El col.lectiu Carta per la Ciència reclama diàleg

El col·lectiu Carta per la ciència ha demanat la compareixença dels gestors públics, perquè s´expliqui en què consisteix el pla de viabilitat que s'ha elaborat per al Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). La incertesa sobre un organisme de referència com és aquest i les circumstàncies que envolten la situació de la ciència i la investigació a l´estat, fa que molts dels professionals de la investigació estiguin més que preocupats. Però és que a més, aquests dies han sortit veus des de l´estranger que reclamen justament es miri amb molt de compte què es fa amb la investigació al país, base per intentar sortir amb alguna garantia de la crisi actual i com a part del motor econòmic necessari de qualsevol societat. Per la naturalesa de l'activitat investigadora el pla que vulgui tenir èxit ha de comptar amb el suport de la comunitat i no un document buit de contingut que no serveixi per res. Aquest col.lectiu està format per la Confederació de Societats Científiques d'Espanya, la Conferència de Rectors d'Universitat d'Espanya, la Federació de Joves Investigadors i la Plataforma de Recerca Digna. La gravetat de la situació actual va tenir el punt culminant en les declaracions del president del CSIC la passada setmana, en què feia referència a una possible fallida i el tancament dels seus centres a l'octubre, per falta de fons per cobrir despeses corrents. No és un problema únic lamentablement, i afecta a tots els organismes de recerca, Universitats i el sistema de R+D. Això suposa que la ciència i els científics se n´hauran d´anar a altres països. Condemnem als nostres joves a l´emigració. Al típic “esto es lo que hay” o “búscate la vida” o “no pasa nada, el abuelo también tuvo que irse”. El summum va venir fa poc quan algun de corbata va dir que no es preocupessin i sobre tot que tornessin que els esperàvem amb els braços oberts. Quin ximple tu! . Jo crec que aquest país està mancat de gent amb coratge i idees, perquè no se com es pot sortir de la situació sense tenir base. I base no és el totxo ni el turisme. És indústria. És comerç. És emprenedoria. És I+D. És apostar per una universitat potent i de qualitat. Per la investigació, la ciència i les patents. No-ho-entenc!! És una autèntica barbàrie!! Es important que es canviï la forma de pensar en aquesta matèria i no condemnar el jovent, que ha de ser el nostre referent. Què oferirem, sinò? Braus i xiringuitos?

Au siau!