Arriba Prometheus

Arriba Ridley Scott!!. Els amants de les bones pel.lícules, estan de sort. Sobretot aquells que els agrada la ciència ficció i els films treballats, amb cura pels detalls. El misteri ha envoltat el desenvolupament de l´últim treball de Scott des del seu guió, la seva realització i fins i tot la seva presentació. Els actors que estan presentant el film ( Charlize Theron, Michael Fassbender i Noomi Rapace) han reconegut que tenen instruccions de no donar ni revelar coses importants de la peli. La productora Fox només ha presentat el film als periodistes, un dia abans de la seva estrena. ´Mentre es presenta en mig món, a l´estat espanyol no podrem veure-la fins al 10 d´agost. El film té la trama en un grup de científics i exploradors que emprenen un viatge a un planeta llunyà on els seus límits físics i mentals es posaran a prova. Allà trobaran la resposta a les preguntes més profundes i al més gran dels misteris: l´origen de la vida a la Terra. Visualment molt impactant i plena de misteris, diuen que només es poden comprendre si es visiona el film  diverses vegades.

Prometheus, promet. Recordem que el seu director és un dels més grans de la història del cinema amb films que són part viva de les pel.lícules més importants de tots els temps, com Alien, el 8º passatger, Blade Runner, Thelms i Louise, Gladiator, Un buen año, i d´altres.

Au siau.

Al límit

Em faig ressó d´una notícia que és antiga. Però malgrat que no sigui notícia avui o ahir, de vegades hem d´intentar no caure en el parany que la societat actual ens imposa i que comporta que el que avui no és notícia, ja no interessa (tipus la fam a la Banya d´Africa o la guerra a Ruanda o els morts a Mèxic o ....).

En aquest cas parlem d´una altre barbàrie de la societat actual, sempre enfilada en el millor i en el pitjor de sí mateixa. Estem d´acord que el sexe i la sexualitat són importants. No feia falta veure-ho, però Sigmund Freud ens obrí els ulls en tot cas. Però la societat d´avui ha convertit el sexe en negoci total i global, on la imatge de la dona i el seu atractiu natural i reconegut es veu atrapat en el món del negoci. La pornografia és la cara visual i de vegades més fosca d´aquesta situació.

L´actriu alemanya Sexy Cora, també participant al Gran Hermano alemany, va voler fa un any augmentar per sisena vegada els seus pits, i com a tota operació quirúrgica, el risc li va passar factura. Va morir víctima d´una aturada cardíaca mentre estava fent-se l´operació de cirurgía estètica. Després d´entrar en coma i ser hospitalitzada en un altre centre, no va poder salvar la vida. Tenia 23 anys. 23. No se que es pot esperar d´una societat que deixa que als 23 anys una vida es trenqui. Segur que plorarien tres. O dos. Segur que ha estat substituïda ràpidament per una altre víctima (això sí, impressionant). I és una pena que no mereixi més que una notícia petita i al final del diari, llevat dels periòdics sensacionalistes. La brutícia en la nostra societat, la posem a sota de la catifa..., del veí si podem.

Sexy Cora va guanyar el 2010 els premis Venus Award y Erotixxx Award per millor actriu porno amateur. El 2009 va ser hospitalitzada per haver intentat batre el record de fel.lacions en un dia; va tractar de fer 200, però "només" va fer 75. Això sí amb 21 bonics i preciosos anys.

Au siau

De vegades l´home fa coses que valen la pena

Per acclerar el progrés en la lluita contra el càncer, el Projecte del Genoma del Càncer Pediàtric de la Universitat de Washington, ha anunciat el llançament més gran de la història de dades complertes del genoma del càncer humà, perquè sigui d´accés lliure per la comunitat científica mundial. La quantitat d´informació que es posa a disposició duplica el les dades que fins ara es coneixien de tot el genoma humà en el seu conjunt. Posar la informació a l´abast dels investigadors de tot el món, no només és important i valuós pels investigadors del càncer, sinò també pels científics que estudien qualsevol malaltia.  

Les 520 seqüències del genoma que es coneixen, pertanyen a mostres de teixits normals i tumorals de 260 malalts pediàtricos de càncer, i s´estima que per a finals d´any la seqüència serà de 1.200 genomes.

El científic James Downing, que lidera el projecte al St.. Jude, explica que el projecte ha generat més descobertes que les creien possibles al començament de l´estudi i posa en disposició de tota la comunitat la part de la informació  perquè conjuntament es poguin explorar noves opcions de tractament pels nens malalts de càncer i també pels adults. 

És aquest el primer gran projecte de la seqüènciació del genoma humà financiat amb fons privats. El projecte del Genoma del Càncer Pediàtric, que va começar al 2010, és el més gran esforç del món, per compendre els orígens genètics dels càncers infantils. 

Davant notícies com aquesta (i malgrat que després sempre el sector més dur de les finances privades, porti a aquests projectes a la seva faceta economicista), ens veiem abocats a un reconeixement per l´esforç dels científics que en l´ombra treballen i treballen per conquerir l´espai del coneixement i de la salut, més quan toca al món de la infantesa. És molt més productiu, que sentir la banda habitual que surt a la tele, sigui en format telediari o en format ratomaquia.

Au siau i felicitats als investigadors!

Pan y circo

Manca molt poquet perquè comenci la final de la Copa del Rei 2012. Com és habitual en general l´esport no és ben bé el centre de la qüestió, potser l´excusa. El títol de l´entrada ja defineix per una banda el que vull dir i ja ha estat comentari en altres entrades: els romans i, segur, pobles anteriors, ja havíem considerat la necessitat de tenir al poble entretingut, que no pensin gaire no sigui..... I així es va considerar necessari oficialitzar un espectacle nacional que tingués ben distreta la massa. Dit això, a més a més els nostres aprenents de polítics, s´encarreguen de convertir en foc l´aigua, amb el seu estil habitual de manca absoluta de professionalitat i responsabilitat. Però són així. És penós però són així. Avui, malgrat tot, el poble es distraurà, viurà una festa. Entre d´altres coses perquè els clubs així ho volen i són dues aficions, la de l´Athletic i la del Barça, que volen convertir el que avui passarà al camp, en una festa. Altres qüestions, sempre són altres qüestions i tampoc es poden amagar, entre d´altres coses, perquè els sentiments i les emocions, formen part de la cultura de les persones i no pas en el raonament. Avui s´acomiada en Pep, i guanyi o perdi el Barça, la seva tasca haurà estat impressionant, digui el que digui l´entorn i la premsa. Un cavaller, amb principis i valors. Pocs n´hi han així que només podem dir-li: Gràcies Pep!. El Barça és un gran club; però l´Athletic també. És un regal i una passada el que fan des de Lezama. Veure jugar nens amb la política de cantera que tenen, en un món on tot es mou amb calers, és per treure´s el barret. Desitjo un bon partit i ja m´agradaria repartir el triomf final, malgrat espero que guanyin els meus. Visca el Barça!, Aupa Athletic!

Au siau

Shoji Kojima

Shoji Kojima, és un japonès que fa uns quants anys es va enamorar del flamenc i es va convertir en bailaor i  coreògraf. Al blog de la Frase del dia he posat dues de les seves frases perquè m´han semblat brutals. Aquest home, fill d´una cultura riquíssima i mil.lenària, es va sentir ofegat pel seu entorn familiar. I es va buscar la vida. Se´n va anar arreu del món i finalment va aparèixer a l´estat espanyol on es va enamorar de la música i el ball flamencs. Va sortir a la nostra tele pels volts del 1970 i va estar amb els grans com Farina o Antonio Gades. Va ballar per reis i té la Cruz de Oficial de la Reina Isabel i la Orden del Mérito Civil (al Japó li van concedir la Medalla de Púrpura. Ha patit una vida dura però alhora plena, doncs la seva filosofia vital és plena de l´esperitualitat oriental on amb molt respecte, es mira cap endavant. M´ha encantat un parell de comentaris que ha fet a preguntes d´un periodista i que vull compartir perquè de vegades n´hi han perles que és necessari conèixer:

-"¿Què és el més bonic que li han dit?Ella (la seva mare) em va dir que la vida és un riu i que havia de caminar per la riba sense molestar ningú.

Això no és bonic.
El respecte és la meva oració. Pots aixafar una persona amb el pes de la teva llengua."

Realment quan veus el pensament i les reflexions de gent sàvia, les bajanades i disbarats que surten de la boca dels polítics, fan pena.

Bona pensada a tots!

Au siau

Article de Sánchez-Salinero

La Maria m´ha passat aquest article que parla d´un sentiment que és molt comú entre molta gent. És una reflexió molt bona i he decidit reproduir-lo en la seva totalitat. Gaudiu i reflexionem del pensament de l´autor, sense dramatismes, però pensem, que per això està la paraula:

 “¿Quiénes son los pobres? Los nietos de los ricos”. Aforismo castellano.

Cuando  analizas  lo que ocurre en una empresa o una sociedad, debes buscar las  causas  que  provocan  su  situación, porque sólo trabajando sobre las causas,  puedes  cambiar los efectos. Y no tengo ninguna duda de que una de las  principales  causas  de la prosperidad que vivimos en los años pasados fue  la  actitud  de  la  generación  de  nuestros  padres,  y  una  de las principales causas de la crisis, es haber perdido esa actitud.
Recuerdo  que  hace  años,  un  empresario brillante que viajó a China para hacer negocios, me comentaba: “China va a ser imparable. Cuando llegas allí el  ambiente  te  recuerda  la  España de los años 70. Todo el mundo quiere trabajar mucho, ahorrar, comprarse su casa, su coche, que sus hijos vayan a la  universidad…  Cuando  una generación está así centrada, no hay quien la pare”  Este  pensamiento  me  hizo reflexionar entonces y me ha vuelto a la memoria al contemplar a las tres generaciones que convivimos.
Mis  padres  tienen  en  torno  a 70 años, y siempre han sido un ejemplo de trabajo,  honradez,  austeridad,  previsión y generosidad. Pertenecen a una generación  que,  como  dice  mi padre, les tocó el peor cambio: de jóvenes trabajaron para sus padres y de casados para sus hijos.
Son  una  generación  que compraba las cosas cuando podía y del nivel  que  se  podía  permitir, que no pedía prestado más que por estricta necesidad,  que  pagaban sus facturas con celo, y ahorraban un poco “por si pasaba  algo”, y  se  bañaban  en  ríos  cercanos,  disfrutando  de  tortillas de patata y embutidos, en domingos veraniegos de familia y amigos.
Sabían  que  el  esfuerzo  tenía recompensa y la honradez formaba parte del patrimonio  de  cada  familia.  Se podía ser pobre, pero nunca dejar de ser honrado.
La  democracia  significaba  libertad  y posibilidades y seguir viviendo en armonía y respeto. Y cometieron los dos peores errores :
1)  “Que  mis  hijos  no  trabajen  tanto como trabajé yo”. Nos cargamos la cultura del esfuerzo y del mérito de un plumazo, convirtiendo el trabajo en algo a evitar.
2)  “Como  tenemos  unos ahorrillos, hijo, tu gasta, que para eso están tus padres”.  Con  lo  que mi generación empezó a pensar que el dinero nacía en las  cuentas  corrientes  de  sus  padres,  que  daban  la impresión de ser inagotables.

