Fa poc vaig fer menció d´un article d´opinió de Fernando Onega. Ell, amb la seva fina ironia i el seu intel.lecte treballat, feia una autèntica dissecció del que pensa avui -segons sembla-una part importat dels ciutadans i que té com a gran conclusió, una molt coneguda i dirigida a la classe benestant: ja val de robar!.
Avui més articulistes i opinadors surten al terreny de joc. Avui ha estat Antoni Puigverd qui a la vanguardia feia un article que com a títol portava el títol d´aquesta entrada d´avui: "No habrá perdón para los privilegiados". Com podreu entendre el títol ja marca l´estil de ´l´argumentació final de l´article: uns quants des de la seva posició s´han farcit les butxaques i han escurat els calers de tothom portant a la situació d´avui. Jo particularment estic força d´acord amb moltes de les apreciacions que es van fent, entre d´altres coses perquè són d´una evidència que no fa falta estar establert en cap arc ideològic per tenir aquesta opinió. Ara bé. M´agradaria saber exactament on estaven aquestes opinions abans. Més que res perquè com sempre es diu ara és fàcil fer llenya de l´arbre caigut o apuntar-se a la fàcil opinió de "todos contra los de arriba". Però on estaven tots aquests que criden? Perquè era de domini públic. Tothom sabia que n´hi havia despeses que havien de sortir d´algun lloc, n´hi havia despeses que eren molt per sobre del que era normal, n´hi havia despeses de gent que no tenia prou capacitat de mantenir el ritme de vida, no de la seva vida, sinò de la nostra, ja que es feia i es fa amb diners de tothom. No crec que s´estiguin apuntalant bé els èxits de demà. No basta con apuntar quatre desgraciats. El canvi ha de ser real si volem ser alguna cosa demà. Però potser és utopia, potser vaig massa lluny: ni la desgràcia farà obrir els ulls de la banda!
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario