The Zero Theorem

La presentació d´un nou treball per part de l´actor, director de cinema i ex-membre de Monty Python, Terry Gilliam, sempre és un aconteixement. Ara el motiu ha estat la Mostra de Venècia on ha portat el seu nou film, The Zero Theorem, on torna a presentar-nos un futur incert i terrible. N´hi ha que pensen que darrera la seva feina només n´hi ha un boig o una ment amb una gran capacitat per la imaginació. Però darrera de les seves històries fantasioses, n´hi ha un món ple de realitats i històries de comunicació. No ens hem de pensar que els seus móns s´allunyen tan dels nostres. Molts crítics semblen cercar que a més de fer-nos pensar sobre la nostra realitat i el futur que ens estem llaurant, també ofereixi les respostes i les claus, com si no fos prou ja ser realista i crític en un sistema homogeni i tancat com aquest. Ja el mateix director ens va fer pensar a Dotze micos o Brazil. Al film, n´hi ha personatges estranys (a la vostra vida no?) en una vida solitària (factor que ens repeteixen els psicòlegs i psiquiatres sobre el món actual, o no?) i amb una absència total de relació amb els seus semblants (pensem en quan anem en metro, o en el veí que mai ens saluda o com ens ignorem pel carrer) en un futur dominat pel "Gran hermano", i no precisament el de la milà. Les seves reflexions van sobre la rapidesa en què la vida passa i la nostra connexió actual virtual en un món dur que aconsegueix aïllar-te en aquest sistema on tots anem a treballar sense fer-se preguntes sobre el que es fa.

"La vida es va consumint mentre romanem asseguts davant l'ordinador i com més connectats estem a aquest món més ho entenem. L'important és tenir control sobre la nostra vida ja sigui virtual, real o surrealista". Aquesta ha estat una gran reflexió de Gilliam i m´ha fet recordar un graffiti que vaig veure un dia passejant pels carrers a Osca que deia: "Cuanto más información tenemos, más tontos somos". Potser sí, potser sí...

Gilliam sempre en els seus films el que pretén és fer-nos pensar, impulsar la discussió sana o el debat per poder parlar, comunicar-nos, construir el pensament mitjançant la reflexió i no tractar de donar solucions com a dogmes. Bé per Gilliam. Independentment que agradi més o menys la seva estètica, un film i un treball per pensar: un luxe avui en dia. 

Au siau!