Unes rises

Avui he tingut l´oportunitat de veure un monòleg de Leo Harlem. Aquest humorista el tenia vist del Club de la Comèdia i d´alguns programes més a la tele, peró no havia vist el monòleg de l´alcohol ni el del restaurant. Estan molt ben aconseguits, molt currats tant en guió com el tó i les gesticulacions. Si podeu veurel´s no els deixeu passar. És un gènere aquest dels monòlegs que realment és molt entretingut i interessant. És el treball de la paraula, del vocabulari, de les dobles intencions, de la ironia fina i no tant fina. I del riure i del somriure. És bo en una època com la que ens està tocant viure trobar aquests petits bocins d´alegria, de riure, que les nostres neurònes tinguin un moment de relax davant tanta tensió, de tanta gent mediocre dient autèntiques barbaritats i de tan poca cultura i humanitat. Hem de riure, malgrat tot. Vieu al Leo i a d´altres monologuistes. Al youtube els trobareu.

Au siau