"Sóc una instal.lació de la meva circumstància". Amb aquesta magnífica frase es despatxava el polifacètic escriptor Fernando Arrabal en una entrevista en què feia una repassada als seus 80 anys de trajectòria. Aquesta efemèride, és l´excusa per l´aparició del llibre Arrabal 80, un homenatge a l´autor. Ha complert 80, però Arrabal segueix fidel al seu guió: polèmic, transgressor, provocador, no perd pistonada malgrat els anys. És un geni i se l´ha de reconèixer: novelista, dramaturg, autor d´inmenses obres de teatre, poeta, pintor, jugador d´escacs, assagista, és un referent per molt del molt cultural i de vanguarda. Nascut al 1932 , viu a París des del 1955. La guerra civil el va marcar, l´empresonament i fugida del pare, l´estada a Ciudad Rodrigo, la universitat a Madrid i l´exili a París. .Aquí coneix al món francès: André Bretón, Alfred Jarry o Beckett i als creadors del segle XX. Després fundà l ´Acadèmia de la Patafísica o el grup Pánico, corrent que defensa l´art de viure amb origens al moviment Dada. Ha estat el gran oblidat, com tots els trangressors i els genis. No ha cultivat tampoc l´ambient necessari per arribar a més públic, però no està dins les seves prioritats. Un deure moral ben gran és el que les editorials i el món cultural té amb Arrabal. La seva obra és extensa i fantàstica i com sempre, els nostres fills són més reconeguts a l´extranger que al país. Exemple del seu caràcter és la frase que el va dur a la presó en una visita a l´estat: "Em cago en Déu, la pàtria i tota la resta". Conseqüència: empresonat. Tal com diu ell textualment "Necessitem un món poètic, de persones que fan, sense ells, només tindrem un món sense il.luminació, amb guerres i amb gent que vol imposar les seves idees".
Àgil, com sempre. Felicitats Arrabal.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario