Aquests dies fins el començament del curs escolar estic fent una mica més de pare. En estar de vacances, comparteixo el dia amb els meus fills "de cabo a rabo". És segur temps preciós ja que et dona més hores per compartir amb ells i veure cóm van avançant dia rera dia. També és temps de nervis ja que com bona parella de germans, aquests també es busquen i intenten fer-se la punyeta tot allò que poden. Amb 14 i 10 anys respectivament són autèntiques bombes d´energia i per tant és igual el que preparis o programis: mai n´hi ha prou ni és suficient. Jo aguanto, i amb això ja em conformo. Em consideren en certa forma com un ós quan em poso a cridar-los. I és que certament de vegades m´enrecordo del paper interpretat per Michael Douglas a Un dia de furia -pel.lícula de culte, per cert- www.filmaffinity.com/es/film177410.html on va brodar el paper de ciutadà indignat i cabrejat. Tornant als nens, alguna cosa no fem del tot bé quan ni les seves habitacions molt semblants a un petit Cutreinglés els serveix d´esbarjo. Demà compartiré tot un dia només amb un ja que l´altre se´n va de festa. Ja us ho contaré.
Renunciar a nuestra libertad es renunciar a nuestra calidad de hombres, y con esto a todos los deberes de la humanidad.
Lo poco que se, se lo debo a mi ignorancia.
La uniformidad es la muerte; la diversidad es la vida.
Hay dos cosas infinitas: el Universo y la estupidez humana. Y del Universo, no estoy seguro.
Caminante no hay camino, se hace camino al andar.
Al hombre se le mide por sus valores, no por sus riquezas.
Honor a quien honor merece.
Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera.
Todo cambia nada es.
La violencia es el miedo a los ideales de los demás.
Los filósofos se han limitado a interpretar el mundo de distintos modos; de lo que se trata es de transformarlo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario