou feines superior al zero absolut. Usant diversos làser molt febles, van disparar fotons individuals al núvol d'àtoms. En ingressar a aquest núvol fred, l'energia del fotó excita als àtoms en el seu camí, provocant una desacceleració del fotó. En anar avançant, aquesta energia passa d'àtom en àtom i després abandona el núvol al costat del fotó. El descobriment podria ser usat en la computació quàntica en permetre que els fotons interactuin entre si, o bé donar-li altres usos que neixin en el futur. Eh, que som macos quan volem?. La nostra capacitat per crear és brutal; només falta que facin a alguns una lobotomia, i així els científics i investigadors podran continuar fent avançar en la comprensió del nostre entorn i en la recerca del nostre i d´altres mons. Felicitats ciència!!! Tú sí que vales!!. 

Au siau!

Augmenta la pobresa a l´estat

La situació general de la gent és típica del sistema. Al llarg d´aquests dies hem vist com els mitjans es feien ressó d´una eqüació que es pot fer fàcilment sense haver d´anar a la Universitat: conforme la crisi avança, les desigualtat augment i el forat entre pobres i rics es fa més gran. Càrites va advertir fa uns mesos que la pobresa a l'Estat espanyol és cada vegada més extensa, intensa. Segons l´últim informe les persones en situació de pobresa severa s'han duplicat des de 2008 i el seu nombre ascendeix ja a tres milions. Pels que no entenem gaire de determinats conceptes, la situació de pobresa severa consisteix a subsistir amb uns ingressos inferiors a 307 euros al mes i suposa que necessitats bàsiques com l'alimentació, habitatge, roba o calçat no estan cobertes. A més, l´informe manifesta que la desprotecció social dels ciutadans està agreujada en restringir-se les condicions d'accés a drets tals com la sanitat, l'educació, els serveis socials i la dependència.

El secretari general de Càrites Espanya, Sebastián Mora, va denunciar que la família, que ha exercit de xarxa de contenció i l'administració pública, de la qual depenen més persones, s'han anat afeblint al llarg d'aquests anys, i tots dos ens, estan desbordats. 

Al mateix temps que augmenta la pobresa s'accentua la seva cronicitat, tal com demostra el fet que una de cada tres persones ateses per Càrites porti més de tres anys demandant ajuda. 

Hem de recordar que Càrites és una organització de l´església catòlica, i per tant no susceptible d´interpretacions maniquees. El secretari general de Càrites Espanya va criticar que el model econòmic espanyol es caracteritzi per un comportament contracíclic de la desigualtat en la renda, que augmenta en etapes de recessió, però que no redueix les diferències quan es registra expansió econòmica. En concret, el 20% de la població més rica concentra 7,5 vegades més riquesa que el 20% més pobre. 

Es tracta d´un seriòs toc d´alerta a la situació que està vivint el país. No n´hi han de "brotes verdes" a moltes llars i pobles, sectors de producció ni a l´intel.lecte. Mentre el gruix de la gent no ho passa bé, s´ha de veure les declaracions del botín de torn o del narcís serra de torn, amb sous i justificacions carents de la tan necessària ètica. Més que un miracle, esperem i esperem. Mentre esperem, a veure si obrim una mica les nostres neurones i pensem; pensar, filosofar i saber, sempre ajuden a fer-nos millors persones i a madura. Aviam.

Au siau!

Com m´agrada Terry Gilliam!! Ens porta The Zero Theorem.

The zero theorem ha estat definida com una distopía, com un advertiment de coses que podrien passar en el futur. Però, en certa manera, ja estem en aquest món. En el film la publicitat persegueix literalment a l'individu; falta poc però ja veiem la força i agressivitat del món publicitari. El film deixa entreveure la preoucpació per la connectivitat a l´ordinador, enganxats. Terry es sincera: “Una pregunta que em faig des de fa temps és: com es pot desconnectar? La gent hauria de desconnectar més, passar més temps sola i descobrir qui és”. Què bona reflexió!. Sembla contradictori amb el que surt dels meus dits mentre pico aquestes paraules pel blog; però és veritat que el sistema cerca formes i maneres de no deixar pensar, de tenir el personal ben entretingut, mentre al món “real” continuen fent i desfent, sense possibilitat d´aturar el vendaval. M´encanta una reflexió del director que poso en majúscula, perquè és una reflexió majúscula: “NO CREC QUE LA GENT ESTIGUI REFLEXIONANT DE FORMA SERIOSA. ARA MATEIX, VIVIM MÉS PREOCUPATS PER RETRATAR ELS MOMENTS QUE PER VIURE'LS”. “LA GENT CREU QUE PER ESTAR CONNECTADA TÉ EL CONTROL, PERÒ NO ÉS AIXÍ. SIMPLEMENT ESTÀ CONNECTADA. AIXÒ ÉS TOT”.

Terry Gilliam és un director de minories, cofundador del mític Monty Python, amb bones pel.lícules a la motxilla: Brazil, El rei pescador o 12 micos. Ha estat per presentar al festival de Sitges la seva nova obra, The Zero Theorem: el protagonista és un hacker informàtic que tracta de resoldre una fórmula matemàtica que determinarà si la vida té sentit. La història serveix a Gilliam per reflexionar sobre els possibles mals d'estar connectat les 24 hores del dia. La tecnologia no és la solució a tot. Com acaba Terry: “La vida no té significat; som nosaltres els qui hem de donar-li-ho, sense esperar que un nou iPhone vagi a fer-ho”. Im-pressionant.

Ensenyar a pensar

Vaig llegir l´altre dia un bon article sobre el compromís per educar la propera generació, que centrava l´article en els estudis de l´americà David Perkins. Aquest investigador, doctor en Matemàtiques i Intel·ligència Artificial, estudia com funciona la ment humana i busca estratègies per desenvolupar el pensament crític i creatiu dels alumnes i aconseguir un aprenentatge i una comprensió completa. Per aquesta finalitat va fundar amb Howard Garner el denominat Projecte Zero. Ha estat a Toledo per impartir una conferència al Congrés d'Innovació Educativa "Ensenyar a pensa". Per Perkins no n´hi ha cap compromís més important que educar a la propera generació per a aquest món tan complex i considera que els nens han d'aprendre a enfrontar-se al desconegut i a l'inesperat per habituar-se a manegar-se en un món que canvia contínuament. 

En un dels seus llibres, Making Learning Whole...(Fer de l'aprenentatge un tot. Com set principis de l'ensenyament poden transformar l'educació), utilitza el beisbol per explicar els errors que segueixen cometent-se en moltes escoles. Sovint, assegura, s'aprenen fets o procediments aïllats sense comprendre el context general. I sense pensar. Com si s'aprengués a batre sense saber en què consisteix aquest esport. Perkins veu l´eqüació de l'educació actual on la més gran influència és de la societat: "Realment crec que probablement la major influència no sigui ni dels pares ni l'escola, sinó de la societat. Quan veus com passen els nens la seva jornada, t'adones que estan amb els pares una mica de temps, passen més en el col·legi, i la resta estan amb Facebook, etc. Crec que els pares tenen la posició més feble dels tres, quan la interacció entre pares i fills és molt important. Conversi sobre qualsevol cosa. Cal tocar tots els aspectes de la vida dels nens. L´investigador, recomana tres senzills exercicis pels nens: 

1) Quan el nens estan mirant un quadre o llegint una història, formular aquesta pregunta: què està ocorrent aquí? què és el que veus aquí?

2) Pensar: Al final de qualsevol lliçó, ja sigui d'història o de ciència, pregunti'ls: què pensaven abans i què pensen ara? 

3) Cercle de perspectives. Triï un tema controvertit, i en petits grups, que escullin uns rols per interpretar i parlar des d'aquesta perspectiva. És una forma d'oferir al nens diferents perspectives en situacions complexes i d'estructurar converses. 

Bones i brillants reflexions en el preocupant tema de l´ensenyament i el futur de les nostres generacions. 

Au siau!

