Abans que comenci el cataclisme, vull dir-li adéu en Pep. En general els comiats tenen sempre una dosi d´incertesa i de sentiments que els fa difícils de pair. Aquest a més és un cas especial. Sigui un culé o no ho sigui, s´ha de reconèixer en primer lloc la tasca que ha fet aquest home al capdavant d´una institució molt complexa i difícil de portar, per la càrrega mediàtica que porta darrera. L´entorn, tan fantasmal com real, no és un element fàcil de portar, més aviat tot el contrari, perquè no et deixa respirar i no és constructiu, positiu. Estar al capdavant del Barça ha de suposar una càrrega que directament envelleix, amb una afició seriosa, de vegades freda, molt freda, que només vol sentir parlar d´èxits, de bon joc i d´espectacle, "bueno, bonito y barato". Uns directius que al llarg de molts anys no han respectat el terreny de cadascú, i uns jugadors joves, molt joves que han d´estar preparats per estar a sota dels flaixos i de la fama amb vint anys. Gestionant tot això, Pep Guardiola ens ha donat espectacle, ens ha tornat més que el somriure, el riure i el crit a les nostres boques, hem sentit parlar amb exclamacions d´admiració el joc del nostre equip, el nom del nostre club i de la nostra ciutat i país. Hem al.lucinat veient jugant els nois, i ens hem fregat els ulls davant les victòries sobre el madriz. I tot això amb bon joc, amb jugades i partits per guardar a les nostres retines. I tot això, amb la senzillesa i la humilitat del noi de poble que és, del noi del poble que és, portant com a bandera els valors i principis de la nostra cultura: orgull, treball, esforç, reconeixement i ajut, els valors i principis de l´humil, del senzill, de persona.
Només puc dir des del respecte a aquesta manera de ser, allò que ell mateix només vol sentir: Gràcies Pep! Que et vagi bé! A descansar i torna a casa teva quan vulguis! Ja li explicarem als nostres néts allò que vàreu fer!
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario