Santornem-hi

És interessant la imatge que oferien avui pràcticament tots els diaris del país. Es veia a Duran i Lleida (CiU) envoltat per quasi una desena de parlamentaris i bàsicament populars i socialistes intentant trobar una fòrmula perquè els diputats del grup català poguessin com a mínim ja ni votar a favor, sinò abstenir-se. Suposo que els tripijocs d´aritmètica parlamentària i tot allò que es troba pot justificar una imatge que sembla poc consistent. Si un creu de forma ferma en les seves posicions i en allò que exposa, no s´enten aquests exercicis tant poc edificants. Per altra banda, poc educatiu és per un pais que creu en sí mateix que només dues de totes les formacions i grups representatius d´un país puguin fer un canvi a una Constitució que, bona o no, millor o pitjor, va ser el resultat d´un consens entre la pràctica totalitat dels grups polítics i que va permetre passar d´una etapa de dictadura a una democràcia. No se calibrar aquell treball, però sí sembla que va ser fruit d´un autèntic treball col.lectiu d´esforç i de suma i construcció per portar endavant un projecte social. No es va fer allò perquè en una setmana es toqui i sense que una majoria d´identitats no estiguin pas d´acord. Són les coses dels còmics.

Au siau