Y  todos  nos  volvimos  ricos  (en  apariencia),  todos nos convertimos en gastro-horteras.  ¿Conocéis  a  alguien  que se atreva a comer un bocata de chorizo?  Le corren a gorrazos por paleto. Ahora hay que comer hamburguesas deconstruidas  al  aroma  de  los  almendros al atardecer. ¿Y qué decir del vino?  Pasamos  del  Don  Simón  con  Casera,  al  Vega Sicilia sin fase de descompresión.  El vino ya no está “bueno”, ahora tiene matices a fruta del bosque,  con  un  retrogusto  alcohólico,  que  adolece  de un cierto punto astringente,  con demasiada presencia de roble. Esto, por supuesto, a golpe
de  docenas  de euro, que para ser un “enterao” hay que pasar por taquilla. ¡Y es que pocas cosas cuestan tanto, como ocultar la ignorancia!

En  Alemania  no  daban  abasto  a  fabricar  Mercedes, Audis, BMW para los españoles. Irrumpió Europa en nuestras vidas y llegó en forma de mega infraestructuras que  producían  mega comisiones para todos los involucrados. Además llovían las subvenciones,  nos  daban  una  fortuna por plantar viñas y luego a los dos años  otra fortuna por arrancarlas. Que llegaba un momento que no sabías si tenías que plantar o arrancar. A propósito, ¿Qué toca este año?

En  mi  casa  siempre  he  tenido  un  ejemplo  vivo de cordura, honradez y esfuerzo.  Y  no  han  sido menos felices que nosotros. Los psiquiatras, de hecho,  dicen  que  al  revés,  que  han sido bastante más. Debe ser que la sencilla  tortilla,  el  melón  fresquito, comprar el sofá cuando se podía, poner  las  cortinas  cosidas  por  nuestra  madre, con ayuda de la abuela, trabajar  y  echarle  huevos  para emprender (aunque no lo llamaban así) no debía ser mala receta.

Desde  aquí quiero dar las gracias a mis padres y a toda esa generación que nos  regalaron un país cojonudo, que nos hemos encargado de arruinar (entre todos,  que  todos  hemos  aplaudido  la  locura),  y  que sólo con que nos descuidemos  un  poquito  más,  le  vamos  a  dejar  a  nuestros  hijos  un protectorado  chino,  donde  serán  unos esclavos endeudados y tendrán unas historias  legendarias  sobre  la  prosperidad  que  crearon  sus  abuelos, empeñaron sus padres y son incapaces de imaginar los nietos.
Fernando Sánchez Salinero en la Casa del Libro

Au siau

Serietat senyors!

En general no tinc en gaire estima, ho he de reconéixer, els tertulians i opinadors. No se li aquesta confessió em portarà a l´infern, però estaran amb mi que avui en dia, parla molta gent, de qualsevol mena i de qualsevol tema. Jo intento ensenyar als meus fills una màxima que em van ensenyar de petit i que és prou coneguda: només aprén aquell que escolta. És per aquesta distància amb els opinadors que normalment no els sento. Però avui, fent el sopar a la cuina "per abséncia del titular", he posat la ràdio i sentia a un d´aquests oradors que porta un programa diari en no se quina cadena. L´home ha fet una autèntica dissecció de la classe política, sense distincions i amb força educació (estranya avui en dia). No podies més que estar d´acord amb ell, ja que ha fet una repassada de la gent que influeix veient com ahir diuen una cosa, avui la contrària i demà tornen a l´anterior sense posar-se vermells. Ningú no s´avergonyeix, ni bancs trencats que ahir eren naos de l´estat, ni caps autonòmics en què afloren encara més forats, ni gent influent empresonada es posa nerviosa davant el jutge. Avui he vist també al president extremeny que ahir li deia al batlle de barcelona allò de "si tenc collons, dimelo a la cara" (sobre les declaracions del primer dient que no toca rascar-se més la butxaca a l´ave) i avui sortia a la ràdio dient a IU que si no n´hi ha acord, igual vindran de Madrid a intervenir. ¿No surt ningú a demanar explicacions? Perquè si n´hi havia pasta per l´ave, ¿ara n´hi han de problemes? I així tot, tu. Igual val la pena agafar-se una borda d´aquesta que hem vist a Andorra aïllat del "mundanal ruido" i veure si podem sobreviure a tanta bajanada. Per acabar el Duran diu a la tv, que "el gobierno me ha decepcionado". Millor no pregunti quanta gent està decepcionada...

Au siau

Imatges del segon dia de la Sortida a l´Arinsal

De Vídeos

Segona jornada a Arinsal

Per acabar l´estada a l´Arinsal, en Toni ens ha preparat un recorregut menys exigent de pujada fins al Pla de l´Estany. Les meves cames encara senten l´esforç d´ahir ja que el desnivell que vàrem fer li ha agradat molt a les cuixes. Avui no som tants per fer l´excursió: Alessia, Toni, Maria, Oscar, Pedro, Jessica i jo. Després d´un bon esmorzar a l´hotel (corren els ous a la taula, torrades, mantega i cafès amb llet), sortim cap a quarts de deu cap amunt (mentre la meva dona i els meus nens, surten cap avall, de compres i visita a Andorra, quina barra!). El clima aguanta bé i després d´uns minuts amb cotxe per apropar-nos comencem a caminar cap al Pla de l´Estany. La veritat és que els boscos d´aquí són d´una gran bellesa, tranquils, només amb el soroll del bosc, percebent l'imperceptible. Ens emociona passar pels ponts que travessen el torrent d´aigua que baixa del cim. Forma trencades d´aigua d´una gran bellesa. Continuem pujant per una pujada de pedra exigent fins que ens trobem neu. Passem primer una zona petita, però més endavant ens trobem amb una zona més gran. Toni inspecciona i decideix no arriscar-se: sembla neu bruta, complicada de passar i el temps sembla empitjorar. Donem mitja volta i veiem que ha estat una bona decisió: al cap d´un tres i no res comença a ploure. En cinc segons el temps varia i si t´agafa, cagada pastorets!. Malgrat no haver arribat on volíem, ha estat una bona passejada. Com diu l´Ale, "al menos hemos bajado el desayuno". Acabem prenent un cafè tots junts a la Taverna Compadrosa a Arinsal abans d´acomiadar-nos. Ha estat un bon cap de setmana, un bon grup, bons comandaments guiant, bon clima, bon ambient i hem gaudit de la natura: no es pot demanar res més. Felicitats per Nordic Calafell!

Fins la propera.

Au siau

Imatges de la caminada al Clot del Cavall, Arinsal

De Vídeos

Caminada a l´Arinsal

Realment he de dir que tot el paisatge i els cims que envolten Arinsal són espectaculars. El clima ens ha respectat i hem pogut fer l´ascens. Finalment no hem pujat al Comapedrosa com era la pretensió, ja que encara n´hi ha neu i no està en bon estat i sense tenir roba adient i amb una meteorologia que mai se sap, el guia ha preferit no jugar-se-la. El guia, en Jorge, ha estat fantàstic. Ens ha dirigit en una ruta semblant en quan a temps (hem sortit a les 9.15 hores i hem tornat vora les 16.15 hores) i amb una mica menys de km (de 12 a uns 9-10) cap al Clot del Cavall, d´uns 2.580 metres. Sempre et dóna la impressió que has fet més km. perquè a muntanya els metres es fan en vertical. Així que al final haurem fet aquests 10 km i un desnivell acumulat d´uns 2.200 metres. Ens ho hem passat bé, amb una ascensió progressiva i amb força aturades perquè poguéssim prendre aire. Les vistes han estat estupendes des del cim. Es veia la neu del Comapedrosa i de la resta dels cims amb unes magnífiqes explicacions del guia tant de les muntanyes, com de la flora i fauna de l´entorn. Com sempre el descens sempre és dur, i aquí també, perquè com la pujada és vertical, la baixada, també: magnífic per les articulacions i resta de musculatura. Me´n vaig amb molt bones impressions. Demà continuarem caminant però serà més tranquil.la. Poso alguna foto i a la propera entrada una presentació perquè gaudiu.

Au siau

Cap de setmana a peus del Comapedrosa

Aquest cap de setmana -fent cas dels savis consells de la Maria, companya i amiga de la feina-, he pujat amb la família a acompanyar el grup de Nordic de Calafell, (liderat per dos cracks com són en Toni i na Alessia), a fer una bona caminada a peus del Comapedrosa. Si el temps ens és favorable intentarem arribar fins al cim, malgrat sembla que n´hi haurà algun problema ja que a més de les possibles situacions de tempesta, la neu que encara es troba pot dificultar la seva accesibilitat. Malgrat tot qui està més content és la canalla: Anna i Pol han decidit optar per l´opció més consumista i aniran amb la mare a veure si, després d´una bona remullada a Caldea van a reventar la cartera al carrer comercial d´Andorra. Mentre jo estaré amb força seguretat barallant-me amb el fred i les noves botes que he comprat. M´ha agradat molt el viatge fins l´Arinsal, ja que ha estat molt ràpid i còmode; mai havia estat aquí i he trobat molt bon servei tant a l´hotel com a la pizzeria on hem anat a fer unes birres i unes pizzes. De moment tot molt bé. Demà us informaré com ha anat la pujada o si finalment n´hi ha hagut fallida.

Au siau

1984

"Prohibido intercambiar efusiones amorosas en el coche, prohibido hacer castillos de arena en la playa, prohibido sentarse en las escaleras de los edificios históricos, prohibido comerse un bocata por la calle, prohibido usar chancletas, prohibido surcar la orilla del mar en patinete, prohibido hablar con prostitutas, prohibido llevar minifalda o vestidos de generoso escote": Prohibido, prohibido, prohibido.

Aquestes frases són part d´un text que comenta la quantitat de prohibicions que es fan a Itàlia!!. Sí, home aquest país mediterrani tan proper i on tots els xicots són tan macos i tot és bonic!.A Dubai, fer-se un petó en públic està prohibit; a certes zones de Singapur, mastegar xiclé està prohibit (farts de treurel´s del terra); a Capri, està prohibit fer soroll; a zones de Suïssa està prohibit llençar de la carena del wc més enllà de les 22.00 hores; a usa n´hi ha fins i tot una pàgina web on recopila les prohibicions per estats. Ara a la ciutat de Fort Lee a usa, es prohibeix anar pel carrer escrivint al mòbil. Prohibir, prohibir, prohibir.

No parleu, no penseu, no escriviu, no fer graffitis, no mengeu el que no calgui, no respireu fort, no dormiu massa, no llegiu res, no esteu quiets, no parleu més de tres.......

Amb compte.

Au siau

La investigació ens fa més joves

Investigadors del Centre Nacional d´Investigacions Oncològiques (CNIO), en coL.laboració amb investigadors catalans, han desenvolupat un tractament que actua sobre els gens i que ha estat aplicat en animals adults. Les proves han aconseguit de forma segura allargar la vida mitja dels individus. Diversos estudis han demostrat que actuan sobre diferents gens és possible allargar la vida mitja dels organismes de nombroses espècies i també dels mamífers. Fins ara aquestes investigacions implicaven la modificació permanent dels gens des de la fase embrionària, cosa que no es plantejava en el cas dels humans. La innovació i novetat d´aquesta investigació radica en què la terapia genètica desenvolupada pel CNIO per combatre l´envelliment ha estat provada en ratolins de laboratori adults d´un i dos anys i amb un efecte fins i tot rejovenidor sobre ells. El treball ha estat publicat a la prestigiosa revista internacional EMBO Molecular Medicine, i desenvolupat tant per investigadors del CNIO com del Centre de Biotecnologia Animal i Terapia Gènica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els ratolins d´un any van viure de mitja un 24 % més i els de 2 anys un 13 % més però a més la teràpia va millorar sensiblement la seva salut, va retardar l´aparició de malalties associades a l´edat i la coordinació neuromuscular.

Ja hem comentat altres vegades que el futur esdevé interessant i alhora s´ha de veure amb molt de respecte. El gènere humà juga permanentment amb la vida i amb la mort, juga a ser déu i això én un món com el nostre, ple de voltors de dues potes sense cap tipus d´ètica disposats a guanyar molts calers i jugar amb la vida dels demés, té cert perill. Nosaltres no som més que animals, de pas per cert; tot allò que modifiquem, que analitzem, que investiguem és bó quan té bones intencions. Però en molts films, ja hem vist anunciat el nostre futur. Les pel.lícules són en certa manera com Julio Verne, un anunci del nostre futur. I no pinta de color de rosa. Espero però que les investigacions continuïn i ja que no tenim gestors, que siguin prou assenyats els investigadors per anar pel bon camí. Jo per si de cas un altre cop que pugi Montserrat li posarè una espelma a la verge. Per altra banda, em tornaré a posar un cop al més la peli I Robot per començar a veure com serà la vida dels que vinguin.

Au siau

La Barcino romana

L´ajuntament de Barcelona farà un pas endavant per intentar recuperar a la ciutat un espai molt nostre i que explica molt de la nostra idiosincràcia. Fer veure a tots els ciutadans la seva història, de vegades costa molt i per molts barcelonins és o serà una sorpresa. Barcino, la Barcelona romana està molt present a la ciutat, al paisatge dels nostres murs i carrers des del segle I a.C. Ara el consistori recupera 40 metres del perímetre de la muralla romana i pensa com pot mostra als turistes i als ciutadans aquest patrimoni i té la intenció de continuar exhibint el passat romà. L´ajuntament ha expropiat dues finques del carrer Sots-Tinent Navarro, per i així es permetrà veure uns metres de la seva fortalesa. També obrirà les portes l´hotel de luxe del carrer Lledó que conserva i llenç ja que es tracta d´un bé cultural d´interès nacional. Amb tot això, restaran al descobert uns 400 metres del 1200 que es creu, tenia la fortificació. En els propers mesos es farà una actuació a la plaça dels Traginers, a uns metres d´on es troben les finques expropiades del carrer Sots-Tinent Navarro. Dos locals comercials de la plaça tenen també més joeies arqueològiques, localitzades als anys 50, on  es guarda una torre rodona i un arc gòtic. En el futur s´esperen més actuacions en l´àmbit d´unes propietats de les monges Carmelitas i descobrir una altra part de la muralla.

Commemoració del 15-M

Avui s´han organitzat arreu de l´estat diversos actes per commemorar la riada de gent que va sortir al carrer per protestar i intentar expressar el seu sentiment davant la situació actual a l´estat. Com sempre la valoració del nombre de persones és una lluita estadística que, a les persones amb un mínim de cervell, no li interessa mínimament. Allò important succeeix quan dins d´un sistema tantes i tantes persones surten amb la intenció de parlar, de cridar contra una forma de funcionar, contra un sistema que ofega els mínims que una persona pot esperar en aquesta societat. No discutirem sobre els extremistes; això és tasca d´aquells que intenten no parlar del realment important. El moviment del 15-M va aconseguir consolidar una indignació, un sentiment, una resposta a una única forma de veure les coses, molt contestada. És normal que el poder tingui por; però no avança una societat amb por. Avança quan es treu de sobre el possibilisme, la dialèctica sense destí, el conservadurisme i la passivitat. Necessitem frescura, creativitat, positivisme, avançar sense tenir por a equivocar-se. Malgrat els riscos, hem d´apostar sempre per tenir la possibilitat de sentir i optar per altres opcions. No eren dos ni tres. No ens posarem d´acord de quants. Però el nombre no importa; importa el què.

Au siau

Pensament del futur

La neurocirugia moderna ha permès veure el pensament amb tècniques que poden revetir en part la sintomatologia del Parkinson, Alzheimer i la depressió i establir comunicació amb malalts en estat vegetatiu.  Robaina, president del comité organitzador del XVII Congrès Nacional de la Societat Espanyola de Neurocirugia, ha destacat aquesta troballa en el congrès que reunirà a 300 especialistes internacionals.

L´investigador canadenc Andrés Lozano, ha informat que les noves tècniques quirúrgiques s´han aplicat per tractar la depressió profunda a 300 persones al món, amb grans resultats. A veure si ho empren pels polítics i així canvia una mica el món.

Au siau

Descobert el calendari astronòmic maia més antic

Els jeroglífics trobats a Xultun, avui a Guatemala, semblen remetre al calendari ceremonial maia de 260 dies, al calendari solar de 365 dies, al cicle de 584 dies de Venus y al cicle de 780 dies de Mart. Una llarga seqüència de nombres escrits a les parets sembla representar un període de dos milions i mig de dies –uns 7.000 anys– que, segons els arqueòlegs, sincronitzaria tots els cicles astronòmics coneguts pels maies.

Amb aquests símbols n´hi han figures humanes, com les d´un rei assegut amb plomes blaves i un altre amb color taronja amb la inscripció "jove germà obsidiana", que segons els investigadors podria ser l´escriba que va fer els dibuixos. Feien servir la paret com una pissarra; a sobre posaven noves capes d´arrebossat sobre les que ja estaven per tenir una superfície neta on fer nous càlculs.  N´hi han molt símbols per tota la paret, amb barres i punts que són columnes de nombres.

A les parets l´escriba va fer fa 1200 anys els traços d´esquemes de la lluna i moltes sèries de nombres que feien les òrbites del satèl.lit i de Venus, Mart i Mercuri. L´obra representa el calendari astronòmic maia més antic fins a aquesta data. 

"Cómo está el servicio, señorito!"

No, no i no!. Mira que no m´agrada gens perdre el temps i la paraula, parlant de la situació de l´estat. Però és que de vegades no et queda més remei. Com sempre no foterem res, però no té cap adjectiu el diccionari per descriure l´engany més espantòs i permanent a que ens sotmeten. Ara, com si ho descobrissin ara, ens anuncien el tema de bankia. Ningú es preguntarà perquè ara i no fa temps. Ningú es preguntarà quan ens costarà prendre la decisió ara i no abans quan tota Europa ja ens ho deia. Ningú questionarà el sou de rato ni el de goioloquesea després de ficar-se a la butxaca 64 MI-LI-ONS d´€ al bbva. Per un altre lloc surt el paio aquest d´extremadura, que s´excita perquè algú amb seny diu el que tothom pensa: ¿com es pot plantejar seriosament fer l´ave a terres d´extremadura si acaben de tancar el de la manxa i han tret una estadística dient que ni tant sols el madrid-barcelona és rentable? Això sí: ningú li dirà res per la seva falta total d´educació quan es dirigeix a un altre polític: bon exemple, sí senyor!. Quan es parlen de peatges de Catalunya diu no se qui al congrés que si les vies de pagament de la gene son tants cèntims més cares que les de l´estat a catalunya. ¿i ningú pregunta perquè paguem aquí i no allà? No ho entenc. No és d´extranyar que finalment acabin prenent mal perquè a força de ser absurds i poc responsables passem del petit somriure a la riatlla, tornem al somriure i cara de pena, passem al "esperpento nacional" i comença l´emprenyada i si estiren començarem a ficar cara de bulldog i tensió. Què trist no poder ser objector de polítics!

Au siau

La vella idea de cultura, s´ha trencat

En una trobada d´entrega dels premis NH que porten el seu nom, l´escriptor Vargas Llosa ha comentat en veu alta, allò que ja se sap des de fa temps, i ho ha fet d´una manera prou forta, directa. L´autor ha comentat, per exemplificar la situació i crisi de la cultura, que pot veure pel.lícules dolentes com les de  Schwarzenegger", però ha expressat que per la seva formació pot establir encara categories entre les pel.lícules dolentes i les de Visconti. Però, i aquí ve la part bona de la seva reflexió, actualment n´hi ha un públic que no està en condicions de fer aquest tipus de discriminació. Alguns ho veuen bé, ja que la informació arriba a tothom, però d´altres com ell, ho veuen amb preocupació, ja que la desaparició de certs ordres de prelació, valors i cànons que fins ara eren guíes d´orientació entre diverses propostes culturals ha fet que els grans mitjans estiguin fent una clara aposta per arribar a propostes molt més dolentes amb la finalitat d´arribar a una més gran audiència. També va aprofitar per posar part de la responsabilitat en els propis artistes, escriptors i intel.lectuals per haver tingut una actitud poc propera al públic i arribar sense deixar enrera cert rigor creatiu. Bones reflexions de l´autor, que podrien aprofitar per posar en pràctica abans que el no-pensament estigui plena i totalment arrelat.

Au siau

Reflexions

"¿Usted cree que cualquier niño puede llegar a ser excepcional?Todo ser humano está llamado a ser único. Muchos hemos logrado algo porque alguien creyó en nosotros antes que en él mismo.

¿Cuál?Estamos dejando que los niños crean que las cosas suceden; no les enseñamos que deben hacer que sucedan. Por eso, hoy la mayoría no decide su propio destino. Tienen que aprender que si dejas que la vida te pase sin querer, no te pasará lo que quieres.¿Cree que no educamos su voluntad?Dejamos que malgasten horas y horas ante pantallas de un ordenador o de la televisión sin tomar decisiones. Y eso no es vivir tu vida; así vives la vida de otros. Lo máximo que logras viendo tanta tele es ser una cifra en los índices de audiencia."

Són aquestes les tres últimes preguntes i respostes de l´entrevista que li han fet a La contra de La Vanguardia al pianista xinès Lang Lang, que no té ni trenta anys d´edat. Ja altres vegades he reproduït textualment alguns textos que tenen des del meu punt de vista una maduresa, una intel.ligència especial. És el cas. Si llegim atentament les preguntes formulades i les respostes del músic són realment filosofia pura. Ens està literalment describint perquè el món s´està anant a una situació realment de no retorn, on només la implicació individual es sustrau del sistema col.lectiu implantat. Ens convida més que a la reflexió. Ens convida realment a viure i entendre la vida d´una altra manera, en pensar realment què és allò important a aquesta vida que ens ha tocat viure. Felicitats a Lang Lang. Felicitats a tots aquells que segueixin aquests consells.

Au siau

El món de la comunicació

L´altre día conversava amb el meu cosí amb els avançaments tan brutals que avui en dia tenim els humans a nivell tecnològic que posen a les nostres mans. Ell tenia clar que les possibilitats tecnològiques (mòbil, whatsapp, e-mails, websmail, etc., havien fet més lliure i donat més llibertat tant a a la seva feina com a nivell personal, ja que podia fer servir el temps de desplaçaments i trasllats per avençar en respostes tant personals com laborals i així en arribar a casa, descansar. Un altre contertuli, li rebatia indicant, com a tanta altra gent, que això està provocant una dependència física que t´anul.la, ja que costa fer altres tasques quan estàs tant de temps enganxat. És cert que ben empreada, la tecnologia ha millorat la possibilitat i accesibilitat a temes que fins ara havien d´esperar; és veritat també que amb aquests mitjans, podem llegir llibres, sentir música, veure les notícies al minut, visitar un museu mentre anem en metro, etc. Però la pregunta és ¿això ens fa ser més feliços? ¿Ens sentim més plens o incrementem de forma exponencial la nostra cultura i intel.ligència? No tinc clara la resposta, però el que sí se és que tant accés a la informació fa que ens dispersem més, no ens centrem en temes concrets. Recordo un graffiti a Osca a la paret d´un col.legi que deia "Ahora que tenemos Internet, somos cada dia más tontos". No és fàcil trobar l´equilibri. Però també és raonable mirar enradera i veure com la nostra gent gran, ni era menys tonta ni menys feliç per no tenir tanta informació i tantes possibilitats. Com sempre haurem de tirar del seny i l´equilibri per trobar el punt entre la tendència del futur en la comunicació i l´anul.lació del pensament, de la crítica i de la cultura. Sí serà raonable penar en intentar no ser un ser passiu, un zero, un gamma. Pensem-ho.

Au siau

Guardiola se´n va

Abans que comenci el cataclisme, vull dir-li adéu en Pep. En general els comiats tenen sempre una dosi d´incertesa i de sentiments que els fa difícils de pair. Aquest a més és un cas especial. Sigui un culé o no ho sigui, s´ha de reconèixer en primer lloc la tasca que ha fet aquest home al capdavant d´una institució molt complexa i difícil de portar, per la càrrega mediàtica que porta darrera. L´entorn, tan fantasmal com real, no és un element fàcil de portar, més aviat tot el contrari, perquè no et deixa respirar i no és constructiu, positiu. Estar al capdavant del Barça ha de suposar una càrrega que directament envelleix, amb una afició seriosa, de vegades freda, molt freda, que només vol sentir parlar d´èxits, de bon joc i d´espectacle, "bueno, bonito y barato". Uns directius que al llarg de molts anys no han respectat el terreny de cadascú, i uns jugadors joves, molt joves que han d´estar preparats per estar a sota dels flaixos i de la fama amb vint anys. Gestionant tot això, Pep Guardiola ens ha donat espectacle, ens ha tornat més que el somriure, el riure i el crit a les nostres boques, hem sentit parlar amb exclamacions d´admiració el joc del nostre equip, el nom del nostre club i de la nostra ciutat i país. Hem al.lucinat veient jugant els nois, i ens hem fregat els ulls davant les victòries sobre el madriz. I tot això amb bon joc, amb jugades i partits per guardar a les nostres retines. I tot això, amb la senzillesa i la humilitat del noi de poble que és, del noi del poble que és, portant com a bandera els valors i principis de la nostra cultura: orgull, treball, esforç, reconeixement i ajut, els valors i principis de l´humil, del senzill, de persona.

Només puc dir des del respecte a aquesta manera de ser, allò que ell mateix només vol sentir: Gràcies Pep! Que et vagi bé! A descansar i torna a casa teva quan vulguis! Ja li explicarem als nostres néts allò que vàreu fer!

Au siau

L´univers és viu

Mentre nosaltres continuem discutint la forma de viure i discutint i discutint se´ns va passant la vida, l´Univers continua mostrant-nos que la vida és conseqüència d´un llarg procés que continua i que nosaltres estem llançant a les deixalles. Investigadors espanyols han descobert com un estel indueix a un altre a la mort en un curt termini de temps i com a conseqüència es genera un forat negre amb una massa més gran que el sol i un diàmetre d´uns 20 kilòmetres. 

La revista Nature publica aquesta investigació, portada a terme per investigadors de l´Institut d´Astrofísica d´Andalucía en col.laboració amb científics de la Universitat de València. El seu estudi ha portat a explicar l´anomenat 'Erupció de Nadal', una erupció de raigs gamma de més de mitja hora de durada que va succeïr el 25 de diciembre de 2010. Aquesta erupció va ser el resultat d´un estel de nuetrons que es va fusionar amb el nucli d´heli d´un estel gegant (a una distància de la Terra de 5.500 millons d´anys llum). Aquest sistema va passar per una fase en que l´estel de neutrons va entrar dins l´atmosfera de l´estel gegant i en trobar el nucli es va fusionar amb ell, essent el resultat una gran explosió que va originar un nou forat negre.

Mentre tot això passa, nosaltres a allò que ens correspon: que si el madrid o barça, que si puja el pa, que si no em puc comprar l´ipod, que mira el que diu l´oposició, que si la veïna es llença un pet i sobretot no a tot.

Dons hala!, allà l´Univers...les coses es mouen.

Au siau

Barcelona, capital de la poesia

Barcelona entre el 8 i el 17 de maig serà la capital europea de la poesia, ja que es celebra unn festival en què participen escriptors com Saul Williams, Mark Strand, Sánchez Robayna, Stefano Benni, Pere Gimferrer o Narcís Comadira. El festival  Pere Gimferrer o Narcís Comadira. Els directors del festival Barcelona Poesia 2012,  http://www.bcn.cat/barcelonapoesia/2012/  han presentat la programació amb més de quaranta propostes d´entrada lliure en llocs com la Fundació Miró, l´Ateneu o La Pedrera. El festival intenta està obert a tot tipus de públic i amb una programació vinculada amb les arts. El festival serà inaugurat el dia 8 al Palau de la Música per Manuel Forcano, Carles Rabassa, Andrés Sánchez Robayna, Mónica Valenciano, Brigitte Oleschinski, Hélène Cixous, Mark Strand, Caroline Bergvall i Urayoán Noel. Deia el gran Gabriel Celaya que "La poesia es un arma cargada de futuro", i és ben bé una eina, una màquina de sentiments que arriba i arriba ben endins. No són temps de les lletres ni dels sentiments, segons els nostres polítics i també, no ho neguem, segons nosaltres mateixos, ja que els humans dediquem avui en dia poc temps a la poesia i al poeta. Però tal com ens deia també Gustavo Adolfo Becquer, "No digáis que, agotado su tesoro, de asuntos falta, enmudeció la lira: podrá no haber poetas pero siempre habrá poesía".

Au siau

La vida sempre s´obre pas

Un grup d´investigadors de la Universitat d´Oslo ha descobert un organisme unicel.lular impossib le que es pot classificar dins de cap de les branques de la vida animal, vegetal, fong, bactèria o algues.La criatura, batejada amb el nom de Collodictyon, té el seu origen fa mil milions d´anys i viu als fangs de Noruega. Consta de quatre flagels i fa una mida de 30 a 50 micròmetres d´allargada. Els científics creuen que el descobriment pot donar llum sobre l´aspece de la vida a la terra fa centenars de milions d´anys.

El Collodictyon viu al fang del petit llac As a 30 kilòmetres al sud d´Oslo. S´alimenta d´algues i només es pot veure al microscopi. Igual que plantes, fongs i animals, són membres de la família eucariota que es distingeix per tenir el material hereditari dins una doble membrana, l´envoltori nuclear. Els investigadors destaquen que té tendència al canivalisme. Menys mal que continuem confiant en altres llocs del món  a invertir i donar suport als investigadors, amb qui descobrirem qui som, què som, i a entendre millor el nostre futur. És penòs que en altres paîsos, com el nostre, no es potenciï més la investigació de tot tipus; seríem millor persones i entendríem una mica més què fem aquí.

Au siau

Caminada Granollers-Montserrat 2012

De Vídeos

Caminada Granollers-Montserrat

Fa uns dies, vàrem decidir en Fer, Chuqui, Jose Mª i jo mateix, apuntar-nos a la IXª Caminada Granollers-Montserrat, una magnífica passejada de 55 km entre ambdues poblacions. Finalment en Jose no va poder acompanyar-nos però va estar amb nosaltres mentre fèiem el trajecte. No teníem molt clar tots si arribaríem, però ens guanya poca gent en ganes. Així que a les 5,30 hores de la matinada estàvem creuant la Plaça porxada de Granollers. A les 6,20 hores sortíem de la població seguint un camí que ens portaria a Lliça de Munt, Sentmenat, Palau de Plegamans, riera de Caldes, Castellar del Vallès, St. Feliu del Racó, agafem cap a La Mola, vorejant la carena del Parc de St. Llo

renç de Munt, Matadepera, collet del Queixal , l´Obac, la gran Vacarisses, Monistrol de Montserrat...i després de 51 km., a enfilar la pujada a Montserrat. Chuqui es va quedar pel camí (a Vacarisses, és a dir 44 km!! als seus peus), i al final Fer i jo vàrem iniciar la pujada que vam acabar a les 18'33 hores, és a dir: vàrem fer els 55 km en 12 hores 13 minuts. Impressionat caminada de la que encara ens estem recuperant. A la propera entrada deixo una presentació amb totes les imatges.

Au siau i felicitats als participants, al cel per acompanyar-nos el clima, a l´organització per les 6 taules que al llarg del camí ens va donar de menjar frruita, menjar i beguda, a la xicota que feia maraton per alegrar-nos, a la Verge de Montserrat per estar allà dalt donant il.lusió i a la resta de participants per arribar.