Més a prop dels nostres orígens

Un equip d´astrofísics europeus ha detectat restes d´un cos ria en aigua al voltant d´una llunana enana blanca. La troballa, primera fora del nostres sistema solar, dóna pistes sobre la formació de planetes. Gràcies a les observacions del telescopi Hubble i el gran telescopi Keck de Hawái, científics britànics i alemanys han analitzat la pols que envolten a la nana blanca GD61, situat a 170 anys llum de distància. Els resultats, revelen que les restes detectades són rocoses, amb elements com ferro, silici, magnesi o alumini i que contenen un excés d'oxigen. Aquesta signatura química informa que el material va pertànyer alguna vegada a un cos més gran originalment compost per un 26% d'aigua. Aquesta quantitat és comparable a la que tenen alguns asteroides el cinturó principal en el nostre sistema solar (la Terra solament té un 0,023% d'aigua). “Estem absolutament segurs que aquest oxigen procedeix de l'aigua, ja que coneixem bé aquest procés químic en altres parts de l'univers, i amb una probabilitat molt alta es tracta d'aigua”, explica Jay Farihi, astrònom de la Universitat de Cambridge. Ja s'havia confirmat la presència d'aigua fora del nostre sistema solar, per exemple en l'atmosfera de planetes gegants gasosos, però ara es tracta de la primera vegada que es troba en cossos rocosos o restes d'asteroide, per la qual cosa és de gran interès per entendre la formació i evolució d'exoplanetes propicis per a la vida. 

El més important és que s´ha vist un procés que podria haver ocorregut en el nostre sistema solar, originant la formació del planeta i de la vida. La troballa d'aigua en un asteroide de gran grandària amb uns 90 km de diàmetre implica que existeixen possibles construccions per formar exoplanetes habitables. En aquest cas les roques s'han trobat al voltant de GD61 però, segons els investigadors, podrien existir entorn d'estels mare similars en altres parts de l'univers. L'estudi suggereix que l'aigua pot sobreviure a les altes temperatures que es generen en l'evolució d'un estel com el Sol cap a les nanes blanques, i que potser *GD61 va poder haver tingut planetes com la Terra orbitant en el passat. 

Seguim investigant els nostres orígens, el nostre passant, cercant amb neguit i expectació galàxies llunyanes, el material que flota al mar de l´univers. Qualsevol dia ens trobarem de nassos amb l´esgraó definitiu, aquell que ens marca el camí del nostre pas per la vida. Seguiu!. Seguim!

Au siau!

El nostre gran viatge de l´evolució humana

Un crani humà de fa 1,8 milions d'anys molt ben conservat emergeix avui a la paleontologia. Ha estat trobat a Dmanisi, Geòrgia, ric jaciment en què s'han desenterrat els últims 20 anys els fòssils d´homínids més antics fora d'Àfrica. És un crani d'home adult, amb un cervell petit, molt primitiu, una mandíbula gran i voluminosos músculs de masticació, de baixa estatura però el seu cos tindria ja les proporcions de l'home modern, amb cames llargues i braços curts. Té una zona fracturada i guarida.. Els científics, després de cinc anys d'estudi exhaustiu del crani, el número 5 de Dmanisi diuen que és una forma molt primitiva dels primers Homo, de la mateixa espècie que els oposats a Àfrica de fa poc més de dos milions d'anys. Alguns paleontòlegs que ho han vist ho qualifiquen de "fòssil icona". Per la seva edat (gairebé el doble d'anys, per exemple, que els individus més antics d'Atapuerca) i les seves característiques, el número 5 de Dmanisi se situa enmig del debat sobre l'origen evolutiu del gènere Homo. Els autors del descobriment, amb David Lordkipanidze, afirmen que és el primer crani del món fins ara completament conservat d'un homínid adult de tal antiguitat, aquests 1,8 milions d'anys, la qual cosa demostra que els primers Homo es van dispersar fora del continent africà poc després del seu sorgiment i que les fins ara classificades com a diferents espècies humanes d'aquest període són, en realitat, una sola. És un espècimen fantàstic, aquest crani i uns altres de Dmanisi estan entre els millors testimoniatges que tenim sobre com, on, quan i per què van evolucionar els humans.
Estarem molt alerta d´aquesta gran notícia.
Seguim el nostre llarg viatge!
Au siau!

El Mare Nostrum investiga el nostre cervell

Un macroprojecte enorme, el Human Brain, en què s'invertiran 1.200 milions d'euros, vol imitar un cervell humà, el vell somni. Farà servir models de programació creats en el Barcelona Supercomputing Center amb el superordenador MareNostrum, que s'encarregarà d'executar simulacions de les neurones cerebrals. El Human Brain Project, considerat el projecte neurocientífic més ambiciós del món, ha començat a caminar a Lausana amb la presència de 135 centres de recerca europeus, entre ells el Barcelona Supercomputing Center. El seu objectiu és comprendre i simular el funcionament del cervell humà en les seves diferents capes, des del genoma i nivells cel·lulars a neurones, circuits, regions del cervell i finalment el cervell sencer.

OmpSs i Compss són els dos models de programació desenvolupats en el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputación, que s'utilitzaran perquè aquestes simulacions de gran grandària puguin executar-se en els superordenadors europeus que participen en el projecte i coordinar-se entre elles.

En concret, el programa Compss s'encarregarà de dur a terme la supercomputació interactiva: aportar el suport necessari per a la interacció de múltiples simulacions que resolguin un problema complex i compartir dades. Cinc investigadors del Barcelona Supercomputing Center lideren diferents parts del Human Brain Project, entre ells el director de Ciències de la Computació, Jesús Labarta i la investigadora experta en models de programació Rosa María Badia. 

Ho tenen difícil malgrat la quantitat de calers i hores que emprearan. No hi ha res més complex i imperfecte que el nostre cervell, una autèntica màquina d´una potència encara desconeguda. 

Sort.

Au siau!

Viure millor amb menys, d´Ana García

Vaig llegir aquesta setmana un cas interessant. Es tracta de la història d´una noia, Ana, que va tenir un treball envejable en una agència de serveis interactius, sou estimable, jornades de 12 hores diàries... Li van oferir un gran lloc, i davant sorpresa de tots va dir no. Familiars i amics no acabaven d'entendre com va poder deixar aquesta oportunitat i la seva relació personal es va ressentir. Al principi va sentir un buit, però amb el temps li va treure suc i amb els diners de la indemnització es va comprar un piset de 29 metres quadrats a la Barceloneta. Amb els seus 41 anys, va saltar a una vida més senzilla, feliç i tranquil·la. La noia ha escollit baixar-se del tren en marxa. 

Aquesta noia, Ana García Novoa, ha plasmat la seva experiència en un llibre que és com un manual, "Viure millor amb menys". Des del mateix pròleg ("un dia sense somriure és un dia perdut"), el llibre trenca esquemes amb proclames com: estalvia o mai, treballa menys i rendeix més, compartit sap millor, la revolució dels petits gestos... El llibre l'hi dedica als avis, que van ensenyar el valor de l'austeritat i que van gaudir de la vida amb poc. El llibre reivindica una austeritat positiva que passa per eliminar despeses supèrflues, intercanviar serveis, compartir recursos i reciclar tot el possible.

Ana ens convida a pensar més enllà dels diners, a abonar-nos a un banc de temps o descobrir les xarxes com Freecycle (ara Ana fa classes d'espanyol a canvi de sessions de reflexoterapia). També ens incita a connectar amb els veïns, amb el barri, a crear xarxes de suport on tothom contribueix amb el que pot i rep si més no ho espera: "Jo mateixa regalo roba, menjar, llibres, petits electrodomèstics, coses que em regalen i que no necessito".

Ana arremet contra el gemec col·lectiu que s'ha instal·lat al país amb la crisi: "Vivim en un to de queixa generalitzat, com una lletania que s'escolta arreu, i això resulta ja una mica pesat. Som una societat conformista, i l'acció de debò no l'hem vist fins que hem arribat a situacions límit com les famílies afectades pels desnonaments". "Comença regalant totes aquestes coses que tens a casa, que mai uses i que tal vegada algú pugui necessitar. Després, a l'hora de comprar, fes-te sempre les dues preguntes: Realment ho necessito? Hi ha una altra opció més senzilla o barata? I finalment fes una llista de tot el que et fa feliç. Veuràs com en el més alt, estan les coses que no tenen a veure amb els diners". 

Bones propostes i bon llibre. 

Au siau!

Compendre la natura

Francois Englert i Peter W. Higgs, els científics que van teoritzar el Bosó de Higgs, han estat guardonats amb el Premi Nobel de Física 2013, segons ha anunciat la Real Acadèmia Sueca de les Ciències a Estocolm.

Els físics Peter Higgs i François Englert van predir el 1964 l'existència de l'anomenat bosó de Higgs, la peça que faltava per completar l'anomenat Model Estàndard, la teoria física que explica el comportament de les partícules elementals i de què està fet l'univers, la naturalesa i totes les coses que ens envolten.

Ha hagut de passar gairebé mig segle, fins a 2012, perquè tots dos veiessin confirmada la seva existència gràcies a diversos experiments desenvolupats al Gran Colisionador d'Hadrons (LHC) del CERN, a Ginebra.

La confirmació en el LHC, mitjançant dos detectors anomenats en sigles ATLES i CMS, és considerada un dels majors descobriments en la història de la comprensió de la naturalesa. L'esforç va ajuntar a físics i enginyers de tot el món, milers de persones que van treballar durant 20 anys per preparar un experiment que encara no ha conclòs, ja que el CERN no ha confirmat oficialment que la partícula detectada sigui el bosó, atès que queden verificacions per realitzar i també ha d'aclarir-se si existeix més d'un tipus de bosó.

Gràcies Englert i Higgs. Moltes felicitats!

Au siau!

Per una renda mínima

És francament curiós que mentre aquí estem discutint la impossibilitat de fer una altra cosa que congelar pensions o plantejar pujades de 0,25% l´any una pensió, a una país avançat i europeu com Suïssa es planteja organitzar una votació per fixar una renda bàsica per a tots els adults de 2.500 francs suïssos mensuals (2.030 euros) que pagaria l'Estat, després de la creixent mobilització social per acabar amb les desigualtats salarials des que va començar la crisi. Els que volen negar tota la realitat i l´expressió de la gent, començaran a dir allò tan típic de si aquest país és especial o tipismes semblants. Però allò que importa és el plantejar una vida raonable, senzilla per les persones normals de carrer. Potser no ens fa falta el que cobra la classe benestant amb sous impossibles de traduir i que mereixen tots els pitjors qualificatius possibles (perquè molt criticar als banquers, però aquí n´hi ha molta de gent endollada!!). El comitè popular que promou la proposta per proporcionar una renda a tota la població ha aconseguit més de les 100.000 signatures per convocar el referend amb el qual els suïssos decidiran si s'aprova o no la mesura. La proposta estableix que cada ciutadà cobri una renda de 2.500 francs suïssos al mes de forma incondicional. Potser es pot discutir si els que no treballen també ho han de cobrar (que ha estat la proposta). Però allò important, insisteixo, és la voluntat que sigui la societat sencera qui, gestionant i d´una forma conscient, procuri certa comoditat al ser humà. Ho és, perquè de vegades sembla que no siguem humans. Els organitzadors van deixar davant el Parlament suís un camió amb vuit milions de monedes de cinc cèntims, un per cada ciutadà del país.

Segons la legislació suïssa, els ciutadans poden organitzar iniciatives populars, la qual cosa permet canalitzar la indignació pública a través d'accions directes. Quina enveja!!

Esperem que se´n surtin i donin una demostració pràctica als demés del que significa realment democràcia.

Au siau!

Els morts de Lampedusa

Ha estat polèmica al llarg d'aquests últims dies la catàstrofe humanitària de Lampedusa. És igual el nombre de morts. Ningú dels que poden fer s´avergonyirà. Només la xarrameca acostumada, les declaracions grandiloqüents, les paraules sense contingut i el llançament de pilotes a la teulada de l'altre. Àfrica segueix essent una terra desgraciada. Bressol de l'origen de la nostra espècie, els poderosos europeus la van convertir en un far-west americà del tot val i on el valor de la vida era zero. Vàrem convertir els homes africans en esclaus i en sers de tercera o quarta categoria. En aquests últims anys altres països s'han anat sumant a la festa, com la Xina o Aràbia Saudita. Tots són grans amics. Però la realitat és que el nostre bressol està tacat de sang, d'odi, de violència. Hem fet tant mal que a ningú li importa la mort dels nens famolencs amb els ulls sortits, les dones violades cada dia, els senyors de la guerra matant, els grans dictadors sustentats pel món occidental i oriental, les guerres tribals encoratjades per diamants i minerals estratègics. Estic d'acord amb el papa Francisco: "Quina vergonya!". Com no volem que surtin corrents d´aquest tipus de vida? 

No passa gens, perquè no passarà res. La mort seguirà sobre el continent, campant sobre la seva terra i el mar com la gran pel·lícula El setè segell. Fins que se n´adonin de la solució, que n´hi ha. 

Au siau!

Sexe, art i cultura: l´Hysterical Literature de Clayton Cubitt

Avui he vist una notícia que realment m´ha agradat. Quan la llegiu algú pensarà que sóc un brut o un obsés pel sexe. Doncs no. Bé sí. Ja m´heu liat, coi de paraules! El que és interessant és per un costat la capacitat de la ment de produir sensacions, de provocar estímuls, d´innovar, de crear. Per altra banda el fascinant món de les dones, ens depara moments que difícilment podríem executar els homes. És una realitat que en moltes àrees de maduresa del nostre cervell, les dones són més que dominants, molt més madures i més centrades que la irreflexió i immaduresa que als homes ens caracteritza. La notícia m,´ha impactat pel títol: "Literatura histèrica": vídeos de noies llegint mentre un vibrador les porta a l'orgasme". Com suposo enteneu, m´he quedat de pedra. A sota la fotografia d´una imatge del vídeo amb una noia amb cara efectivament de tenir en aquell precís instant un orgasme. Una gran foto perquè es tracta d´una noia maca i d´una fotografia molt ben feta en un moment...real. He dit: això, s´ha de veure!. El vídeo és una de les peces de Hysterical Literature (Literatura histèrica), un projecte del fotògraf i videoartista americà Clayton Cubitt que explora el feminisme, el contrast entre cultura i sexualitat. La protagonista, Stoya, que treballa com a acròbata, escriptora i actriu eròtica, ha triat un fragment literari per llegir-ho davant una càmera de vídeo. El plànol mitjà, frontal, mostra la noia asseguda davant una taula. El vídeo, mostra a Stoya llegint bé, fins que algun sospir comença a mostrar-nos una situació que va derivant de forma progressiva, mentre continua llegint, a l´excitació; el ritme de lectura experimenta alts i baixos. A mig video ja es nota que algú la masturba i assisitim, a una excitació cada vegada més pronunciada que finalitza en un orgasme davant la càmera, maco, simpàtic i eròtic. El vídeo dura uns 6 minuts i de moment Cubitt es carrega la imatge d´histèria i abandonament frenètic malaltís que els mitjans conservadors han donat sempre al sexe femení, sempre reprimit. El fotògraf ens ha dit: "desitjava gravar una fascinant batalla entre la ment i el cos" i "barrejar dos àmbits que la societat tendeix a veure a través de lents diferents: l'art i el sexe". Els vuit vídeos de Hysterical Literature estan a la web del projecte i en els enllaços vinculats als noms de les protagonistes: Stoya, Alicia, Danielle, Stormy, Teresa, Solé, Amanda i Margaret.

Cubitt va aconseguir notorietat el 2004 pel blog The Daily Siege, després es va convertir en el fotògraf i videoartista del grup sud-africà Die Antwoord i va realitzar en 2005 un projecte documental online i de contingut social sobre els supervivents de l'huracà Katrina que va ser considerada la millor peça de periodisme ciutadà sobre el desastre.

Vegeu-lo, val la pena, http://claytoncubitt.com/hysterical-literature/ 

Au siau!

Oratòria

El professor Agustín Rosa feia avui unes declaracions interessants (aquest home, és expert en oratòria, professor i fundador del club internacional de l´oratòria): "Ens ensenyen a llegir i a escriure, però no a parlar i dialogar". Ni a escoltar, diria jo. És molt real i té tota la raó. Els antics grecs, savis com ningú ho ha estat mai, ja ensenyaven retòrica i oratòria, autèntics mags de la paraula i del seu significat. No hem après res des de llavors. No tinc clar que avui ensenyin a llegir i a escriure gaire, vist els resultats publicitats del nostre ensenyament i vist també la realitat a peu de carrer. Però no podríem dir que no ho intenten, ja que això diuen els temaris escolars. Ara bé. La reflexió del professor és més profunda. Parlar i dialogar significa saber l´art de la comunicació, diferència més que significativa respecte a la resta del regne animal, del qual formem part (sí, ja se que els animals també es comuniquen, però ja em perdonareu, doncs crec que m´heu entès quan parlo de la comunicació humana). Requereix un esforç bestial avui en dia, perquè el sistema no li interessa en absolut el tema. No cerca l´home com comunicador, perquè requereix també el pensar, el conèixer, aspectes i valors que rebutja ensenyar a l´individu...no sigui que aprengui!. Li interessa un ser que no retingui, que no sàpiga, que no sàpiga escoltar, i no estigui preparat per rebatre. Això sí, oferint tota la caterva d´informació possible perquè sigui una mena de trivial en marxa o un pasapalabra sabelotodo-nomeenterodenada. Seria important reflexionar sobre el tema. Molt necesssari l´oratòria, el saber parlar, i molt necessari el saber escoltar. Diàleg. Comunicació. Valors del ser humà que es van perdent, com tantes i tantes coses. 

Au siau!