M´ha fet gràcia, per saviesa, la resposta del còmic Berto Romero a una pregunta sobre l´humor a la nostra societat. Deia Berto:
"Som Jekyll i Hyde. Al món se'ns coneix per ser molt alegres, però tenim una capacitat d'autocrítica propera a zero. I va a més: la societat s'està tornant cada vegada més "mojigata" i ultrasensible. Tot ofèn. Això és dolent per al món en general, però per als còmics és tristíssim. L'humor sempre ofèn (...) Però hem arribat a un punt en el què sembla que molesta més nomenar el fet que el fet en sí. Si fas un acudit sobre anorèxia, minories, immigració, discapacitats o malalties, temes més tabú que la política o la religió, de seguida se't tiren damunt, encara que no riguis del discapacitat, sinó que tractis de posar en evidència un altre tipus de situacions.
P: La correcció política llastra l'humor?
R: Et torna un imbècil, i als humoristes els deixa sense ànima".
Són bones reflexions per aprendre. Efectivament ens estan fent d´una forma de ser on tot ens molesta. Cabrejats i amargats, sembla la nostra manera d´enfrentar-nos tant a la vida normal com a l´humor, que ja no en tenim. Ens agrada que es riguin dels altres, però no de nosaltres. Ens agrada que es fiquin amb els demés, però no amb nosaltres. Ens convertim en massa i deixem de ser persones. A la fi, tal com deia el gran filòsof Demòcrit d´Abdera, "La vida és un trànsit; el món és una sala d'espectacles; l'home entra en ella, mira i surt". Així és. I faríem bé en intentar seguir aquest camí.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario