Madrid 2020

Al llarg d´aquestes últimes hores, i em temo que passaran dies o setmanes, tots els mitjans ens han ofert un allau de notícies en relació a l´elecció de la candidatura olímpica per l´any 2020 i la desfeta de l´opció de Madrid, que es presentava per tercer cop consecutiu. Com és habitual són poques les reflexions pausades i molta la indignació. Com sempre que no passa allò que un vol costa de veure arguments en favor i en contra de l´elecció i sobre tot del perquè el treball d´un no ha pogut enamorar i il.lusionar a aquells que tenien la responsabitat d´escollir. M´han semblat im-pressionants (de Jesulín) les declaracions de molta gent i opinadors en general manifestant la pressumpta corrupció i compra de vots dels membres del COI. Ho deien amb sorpresa o indignació. En català tenim una paraula per aquest tipus de manifestació: beneits. ¿És que encara no ho sabíem?¿És que encara algú ens ha de dir que la corrupció està totalment instal.lada en el sistema? Per contra em va agradar, així mateix ho dic, les declaracions del president del govern espanyol. No se si era un posat o responia a un atac de sinceritat o potser que als assessors no se´ls acudia res més. Però em van semblar unes declaracions força naturals i assenyades. Va venir a dir allò tan nostre que "com en altres aspectes de la vida, algunes vegades es guanya i altres vegades es perd i que no passa res". És veritat que en determinades circumstàncies no pots dir res més, però està bé que siguin els grans representants qui ho diguin i desdramatitzin determinades situacions. S´ha treballat i s´ha invertit molts calers que no es tenen i Tòkio ha estat la guanyadora. Com deia el meu admirat Onega, el país continua sent igual de bó o igual de dolent eseent escollida o essent eliminada. I si creiem en nosaltres hem de continuar fent-ho i no obrir grans debats i drames nacionals. Aixecar-se ja i passar pàgina, que n´hi ha molta de feina a fer. Seria també moment, això sempre, d´analitzar les causes i elements que han fet guanyadora a la capital del Japó, per aprendre de les errades d´un i de les coses bones dels altres. Per altres, quedarà la feina d´analitzar el paper dels membres del COI i remetre contra els demés sense reflexionar sobre aquelles coses que no hem valorat prou bé (economia, dopatge, innovacions, futur,, etc).

Au siau!