No sóc en general molt amic de comentar les paraules dels demés. Estan a l´abast de tothom, així que tothom pot treure les seves pròpies reflexions. I aquest sí que és un fet que m´interessa, la reflexió. És important en un món com el nostre on l´alienació forma part de la forma en què la societat s´organitza i per tant la persona tendeix al 0, que fem servir el nostre intel.lecte per poder continuar fent-nos preguntes i reflexionar sobre tot allò que ens envolta i del què formem part. És veritat però, que de tant en tant porto algunes reflexions que m´han fet patxoca o que m´han sobtat. És el cas d´una entrevista que li han fet a Antonio López, pintor i escultor hiperrealista, un dels creadors imprescindibles del segle XX, nascuta a Tomelloso, Ciudad Real. És una persona admirada i també discutida. I això, ha de ser bó. Està bé que no totes les opinions i creacions siguin i passin pel sedàs de la maquinària oficialista o benestant. En aquest cas la filiació de Lopez a la figuració en temps d'abstracció, el porta a ser contestat des de determinats ambients. Amb motiu de ser part del jurat de la setena edició de Figuratives'13, un premi al que opten 2.270 artistes de tot el món, ha passat per Barcelona i ha deixat algunes bones "perles":
"La finalitat de l´art és expressar emocions, o bellesa, lletjor, dolor, terror, injustícia o indignació. L'art està per tot això, no per adornar parets, està per comunicar coses. Perquè l'artista digui el que sent, i hagi uns espectadors que treguin un ensenyament, i també un plaer. Quan veiem el bust de Nefertiti o una aquarel·la de Paul Klee veiem el misteri del món com ho veiem en el firmament, però a més sentim una espiral de plaer impressionant".
"Estem en el capitalisme. El que es paga pel fitxatge d'un futbolista em sembla potser més greu que el que es paga per l'art. Amb tot el respecte al futbolista, perquè és com tots nosaltres, una peça la voluntat del qual gairebé no compta. Estem sota el capitalisme més brutal que ha viscut mai la humanitat a plena llum i conscientment. I això ho està embrutant tot. Llavors, que paguin l'art més o menys a mi em sembla que no té cap importància al costat d'altres injustícies. Una altra cosa és que es pagui molt per alguna cosa que no ho mereix. Però, una pintura bona? Si és el que li queda a l'ésser humà!".
"Em fa mal la sensació que tinc d'un món en el qual no hi ha esperança. Franco parlava de deixar-ho tot lligat i ben lligat, i aquest és un món lligat i ben lligat. La societat capitalista ha creat unes formes de supervivència veritablement diabòliques. Mentre els que manegen els fils no siguin víctimes d'aquestes porcades i la merda no els arribi a la boca, no hi haurà solució".
"La finalitat de l´art és expressar emocions, o bellesa, lletjor, dolor, terror, injustícia o indignació. L'art està per tot això, no per adornar parets, està per comunicar coses. Perquè l'artista digui el que sent, i hagi uns espectadors que treguin un ensenyament, i també un plaer. Quan veiem el bust de Nefertiti o una aquarel·la de Paul Klee veiem el misteri del món com ho veiem en el firmament, però a més sentim una espiral de plaer impressionant".
"Estem en el capitalisme. El que es paga pel fitxatge d'un futbolista em sembla potser més greu que el que es paga per l'art. Amb tot el respecte al futbolista, perquè és com tots nosaltres, una peça la voluntat del qual gairebé no compta. Estem sota el capitalisme més brutal que ha viscut mai la humanitat a plena llum i conscientment. I això ho està embrutant tot. Llavors, que paguin l'art més o menys a mi em sembla que no té cap importància al costat d'altres injustícies. Una altra cosa és que es pagui molt per alguna cosa que no ho mereix. Però, una pintura bona? Si és el que li queda a l'ésser humà!".
"Em fa mal la sensació que tinc d'un món en el qual no hi ha esperança. Franco parlava de deixar-ho tot lligat i ben lligat, i aquest és un món lligat i ben lligat. La societat capitalista ha creat unes formes de supervivència veritablement diabòliques. Mentre els que manegen els fils no siguin víctimes d'aquestes porcades i la merda no els arribi a la boca, no hi haurà solució".
Són innegablement, reflexions que ens han de fer pensar. Són d´un artista que ha fet món i té la gosadia de parlar en veu alta, sense deixar indeferent.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario