Aire fresc des de la joventut i la realitat

De tant en tant és interessant veure que la joventut envia missatges de realitat des de posicions vitals. I aquests missatges es fan en llenguatge planer, de carrer, inteligible totalment per tots els que volen sentir la realitat. Aquest ha estat el cas amb el ressò que ha tingut un twit d´un jove espanyol emigrat a Londres i que resa així: "Me llamó Benjamín Serra Bosch, tengo dos carreras y un máster y limpio WC's". Aquest xicot ha fet furor i va obtenir el premi extarordinari de final de carrera en dues titulacions i un màster i fa cinc mesos que després d´un petit període, no li ha quedat més remei que treballar en una famosa cadena de cafeteries de Londres netejant excusats. En un sol dia, el seu twitt, que portava un document adjunt en el qual detallava la seva situació, va ser reexpedit per 5.000 persones, moltes de les quals li donen ànims. El jove, llicenciat en Periodisme i en Publicitat i Relacions Públiques i màster de Comunity Management, assegura que no s'avergonyeix de netejar wcs en un país que no és el seu. "Netejar-escriu- és un treball digne. El que m'avergonyeix és haver de fer-ho perquè ningú m'ha donat una oportunitat a Espanya. Com jo hi ha molts espanyols, sobretot a Londres". 

El jove acaba la carta manifestant amb pena que creia que després de l´esforç a la universitat mereixia una mica millor, però tem haver-se equivocat. La veritat és una pena molt gran el que està passant i malgrat tots els exemples permanents d´una realitat injusta i absurda on no som capaços d´establir unes bases potents, coherents i de desenvolupament dels estudis i de la formació superior, la realitat s´entesta en mostrar-nos la creu del sistema d´ensenyament. Ja diem fa temps que no n´hi ha país que suporti aquesta situació i això ho paguen generacions i generacions de forma absurda, enlloc que la societat, les famílies i els cicles productius del teixit econòmic i social rebin el fruit de la inversió feta. Per molt aire que de vegades suposin aquests missatges, sembla segur que restarà Benjamín al calaix de les anècdotes més que es prengui nota per lluitar i cercar solucions reals. Llàstima.

Au siau!

El Curiosity troba aigua a Mart

És la notícia del dia. Potser serà notícia de la setmana, del mes o de l´any: l'anàlisi de roques, sorra i pols de Mart que ha dut a terme el Curiosity, ha proporcionat la següent informació: el sòl del planeta vermell conté molècules d'aigua. La NASA, ha informat que la quantitat d'aigua de la superfície de Mart és del 2% i que les molècules s'uneixen al gra del sòl. El gra fi del sòl analitzat té una composició similar a la de la pols distribuïda per tot Mart. Mitjançant l'anàlisi dels gasos alliberats per la terra a Rocknest, on es van identificar diversos químics i isòtops, es va trobar que el sòl té al voltant de 2% d'aigua i que les molècules s'uneixen als materials amorfs en el sòl. La troballa, es va produir, sembla ser, al cràter Gale, lloc on el Curiosity va aterrar l'agost de 2012. Encara estan per analitzar les dades dels primers quatre mesos de la missió. Trobar aigua a Mart, obrirà noves perspectives i il.lusions sobre la possibilitat de vida a l´univers i l´opció que l´home tingui opcions en un futur de colonitzar algun planeta. Jo ja he dit aquí que tal com estan les coses, potser val la pena, total...només ens perdríem l´últim capítol de Mujeres y hombres y viceversa, no podríem veure -espero-sálvame cap dia i no sentiríem la gran bajanada en què s´ha convertit el teatre d´opinió del món on tothom opina....o...potser podríen anar tots ells ben juntets a colonitzar Mart, no?. Allà, encara no els coneixen de prop i s´obre l´audiència sense preocupar-se del share!!

Felicitats Curiosity, Tú, sí que vales!!

Au siau!

La salut és el que importa....o no.

Portem ja força temps amb el debat sobre l´impacte de la crisi al nostre sistema de salut. No n´hi ha un període en què poguem veure les conseqüències que té sobre l´aparell públic de salut. Les retallades estan provocant que molts ciutadans es vegin avocats a sortir del sistema i a tenir moltes menys prestacions i drets que fins ara, fet que agreuja i incrementa les desigualtats entre les classes socials. Es viuen i veuen imatges impactants amb gent gran i no tan gran exclosa de fàrmacs, tractaments, visites mèdiques, prestacions o ajuts i la privatització de moltes sales i hospitals que obstaculitza l´atenció al ciutadà mitjà. No és una broma ni això és un país del Tercer món -amb tots els respectes-. És una barbàrie que sembla no tenir fi. Fa pocs dies ens van anunciar la propera: el copagament de medicines de malalties cròniques. És una quantitat de diners amb límit, però pagament. Tothom tenim gent propera amb malalties cròniques, així que no cal parlar garire més. A mi m´agrada la gestió. Considero que sigui en l´àmbit públic o el privat, la gestió ha de ser un dels principis rectors de l´activitat. I, per descomptat, quan parlem de gestió, no parlo de la realitat que ens envolta ni en la cosa pública actual ni en el món privat. Només cal llegir els mitjans per saber-ho. Però no tot val i no es pot argumentar la gestió per fer aquest buidat de drets que afecta a la societat. M´agradaria recordar que demà, ens tocarà a nosaltres, ja que tothom o ens farem grans o tindrem problemes: al loro!. Avui una notícia capta la atenció: segons denuncia la organització Metges del Món en la presentació de la seva campanya 'Ningú Rebutjat', cada dia 2.300 persones queden fora del Sistema Nacional de Salut per causa de les retallades en la reforma sanitària. Cada dia. 2.300 persones. Cada dia. A més, especialistes en salut, alerten de l´increment del 20 % en la incidència de malaltia mental a Espanya. Malalties abans en recessió, tornen a despuntar per no invertir prou o haver tret la infraestructura mínima que fins ara les soportava. De moment, colpeja els col.lectius sempre més vulnerables: immigrants, dependents, pensionistes i famílies amb baixos ingressos, però d´aquí a poc començarà ja la classe mitja a percebre-ho. Temps. 

Metges del Món ha llançat una campanya de divulgació per recaptar el suport de la societat, ja que al seu parer -i al de molts-,les reformes són injustes i han canviat la vida a pitjor a milers de persones. Metges del Món busca finançament, que pot fer-se enviant un missatge de text al 28014 amb l'enunciat 'NINGÚ REBUTJAT'. Sort. 

Au siau!

No estem sols

Ja en diverses ocasions el debat sobre l´existència de vida més enllà de la nostra civilització, s´intensifica, en funció de noves notícies o troballes dels científics. Si provem de ser raonables, és una evidència que només per arguments matemàtics (la quantitat d´estels i planetes als milions de galàxies) hauríem de pensar que és pràcticament impossible que estiguem sols a l´Univers. Al marge de qüestions científiques, és un debat força interessant perquè fa trontollar totalment els esquemes tradicionals sobre l´origen de la vida i per tant comporta debats posteriors on la religió i la ciència, les creences i la raó, juguen la seva partida. Ara, un grup d'investigadors de la Universitat de Sheffield i de Buckingham han trobat evidències d'organismes microscòpics d'origen extraterrestre a l'estratosfera. Els científics van fer servir globus que van enviar a l'estratosfera per obtenir les mostres que van revelar aquesta dada. Els microorganismes trobats a 27 quilòmetres d'alçada són una evidència i punt de sortida de les teories que afirmen que la vida va arribar a la Terra des de l'Espai. El professor Milton Wainwright, del departament de biologia molecular i biotecnologia de la Universitat de Sheffield, descarta clarament que els microorganismes trobats fossin del nostre planeta. "L'única excepció seria a causa d'una erupció volcànica violenta, però no s´ha produït cap en els tres anys del viatge en què hem realitzat la recollida de mostres". Per al científic, la conclusió és que la vida està contínuament arribant a la Terra des de l'espai. "La vida no es limita a aquest planeta i és gairebé segur que no es va originar aquí", ha conclòs. 

A principis d'aquest mateix any científics de la NASA van anunciar la descoberta de bacteris que viuen entre quatre i cinc quilòmetres per sobre de la Terra. Les mostres d'aire de la troposfera superior van revelar 314 tipus de bacteris en l'aire surant sobre l'Oceà Atlàntic, malgrat que s´estima que el 20 % de les partícules recollides van ser llançades per l´activitat de la Terra pel moviment de l'aire que formen els huracans.

Els resultats del professor Wainwright assegura un fort debat i experimentació en aquest camp, ja que aquesta troballa és revolucionària i canviarà en el futur la nostra visió de la biologia i l'evolució. 

Seguim el camí del nostre viatge. 

Au siau!

La sonda Voyager surt del sistema solar

Per primer cop a l´història de la humanitat una sonda espacial ha sortit del Sistema Solar. La Voyager 1 de la NASA va creuar la frontera a l'espai exterior, després de 35 anys d´haverse enlairat. L´afirmació prové d´investigadors que treballen am Donald Gurnett, i sore la base de nous mesuraments. És un pas històric de la humanitat a l'espai interestel·lar. L´agència americana no havia confirmat fins ara que la sonda hagués creuat el llindar del sistema solar, malgrat totes les informacions recollides als mitjans especialitzats. L'equip del Voyager ha necessitat temps per analitzar i interpretar les dades. La Voyager 1 va ser llançada el 5 de setembre de 1977, i la sonda Voyager 2 el 20 d'agost. D'acord amb l'última avaluació de les dades, va abandonar el sistema solar ja en 2012. Voyager 1 va visitar Júpiter i Saturn els 1979 i 1980, quan va enviar les primeres imatges detallades de les seves llunes i al costat de la Voyager 2 va prendre fotografies dels altres planetes. En 1990, Voyager va treure la primera foto completa del sistema solar. Viatja a 60.000 quilòmetres/hora a través de l'espai i està a uns 19.000 milions de quilòmetres, essent el missatger més llunyà de la humanitat. A causa de la gegantesca distància, els seus senyals triguen més de 17 hores a arribar a la Terra.

Voyager 2 es troba a uns 15.000 milions de quilòmetres de la Terra i, es va convertir en la sonda espacial amb major temps en operació. Els investigadors van sospitar que el Voyager 1 es trobava en l'espai interestel·lar. L´autor principal de l´estudi, Gurnett ha afirmat que "clarament traspassem l´heliopausa, la frontera entre el plasma solar i interestel·lar”. Es preveu que la sonda pot continuar enviant dades fins a 2025, però després s'esgotarà la seva font d'energia.

Fent història.

Au siau!

BBVA per la cultura amb grans pintors a la xarxa

L´entitat bancària BBVA ha posta 500 anys d'història de l'art a la disposició del públic en pujar a la xarxa 400 quadres que ja es poden contemplar online amb obres de Van Dyck, Murillo,Sorolla, Goya i d´altres autors contemporanis com Miró, Tâpies o Barceló. El catàleg de la web alberga obres espanyoles, flamenques i italianes dels segles XV i XIX amb altres del segle XX. La pàgina ofereix vídeos i itineraris temàtics per facilitar l´estudi i visionat de les seves obres mestres. El catedràtic de la Universitat Complutense Francisco Calvo Serraller s'ha referit al projecte com una col·lecció de col·leccions que permet un seguiment de la la historia de l'art occidental comparable al de pocs museus al món. Els quadres, escultures i arts escanejats es poden apreciar amb un nivell d'aproximació molt gran mercès a la tecnologia del gigapíxel. Celebro molt que s´intenti apropar la cultura a la gent, ja que és la cultura l´eina que mou el nostre pensament i el nostre coneixment, ajudant-nos a ser com a persones i com a societats una civilització més gran. Llàstima que sigui com una gota dins un desert, però sens dubte és una gran notícia per tothom. No fa falta que t´agradi la pintura per celebrar que la cultura arribi a la gent, als alumnes, a les escoles, als estudiosos: felicitats i que es segueixi el seu exemple. Es pot visitar a visitar www.coleccionbbva.com. 

Independentment de que agradi més o menys, el que és inqüestionable és que la notícia de la jornada s´ha produït a Catalunya amb la formació de la cadena humana que ha lligat la punta nord i sud. Es parlarà i molt al llarg de totes les següents jornades. 

Au siau!

Petjades de l´humanitat

Els fòssils dels homínids de l'Avenc dels Ossos, a Atapuerca formen la col·lecció més gran del món de restes humanes del plistocè mitjà. Fins ara, l'ADN més antic recuperat en zones temperades,era de 100.000 o 120.000 anys. Però els científics l'han superat amb un impactant avanç tècnic que pot tenir grans repercusions a l´estudi de la paleontologia. Un equip internacional ha aconseguit seqüenciar el genoma mitocondrial a partir dels petits fragments d'ADN obtinguts en mostres d'un os d'ós dels quals apareixen barrejats amb els fòssils d'homínids. Amb aquesta nova tècnica, el genoma d'aquells preneandertales sembla ser més a prop. “Esperem que la metodologia que presentem aquí ajudarà a recuperar seqüències d'ADN antic d'altres organismes del Plistocè Mitjà. L´objectiu és el genoma mitocondrial complet d'aquells avantpassats. Juan Luis Arsuaga, codirector del jaciment ha manifestat que "clar que sóc optimista respecte a la possibilitat d'obtenir ADN dels fòssils humans de l'avenc; si ho hi ha en els ossos d'ós ho pot haver-hi en els ossos humans contemporanis d'aquells" Aquesta possibilitat permetria conèixer la seva relació amb els neandertals, amb els humans moderns i amb els avantpassats.

Mentre continuem treballant per descobrir-nos a nosaltres mateixos, l´home

no descansa. Més de 200.000 persones de tot el món s'han presentat a les proves de selecció del projecte Mars One, que pretén convertir-se en la primera expedició de l'home a Mart i establir una colònia humana allà l'any 2023 amb l'enviament de quatre astronautes que viuran en un assentament proveït per energia solar i amb els elements necessaris d'habitabilitat. La primera frase del projecte ha conclòs amb el període d'inscripció que ha durat cinc mesos i en els què han rebut 202.586 sol·licituds de 140 països. Ara s´iniciarà una selecció dels futurs astronautes en tres rondes durant els propers dos anys. Per 2015 estaran formats 16 equips de quatre persones per iniciar un procés d'entrenament que durarà set anys. "En 2023 u d'aquests equips es convertirà en el primer grup d'éssers humans que viatgen a Mart per viure allí la resta de les seves vides.

Així som, energia en moviment, cadenes d´inici sense fi.

Au siau!

Madrid 2020

Al llarg d´aquestes últimes hores, i em temo que passaran dies o setmanes, tots els mitjans ens han ofert un allau de notícies en relació a l´elecció de la candidatura olímpica per l´any 2020 i la desfeta de l´opció de Madrid, que es presentava per tercer cop consecutiu. Com és habitual són poques les reflexions pausades i molta la indignació. Com sempre que no passa allò que un vol costa de veure arguments en favor i en contra de l´elecció i sobre tot del perquè el treball d´un no ha pogut enamorar i il.lusionar a aquells que tenien la responsabitat d´escollir. M´han semblat im-pressionants (de Jesulín) les declaracions de molta gent i opinadors en general manifestant la pressumpta corrupció i compra de vots dels membres del COI. Ho deien amb sorpresa o indignació. En català tenim una paraula per aquest tipus de manifestació: beneits. ¿És que encara no ho sabíem?¿És que encara algú ens ha de dir que la corrupció està totalment instal.lada en el sistema? Per contra em va agradar, així mateix ho dic, les declaracions del president del govern espanyol. No se si era un posat o responia a un atac de sinceritat o potser que als assessors no se´ls acudia res més. Però em van semblar unes declaracions força naturals i assenyades. Va venir a dir allò tan nostre que "com en altres aspectes de la vida, algunes vegades es guanya i altres vegades es perd i que no passa res". És veritat que en determinades circumstàncies no pots dir res més, però està bé que siguin els grans representants qui ho diguin i desdramatitzin determinades situacions. S´ha treballat i s´ha invertit molts calers que no es tenen i Tòkio ha estat la guanyadora. Com deia el meu admirat Onega, el país continua sent igual de bó o igual de dolent eseent escollida o essent eliminada. I si creiem en nosaltres hem de continuar fent-ho i no obrir grans debats i drames nacionals. Aixecar-se ja i passar pàgina, que n´hi ha molta de feina a fer. Seria també moment, això sempre, d´analitzar les causes i elements que han fet guanyadora a la capital del Japó, per aprendre de les errades d´un i de les coses bones dels altres. Per altres, quedarà la feina d´analitzar el paper dels membres del COI i remetre contra els demés sense reflexionar sobre aquelles coses que no hem valorat prou bé (economia, dopatge, innovacions, futur,, etc).

Au siau!

Crítica política

Interessant proposta la que ens arriba des d´Andalusia. El secretari general del Partit Andalucista a Ronda, Màlaga, Sergio Flores, s'ha deixat copejar per cridar l'atenció sobre els problemes que afecten a Andalusia en un vídeo titulat "Polític li parteixen la cara", que ha pujat a Youtube. El vídeo ha tingut un gran èxit, ja que en poques hores ha estat reproduït prop de 4.000 vegades. El treball mostra al polític a l´ombra al costat del fum d'un cigar assegut amb el tors nu i simulant estar emmanillat, va rebent a la cara els cops que li donen dues persones amb guants de boxa a mesura que denuncia problemes a la comunitat, com la malnutrició infantil, l'educació, la sanitat, l'atur i el mediambient. Hauria estat bé deixar-ho així, però al final de la reproducció li ha sortit la vena i quan els cops es fan més intensos, el polític dóna un cop a la taula mentre diu "Prou, no ens callaran. Andalusia mereix més". Segons l´autor "la idea era donar un cop en la taula i despertar consciències", i en un acte difícil de veure -populismes a part- , ha acusat als polítics de no defensar als andalusos i de no fer res mentre estan pendents dels seus càrrecs. Ja hem vist aquest partit al poder, o sigui, que molt hauria de adeqüar la realitat de la seva gestió a les seves paraules. Com a mínim, està bé que n´hi hagi reflexió, crítica, oxígen i idees diferents, i que surti a la llum més que promeses, fets i realitats. Un aplaudiment.

Au siau!

The Zero Theorem

La presentació d´un nou treball per part de l´actor, director de cinema i ex-membre de Monty Python, Terry Gilliam, sempre és un aconteixement. Ara el motiu ha estat la Mostra de Venècia on ha portat el seu nou film, The Zero Theorem, on torna a presentar-nos un futur incert i terrible. N´hi ha que pensen que darrera la seva feina només n´hi ha un boig o una ment amb una gran capacitat per la imaginació. Però darrera de les seves històries fantasioses, n´hi ha un món ple de realitats i històries de comunicació. No ens hem de pensar que els seus móns s´allunyen tan dels nostres. Molts crítics semblen cercar que a més de fer-nos pensar sobre la nostra realitat i el futur que ens estem llaurant, també ofereixi les respostes i les claus, com si no fos prou ja ser realista i crític en un sistema homogeni i tancat com aquest. Ja el mateix director ens va fer pensar a Dotze micos o Brazil. Al film, n´hi ha personatges estranys (a la vostra vida no?) en una vida solitària (factor que ens repeteixen els psicòlegs i psiquiatres sobre el món actual, o no?) i amb una absència total de relació amb els seus semblants (pensem en quan anem en metro, o en el veí que mai ens saluda o com ens ignorem pel carrer) en un futur dominat pel "Gran hermano", i no precisament el de la milà. Les seves reflexions van sobre la rapidesa en què la vida passa i la nostra connexió actual virtual en un món dur que aconsegueix aïllar-te en aquest sistema on tots anem a treballar sense fer-se preguntes sobre el que es fa.

"La vida es va consumint mentre romanem asseguts davant l'ordinador i com més connectats estem a aquest món més ho entenem. L'important és tenir control sobre la nostra vida ja sigui virtual, real o surrealista". Aquesta ha estat una gran reflexió de Gilliam i m´ha fet recordar un graffiti que vaig veure un dia passejant pels carrers a Osca que deia: "Cuanto más información tenemos, más tontos somos". Potser sí, potser sí...

Gilliam sempre en els seus films el que pretén és fer-nos pensar, impulsar la discussió sana o el debat per poder parlar, comunicar-nos, construir el pensament mitjançant la reflexió i no tractar de donar solucions com a dogmes. Bé per Gilliam. Independentment que agradi més o menys la seva estètica, un film i un treball per pensar: un luxe avui en dia. 

Au siau!