Mira que intento anar comentant notícies positives. Però el món ens ho posa difícil. I el món, som nosaltres que consti (per si algú volia mirar cap un altre lloc). Resulta que a Youtube n´hi ha penjat un vídeo de fa dues setmanes, que mostra imatges a un club laborista de la ciutat anglesa de Preston, on es veu dos nens de vuit i nou anus lluitant dins d´una gàbia. Al seu voltant uns 250 adults criden, aclamen, els encoratjan a lluitar i de pas aposten diners. La notícia en sí ja és prou esgarrifosa; però, com deia Bugs bunny: "no se vayan todavía; aún hay más!". La policia diu que no hi ha cap motiu per intervenir ja que és una activitat regulada i que els pares donen el consentiment; la mànager del club diu que no és per tant i, atenció, un dels pares diu textualment "no va estar en perill -el fill- en cap moment, i les seves llàgrimes eren de tipus nerviós i emocional perquè encara no havia perdut mai".
Davant de tanta barbàrie, un es queda sense paraules. Estem al segle XXI, estem a Europa, estem a la Gran Anglaterra, estem parlant d´autoritats públiques i privades i de nens engabiats donant-se estomacades per gaudiment d´adults. ¿Crisi? ¿what crisi? deia el títol de Supertramp. Realment el que hi ha és una humanitat que deixa de ser-ho a enorme velocitat i uns infants que haurien de ser el pròsper futur i cada vegada més al món son només carn.
Fastigós.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario