Tambors de guerra

Ja estem un altre cop. Sembla que tornen a formar part de la nostra vida, nous tambors de guerra. Després que el secretari d'Estat americà presentés arguments per atacar Síria, obama ha sortit als mitjans per dir que ell no vol una nova intervenció militar, però que s´ha de fer. No tinc adjectius. Ni les més altes i cultes llengües com el grec o el llatí, crec que en tinguin de paraules per anomenar tanta pocavergonya i tanta misèria. I no seré jo qui defensi el règim sirià, només faltaria. Però les causes de les guerres avui en dia són ja prou conegudes per intentar enganyar el personal. Ahir amics, avui enemics, només moren qui no han de morir, només pateixen qui no han de fer. Només hem de recordar els casos d´Iraq o Afganistan. Els inspectors de l'ONU cerquen evidències d'atacs químics a Síria. obama va dir que ara és la seva "obligació" assegurar-se que no quedi impune "un règim que està disposat a utilitzar armes prohibides per normes internacionals contra la seva pròpia gent, incloent nens". "Hi ha molta gent que creu que s'hauria de fer alguna cosa, però ningú vol fer-ho", es va queixar. Si aquest argumentari és vàlid, també ho seria per les bestieses que vivim tots els ciutadans a tots els països, que són moltes i diàries, perpetrades pels poders. És molt trist el que passa, és veritat, però és trist també a molts països del que no es diu res, àrabs, africans, americans o asiàtics, però no es diu res perquè els interessos econòmics no deixen fer-ho, veritat?. Però això no ho direm ni ho treurem als mitjans de comunicació. És igual que morin a centenars a Etiòpia o Somàlia, oi? No importa, no tenen petroli. És igual que no es defensin els drets humans arreu. Ara sí, hem d´anar a matar a Síria. Ara faran una bona estratègia de comunicació per intentar convèncer que no n´hi havia més remei, que jo no volia i què dolents són els demés. Agafeu-vos. Assistirem a un nou episodi de la barbàrie humana. 

Au siau!

Creació de microcervells humans

Segons ha pubilicat la revista especitalitzada Nature, un equip de científics ha desenvolupat petits cervells humans tridimensionals de 4 mil·límetres de diàmetre a partir de cèl·lules mare pluripotents que ajudaran a aprofundir en l'estudi d´aquest aparell tan complex i quasi perfecte, que s´anomena cervell. Aquests òrgans creats de forma artificial, han estat possibles mitjançant la recerca de la Universitat de Bonn i l'Institut de Biotecnologia Molecular de Viena. Del seu estudi es podran extreure importants notes en relació al desenvolupament del cervell durant les etapes més primerenques. L´enrme complexitat del cervell humà impedeix d´avançar més en el seu estudi i ha afavorit investigar en la creació d´uns òrgans que poguessin simular les seves característiques per estudiar-ho en profunditat. Ja són coneguts els estudis en relació als cervells d´animals, però no comparteixen l´enorme potència i particularitats del cervell humà. Aquests microcervells estan formats per diferents teixits disposats en capese i inclouen l'escorça cerebral que cobreix els dos hemisferis. Per demostrar la utilitat de la investigació, els científics van analitzar diferents malalties neurològiques que tenen lloc quan el cervell es troba en ple desenvolupament, com la microcefàlia (malaltia que provoca que la grandària del cap de les persones sigui menor al que hauria de tenir). A partir de cèl·lules mare els investigadors van afegir cèl·lules de pacients amb microcefàlia per obtenir un cervell d'una persona amb aquesta malaltia i van trobar que en els cervells amb aquesta dolència les cèl·lules precursores de les neurones deixaven de proliferar massa aviat, un defecte que podria explicar algunes de les causes de la microcefàlia. Aquesta prova no es podria fer amb animals, ja que cap animal presenta la mateixa expansió neuronal que el ser humà. Aquests petits òrgans artificials no tenen les mateixes funcions que un cervell humà corrent, però el grup de científics no descarta progressar en aquesta línia. Està clar que aquest tipus d´investigació, sens dubte, ens portarà a conèixer molt més la gran màquina que és el cervell i portarà cara al futur noves vies per explorar la via sanitària. També portarà cap a investigacions on la ciència ficció i el futurisme segur que sortiran a debat, ja que un cop començant a esbrinar el seu funcionament, la robòtica i la investigació sobre robots humanitzats formaran part del paisatge dels nostres somnis i ansietats. No per això, la ciència no ha de progressar, ans al contrari. 

Au siau!

Un nou estel a l´univers

Un estudi de l´Observatori Astronòmic Europeu amb el telescopi Atacama Large Millimeter ha aconseguit un primer plànol d´emanacions de material provinent d'un estel recentment format. En observar la lluentor produïda per les molècules de monòxid de carboni presents en l´estel, s'ha descobert que posseïen majors nivells d'energia del que es pensava. Herbig-Haro 46/47m com s´anomena aquest objecte està a 1.400 anys llum de la Terra. Un dels col·laboradors de la recerca, fa èmfasi en el fet que aquest sistema és similar a la majoria dels estels de baixa massa durant el període de formació. És inusual a causa que el flux expel·lit impacta al núvol de manera directa en un dels costats del jove estel i surt fora del núvol per l'altre. La nitidesa i sensibilitat d´aquestes observacions van permetre a l'equip descobrir una emanació que prové d'un company de l'incipient estel, que posseeix una massa menor. Ha nascut un estel i ho hem vist!

Au siau!

Pagant l´ambició amb la vida

Moritz Erhardt, un jove nascut a Alemanya de 21 anys, que treballava de becari al banc d'inversió Bank of America Merrill Lynch de Londres, ha estat trobat mort a la seva habitació després de -de moment suposadament- haver treballat sense descans durant 72 hores seguides, segons el diari britànic The Independent. El becari, que només li mancava una setmana per completar la seva beca, hauria sofert un atac epilèptic a la dutxa a la residència estudiantil a Londres, segons diferents mitjans. Un extreballador del sector de la banca d´inversió ha aprofitat per denunciar les dures condicions de treball dels becaris, on les seves jornades arriben fins i tot a les 14 hores diàries. Els becaris poden treballar fins a 100 o 110 hores setmanals. Els becaris de Bank of America Merrill Lynch perceben unes 2.700 lliures (3.215 €) mensuals. Aquestes notícies solen passar molt ràpidament pels mitjans. M´imagino que paguen prou bé, perquè deixin de ser notícia de forma ràpida i no s´investigui les condicions laborals de molts d´aquets principiants. No m´extranya que després siguin autèntics taurons als negocis i deixin l´ètica i la moral a dins de l´armari. No estaria malament que enlloc de passar de llarg, els mitjans amb els seus poderosos medis, poguessin fer una ullada i mostrar-nos les condicions i els beneficis que els bancs treuen d´aquesta praxis. Els grans homes segur que dirien que ells també han passat per aquesta situació i que tots els començaments són difícils. 72 hores seguides!! No està mal!!. Segur que l´OIT i les organitzacions en defensa dels treballadors o dels ciutadans tampoc tenen res a dir! "Qué siga la fiesta, manito"!!!

Au siau!

Humor i societat

M´ha fet gràcia, per saviesa, la resposta del còmic Berto Romero a una pregunta sobre l´humor a la nostra societat. Deia Berto: 

"Som Jekyll i Hyde. Al món se'ns coneix per ser molt alegres, però tenim una capacitat d'autocrítica propera a zero. I va a més: la societat s'està tornant cada vegada més "mojigata" i ultrasensible. Tot ofèn. Això és dolent per al món en general, però per als còmics és tristíssim. L'humor sempre ofèn (...) Però hem arribat a un punt en el què sembla que molesta més nomenar el fet que el fet en sí. Si fas un acudit sobre anorèxia, minories, immigració, discapacitats o malalties, temes més tabú que la política o la religió, de seguida se't tiren damunt, encara que no riguis del discapacitat, sinó que tractis de posar en evidència un altre tipus de situacions.

P: La correcció política llastra l'humor?

R: Et torna un imbècil, i als humoristes els deixa sense ànima". 

Són bones reflexions per aprendre. Efectivament ens estan fent d´una forma de ser on tot ens molesta. Cabrejats i amargats, sembla la nostra manera d´enfrentar-nos tant a la vida normal com a l´humor, que ja no en tenim. Ens agrada que es riguin dels altres, però no de nosaltres. Ens agrada que es fiquin amb els demés, però no amb nosaltres. Ens convertim en massa i deixem de ser persones. A la fi, tal com deia el gran filòsof Demòcrit d´Abdera, "La vida és un trànsit; el món és una sala d'espectacles; l'home entra en ella, mira i surt". Així és. I faríem bé en intentar seguir aquest camí.

Au siau!

Premi per Diaz Canales i David Aja

He llegit una notícia que hauria sincerament de fer reflexionar als nostres gestors. El títol de la notícia era "Dos creadors premiats amb els 'Oscar del còmic' reneguen de la 'marca Espanya". El cos de la informació explica que tant Juan Díaz Canales com David Aja, guardonats amb el premi Eisner, considerat com l'Oscar del còmic, han exigit als responsables de "Marca Espanya" que deixin d'associar-li amb aquest concepte i han expressat a través de les xarxes socials la seva indignació i han escrit que el que els provoca Espanya és, sobretot, "vergonya". Díaz Canales, cocreador amb Juanjo Guarnit de Blacksad, un dels personatges més celebrats del còmic contemporani internacional, ha escrit a Facebook: "No es pot estar orgullós d'un país que consenteix i empara estafes a gran escala, que nega als seus ciutadans drets elementals com són un habitatge digne, sanitat i educació, que desprecia la cultura i la ciència i les institucions de la qual, de la primera a l'última, estan corruptes fins a la medul·la, com ens demostren els mitjans de comunicació un dia sí i un altre també. Vivim en un país desesperançat, en mans d'una casta política i econòmica amoral, insensible, cega i estúpida que ens ha arrossegat a la misèria capritxosa i cruelment, mentre que ells segueixen enriquint-se a mans plenes". Són declaracions dures com a resposta d´haver-se vist sense ser avisats a la web de l'organisme governamental "Marca Espanya" per haver estat guardonats amb quatre premis Eisner a Califòrnia amb aquestes paraules: "Si algú havia pensat alguna vegada que el còmic espanyol no era de qualitat, els premis Eisner han vingut a desmentir-ho. Tres dibuixants espanyols -David Aja, Juanjo Guarnit i Juan Díaz Canales- han obtingut quatre premis Eisner durant la celebració de la fira Comic-Amb a Estats Units, la meca mundial del còmic.Tots els guardonats reconeixen que aquests premis són un pas més cap al reconeixement mundial del còmic espanyol.

La resposta de Díaz Canales ha estat dura a les xarxes socials i ha afirmat que és espanyol, perquè "no pots ser una altra cosa des del moment que neixes a Espanya i això no és suficient per sentir-me orgullós del meu país. De fet, ara com ara, els sentiments que em provoca ser espanyol són els de vergonya, impotència i infinita indignació". Per tot això --conclou--, no vull que el meu nom s'associï, i molt menys sense el meu consentiment, amb aquest espantall que han donat a cridar “marca Espanya". Facin el favor de cridar-me de nou quan hagin netejat la casa, la gent pugui aspirar a un treball digne, les institucions recobrin la seva veritable funció i l'ètica torni a tenir més valor que els diners". 

És veritat que la resposta és contundent, però potser requeriria una certa reflexió. Un no renega així com així de les coses. No és normal que no et consultin quan reps un premi que parlaran de tu en una web. Per tant, consultar abans de publicar sobre un, no seria un mal sistema. Per altra banda aquestes manifestacions són un reflex del moment de nervis , neguit i desconfiança que es viu, així com el resultat de la inversió i reconeixement nacional que han tingut fins ara. Ara, abans de començar a "matar" als nostres insignes guardonats, reflexió.

Au siau

Mancances de l´intel.lecte

Aquests dies els mitjans audiovisuals han seguit la campiona de perxa russa Elena Isinbayeva. És un plaer veure-la saltar i concentar-se i està clar que és una campiona sense embuts: els seus rècords i medalles en totes les competicions així ho confirmen. Una altra cosa és quan les persones creiem que només per aconseguir una determinada fita, sigui esportiva o d´altre matèria a la vida, considerem que tenim dret a parlar i opinar de tot. I en certa forma, només faltaria, la llibertat d´expressió ha de ser omnipresent, perquè tothom pugui participar i dir la seva. També és veritat, però, que és necessari tenir una certa cultura o com a mínim certs coneixements d´allò que es pensa parlar o d´allò que un vol opinar. A no ser, que siguis una bèstia, fet que ja patrocina que facis o diguis el que vulguis, encara que amb total seguretat no disposarà del reconeixement de la resta. Per recolzar el Govern rus en la polèmica llei que prohibeix les mostres públiques d'afecte entre homosexuals va fer unes declaracions força lamentables: “Si permetéssim i féssim totes aquestes coses als carrers, temeríem per la nostra nació (...) els russos ens considerem gent normal, estàndard; simplement vivim els nois amb noies i les noies amb nois". Són força desafortunades. Està reconegut el dret a la llibertat sexual i és important que els drets i les llibertats de les persones i dels ciutadans del món, siguin respectats. Un pot estar d´acord o no, però en qualsevol cas el respecte envers els altres tant a nivell individual com a grupal és necessari respectar-ho. Suposo que ningú que es digui persona pot donar suport a les imatges de violacions dels drets dels ciutadans, assassinats o actes contra els homosexuals que hem vist aquests dies. Esperem que algun dia tots aquests "opinadors" deixin de parlar sense coneixement de causa i deixin en tot cas pas a aquells que tenen argumentaris (en favor o en contra) sobretot amb respecte pels altres. Respecte.

Au siau!

Exterminant pobles

El poder públic de Brasil ha difós unes imatges recollides en vídeo en què es pot veure els indis kawahivas, una tribu nòmada que fins ara està sobrevivint mercès a una estratègia de fugida permanent de les amenaces de la civilització. El vídeo va ser filmat el 2011 i mostra un grup d'homes, dones i nens caminant nus per la selva, portant arcs i llargues fletxes. El coordinador general del despatx d'Indis Aïllats i Recentment Contactats, Carlos Travassos, ha explicat que la causa de la seva difusió és provar l'existència de la tribu, qüestionada per latifundistes i els poders econòmics, que volen destruir aquestes terres remotes del nord de l'estat de Mato Grosso. Els indis kawahivas viuen en terres de l'Estat i es té constància des de 1999 de la seva existència, documentada amb fotografies dels seus utensilis, les seves petjades i el rastre dels seus desplaçaments. La burocràcia va aconseguir el juliol passat que un tribunal autoritzés la delimitació d'un territori on ja no es pot accedir sense permís governamental, però abans que pugui crear-se ja està pendent un altre litigi amb els hisendats que volen explotar la terra pels interessos dels grans trusts de la fusta i el petroli. Els indis són una tribu de caçadors i recol·lectors de fruites i que es desplacen constantment i es caracteritzen per no mantenir contacte ni amb l'home blanc ni amb altres tribus de la regió (són llestos i han après ràpidament on està el perill, no com els blancs). Les dades que es tenen de la tribu, mostren que era un grup molt més gran que l'actual i van començar a decréixer per l'explotació del territori i per episodis de morts i atacs violents. 

L´home blanc. Sempre matant, sempre intentant treure el màxim de benefici propi sense respectar res. Sort als kawahivas. No crec que ningú els doni suport, així que només podran comptar amb el seu coneixement de la seva terra i en intentar fugir de la civilització. En lloc d´interessar-nos pel coneixement de la seva cultura, de la seva saviesa, de la seva forma de viure i d´interpretar aquest món, només volem convertir-los en atracció turística de zoo o matar-los perquè destorven. Molta sort.

Au siau!

Saber el temps de vida, a l´abast del ser humà

Dos científics estan a punt de fer caure uns quants dels nostres déus i moltes de les nostres pors. Estimar el temps aproximat de vida que li resta a una persona pot estar a l'abast del ser humà gràcies a les investigacions que estan duent a terme aquests científics mitjançant una prova de mortalitat a través d'un làser. El dispositiu, similar a un rellotge, llença un raig làser a la superfície de la pell i analitza les cèl·lules endotelials dels vasos sanguinis més petits. Els dos investigadors, Aneta Stefanovska i Peter McClintock, professors de física de la Universitat de Lancaster, Anglaterra, asseguren que mitjançant el mesurament de les oscil·lacions dins de les cèl·lules, el làser és capaç d'establir la durada prevista de la vida. Fins i tot manifesten que amb el mateix làser, poden detectar la possibilitat de contreure malalties, incloent el càncer.

Un cop realitzada la prova, el dispositiu mostra un resultat que marca una xifra que apareix a la pantalla i que oscil·la de 0 a 100: cvom més alta és la xifra, més anys de vida li resten a l'individu analitzat. El giny s´ha provat en més de dues-centes persones. A mesura que avancin els els experiments, podrà afinar-se la precisió de l'aparell. Els investigadors esperen en un any, tenir una versió del dispositiu en miniatura per treure-ho a la venda per un preu de 200 euros.

La raó de ser de llançar un dispositiu per a particulars és per conscienciar a la gent de canviar molts hàbits, per aconseguir un estil de vida més saludable. Stefanovska ha declarat que "espero que elaborem una base de dades més àmplia, perquè l'organisme de cada persona pugui contrastar-se amb ella. Llavors estarem en condicions de dir-los el nombre d'anys exacte que els queden de vida". 

És interessant i veurem la quantitat de coses que es diran al respecte d´aquesta investigació. Serà un cop força dur per la religió, els metges i els psiconalistes. Trobada la resposta a la pregunta de quan he de morir, només restaran dues per contestar: "què fem enmig de l´univers?" i la tòpica pregunta de "n´hi haurà vida després de la mort?". Tant de bó surti també al gran circ dels opinadors aquell vell amb pocs estudis i sense diplomatures, però amb aquell saber popular que només pot donar el poble, per dir-nos "i per què vull saber jo quan m´he de mori? Que sigui quan hagi de ser i prou!". Molta. Molta feina l´espera a la comunicació! I a les nostres neurones!

Au siau!

El cervell humà, la màquina perfecta

Investigadors  i experts estan treballant des de fa temps per fer servir

complexos programes informàtics i potents superordinarors per simular el cervell humà. El nostre cervell és una màquina tant potent que per simular només un segon de la nostra activitat cerebral, el superordinador Fujitsu K, dotat amb prop de 83.000 processadors, va requerir prop de 40 minuts per simular aquest segon del cervell humà. ¿Certament increïble, oi?. Els científics ja saben encarar aquest projecte de simulació cerebral, però sembla que encara la tecnologia està un pas enrera -al menys oficialment- i no pot arribar a la potència del nostre cervell. Malgrat els avenços que fan que aquests ordinadors arribin a les 10 petaflops (mesura informàtica equivalent a 10 elevat a la quinzena potència), no poden arribar a recrear aquesta magnífica obra de l´enginyeria natural que és el nostre cervell. Amb els seus 82.944 processadors, va crear una xarxa d'1.730 milions de cèl·lules nervioses, connectades a 10,73 bilions de sinapsis amb un petabyte de memòria RAM: la simulació només va arribar a representar l'1 per cent de la xarxa neuronal en el cervell. Segons les informacions, serien necessaris 100 sistemes com el que han empreat per igualar la xarxa neuronal del cervell humà. Tranquils, arribaran, ja sabem que el poder no té frontreres ni coneix d´ètica: és més fàcil per ells treballar en aquests projectes que no en alfabetitzar i donar cultura al món o aigua als països desenvolupats. Són investigacions que ens van descobrint el perfil del futur als laboratoris apropant cada cop més la ciència ficció a la nostra realitat. Tenint present els nostres gestors, deixarem en bolquers els nostres somnis cinèfils. Tota manera, i de forma paradoxal una notícia més amunt em fa veure la fragilitat de la frase "el cervell humà, la màquina perfecta". Aquesta notícia resava així: "Un home mata a la seva dona a l´Afganistan per anar al mercat sense el seu permís". És realment brutal el mal dels extremistes. Jo crec que arribarà un moment en què finalment l´espècie humana es segregarà entre extremistes i persones. N´hi haurà més de les primeres, segur. 

Au siau!

Mireia Belmonte fent història

Com tantes i tantes vegades no s´és just amb allò que és més proper, més nostre. És com una maledicció sense sentit que reconeixem però no fem res per canviar. Mireia Belmonte és d´aquí, però sembla com si fos d´un altre país. Porta diversos campionats competint a un nivell altíssim, aconseguint triomfs, medalles i records. Però llevat de la informació oportuna d´uns quants segons i un titular al diari de torn, res més. M´agradaria assenyalar el difícil que és en un esport minoritari destacar sense tenir ni les inversions d´altres esports ni el suport públic, fa que les seves hores i hores sola nedant a la piscina sigui encara més una bona mostra d´heoïcitat. Desp´res de les medalles que va aconseguir als Campionats del Món de Barcelona 2013, Mireia ha signat un històric rècord mundial als 800 metres lliure en piscina curta, en ser la primera dona a baixar dels 8 minuts (7:59.34), retallant en gairebé dos segons el rècord mundial que ostentava la tricampeona olímpica francesa Camile Muffat. A Barcelona va aconseguir tres medalles en els Mundials. Mireia Belmonte ha fet història a la Copa Mundial de Berlín, ja que ho ha aconseguit després de la gran prova que va fer als 800 m lliure. Això sí. Aquí no n´hi ha manera de sortir del futbol.

Una noia d´aquí fent història. Moltes felicitats Mireia!

Au siau!

Regressió de drets laborals

"Les setmanes que més treball puc arribar a fer més de 70 hores, i les que menys, vuit o nou". Són les declaracions d´Aaron, un treballador cuidador social de 45 anys, en una empresa que depèn de l'Administració a Londres. És un contracte sense hores, en què l'empresari no estipula quantes hores setmanals treballa la seva plantilla, exigint-li disponibilitat en funció de la càrrega de treball, una modalitat de contractació similar a la qual la CEOE vol implantar al nostre país. No obstant això, aquestes propostes ja han rebut el rebuig frontal que temen que aquestes mesures únicament serveixin per augmentar la precarietat laboral, tal com ocorre a Regne Unit. 

Es creu que entre 300.000 i 1 milió de persones es troben en aquesta mateixa situació, El nivell de dependència i estès que suporten és gran- "Les setmanes que treballes 60 hores saps que podràs pagar les factures però no tens temps ni per menjar; mentre que en les quals treballes menys de deu hores, tens temps de sobres però gens que portar-te a la boca perquè no tens ni un penic". 

A més de la incertesa de quant es treballarà i es cobrarà al cap del mes, es troba la pèrdua de molts drets com assegurances, vacances, permissos per malaltia, pagues de beneficis o preavís. Directius britànics han demanat que no s´elimini aquest tipus de contracte, ja que segons el seu parer podria conduir a rigideses com a França o Espanya. Segons fonts dels laboristes, en molts casos, l'empleat guanya menys de la meitat del salari mitjà. Empreses com McDonald's, Sports Direct o Subway empren amb aquesta modalitat de contracte fins a a el 90% de la seva plantilla a Regne Unit. 

Ja he dit en diverses ocasions que tots aquests que proposen aquest tipus de contracte no surten als mitjans públics per dir-nos quan cobren, quins són els seus sous ni quines clàusules formen part dels seus contractes, encara que ens ho podem imaginar. Tampoc no sabem el que cobren en altres modalitats de cobrament. És molt i molt fàcil dir tot això des dels seus llocs a dalt de la piràmide i el despreci per les persones es veu clarament en aquest tipus de propostes. Em sorpèn la poca reacció -més enllà de la típica i tòpica- de les organitzacions i dels moviments en la defensa dels ciutadans i de la gent, perquè és un perill ben fort. 

"Treballo en el pou de Gawber. No és molt cansat, però treballo sense llum i passo por. Vaig a les quatre del matí, i surto a dos quarts de sis de la tarda. No em dormo mai. De vegades canto quan hi ha llum, però no en la foscor, llavors no m'atreveixo a cantar. No m'agrada estar en el pou. Vaig a escola els diumenges i aprenc a llegir. (...). Prefereixo, de lluny, anar a escola que estar a la mina". És el testimoni d´una noia de vuit anys, Sarah Gooder, que es va obternir a la Comissió Ashley l´any 1842. Sí. Heu llegit bé, 1842. De mica en mica ens anem apropant a les condicions del segle XIX.

Au siau!

Vàters i sexe

M´han sobtat dues notícies interessants que tenen que veure amb la nostra salut física i mental. Per una banda una notícia curiosa: els vàters japonesos d'alta tecnologia Satis, poden ser piratejats per Bluetooth mitjançant l'aplicació My Satis d´Android, creada per controlar aquests vàters. Segons un informe de seguretat, el problema és que tots els vàters de la marca Inax Satis Bluetooth tenen codificat el mateix PIN i això permet que qualsevol usuari que tingui descarregada l'aplicació My Satis pot controlar el vàter si es troba dins el radi d'acció del dispositiu. El Satis és un vàter intel·ligent que es controla mitjançant l'aplicació per Android My Satis, què permet comunicar-se amb les diferents funcions del bany per bluetooth. Així un hacker podria tirar de la cadena, controlar la tapa, activar el bidé o les funcions d'assecat, podrien fer que el vàter obri o tanqui la tapa inesperadament. És interessant perquè veiem com malgrat l´increment de la nostra comoditat via tecnologia, aquesta ens porta a un camí de control per part d´altres, siguin supraorganitzacions o particulars amb ganes de fer de les seves. Així doncs, sembla que en un futur, no podrem ni pixar en pau. Els savis antics ja ens alertaven de la importància de fer tranquils les nostres necessitats. Potser haurem de deslliurar-nos de la tecnologia i evitar més intrusos. 

Per altra banda un estudi d´investigadors de Nova Jersey revela que l'activació cerebral que produeix un orgasme és més completa i intensa que la que suposa realitzar mots encreuats o sudokus. Off course!! Quin plaer saber que una de les últimes coses que podem fer en relativa llibertat és ben sana!!. Segons l'investigador Barry Komisaruk a The Times, la raó és que el clímax sexual exercita el cervell en el seu conjunt en generar un gran augment del flux sanguini que porta tots els nutrients i oxigenació necessaris per a la ment. Els exercicis mentals, com mots encreuats,sudoku o d´altres similars, incrementen l'activitat mental però només en àrees localitzades, mentre l'orgasme les activa totes. Una de les seves troballes és que la intensa sensació orgásmica bloqueja el dolor i està estudiant com podria aplicar-se en moments com el part. Això és com a mínim una bona notícia. Evitem el dolor fent l´amor!!, interessant proposta que podem portar a terme a "la orden de.....ya!". Ahhhhhhhu siau!

Felicitats Curiosity

Curiosity compleix un any de la seva arribada a Mart. L´aniversari, tot un èxit del gènere humà, l´agafa treballant, avançant pel cràter Gale de camí cap a la muntanya Sharp, objectiu de la missió per intentar trobar formacions geològiques que van formar-se en presència d'aigua. Per celebrar l'aniversari, la NASA ha preparat una sèrie d´activitats que inclou el record del 6 de juliol de 2012, dia en què amb una maniobra de descens, el Curiosity es va posar al planeta vermell. L'objectiu de la missió és esbrinar si en Mart va haver-hi condicions per a l'existència d'alguna forma de vida. En el seu viatge per Mart va obtenir mostres de roca amb la seva perforadora que sembla confirmar que aquest planeta va oferir condicions per a la vida microbiana fa milers de milions d'anys, tal com va confirmar John Grotzinger, responsable científic de la missió, Tal vegada s´espera molt de les seves possibles troballes a la muntanya Sharp. Per buscar rastres de vida, caldrà esperar a futures missions. De moment l'experiència tecnològica està oferint una oportunitat única per saber com i de quina manera i condicions podem viatjar a aquest planeta, els perills que haurem d´afrontar i altres qüestions que només sabrem a poc a poc. Els instruments d'aquest giny estan mesurant els paràmetres meteorològics de Mart i els nivells de radiació, a més d´altres troballes científiques com que l´atmosfera original de Mart es va perdre a causa de processos ocorreguts en la capa atmosfèrica superior. El Curiosity ha proporcionat 190 gigabites de dades i enviat més de 70.000 imatges i 75.000 trets amb el laser per analitzar la composició química de roques. Està previst que la missió duri un any més, com a mínim.

La propera missió que la NASA té previst llançar cap a Mart, es diu Maven i partirà el novembre vinent.

Felicitats Curiosity!

Au siau!

Les noies de waterpolo femení, un exemple a seguir

"Treball, esforç, humilitat, companyonia, compromís. Ingredients que a Miki Oca (seleccionador) li vénen a la bovca quan li demanen per la fòrmula d´èxit 

d´aquest grup (...)". Així començava un dels paràgrafs de la crònica del periodista que comentava la notícia esportiva del dia d´ahir, la victòria de la Medalla d´or de les noies del waterpolo femení als Campionats del Món de Natació BCN2013. Poques vegades fai esment a notícies esportives al blog. Però aquestes paraules als mitjans m´han portat aquí. Ahir vaig tenir l´oportunitat de veure el partit i en dono fe de la feina de les noies a l´aigua. Van treballar i es van ajudar unes a les altres com ningú. Van fer gala d´una concentració al llarg de tot el partit bestial. Es notava que s´ho creien. Creien en elles mateixes i en les directrius i instruccions que el seu entrenador i l´staff tècnic comunicava al llarg del partit. Quan va acabar el partit, era lògic l´esclat d´alegria i joia que tenia tot el grup. Havien guanyat a tots els equips que es posaven davant i a sobre a la final amb un partidàs. Treball, esforç, humilitat, compromís. Aquestes són les paraules que al cronista li han servit per definir-les. Són paraules plenes de contingut. No són fàcils de portar a la pràctica d´entrada, perquè requereixen saber portar a un grup humà i convèncer als seus integrants que aquesta és la fòrmula. Potser, seria una fòrmula que podria valer per sortir de la crisi. Potser, si en lloc de mirar sense sentit de país, alguns en prenessin nota i tinguessin la valentia d´encapçalar l´acció basada en aquests valors i principis, potser llavors tindríem alguna oportunitat. Estem orfes de gestors amb sentit general. És lògic també. El nostre model social encoratja 

l´individualisme ferotge i el jo abans que el nosaltres, l´enrequiment individual i no el social. Així que com ens creiem això, així ens va. Sempre ens quedarà el record d´unes noies i un grup que va saber trobar la fòrmula sense tanta necessitat d´estudis a Harvard ni algoritmes neperians: treball, esforç, humilitat, companyonia, compromís. Fàcil. Ah! I sobre tot sense suport, perquè no crec que molta gent vagi a veure els partits de la lliga de waterpolo femení ¿eh que no?, ni els grans homes de negre de la federació reparteixin inversions per elles ¿eh que no?. Un exemple a seguir. Felicitats al grup!

Au siau!

Gran Hermano va agafant forma

Interessant i inquietant notícia la que hem conegut avui. No és que no poguéssim suposar; només que de vegades el nostre cervell agafa com estratègia la incredulitat per no veure el que és realitat al nostre voltant. La notícia detalla que el FBI nord-americà pot gravar converses de telèfons Android i d'ordinadors portàtils de Google mitjançant un sistema sense fil per obtenir informació. Segons emmarca la notícia, seria n-o-m-é-s, en casos de delinqüència, pornografia infantil o lluita contra terrorisme. La informació ens la porta el Wall Street Journal. Però, ja que estem, ¿per què només en aquests casos, i no podem espiar de forma directa i clara qualsevol persona en qualsevol conversa? On restarà el tan denostat dret a la intimitat i a la privacitat que tots els ciutadans ens mereixem? La informació de la prestigiosa publicació ens porta a que l´agència americana ja pot activar remotament els micròfons en mòbils

Android i en ordinadors portàtils i gravar converses. A més, per més inri, l´FBI estaria desenvolupant eines per poder activar de forma remota els micròfons dels telèfons d´Android. El rotatiu americà confirma que funcionaris de l´agència o Google no volen confirmar la notícia, però és així. Com ho fa de forma remota? Mitjançant la instal.lació de dispositius per USB o a través d'Internet, mitjançant els coneguts com "troyanos", quan un clicka en una pàgina d'internet. El Govern necessita d'una ordre judicial per poder dur a terme aquesta activitat de vigilància, però ja sabem el valor d´això. En resum,  la batalla entre la llibertat i el control, entre el respecte o no als drets dels ciutadans a sobre de la taula. És veritat que s´ha de lluitar contra el crim i contra la delinqüència. Però no tot val. No es pot trepitjar així els drets de les persones que recullen moltes de les lleis i normes que regeixen la nostra vida social. Exemples com aquest comparen clarament el sistema de defensa jurídic occidental al de qualsevol dictadura de pandereta. Ni més, ni menys. Ja ho deia en Laporta: "Al loro!". Com sempre dic, l´home és capaç del millor i del pitjor en la seva forma d´actuar i de viure.

Au siau!

Dones a l´atac

S´ha parlat aquests dies als mitjans de l´organització Femen Espanya amb motiu de les reunions que aquest grup ha tingut aquesta setmana. Es tracta d´un moviment feminista internacional que mitjançant el mètode de la protesta en accions o actes al carrer nues de cintura cap amunt (segur que heu vist algunes imatges a la tv), duu a terme una lluita per reivindicar els drets humans i de la dona. Aquesta setmana ha fet diversos actes per donar la benvinguda a noves joves que se sumen a aquest moviment.Han fet també un video que ha estat difós i que reflecteix part d'aquest entrenament per les joves.  A les imatges es repeteixen els slogans tipus d´aquesta formació com "Fuck your morals", o "Fuck fascism" o "Not an object". Han deixat clar en les seves manifestacions als periodistes que no es tracta de cridar l´atenció o actitudes de posi, sinó el formar i desenvolupar actes de resistència física i de protesta davant molts dels esteorotips que encara avui en dia formen part de la nostra societat. Lara Alcázar, una de les integrants, ha explicat els tres punts base contra els que protesta aquest moviment: les dictadures, la indústria del sexe i les religions. Com sempre aquests petits moviments són vistos per la oficialitat de moment amb un cert somriure displaent carregat amb el morbo que suposa veure una dona amb el tors nu o nua completament. És bó però que treballin i lluitin les dones. Tenen  molt per caminar encara, ja que efectivament la nostra societat continua tenint molts i molts greuges amb elles. És sa i és bó ja que la llibertat comporta poder sentir i escoltar allò que no forma part dels valors i principis de la societat i que com a mínim s´ha de replantejar si creu en les persones i en els seus drets. Al marge dels típics "macho-man", crec que poques persones estarien en contra de moltes de les coses per les que lluiten aquestes dones. Força i sort.

Au siau!