Una ama de casa d´Itàlia, Stefani Rossini, ha publicat un llibre, "Viure 5 persones amb 5 euros al dia", en què intenta demostrar que n´hi ha una alternativa al consumisme i a la societat actual de producció. L´altre dia vaig llegir a La Vanguardia http://www.lavanguardia.com/ una entrevista molt interessant. No és novetat les formes alternatives al sistema, però sí que aquests consells arribin en format llibre i amb la claredat amb què l´Stefani les manifesta. Al llibre mostres els trucs que la seva família posa en pràctica per estalviar, per no gastar el que no toca i poder sobreviure en un moment com l´actual. Això comporta no gastar tant i esforçar-se, elaborant productes necessaris, com el sabó, el lleisiu o cremes de cara. Diu a l´entrevista que no cal fer grans esforços per viure amb 5 euros. En tot cas es valora el que es té (quina gran filosofia!!, ja els savis grecs l´empraven). Amb els 5 euros s´inclou les despeses bàsiques, no els extres com benzina pel cotxe o l´hipoteca, però és un punt de partida molt més que interessant. Es basa en intentar autoproduir tot allò que es pugui i no treure la cartera ràpidament; comprar els productes el més proper a nosaltres possible per no dependre dels demés i sobretot del consumisme. Ho resum en "fer enlloc de comprar". Fer el pà (un dia a la setmana i al congelador), fer el sabó (un cop l´any), fer una catifa, per exexmple (amb roba per llençar). Fer, suposa veure com un és capaç de fer coses, i per tant ajuda a l´autoestima i creure més en un.
Són magnífiques reflexions que tots coneixem, però que no practiquem. Potser casos com els de l´Stefani, ens ajudin a obrir una mica més els ulls i no caure en un perpetu compro-compro, en què el sistema ens fa caure contínuament. No ha d´haver baralla entre els conceptes: si és necessari, comprem, però el necessari. ¿Difícil? Intenta- ho.
Au siau!
Són magnífiques reflexions que tots coneixem, però que no practiquem. Potser casos com els de l´Stefani, ens ajudin a obrir una mica més els ulls i no caure en un perpetu compro-compro, en què el sistema ens fa caure contínuament. No ha d´haver baralla entre els conceptes: si és necessari, comprem, però el necessari. ¿Difícil? Intenta- ho.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario