Espiant la matèria fosca

La NASA ha sorprès ha tothom comunicant que farà servir telescopis espia per estudiar la matèria fosca de l´Univers. No tenim prous problemes d´espionatge al planeta, que ho exportem a l´espai. Igual acabem descobrint noves trames, canalles, micròfons i algun sobre. Segons la companyia americana, els telescopis espia han estat donats per l´Oficina nacional de Reconeixement -quin títol, quina por!- i podran estar disposats per fer-se servir al proper mes d´abril. Els telescopis podran aconseguir ampliar les investigacions actuals del Hubble i dels telescopis instal.lats a la Terra, amb els quals, això sí, s´ha pogut demostrar la teoria de la relativitat i l´expansió de l´Univers.

Abans d´anar a l´espai, la NASA els ha d´afegir càmeres, sistemes de control, etc. Neil Gehrels, astrofísic de la NASA, ha afirmat que la diferència amb tots els telescopis actuals, incloent el Hubble, és el seu gran camp de visió i altres elements innovadors, com el coronògraf, que pot bloquejar la llum dels estels per resoldre els exoplanetes i altres objectes.

Si hagués vingut a aprendre per les nostres terres segur s´emportaria a l´espai més innovacions, perquè som realment cosa apart, els mediterranis, en els tripijocs d´allò que pot arribar a fer l´humà.

Bona sort, i espiem amb transparència, no perquè els vidres estiguin nets, sinò perquè siguem honrats, perquè amb telescopis espia a l´espai...., ai, ai, ai!!!!

Au siau -si no em veuen-!

Ha mort avui Stéphane Hessel

L'escriptor, ambaixador, intel.lectual i membre de la resistència Stéphane Hessel, ha mort avui a París. Ha estat conegut mundialment per la seva popular obra Indigneu-vos, en què apostava perquè la societat cerquès de forma democràtica, clara i contundent un altre sistema d´organització i uns altres valors com a alternativa a la societat actual. El seu objectiu era poder arribar a la gent perquè pogués entendre la necessitat de comprometre´s per canviar les coses, tema que va tocar totalment en el seu posterior llibre Comprometeu-vos, ja no n'hi ha prou d'indignar-se. Intentava, aportant la saviesa que donava la seva gran experiència remoure els esquemes de la gent perquè no restès indiferent davant la situació d´injusticia i manca de principis que regna al sistema actual. Manifestava així de contundent: "No n'hi ha prou d'indignar-se per la injustícia del món, com si fos un vast panorama. La injustícia se'm presenta a la meva porta, ara, d'una manera immediata".

El seu compromís pacífic amb el món, queda escrit, ja que va ser un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948, essent l'únic redactor de la declaració que quedava viu.
Amb el llibre 'Indigneu-vos!', va obtenir un gran èxit. Hessel hi advertia que la resistència és, avui, molt més difícil que temps enrera amb els grans autoritarismes europeus, manifestant que avui l'enemic és la injustícia, la pobresa, l'explotació de la terra i la violació de qualssevol dret. Esperem que la seva energia ens ajudi a passar aquests temps que ens toca viure. Fins aviat Stéphane! 

Au siau!

El viatge més llarg

Mercès a les observacions del telescopi espacial Chandra, científics de la NASA van poder descobrir el remanent d´una supernova que pot contenir un forat negre, el forat negre més jove de la nostra galàxia. És conegut amb el nom de W49B i es troba a 26.000 anys llum de la Terra, malgrat que l´explosió va succeïr fa uns mil anys (sobre l´any 1.013). El que també ha sorprès als científics és la forma del forat ja que en aquest cas és el.líptic quan normalment té forma esfèrica; sembla concloure´s que es tracta aquest remanent del producte d´una explosió en què la matèria va ser expulsada a una gran velocitat al llarg dels seus pols. Aquest remanent és el producte de l´explosió del seu estel mare. Quan  un estel massiu es queda sense combustible es produeix el col.lapse a la regió central de l´astre, provocant una cadena d´aconteixements que provoquen finalment l´explosió d´una supernova. La majoria d´aquestes explosions són simètriques amb el material estelar volant uniformement. Però la supernova W49B va expulsar la matèria més a prop dels seus pols. Els rajos X del remanent brillen tan intensament encara que el telescopi va poder rastrejar l´evidència de l´explosió. Els investigadors van analitzar quin objecte podria haver deixat la supernova, ja que generalment els estels massius que col.lapsen en supernoves deixen un nucli dens, l´anomenat estel de neutrons, que es tracta d´un dels objectes més grandiosos i espectaculars de l´Univers (un bocí de la seva matèria pot pesar centenars de milions de tones). Però aquí no van trobar cap objecte. Aquest fet predisposa als investigadors a que en el seu lloc s´ha format un forat negre; si fos així estaríem davant l´oportunitat d´estudiar una supernova responsable de crear un forat negre jove.

Què gran és el viatge de l´Univers!

Au siau!

Mauritia, un continent descobert

Un equip de científicis ha trobat restes d´un continent antic a l´Oceà Índic, a les Illes Maurici. La troballa ha estat possible per la descoberta dels circons, cristalls molt petits de silicat de circoni que són resistents al pas del temps o l´erosió. Aquests cristalls tenen una antiguetat d´entre 660 i 1000 milions d´anys. Segons els investigadors ha sota l´oceà, a l´escorça continental, es troben molts fragments d´aquest minicontinent, havent trobat una capa molt més gruixuda, raó per la qual tenen clar que aquesta gran massa de terra sota l´aigua pot ser clarament les restes de Mauritia, microcontinent que s´hauria separat de Madagascar en dividir-se aquesta de La Índia fa uns 60 milions d´anys. En aprimar-se l´escorça, Mauritia es va enfonsar i ha estat amagada sota capes i capes de lava. El treball ha estat publicat a la revista Nature Geoscience, i la datació del circoni, es va complementar amb un nou càlcul de la tectònica de plaques, que explica com i on van acabar els fragments a l´oceà. És enormement maco anar descobrint i retrobant el passat, perquè com ja sabem, ens ajudarà a plantejar-nos el nostre futur i entendre millor el camí que hem recorregut per arribar fins aquí.
Au siau!

La clau del VIH

Un reconeixement especial mereixen Javier Martinez Picado i Núria Izquierdo, viròlegs que han dedicat una part important de les seves vides a la investigació aconseguint resultats de primera línia per lluitar contra el VIH. A la Vanguardia http://www.lavanguardia.com/ , els han fet un petit homenatge amb una bona entrevista del Corbella. El seu treball és impressionant i prova dels seus avenços és només la declaració amb que la Núria obre aquesta entrevista: "Quan vaig veure les cèl.lules al laboratori, i que el virus ja no podia entrar-hi, em van començar a caure llàgrimes d´emoció". És el resultat de nou anys de treball de tots dos i dels membres del seu equip, per descobrir per quina porta entra el virus i com intentar mantenir-la tancada perquè aquest no pugui entrar. Han hagut de lluitar contr l´establishment, ja que la seva feina els havia portat a qüestionar l´explicació oficial, cosa que en general suposa que no et facin cas ni a nivell oficial ni extraoficial: tot allò que sigui nou, genera desconfiança. La seva feina i les proves a que han sotmès la seva teoria han estat tantes que permet a Martinez-Picado manifestar amb contundència la seva descoberta: "(...) Hem trobat el component que li permet entrar. I hem trobat el receptor de la membrana de les cèl.lules pel qual entra el virus. Hem descobert la clau i el pany". Continuran la seva feina perquè el seu objectiu és aconseguir que els pacients no hagin de prendre medicació tota la vida.
És fantàstic veure els resulats de la nostra gent. Com sempre la ciència i la investigació és clau per poder avançar el nostre rastre social i la nostra humanitat. Però com sempre la tasca d´aquestes persones té molt a veure amb el sacrifici personal i la voluntat personal de poder avançar. Els nostres gestors, sempre cecs, farien bé en ajudar al nostre sector i la nostra investigació invertint en ells, en equipament i en línies i polítiques de futur. Segur que ens podem estar de moltes coses més terrenals. És lamentable veure notícies com la de que Espanya renuncia a l´espai eliminant la nostra inversió a projectes espacials. Són calers, sí. Però és inversió de país, inversió de valors en persones i en ciència, que sempre, segur, donarà rèdits. Mires. S´ha de tenir mires.
Au siau!

L´Univers s´extingirà

Un univers alternatiu apareixerà en algun lloc, s´expandirà i es portarà per davant tot allò conegut. És conclusió dels descobriments duts a terme a partir del bosó de Higgs que indiquen que vivim en un univers limitat. Els investigadors han fet els seus càlculs després de la descoberta del bosó de Higgs i indiquen en un temps llarg per determinar, de desenes de milers de milions d´anys, n´hi haurà una catàstrofe. Una petit indici, un univers alternatiu apareixerà i ens destrossarà, insisteixen, afegint que el succéses produirà a la velocitat de la llum. Aprofitem doncs allò que puguem.Amb ganes, ¿eh?.

Au siau!

El viatge del Curiosity

El Curiosity continua xino-xano el seu gran i immens viatge a Mart. La NASA ens ha ensenyat les primeres fotografies on es veu que el rover ha agafat ja les primeres mostres de l´interior d´una roca del planeta vermell. Segons els experts aquest fet és excepcional ja que teníem mostres i pedres, però no s´havia intentat ni aconseguit trepar una roca fora del nostre planeta. L´enginyer Scott McCloskey ha estat encarregat de mostrar l´alegria del grup en veure el pols de la perforació a les imatges. La perforació del Curiosity, va passar el passat 8 de febrer i la mostra prové d´una roca de gra fi seleccionada prèviament ja que es pensa que pot tenir evidència de les condicions humides del planeta des del seu naixement. Ara el rover introduirà el pols en el seu instrumental d´anàlisi a l´interior del vehicle per trobar el component químic. És bestial i m´agafa una enveja sana no poder estar més a prop d´un aconteixement d´aquesta magnitud. Les nostres misèries fa que estiguem pendents d´uns mediocres que omplen les pantalles de misèries, de vergonyes, d´assalts públics i privats als nostres calers i les nostres vides o de conèixer, sense que ens hagin preguntat si volíem, la vida d´uns pàries. Mentre la ciència i els científics continuen obrint camí i pas més enllà, a l´univers. Moltes felicitats, reis!

Au siau!

Descobert un nou planeta

Astrònoms han descobert un nou planeta a l´espai, planeta que sura a l´univers sense girar al voltant de cap estel. Està a uns cent anys llum de distància i objecte més proper al sol. Els planetes errants van per l´espai sense òrbita i fins ara es dubtava no de la seva existència sinò si es tractava d´estels nans. Ara, amb l´ajut del telescopi VLT (Very Large Telescope) de l´observatori Europeu Austral i el Telescopi Canadà-França-Hawaii, han descobert aquest nou objecte que ha estat denominat CFBDSIR2149, que sembla formar part d´un grup proper d´estels joves conegut com l´Associació estelar d´AB Doradus, el grup més proper al sol. Benvingut!
Au siau!

Alerta: ens parla una persona!

La famosa primatòloga Jane Goodall, està de visita a l´estat espanyol, on ha rebut el Premi Internacional de l´Associació Parlamentària en defensa dels animals. Aprofitant aquesta visita s´ha referit a la iniciativa per convertir els braus en un bé d´interès cultural (cultura!), i en aquest sentit s´ha preguntat si a més dels toreros, tots els que aboguen per la defensa dels espectacles taurins, s´han posat alguna vegada a la situació de l´animal i han tingut l´intent d´entendre el dolor que pateix. Entén que es podria pensar en alternatives que no tinguessin com únic objectiu la mort i patiment de l´animal. Amb la saviesa que donen els anys quan es vol ser persona, comenta que la tasca de tots és fer reflexionar els nostres joves perquè en un futur ells siguin qui decideixin què volen fer d´aquest món. En aquest sentit, malgrat els avenços realitzats en defensa de molts animals, ha alertat de la nostra obsessió per la destrucció de l´entorn. Un dels factors que ajuden és la caça d´animals salvatges, com un entreteniment per alguns, referint-se a molts reis, presidents o vips que es dediquen a dir una cosa i fer un altre. S´ha referit explícitament com a exemple a  George W. Bush pare que, com ha d´anar a caçar lleons, ha aconseguit la supressió temporal d´una llei a Bostwana, i així poder caçar: un exemple més del teatre de l´absurd que practica la nostra humanitat, sense xarxa i sense vergonya. També s´ha referit a la situació dels elefants a Tanzània, on maten cada dia 60 elefants, una barbaritat. L´home, com tantes vegades hem referit, un depredador més: mata als seus, mata als demés.

Au siau!

Un bomber, el protagonista del dia

Avui a A Coruña, s´ha viscut un d´aquests episodis on de vegades surt cap a fora el que tenim de persones. Un altre episodi de desnonaments a la ciutat. Però a més, amb una càrrega emocional singular: es tracta de treure la casa a una dona de 80 anys, Aurelia Rey, per no pagar 1 mes de lloguer. Sí, heu llegit bé, un mes de lloguer. S´han produït dos intents que han estat infructuosos per la decidida actitud de la gent, malgrat no es decarta que a les propres hores, tornin a la càrrega. És difícil francament defensar determinades actuacions. Es fa difícil, perquè malgrat que la llei, norma o reglament hagi de cumplir-se, és veritat també que tots els responsables públics o privats deuen estar regits per un sentit comú i ètic amb la finalitat d´evitar situacions d´injustícia individual o social, ja que a sobre de la seva actuació existeix un responsabilitat en la defensa dels drets. Aquí, sense conéixer de res a aquesta senyora, parlem d´una dona de 80 anys, que no ha pagat, per alguna raó, només 1 mes de lloguer. Però a més, les dades són demolidores: porta 30 anys a la vivenda, cobra 356 euros, i el lloguer és de 126. Les dades, diuen, són fredes; però aquí crec que són tremendes. Es parla que en un altre ocasió, no va poder pagar tampoc el lloguer i que ho va pagar més tard: parlen, del 1999. Jo no dic que no s´hagi de pagar, si és veritat que ho deu. ¿Però a una dona de 80 anys amb 356 euros de pensió, l´hem de deixar al carrer? ¿És aquesta l´única mesura que els responsables privats i públics veuen com a única sortida? ¿Hem pensat en quina situació es queda l´àvia?. No se, però penso que per respondre correctament a les preguntes, no cal haver anat a la Universitat. En la tensió de la jornada davant de la casa d´Aurelia, s´ha produït la heroïcitat del dia: un bomber havia estat reclamat per trencar la carena que impedia el pas a la vivenda. El bomber, veient la situació i la dona, tal com es diu en castellà "ni corto ni perezoso", ha donat mitja volta i li ha dit a tothom que no es veia en cor de fer-ho, i s´ha anat a can Pistraus. És l´heroi del dia. El signe que, de tant en tant, ens comportem com a persones en un món molt i molt dur. Felicitats bomber per la bona acció del dia!
Au siau!  

Arrabal, geni i figura

"Sóc una instal.lació de la meva circumstància". Amb aquesta magnífica frase es despatxava el polifacètic escriptor Fernando Arrabal en una entrevista en què feia una repassada als seus 80 anys de trajectòria. Aquesta efemèride, és l´excusa per l´aparició del llibre Arrabal 80, un homenatge a l´autor. Ha complert 80, però Arrabal segueix fidel al seu guió: polèmic, transgressor, provocador, no perd pistonada malgrat els anys. És un geni i se l´ha de reconèixer: novelista, dramaturg, autor d´inmenses obres de teatre, poeta, pintor, jugador d´escacs, assagista, és un referent per molt del molt cultural i de vanguarda. Nascut al 1932 , viu a París des del 1955. La guerra civil el va marcar, l´empresonament i fugida del pare, l´estada a Ciudad Rodrigo, la universitat a Madrid i l´exili a París. .Aquí coneix al món francès: André Bretón, Alfred Jarry o Beckett i als creadors del segle XX. Després fundà l ´Acadèmia de la Patafísica o el grup Pánico, corrent que defensa l´art de viure amb origens al moviment Dada. Ha estat el gran oblidat, com tots els trangressors i els genis. No ha cultivat tampoc l´ambient necessari per arribar a més públic, però no està dins les seves prioritats. Un deure moral ben gran és el que les editorials i el món cultural té amb Arrabal. La seva obra és extensa i fantàstica i com sempre, els nostres fills són més reconeguts a l´extranger que al país.
Exemple del seu caràcter és la frase que el va dur a la presó en una visita a l´estat: "Em cago en Déu, la pàtria i tota la resta". Conseqüència: empresonat. Tal com diu ell textualment "Necessitem un món poètic, de persones que fan, sense ells, només tindrem un món sense il.luminació, amb guerres i amb gent que vol imposar les seves idees".

Àgil, com sempre. Felicitats Arrabal.

Au siau!

Homenatge als ulls que ens revelen el món

Com cada any intento retre un petit i humil homenatge a tots aquells que lluny de les seva terra, treballen per intentar portar-nos una mica d´aquest món a partir del seu art, de les seves fotografies. Aquest gran sector de la cultura, té el seu premi més prestigiós amb el World Press Photo, que cada any guardona a la millor fotografia de l´any. Aquest any el premi ha estat pel suec Paul Hansen, amb una fotografia que mostra el dolor d´uns homes al funeral d´una família en un carrer de Gaza. A la categoria de sèrie de fotografies han guardonat l´espanyol Bernat Armangué, fotògraf de l´agència Associated Press, amb unes imatges també de dolor de la gent de Gaza. La instantànea gunyadora mostra és de dos nens i el seu pare, morts en quedar la seva casa destrossada per un míssil israelià; la mare, va ser ingressada a cures intensives. És la realitat en forma d´art visual. És també actual. Va ser presa el 20 de novembre a Gaza. Us deixo l´enllaç perquè ha la visita a la seva pàgina és un petit i tranquil reconeixement a una feina no valorada, a un esforç gran per apropar la vida a tots els racons del món. I fer-ho des d´una perspectiva diferent. Gràcies per estar sempre on nosaltres no hi podem ser.
Au siau!

http://www.worldpressphoto.org/awards/2013

Les receptes de Stefani Rossini

Una ama de casa d´Itàlia, Stefani Rossini, ha publicat un llibre, "Viure 5 persones amb 5 euros al dia", en què intenta demostrar que n´hi ha una alternativa al consumisme i a la societat actual de producció. L´altre dia vaig llegir a La Vanguardia http://www.lavanguardia.com/ una entrevista molt interessant. No és novetat les formes alternatives al sistema, però sí que aquests consells arribin en format llibre i amb la claredat amb què l´Stefani les manifesta. Al llibre mostres els trucs que la seva família posa en pràctica per estalviar, per no gastar el que no toca i poder sobreviure en un moment com l´actual. Això comporta no gastar tant i esforçar-se, elaborant productes necessaris, com el sabó, el lleisiu o cremes de cara. Diu a l´entrevista que no cal fer grans esforços per viure amb 5 euros. En tot cas es valora el que es té (quina gran filosofia!!, ja els savis grecs l´empraven). Amb els 5 euros s´inclou les despeses bàsiques, no els extres com benzina pel cotxe o l´hipoteca, però és un punt de partida molt més que interessant. Es basa en intentar autoproduir tot allò que es pugui i no treure la cartera ràpidament; comprar els productes el més proper a nosaltres possible per no dependre dels demés i sobretot del consumisme. Ho resum en "fer enlloc de comprar". Fer el pà (un dia a la setmana i al congelador), fer el sabó (un cop l´any), fer una catifa, per exexmple (amb roba per llençar). Fer, suposa veure com un és capaç de fer coses, i per tant ajuda a l´autoestima i creure més en un.
Són magnífiques reflexions que tots coneixem, però que no practiquem. Potser casos com els de l´Stefani, ens ajudin a obrir una mica més els ulls i no caure en un perpetu compro-compro, en què el sistema ens fa caure contínuament. No ha d´haver baralla entre els conceptes: si és necessari, comprem, però el necessari. ¿Difícil? Intenta- ho.
Au siau!

Quanta cosa en un petó!

Segons una investigació portada a terme per científics de l´Institut de Biologia Molecular d´una Universitat de Bratislava, quan una parella es dóna un petó, s´intercanvia bactèries, saliva i ADN. Aquest àcid que conté les intruccions genètiques, es queda a la boca al llarg d´una hora. El mètode, basat a la detecció del cromosoma Y, només pot fer-se servir per identificar l´ADN d´un home a la saliva d´una dona. Amb això creuen que podrien ajudar a metges i forenses a trobar pistes per agressions sexuals i identificar sospitosos. Com sempre! Ja podrien intentar fer investigacions d´aquest tipus per ensenyar-nos a donar petons, o per facilitar que la gent es doni petons, cosa que agrairíem. Ni els petons es poden salvar de ser investigats, de tenir que ser analitzat i de buscar-li proves per pagar. Bah, home! Si és meravellòs donar-se petons! Deixeu en pau l´ADN; que vagi on vulgui, que torni, que se´n torni a anar amb tot, amb l´alè, si cal!

Visca els petons i el petonejar-se!. I demà, San Valentín!. Visca l´amour!

Au siau!

Atenció: el poder parla d´humanitats

Montserrat Gomendio, Secretària d´estat d´educació, ha comentat que és molt costós per la societat, el gran nombre d´alumnes universitaris que després de fer Ciències Socials i Humanitats, opten per fer un grau superior de Formació Professional en veure que no n´hi ha oferta d´ocupació per aquesta branca de la cultura. Per més inri Gomendio ha comentat que en proporció a altres països, a l´estat espanyol n´hi ha massa estudiants que van a la universitat enlloc de FP. Ha manifestat que la meïtat fan Ciències Socials i Humanitats i són graus pels què existeix una baixa demanda al mercat de treball. I per tant...
Com genera, segons ella, una gran frustració i costa tant a la societat, doncs la futura llei primarà la FP i farà més flexible la formació.

Sincerament, dóna ganes de vomitar. Dóna ganes d´anar-se´n ben lluny del planeta. Estem davant una sèrie de subnormals crònics amb una nul.la capacitat ni per analitzar, ni per ajudar, ni per presentar alternatives. Són monstres que posen davant d´una matèria i parlen i parlen i juguen amb la gent i amb els valors com un nen amb una baldufa. Jo no sé ja si algú d´aquest personal que és capaç de parlar així té puta idea d´educació o ensenyament. Parlo indignat, perquè el desprestigi amb què el sistema tracta les humanitats i les lletres, perquè el ser humà sigui finalment nul en aquest sentit és terrorífic. Només fa falta que digui alló de "Cada vez que oigo la palabra cultura, cojo mi revolver". És de pena, tu. Aquells grecs que van ser el bressol de cultura del que avui som es moririen ara mateix. Ells que van crear el Trivium (estudis de gramàtica, retòrica y dialèctica) i el Cuadrivium (aritmètica, astronomia, geometria i música), societat de grans guerrers, científics i filòsofs, han de veure com uns 2000 anys més tard, una manada de bèsties intenten destrossar les humanitats.

Estem en mans del sistema. Resem i que Déu ens agafi confessats!

Au siau!

Mor el filòsof Eugenio Trias

El filòsof Eugenio Trias ha mort avui a Barcelona.Trias està considerat un dels pensadors més importants de l´estat espanyol, centrant el seu treball a la filosofia de la religió, l´art i l´estètica. Al 1976 va fundar el Col.legi de Filosofia amb Rubert de Ventós. Va ser professor a les Universitats Central i Autònoma i des del 92 a la Pompeu Fabra. Va publicar molts llibres, com Creaciones filosóficas, Tratado de la pasión, Los límites del mundo, Lo bello y lo siniestro o La imaginación sonora (premi el 2010). Eugeni Trias va desenvolupar la seva obra a camps molt diversos com l´ètica, la política o la religió. El seu pensament va ser declarat com el de la filosofia al límit, concepte sobre el que va jugar la seva obra, sintetitzat al seu llibre del 1988, La aventura filosófica (1988). Com a leimotiv i titular d´aquesta línea filosòfica, el concepte del límit de Trias no és més que treballar per intentar convèncer-nos que el pensament pot portar-nos més enllà de les seves fronteres. És una actitud, un pensament més gran i profund, de creença i confiança en les nostres possibilitats com a ésser humà. Prova del ressó i importància de la seva obra, va ser el reconeixement a la seva carrera en aconseguir el Premi Internacional Friedrich Nietzsche, el Nobel de la filosofia, que va rebre el 1995 i que es concedeix al conjunt d l´obra d´un pensador: és l´únic filòsof espanyol en obtindre´l.
Quan mor un filòfof, un pensador, quelcom més que una desaparició resta per la societat. Ja ens veurem Eugeni.
Au siau.

Wikipedia llença una guia de viatges

Wikipedia va estrenar aquests dies enrera un nou concepte de guia viatgera, Wikivoyage.org http://es.wikivoyage.org/ . A l´estil de l´enciclopèdia, inclou els continguts que la comunitat va pujant, en nou idiomes entre ells el castellà. De moment n´hi han 50.000 articles, dels què més d´un miler estan en castellà. Aquesta guia va néixer l´any 2006 fruit d´uns quans autors alemanys que col.laboraven amb Wikitravel, però que no estaven conformes amb la política d´aquest lloc. Finalment l´any 2012 va haver un moviment de retrobament entre Wikitravel i Wikivoyage, formant una bona guia turística. La directora de la fundació Wikimedia, Sue Gardner, manifesta que n´hi ha molta demanda d´informació de viatges, però poques fonts no comercials, la qual cosa ajuda a veure aquesta guia des d´un vessant molt informatiu sense caure a les urpes dels distribuidors comercials. El seu repte serà mantenir actualitzada la informació, cosa que han garantit amb l´ajut de 200 editors voluntaris que es dedicaran a la guia.
Els continguts són lliures i estan en castellà, francès, alemany, italià, holandès, portuguès, rus, suec i anglès. Per incorporar nous continguts el sistema és molt semblant al de la Wikipedia, amb alguns criteris afegits per la seva elaboració i classificació. La guia es divideix a nou grans àrees geogràfiques: Europa, Asia, Àfrica, Orient Mitjà, Nordamèrica, Amèrica del Sud, Centreamèrica, Oceania i Antàrtida i apartats destacats segons els comentaris dels usuaris.
Benvinguts al món.
Au siau!

L´escarabat intel.ligent

Fa uns dies ens van explicar una autèntica i real història dels escarabats. I ens diuen que a més de viatgers, de pobres viatgers, saben també mirar al cel. En una investigació de científics suecs i sudafricans s´ha descobert que que aquests animals, per orientar-se quan traslladen les seves boles d´excrements, fan servir el sol, la lluna i la llum dels estels. A més a més també estan al cas de la brillantor de la Via Làctea. I aquesta ha estat una habilitat que no s´havia vist a cap altre insecte. Això demostra que els balls que fan sobre les seves boles tenen una explicació. Han descobert els científics que de nit, amb el llum dels estels o de la Via Làctea, els escarbats mantenen un recorregut directe i recte, però si parlem d´un cel ennuvolat, tenen dificultats d´orientació. Als experiments que es van fer, es va descobrir que quan sel´s "cegava", feien els seus balls per cercar la llum dels estels, però no es sabien orientar; després d´un ball sota els estels, van trobar el camí a seguir.
A veure si aprenem dels intel.ligents escarbats i trobem el nostre camí. Tenim boles d´excrements tan grans com la Terra i fins i tot com a uns quants planetes més. Tenim balls de tot tipus per dançar a sobre de les nostes boles d´excrements. Ens manca la llum, malgrat estar sota el mateix cel que aquests coleòpters.
A veure si trobem la llum.
Au siau!

Creació de cèl.lules mare en 3D

No se si pot ser una estratagema, però m´estic refugiant en la ciència per fugir de les notícies de l´entorn més social, força ombrívoles. Si les comento és perquè tenen una importància real, més enllà del coneixement que tinguem del tema. Avui hem sabut que científics de la Universitat de Heriot-Watt han aconseguit crear cèl.lules mare a partir d´impressores 3D, avenç que pot suposar unanova via per la creació dels òrgans necessaris pels transplantaments, acabant amb la necessitat de donacions i problemas de rebuig. El procès és real i deriva de la possibilitat certa de conrear al laboratori les línies cel.lulars existents, a més d´accelerar i millorar el procedimient de desenvolupament de teixits humans. Will Shu, director del projecte ha manifestat que permetrà crear models més precisos de teixits que són importants pel desenvolupament de fàrmacs in vitro. A més la tecnologia es seguirà desenvolupant per crear òrgans viables per a la implantació mèdica 3D.
La ciència sí tira cap endavant.
Au siau.

La ciència sempre endavant

A la Universitat de Carolina del Nord han desenvolupat cables elàstics que es reparen sols. Així. Tal com ho sentiu. Segons les informacions que parlen d´aquesta revolucionària investigació, els cables van ser creats en diverses passes. Primer es va desenvolupar una funda realitzada amb un material especial, un polímer autoreparador amb forats i petits "túnels" en miniatura. Aquests minitúnels van ser emplenats amb un metall líquid d´una aleació d´indi i gal.li que es converteix en connectar en una malla de metall sobre la funda elàstica. Els investigadors han comentat que en tallar el cable, el metall es rovetlla i forma una pell o capa protectora que evita la fuita. Quan les vores tallades s´ajunten, el metall líquid és capaç de restablir una nova unió.Això permetrà en un futur molt proper, crear connexions més complexes  i cablejar circuits existents, tallant i reconfigurant el cablejat perquè es conectin de formes diverses. L´estudi, publicat a la revista Advanced Materials, és un pas de gegant en el terreny de la infraestructura, la teconologia, l´enginyeria, robòtica, etc. Robocop, és a un pas. L´home és magnífic quan es dedica només a crear i investigar.

Au siau!

Fins aviat Serigne

Avui vull tenir un record per en Serigne Mbacke Beye. És una breu història i un drama més del que avui és aquest món, del que avui es viu a la societat, lluny dels focus mediàtics, lluny dels valors i principis que van aconseguir transformar l´animal que èrem en un homínid. És la petita història d´un home del Senegal que com a tants i tants homes va arribar a l´estat espanyol en una piragua. Després d´haver-se jugat la vida, va poder arribar de les Canàries fins a Màlaga, ciutat on va estar uns quants anys fent de manter, i aportant els pocs calers que guanyava a la seva família, lluny del seu costat. Després va decidir arribar-se fins a Barcelona on es formava com a empreat de farmàcia, intentant adaptar-se aprenent la nostra llengua i entrant als nostres costums com a membre de la Colla castellera de la Sagrada Família (el veiue a la fotografia). Una vida fàcil i plàcida com veieu. Doncs bé. Ha vist en Serigne que no tenia futur al nostre país després de tants i tants anys, de tants i tants patiments, i es va acollir a un preciós i bonic programa de l´Ajuntament de Barcelona que, enlloc d´encarar el problema, facilita el retorn d´immigrants que es troben en situació d´exclusió social. Segur que els companys de la colla es mantindran en contacte amb ell. Segur que en Serigne estarà agraït a l´Ajuntament que, mercès al pla municipal, li ha donat algun suport per obrir al seu país una sastreria. No era aquest el pla. Segur que ha tornat amb un somriure a la cara, agraït, malgrat que amb una sensació agre de no haver completat el seu esforç. No crec que després de la seva lluita, d´haver-ho intentat, el nostre únic pla és que marxi. Un símptoma més del que la societat és. Algú encara dirà que per què vé, que ja estava bé al seu país, que li hem facilitat el tornar de forma honrosa. Jo tinc una sensació trista. No el conec de res. Però com a tantes històries de vida, de persones que lluiten en una societat animal i brutal, encoratja no poder fer més per convertir aquest món en quelcom més just. Allà on estiguis, que estiguis bé Serigne Mbacke Beye.

Au siau!

Captem els pensaments dels peixos

Investigadors del Japó han aconseguit fotografiar per primer cop els pensaments d´un peix. Així, tal com ho sentiu. Normalment fagi esment d´aquestes notícies al meu blog de ciència i qüestions interessants. Però és una notícia impressionant. Primer perquè són les que enseyen que l´home de ciència continua encuriosit per saber del seu entorn, de la vida i del coneixement. Segon perquè crec que ningú fora capaç d´encertar que algú estigués investigant quelcom semblant. ¿Com pensa un peix?. Segur que més d´una vegada us heu fet una pregunta com aquests. La investigació ha estat publicada a Current Biology, i el que és important és que s´ha pogut fotografiar el seu pensament. El pensament que ha estat captat, segons diuen els científics ha estat el de nedar cap a una presa. Ara creuen que podran analitzar els circuits cerebrals que s´activen quan els peixos fan una acció determinada i conscients. Les ordres que han capatat ara han estat la idea de percepció d´un esquerp, i l´aproximació a la presa al nedar. La investigació s´ha fet amb peixos zebra perquè el seu cos és transparent quan són embrions. Han fet servir una tecnologia que es basa en una sonda fluorescent que detecta activitat a les neurones. Pels autors de la investigació, Koichi Kawakami i Junichi Nakai de l´Institut Nacional de Genètica i de la universitat de Saitama la forma de raonar no és especialment important ara, sinò com funciona i es condueix un pensament al cervell d´un peix viu. Si així s´ha pogut fer amb peixos, demà ja ho intentaran amb les persones.
La ciència, sempre endavant.
Au siau

Forats negres i dignitat

A la prestigiosa revista britànica Nature, han publicat la notícia que un grup de científics ha desenvolupat un mètodes per determinar la massa dels forats negres que es troben al bell mig de les galàxies. Amb aquest mètode els investigadors han calculat que l´objecte fosc al nucli de la galàxia NGC 4526 que es troba a uns 55 milions d´anys llum de la Terra, té una massa 450 milions de vegades més gran que el Sol. Amb aquest mateix mètode els investigadors conclouen que podran conèixer la massa dels fortats negres al centre de moltres de les galàxies de l´univers proper. Com a recordatori, els forats negres són regions de l´espai amb una concentració de massa tan gran que el seu camp d´energia i gravitatori no permet que fugi cap partícula ni matèria, inclosa la llum.
S´ha identificat el forat negre com aquell espai que es menja tot el que està al seu abast. I és aquí on entra la dignitat. L´univers, tan especial, amb la seva armonia, tan ordenat, té el seu lloc potent per xuclar tot el que se li acosta. I així ens ensenya que és possible crear un espai en qualsevol part, en qualsevol món, que sigui el xuclador. I podríem, ja que estem teoritzant, pensar en un xuclador de negativitat. Ja no em refereixo només als corruptes o aquells que els manca la decència o la dignitat pública i privada. Em refereixo directament a portar cap a aquell forat tot allò que ensumi mal rotllo, negativitat, indecència, manca de respecte pel proïsme, per l´indigne, per l´amic de la cosa aliena, per l´inmoral. Estaria bé. Segur que l´aire que podríem respirar estaria més net, més bó. Sempre penso que no paga prou qui la fa, perquè a més de retornar allò que no era seu, hauria de pagar per la confiança destrossada, per l´esperança no recompensada, per les hores i mal de caps que fa pagar als demés; demés, que són humans, persones, dotades intel.lectualment perquè ningú els faci cap mal. Una pena. Amb les coses tan maques que el ser humà és capaç de fer, i que no siguem capaços de ser més que un animal. Una pena.
Au siau