Avui s´han organitzat arreu de l´estat diversos actes per commemorar la riada de gent que va sortir al carrer per protestar i intentar expressar el seu sentiment davant la situació actual a l´estat. Com sempre la valoració del nombre de persones és una lluita estadística que, a les persones amb un mínim de cervell, no li interessa mínimament. Allò important succeeix quan dins d´un sistema tantes i tantes persones surten amb la intenció de parlar, de cridar contra una forma de funcionar, contra un sistema que ofega els mínims que una persona pot esperar en aquesta societat. No discutirem sobre els extremistes; això és tasca d´aquells que intenten no parlar del realment important. El moviment del 15-M va aconseguir consolidar una indignació, un sentiment, una resposta a una única forma de veure les coses, molt contestada. És normal que el poder tingui por; però no avança una societat amb por. Avança quan es treu de sobre el possibilisme, la dialèctica sense destí, el conservadurisme i la passivitat. Necessitem frescura, creativitat, positivisme, avançar sense tenir por a equivocar-se. Malgrat els riscos, hem d´apostar sempre per tenir la possibilitat de sentir i optar per altres opcions. No eren dos ni tres. No ens posarem d´acord de quants. Però el nombre no importa; importa el què.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario