Saber el temps de vida, a l´abast del ser humà

Dos científics estan a punt de fer caure uns quants dels nostres déus i moltes de les nostres pors. Estimar el temps aproximat de vida que li resta a una persona pot estar a l'abast del ser humà gràcies a les investigacions que estan duent a terme aquests científics mitjançant una prova de mortalitat a través d'un làser. El dispositiu, similar a un rellotge, llença un raig làser a la superfície de la pell i analitza les cèl·lules endotelials dels vasos sanguinis més petits. Els dos investigadors, Aneta Stefanovska i Peter McClintock, professors de física de la Universitat de Lancaster, Anglaterra, asseguren que mitjançant el mesurament de les oscil·lacions dins de les cèl·lules, el làser és capaç d'establir la durada prevista de la vida. Fins i tot manifesten que amb el mateix làser, poden detectar la possibilitat de contreure malalties, incloent el càncer.

Un cop realitzada la prova, el dispositiu mostra un resultat que marca una xifra que apareix a la pantalla i que oscil·la de 0 a 100: cvom més alta és la xifra, més anys de vida li resten a l'individu analitzat. El giny s´ha provat en més de dues-centes persones. A mesura que avancin els els experiments, podrà afinar-se la precisió de l'aparell. Els investigadors esperen en un any, tenir una versió del dispositiu en miniatura per treure-ho a la venda per un preu de 200 euros.

La raó de ser de llançar un dispositiu per a particulars és per conscienciar a la gent de canviar molts hàbits, per aconseguir un estil de vida més saludable. Stefanovska ha declarat que "espero que elaborem una base de dades més àmplia, perquè l'organisme de cada persona pugui contrastar-se amb ella. Llavors estarem en condicions de dir-los el nombre d'anys exacte que els queden de vida". 

És interessant i veurem la quantitat de coses que es diran al respecte d´aquesta investigació. Serà un cop força dur per la religió, els metges i els psiconalistes. Trobada la resposta a la pregunta de quan he de morir, només restaran dues per contestar: "què fem enmig de l´univers?" i la tòpica pregunta de "n´hi haurà vida després de la mort?". Tant de bó surti també al gran circ dels opinadors aquell vell amb pocs estudis i sense diplomatures, però amb aquell saber popular que només pot donar el poble, per dir-nos "i per què vull saber jo quan m´he de mori? Que sigui quan hagi de ser i prou!". Molta. Molta feina l´espera a la comunicació! I a les nostres neurones!

Au siau!