El perill de les armes 3D

El ser humà, com ja sabem, està en fase de destrucció com a ser racional. Són massa els casos que mostresn aquesta tendència. La violència està tan estesa que ens converteix en animals, uns a la defensiva i els altes ofensivament. Entre aquests últims casos ara destaca la confecció d´armes de plàstic però que disparen bales de debò. El que faltava!! Són armes sense nombre de sèrie i per tan més difícils per controlar pels controls de seguretat tradicionals, fàcils de fabricar a casa. Diuen els professionals, que si la tecnologia continua a aquest ritme, la propera proliferació massiva d'armes pot venir per aquesta via i pot fer por. Al 2013, un estudiant de Texas donava a conèixer la primera pistola impresa amb aquesta tecnologia capaç de disparar sis bales: l´arma es podia fer amb 15 peces de plàstic i un percutor metàl·lic. Pocs dies després de penjar en internet les instruccions per fabricar la pistola havia registrat més de 100.000 descàrregues. Encara que el Govern d'EUA va obligar a retirar els plànols quatre dies després ja havia arribat tard. Ara, imprimir un arma de foc en 3D té un cost alt, (compra d´una impressora 3D , materials, etc) Però si les properes impressores 3D treballen amb altres materials o un plàstic dur, la impressió 3D d'armes i municions, estem ben fotuts. Fa uns dies, el criminòleg Peter Squires, deia que "són molt rares, poc fiables, la seva tecnologia és massa cara i les bales són difícils d'aconseguir, però pot ser un problema en el futur". El perill s´ha comprovat: les pistoles impreses evadeixen controls com han demostrat dos periodistes anglesos que van viatjar de Londres a París a Eurostar amb un arma impresa sense ser descoberts. La policia es planteja rastrejar els equips d´impressores 3D perquè generin un historial i després poder ser confiscades i analitzades per provar que han imprès un arma. Des del meu punt de vista, podríem invertir més en educació, en comunicació, en informació, en facilitar els valors com el respecte per l´altre, en el sentiment de ser persona, en eliminar la violència com a forma general de comunicació, començant per treure-la de les nostres pantalles, de la nostra televisió, dels nostres infants, de la nostra societat. Com no pot ser d´una altre manera, dubto que aquest sigui el camí que els nostres tòtems agafin. Massa interessos i massa poc respecte per l´home.
Au siau!