Srebrenica

"L'única pregunta que m'agradaria plantejar a tots els amics que he fet després de la guerra és si recorden on estaven l'11 de juliol de 1995. No m'atreveixo perquè no estic segur de rebre la resposta que desitjo amb tots els seus detalls; no m'atreveixo perquè sé que al final em quedaria solament, sense ningú. (…) El que va ocórrer a Srebrenica durant uns pocs dies de juliol de 1995 va ser una de les més grans traïcions de l'espècie humana" (del llibre sobre la guerra a l´antiga Iugoslàvia, "Postals des de la tomba", d´Emir Suljagic).

Cada 11 de juliol, centenars de musulmans bosnians rescatats de les fosses comunes, són enterrats en una cerimònia emocionant i amarga. Malgrat la negació sèrbia i la negació europea, cada 11 de juliol, Srebrenica, es converteix en un punt i apart de la barbàrie humana. El més gran genocidi comès a Europa després de la Segona Guerra Mundial, no ha caigut en l'oblit. És un dels escassos acords que van poder arrencar els bosnis a Dayton, i que va posar fi a la guerra a Bòsnia i Hercegovina (1992-1995). En el cas de Srebrenica, 6.066 morts han pogut fins ara recobrar la seva identitat i ser enterrats en el cementiri-memorial de Potocari. En el mateix lloc on estava la base de cascos blaus holandesos i milers de musulmans van buscar infructuosament refugi davant la barbàrie l'11 de juliol de 1995. Almenys 8.372 homes en edat militar (i diversos centenars de nens) van ser separats de les seves mares, esposes i filles i exterminats. Cada 11 de juliol, un intens i amarg funeral recorda, per a vergonya d'Europa, la qual cosa les nacions civilitzades es van comprometre a evitar després de la segona gran guerra: el genocidi i els crims contra la humanitat. Vergonya per nosaltres com a persones. Tribut pels morts. 

Au siau!