Valors

En general intento parlar poc de futbol. Crec que ja en parlem prou al llarg de les nostres vides (cosa que no treu que segueixi tant el Barça com l´Espanyol la temporada). A més que sigui notícia la nova i recent victòria del Barça sobre el madrid en guanyar la Supercopa d´espanya, volia fer referència per l´últim partit viscut. No és que sigui nou; de fet sincerament el madrid sempre ha estat un equip agressiu, "de casta" que diuen. Davant tanta barbàrie merengue (patada de marcelo a Leo, de pepe a Piqué, de pepe a Albes, d´Alonso, de ramos,etc, puntada de peu de pepe aValdès, trepìtjada de l´entrenador rival a cesc al terra i final de festa amb el dit a l´ull del Tito) algú en calent, no recordo si va ser un dels jugadors o un entrevistat, va tenir el suficient seny per preguntar-se en veu alta si realment l´espectacle que havia donat el rival és realment allò que volem ensenyar als nens que estaven veient el partit o que els ensenyaran les imatges els dies següents. No ens enganyem. Ja sabem que un barça-madrid sol ser quelcom més que un partit de futbol. Però fa que pensar que no es recrimini amb molta més duresa de tots els fets. ¿Què nassos estem ensenyant a la infantesa? ¿Quin esperit és el que volem transmetre? No tot val. La rivalitat és normal, la competitivitat és sana quan és bona. Quan els individus ja no es comporten amb els valors humans que s´espera d´ells, no ensenyen cap valor per un nen. No estaria de més lluitar contra això.

Au siau