El Barça

De vegades, des d´aquesta tribuna he fet algunes paraules en relació al Barça. Lògicament qualsevol que prengui nota de les meves idees, ja podria veure que sóc culé, concretament peri-culé. Malgrat tot, la gent que em coneix millor ja sap que m´agrada l´esport, m´agrada el Barça, vull que guanyi, però no sóc el descerebrat de torn. Intento no donar molt la pallissa des del blog, però n´hi han coses que mereixen un comentari.

Portem un temps en què el Barça ha girat la truita respecte els èxits esportius. Fins ara era un patir i costava molt tenir un títol; l´arribada d´en Guardiola ha tombat l´estadística i està convertint aquesta època en un període històric. El Barça és reconegut, els valors i principis que representa i amb els què viu, són viscuts amb complaença i suport des de molts àmbits i s´ha convertit en referència de molta gent, d´empreses, de model de gestió i de model de principis. Malgrat tot, sembla que haguem de demostrar quelcom a algú. No sembla que tinguem prou. Sembla que encara tinguem una mena de complexe que ens fa trontollar de tant en tant. Que no ens deixa anar amb el suficient orgull de ser representants d´uns valors. Veiem constantment com l´equip blanc, ple de ràbia incontinguda, de mala voluntat, lluny de qualsevol essència esportiva i de valors, encara s´atreveix a intentar tenir el cap més alt que el nostre i deixar anar tota una sèrie de mentides, de fal.làcies, de deixar anar merda que alguna cosa quedarà constantment que cala en la gent com si fos una pluja permanent. I nosaltres, sembla que ens acovardim. Veiem les patades als nostres, i no diem basta; veiem a animals amb comportaments poc esportius al terreny de joc i no diem basta; veiem les insinuacions d´un entrenador amb rancúnia i no diem basta; veiem com espera als àrbitres al nostre estadi, i no diem basta. I avui, encara haurem de demanar perdó. Agafen al Xavi en una entrevista dir off the record que els del Madrid no saben perdre...I ENCARA DEMANAREM PERDO!!. ¿És que no és veritat? I tant! No tan sols no saben perdre; és que no saben jugar de forma esportiva. Ja basta home!. El Xavi té tota la raó, i això que ho diu amb la boca petita, i ho ha de dir amb la gran. Hem de defensar justament els nostres valors i la nostra manera d´entendre el joc i els principis, bé, amb humilitat, amb senzillesa, però amb orgull, home, amb orgull. Ja val de donar-nos marge. ¡Visca el Barça i els valors imperants avui en la seva manera de ser actual!

Au siau