A veure com arriba el 2012

Mas-Colell ha de sortir a demanar perdó als funcionaris per treure-l´s el 20% de la paga de Nadal; el rei de l´estat es veu abocat a presentar els comptes donat el cas del seu gendre que ja veurem on arribarà; la T-10 puja un euro; els sous sembla que patiran una retenció total, sinò tindran tendència a la baixa; diverses vícitimes de la violència de gènere moren de forma continuada aquests dies; un dels ministres sortint sembla que acabarà declarant davant un jutge; el volcà a El Hierro torna a fumejar; els comerços es queixen de manca de crèdit; les hipoteques tornen a un nou rècord negatiu aquest mes; el personal es gastarà menys aquest any per festes; torna Ana obregón a la tve1. ¿podrà ser l´any 2012 realment, l´any que pugui suportar tanta meravella i veure-ho nosaltres com espectadors ja que no podrem fer gaire per ajudar -sembla ser-?

Que déu ens agafi a tots ben confesats.

Au siau

P.D.: això només val pels mortals. Si ets de Grañen i t´ha tocat la grossa, tranqui, t´espera una altra vida.

Descobertes cinc mutacions de la grip aviar

Científics del Centre mèdic Erasmo de Rotterdam han publicat de forma parcial els resultats de la seva investigació sobre grip aviar, censurada als usa per por a que sigui utilitzada per fer armes biològiques. El Consell Assessor per a la Bioseguretat dels eeuu va recomnar a la revista science que no publiqués la metodologia que van emprear els viròlegs holandesos pequè pot arribar a mans de gent perillosa que podria fabricar un arma biològica. La investigació ha estat dirigida pel viròleg holandès Ron Fouchier i la investigació ha descobert cinc mutacions genètiques que el virus H5N1 pot suposar per al contagi entre les persones, amb alts riscos per a la salut pública. L´objectiu de l´estudi era primerament aconseguir la informació necessària per a evitar una possible pandèmia originada per aquesta variant de la grip que abans només es contagiava entre aus o dels animals a persones. Els resultats de la investigació són un arma difícil ja que per un cantó senten la base per elaborar medicaments i vacunes contra el virus però per l´altre aporta la informació necessària per crear un virus letal.

Com veieu, el món es posarà una mica pitjor. Potser molt pitjor.

Au siau

Ara ve Nadal...i continuem igual.

La crisi econòmica ha suposat un increment en el món de joves, nens i adolescents que fan treballs molt perillosos en sectors com la construcció, la minera, el tèxtil, la indústria o l´agricultura perquè són una mà d´obra silenciosa, silenciada i barata. Així ho deia el director de l´Oficina de l´Organització Internacional del Treball (OIT) a l´estat, Joaquín Nieto. A l´actualitat n´hi han 215 milions de nens que no poden sortir del treball i l´explotació infantil, y d´ells 115 milions treballen en pitjors formes de treball infantil, exposant-se a contaminants químics, baixant a la terra, a les mines, en jornades interminables a la construcció, a la prostitució, en postures forçades que deformen els seus cossos o drogats per poder suportar les jornades de treball. Recordem-nos d´ells una mica també aquests dies.

Er zeñorito

Curiós aquest cayetano. Personalment m´és difícil entendre com la gent es sorpren. Resulta que després del seu posat a un programa de televisió en què va deixar patent que aquest home està per sobre del bé, del mal i del món, i on va també evidenciar que la seva casta és plenament desconeixedora de la realitat, ara després de la tempesta, arriba la calma. Resulta que er zeñorito es va posar al programa de televisió a dir la seva veritat en relació al per a andalucía consideant que a altres llocs de l´estat hi ha una actitiud diferent en relació a la feina. No li manca certa raó, però sorpren (sembla ser) que ho digui ell, que no li coneixem gaire feina ni remunerada ni no remunerada. Això sí, monta a cavall a concursos elitistes. Algú s´ha posat les mans al cap i ha determinat un cert penediment públic: rebre EN SU CORTIJO, a uns pobres desgraciats en representació d´uns altres, amb les seves pancartetes i tot, fer una reunió en què el xaval ha reconegut públicament que potser no tenia tota la informació, que ara sí sap on va el per, jo no queria, i aquestes parides. Realment el país està fatal. És un espectacle el de tots plegats digne d´algun sainete típic dels nostres. Una pena!

Au siau

El Barça és més que un club

Intento no fer gaire referències al món de l´esport, ni al futbol ni al Barça. No perquè no m´agradin, sinò perquè crec que en general s´ha anat perdent el valor de l´esport com a part important de la formació de la persona i molt llunyà de l´esperit olímpic (d´Olimpia, Grècia) conegut del món grec. Malgrat tot he de dir que fins i tot per a tots aquells que no els agrada el futbol, no queda més remei que reconèixer la gran tasca que està duent a terme Guardiola i els seus. És veritat que el Barça té quelcom d´especial; també ho era abans i no teníem la sensació d´aquesta màgia que transmet ara l´equip. I això és una realitat actual, del pep. Ha guanyat aquest cap de setmana el Campionat del món de clubs i el que vulgui veure un títol menor en el torneig o és per rancúnica, perquè no entén o per ignorant. De moment, s´ha d´estar allà. Dit això, és el tretzé títol sobre setze aconseguit. Tot un cant a l´excel.lència. Però el millor és que ho ha fet fent que els seus es sentin orgullosos, fent que se sentin units en un projecte, que vegin en els jugadors, la seva extensió. Això és molt difícil de fer. Ho ha fet també sent fidels a uns valors, a uns principis, que a més ha anat transmetent i encomanant a tots aquells que estan o han estat al club (bé, tots menys el pirat de l´ibra) i ho ha fet amb valors que formen part de l´ideari d´un bonhomme: humilitat, esforç, treball, orgull, emoció, sentiments, ganes de millorar. És una passada el que fan. ¡Per molts anys i moltes felicitats!

Au siau

Qué hay de lo mío

Al llarg d´aquests díes hem estat veient un altre cop les misèries dels polítics. El govern sortint jugant al ratolí i al gat amb el govern català per si et faig arribar o no els 789 milions que, en qualsevol cas, hauran de lliurar un moment o un altre. Ara el Ministeri de Cultura paralitza l´últim retorn de papers de Salamanca a Catalunya. És indiferent la justificació, què més dóna!. Els fets són fets. Lluny del lamentable llenguatge que en general s´emprea per intentar justificar allò que és plenament injustificable (siguin aquestes o d´altres matèries), ha de ser acceptat que qui detenta el poder, juga amb qui no el té com una titella, allunyats de la veritat, allunyats de parlar clar i català i de posicions coherents. Depèn el que es juguin així faran, sense importar-los gaire el què diran. Pur tacticisme que els empobreix com a persones i com a professionals. Això sí: al ciutadà, que el bombin. El ciutadà (l´home del carrer que diria Pi de la Serra) no juga aquesta partida. Què més dóna si és just o no això o allò altre!. No se com volen doncs que la societat i els ciutadans no es vagin allunyant cada vegada més d´una política llunyana de la realitat i de la veritat. Porca miseria!

Au siau

Reptes humans

El 14 de desembre de 1911, Roald Amundsen, explorador noruec llegendari, va arribar al Pol Sud. S´acabava una lluita brutal contra el temps i contra Robert Scott, l´explorador anglès que competia amb ell per arribar el primer al centre antàrtic. Cent anys després d´una gesta sobrehumana, 30 expedicions avancen a l´Antàrtida coincidint amb aquesta data. Albert Bosch, de l´expedició catalana, http://www.albertbosch.info/  afronta el repte cada dia a les 6 del matí amb una mitjana diària de 28 quilòmetres. Li queden després de 28 jornades uns 600 qm. per arribar. Com deien els companys de l´expedició basca intentar mantenir l´entusiasme és clau, la força mental un altre cop, clau. El paisatge és colpidor, però pesat, amb un fred extrem i un terreny difícil. Arriben als 45 graus sota zero. El terreny cal guanyar-lo metre a metre, caminant jornades de nou hores i mitja. Els homes, sempre cercant reptes. Com sempre dic, el més gran repte, ser persona, ens quedarà per altre moment. Mentre, donarem suport als expedicionaris. Els que hem fet una mica de caminada, ja sabem què és estar al camí.

Au siau

Hernán Casciari

Sento al meu aparell la veu potent, sexual més que sensual, amb molta personalitat de Mónica Naranjo http://www.monica-naranjo.info/  mentre canta "Ahora, ahora": sentiu aquesta cançó ben còmodes; és brutal com t´entra al cos. Bé, mentre la sento us volia comentar l´entrevista que vaig llegir d´Hern´´an Casciari, un argentí de 40 anys que viu a Sant Celoni, escriptor i blogaire que em va sorprendre per la seva frescura i línea recta amb una frase contundent i textual:  "Sóc d´esquerres, però de debò, no a l´espanyola!". Periodista i escritptor, va obrir un blog, Orsai,  que s´ha convertit en el seu megàfon al món on escriu històries i edita per aquells que volen una revista. El seu blog http://orsai.es/ va tenir fins a 100.00 lectors i va ser escollit el millor blog del món. Explica una cosa curiosa en relació a l´edició: va passar de tots els mitjancers i editors ja que va descobrir que aquests menteixen sempre; l´editor promet un % de les vendes, però imprimeix i ven més exemplars dels que diu, estalviant-ne de pagar la part corresponent a l´autor. Va experimentar també com a columnista al diari que si hi havia publicitat li retallaven l´article, i així a partir del 2002 va començar a publicar de franc a internet. Al seu blog, Orsai, publica i pregunta als seus lectors (25.000 actualment) si voldrien pagar per una revista sense publicitat, i van acceptar gairebé 11.000 lectors. Conclou Hernán: "La cultura torna a ser lliure. Ja no ataquem ningú, actuem. Dóna i rebràs."

Visiteu el blog d´un artista, val la pena.

Au siau

La partícula de Déu

En diverses ocasions he manifestat la difícil dicotomia en la meva percepció del ser humà. És capaç de les més horribles, sinistres i criminals actuacions i alhora és capaç de fer i treballar les coses més belles del món. És complex l´home. Alhora que treballem intensament per la nostra autodestrucció (cremem els boscos del món, talem l´Amazònia, assassinem l´últim rinoceront o els últims exemplars de balenes, llancem CO2 per ofegar l´atmosfera, trepem Alaska i els pols, etc), treballem per respondre les nostres preguntes humanes: ¿d´on venim? ¿cap a on anem?. El bosó de Higgs. Cerquem la partícula de Déu a l´accelerador LHC de Ginebra, l´accelerador de partícules més potent del món construït a Ginebra i on treballen més de 10.000 científics. Ahir a la seu de l´Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN) es va anunciar la possible existència del bosó de Higgs. Els científics han confirmat que tenen indicis significatius que l´han identificat i el tenen tant identificat que han comunicat que és possible que a l´estiu el puguin caçar. A l´interior dels detectors les partícules xoquen entre si, provocant noves partícules sorgides de l´energia del xoc. A la vegada aquestes noves partícules es desintegren alliberant energia i donant lloc a altres partícules. Cada feix de protons consta de 300 bilions de partícules que es creuen 30 milions de vegades /per segon. Els detectors identiquen les partícules finals (electró, fotó, protó, neutró, muó) resultants de les col.lisions i a partir de la imatge final poden deduir els físics la desintegració de les partícules des de la col.lisió inicial.

Au siau

Llengües afilades

Sortia avui una noia el treball de la qual és reclutar talent per dirigir equips humans, els temuts headhunters. És interessant veure com s´utilitza el llenguatge i la semàntica per vendren´s una imatge pressumptament moderna i lògica del que s´entén per un directiu. La perla vé quan se li pregunta per allò que es cerca ara aquesta noia en un directiu, atenció: "Cosmopolites i visionaris, però amb els peus molt enganxats a terra. Perfils amb experiència internacional, diversos idiomes, sens dubte, i ment oberta per la diversitat, que sàpiguen generar il.lusió i motivar els seus equips, que creguin en el futur". Aquesta és la base, però n´hi ha més perles que no penso reproduir. Jo no dono crèdit. Al meu cap han sortit grans noms de tots els temps com Sèneca, Borges, Josep Pla, m´ha sortit el meu oncle Antòn de 101 anys, un home amb una vida intensa fet a sí mateix i gran i reconegut home en el seu entorn. No puc entendre com encara s´intenta fer de les persones quelcom contranatura, però sobretot que s´intenti vendre el no viure o més ben dit, el donar la vida per uns objectius força qüestionables i poc raonables pel coneixement i el creixement d´un mateix. Bona sort a aquesta paia. Així va el món.

Au siau

Sempre al final, l´educació

Diem fins a tots aquells que vulguin escoltar que el gran problema de la nostra societat és l´educació i el sistema d´ensenyament. Ara, novament, em donen la raó. Surt una notícia (cap sorpresa, per favor), que l´estat espanyoil és el país amb més persones sobrequalificades del continent, amb un 31% dels treballadors entre 25 i 54 anys amb un nivell de formació per sobre del que demana la seva feina (llicenciats i FP de grau superior) en feines que no demanen ni volen aquestes titulacions. Deia textualment: "Los datos de Eurostat confirman de nuevo dos grandes problemas de España: la pirámide de formación es un desastre y los puestos de alta cualificación no han crecido lo suficiente". Diversos informes ja deien fa anys que aquesta situació era un perill mortal amb un excés de qualificació juvenil i ja dien al 2008 que només un 29 % dels joves en aquesta situació trobaran una feina adient a la seva formació. La generació a més que entra així en el mercat laboral en un moment com aquest de crisi tindran un % molt elevat de tenir salaris més baixos al llarg de la seva vida activa, més situacions de feines per sota de la seva formació, i feines menys estables. La Comissió Europea diu que al 2015 necesitarà 2,7 millons de treballadors qualificats als sectors de tecnología de la informació, salut i investigació i ciència. Nosaltres continuarem fent el pallasso, que és el que més ens agrada. Una formació mediocre per una societat mediocre. Una universitat més cara i una distància més gran entre la motivació de la joventut i les necessitats del mercat i la societat. ¡Bravo!

Au siau

Justícia

Per qüestions accidentals m´han assignat l´encàrrec de portar a terme una investigació sobre uns determinats fets per esbrinar la seva veracitat i a partir del resultat de les diverses investigacions i esbrinaments decidir si una o determinades persones en tenen culpa. És en certa manera una forma d´impartir justícia. No són situacions en què un es troba "a gustito" que diria l´ortega cano. És certament un tant incòmode ja que a les persones no ens agrada gens que ens mirin, que ens diguin el que hem fet bé o el que hem fet malament, no ens agrada estar al punt de mira dels altres. I llavors normalment la nostra reacció és defensiva, no reconéixer les nostres accions, justificar allò que no es justifica. Per altra banda el jutge, o sia jo, dubtes i et trobes en un espai que no és el teu generalment, rar, investit d´una autoritas especial. Has de mantenir distància i fredor, ja que el cor et porta a un lloc i el cap igual també, però has de mesurar amb "mesura" els temps i les decisions. Potser valdria la pena que tothom representés a la vida alguna o vàries vegades aquests papers, perquè segur tothom tindria més clar els conceptes i principis de convivència i podrien també valorar d´altra forma els principis i valors que han de regir la vida.

Nou atac a la privacitat

Un nou descobriment porta més que dubtes, seguretats sobre la manca de respecte d´algunes companyies a la privacitat de la gent. Un tal Trevor Eckhart que és un jove programador americà ha descobert en mòbls de diversos sistemes operatius i marques, l´existència d´un software que està preinstal.lat i monitoritza (ensenya i veu) l´activitat dels usuaris i envia als operados, les dades de localització, missatges i contrasenyes. Eckhart va descobrir que telèfons del sistema android tenen una aplicació de la companyia Carrier IQ que registra l´activitat i l´enviava per internet. Per demostrar-ho el programador va filmar un video en què es veu com les seves accions amb el telèfon es registraven a la pantalla de l´ordinador. És EL GRAN HERMANO!!!. No rieu, no. És una pèrdua constant, programada i dirigida de la llibertat de les societats.

Au siau.