Renunciar a nuestra libertad es renunciar a nuestra calidad de hombres, y con esto a todos los deberes de la humanidad.
Lo poco que se, se lo debo a mi ignorancia.La uniformidad es la muerte; la diversidad es la vida.Hay dos cosas infinitas: el Universo y la estupidez humana. Y del Universo, no estoy seguro.Caminante no hay camino, se hace camino al andar.Al hombre se le mide por sus valores, no por sus riquezas.Honor a quien honor merece.Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera.Todo cambia nada es.La violencia es el miedo a los ideales de los demás.Los filósofos se han limitado a interpretar el mundo de distintos modos; de lo que se trata es de transformarlo.
Renunciar a nuestra libertad es renunciar a nuestra calidad de hombres, y con esto a todos los deberes de la humanidad.
RightLeft
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
lunes, 4 de febrero de 2013
Fins aviat Serigne
Avui vull tenir un record per en Serigne Mbacke Beye. És una breu història i un drama més del que avui és aquest món, del que avui es viu a la societat, lluny dels focus mediàtics, lluny dels valors i principis que van aconseguir transformar l´animal que èrem en un homínid. És la petita història d´un home del Senegal que com a tants i tants homes va arribar a l´estat espanyol en una piragua. Després d´haver-se jugat la vida, va poder arribar de les Canàries fins a Màlaga, ciutat on va estar uns quants anys fent de manter, i aportant els pocs calers que guanyava a la seva família, lluny del seu costat. Després va decidir arribar-se fins a Barcelona on es formava com a empreat de farmàcia, intentant adaptar-se aprenent la nostra llengua i entrant als nostres costums com a membre de la Colla castellera de la Sagrada Família (el veiue a la fotografia). Una vida fàcil i plàcida com veieu. Doncs bé. Ha vist en Serigne que no tenia futur al nostre país després de tants i tants anys, de tants i tants patiments, i es va acollir a un preciós i bonic programa de l´Ajuntament de Barcelona que, enlloc d´encarar el problema, facilita el retorn d´immigrants que es troben en situació d´exclusió social. Segur que els companys de la colla es mantindran en contacte amb ell. Segur que en Serigne estarà agraït a l´Ajuntament que, mercès al pla municipal, li ha donat algun suport per obrir al seu país una sastreria. No era aquest el pla. Segur que ha tornat amb un somriure a la cara, agraït, malgrat que amb una sensació agre de no haver completat el seu esforç. No crec que després de la seva lluita, d´haver-ho intentat, el nostre únic pla és que marxi. Un símptoma més del que la societat és. Algú encara dirà que per què vé, que ja estava bé al seu país, que li hem facilitat el tornar de forma honrosa. Jo tinc una sensació trista. No el conec de res. Però com a tantes històries de vida, de persones que lluiten en una societat animal i brutal, encoratja no poder fer més per convertir aquest món en quelcom més just. Allà on estiguis, que estiguis bé Serigne Mbacke Beye.
No hay comentarios:
Publicar un comentario