"No tenia ni idea". És una frase esmentada a la comissió d´investigació sobre el cas Pujol. No importa el cas, no importa el protagonista, no importa l'intervinent: mai ningú té ni idea. És quelcom curiós. Persones que abans eren íntimes, que compartien taula uns, parentiu altres, bufets altres, responsabilitats a la mateixa empresa o administració, ara no tenen ni idea. No importa el color, la geografia, el nom, mai ningú té ni idea. Crec sincerament que algú hauria de ja advertir-los que a aquesta altura de la pel·lícula, no cola. Pretendre que tots som ximples, o que ens podem creure que tot el que va ocórrer, ocorre i ocorrerà a l'esfera de les corrupteles és un expedient X, és tot menys de sentit comú. Provoca per contra sensacions de rebot, de ràbia i de vergonya aliena que uns nois tan macos, patriotes alguns sembla, neguin la major. Mentre, el ciutadà, l'home gris del carrer, segueix intentant sobreviure. Entre mentides, entre estretor, entre incapacitat d'influir sobre una vida cada vegada més dura on s'imposa la fredor, la mentida, la falta d'escrúpols, la falta d'humanitat i de respecte, la violència gratuïta. És l'home gris que sap que en arribar a casa, la televisió ens ensenyarà una nova notícia de comptes a l'estranger, de comptes milionaris, de diners impossibles de justificar, d'evasió i frau fiscal, de famosos plens i d'homes de gris buits.
Que segueixi la festa, que total, ningú sap gens.
Que segueixi la festa, que total, ningú sap gens.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario