Dia mundial de la poesia

La UNESCO celebra el Dia Mundial de la Poesia el 21 de març amb l'objectiu de reflexionar sobre el poder del llenguatge poètic i les capacitats creadores de cada persona. El principal objectiu és donar suport a la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i donar l'oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística. Aquesta celebració es realitza anualment des de l'any 1999. Arreu han sorgit iniciatives per festejar aquest dia amb lectures de poemes, poemes commemoratius, llibres nous, etc. Els autors que han participat en la celebració del Dia Mundial de la Poesia amb la creació d'un poema expressament per a l'ocasió, traduït a diverses llengües, són Josep Piera (2008), Ponç Pons (2009), Jordi Pàmias (2010), Marta Pessarrodona (2011), Narcís Comadira (2012), Zoraida Burgos (2013), Montserrat Abelló (2014) i Jaume Pont (2015). Aprofintant el moment, cal remarcar el nou llibre de poemes que ha tret José Manuel Caballero Bonald que recorre al dubte com a forma d'encarar la vida. El llibre, Desaprendizajes, l´ha tret l´editorial Seix Barral, on l´autor reflexiona sobre la importància d'oblidar l'après per seguir avançant en la cerca. 

Cal donar a la poesia el valor que té com a punt de trobada entre el ser humà i la comunicació dels sentiments que conté com a ser. Mai pot substituir-se per res, en aquest permanent i continu joc i aprenentatge per saber qui som. Us deixo amb un bocí d´un poema de Miquel Martí i Pol

Ara el que cal és que tot recomenci:
la veu i el gest
on no hi ha veu ni gest,
els camins que no menen enlloc
i la incertesa del vent,
el que encara no hem dit
i el que encara no hem pensat,
el que voldríem i el que no voldríem,
el que és bell i llunyà
i el que és pròxim i obscur.

Au siau!

Els primers executius van incrementar els seus sous al 2014

Aquests dies ha estat notícia la publicació dels sous dels primers executius de les grans empreses espanyoles. Hem tornat a constatar que l'ètica ha desaparegut totalment dels valors d'aquesta societat. Mentre un dia sí, un altre també, apareixen noticies de com els agents econòmics (empresaris i sindicats) "negocien" -entrecomillat i subratllat-, els sous de tercers (nosaltres), en percentatges d'índexs vergonyosos dins d'una forqueta del 0,... a l'1, ..., els sous dels grans referents econòmics no paren de pujar i pujar. És realment una demostració del menyspreu més absolut a les persones i a la societat. Les publicacions s'han fet ressò per exemple que Jose Migueel García, conseller delegat de Jazztel, ha guanyat el 2014, 14,56 milions d'euros. Sí, està ben expressat: catorze milions. El d'Iberdrola, 9,13 milions d'euros, i així successivament el de Telefónica, els càrrecs bancaris, repsol, gas, acciona, endesa, asseguradores, etc. Això, sense parlar de les aportacions als plans de pensions.
Llavors, com és possible que ningú de tots els que protesten, i surten expressant que ells no són com els que estan instal.lats, parlin de l'increment dels salaris, mentre es condemna a la gent a somriure pel "gran avanç" que suposa incrementar el sou un 1 per cent, mentre els preus i la inflació segueixen avançant, per molt que els prócers diguin el contrari? Les desigualtats continuen creixent.
De moment, no hi ha batalla: Poder 1, Ètica, 0.
Au siau!

Vuit tones de plàstic llençades al mar cada any

El món hem convertit els mars i oceans en abocadors permanents. Segons els experts la situació és molt pitjor del que s'esperava. lEn 2010 es van abocar al mar una mitjana de vuit milions de tones de plàstic des de 192 països amb costa, segons publica la prestigiosa revista Science. És una brutal massa major que la que hi ha surant. Si es col·loqués les escombraries al llarg de les costes de la Terra, hi hauria cinc bosses de la compra plenes de plàstics cada 30 centímetres segons Jenna Jambeck, investigadora de la Universitat de Geòrgia. La massa de residus creixerà cada any, diu i el 2015 es llançaran al mar més de nou milions de tones esperant pel 2025, el doble que el 2010.
Els autors de l´estudi consideren que l'origen dels residus que acaben al mar està en tot aquest plàstic que es tira de mala forma (per exemple en abocadors a cel obert o com a desaprofitaments en el sòl). Els càlculs indiquen que el 2010 es van produir 99,5 milions de tones de residus plàstics a l'àrea estudiada, de les quals 31,9 milions van ser mal retirades, és a dir, susceptibles d'arribar al mar. De tota aquesta massa d'escombraries, entre 4,8 i 12,7 milions de tones van arribar al mar. Xina encapçala la llista de 20 països més contaminnats, en la qual també està la UE i EUA. L'estudi assenyala als 20 països que més contaminen i que produeixen més del 80% de tot el plàstic mal gestionat: Xina és el número u, seguit per Indonèsia, Filipines, Vietnam i Sri Lanka. Apareixen també Bangladesh, Malàisia o Myanmar o Egipte, Nigèria o Sud-àfrica, entre d´altres. El nou estudi reforça la hipòtesi d'una evolució en vertical del plàstic en el mar: la major quantitat no estaria en les illes flotants de plàstic, sinó una massa molt major que es descompon i acaba al fons. Experts mostren la seva preocupació per l´impacte sobre el nostre planeta ja que a la fauna marina ja s'ha trobat aquest material al sistema digestiu d'unes 600 espècies, des de balenes a musclos i altres mesuraments de les capes profundes de l'oceà han detectat una gran abundància de microplástics, i tot apunta al fet que hi ha un trànsit vertical del plàstic des de la superfície al fons marí les conseqüències del qual són desconegudes. Nosaltres, a allò que més sabem fer: destruir.
Au siau!

El perill de les armes 3D

El ser humà, com ja sabem, està en fase de destrucció com a ser racional. Són massa els casos que mostresn aquesta tendència. La violència està tan estesa que ens converteix en animals, uns a la defensiva i els altes ofensivament. Entre aquests últims casos ara destaca la confecció d´armes de plàstic però que disparen bales de debò. El que faltava!! Són armes sense nombre de sèrie i per tan més difícils per controlar pels controls de seguretat tradicionals, fàcils de fabricar a casa. Diuen els professionals, que si la tecnologia continua a aquest ritme, la propera proliferació massiva d'armes pot venir per aquesta via i pot fer por. Al 2013, un estudiant de Texas donava a conèixer la primera pistola impresa amb aquesta tecnologia capaç de disparar sis bales: l´arma es podia fer amb 15 peces de plàstic i un percutor metàl·lic. Pocs dies després de penjar en internet les instruccions per fabricar la pistola havia registrat més de 100.000 descàrregues. Encara que el Govern d'EUA va obligar a retirar els plànols quatre dies després ja havia arribat tard. Ara, imprimir un arma de foc en 3D té un cost alt, (compra d´una impressora 3D , materials, etc) Però si les properes impressores 3D treballen amb altres materials o un plàstic dur, la impressió 3D d'armes i municions, estem ben fotuts. Fa uns dies, el criminòleg Peter Squires, deia que "són molt rares, poc fiables, la seva tecnologia és massa cara i les bales són difícils d'aconseguir, però pot ser un problema en el futur". El perill s´ha comprovat: les pistoles impreses evadeixen controls com han demostrat dos periodistes anglesos que van viatjar de Londres a París a Eurostar amb un arma impresa sense ser descoberts. La policia es planteja rastrejar els equips d´impressores 3D perquè generin un historial i després poder ser confiscades i analitzades per provar que han imprès un arma. Des del meu punt de vista, podríem invertir més en educació, en comunicació, en informació, en facilitar els valors com el respecte per l´altre, en el sentiment de ser persona, en eliminar la violència com a forma general de comunicació, començant per treure-la de les nostres pantalles, de la nostra televisió, dels nostres infants, de la nostra societat. Com no pot ser d´una altre manera, dubto que aquest sigui el camí que els nostres tòtems agafin. Massa interessos i massa poc respecte per l´home.
Au siau!

Revolució en el món de la investigació energètica

Gran notícia avui el descobriment d´uns científics americans que converteix en realitat un somni de tots aquells investigadors que estan intentant treure rèdits de la inesgotable energia solar. Així és: un grup d´investigadors de la Universitat d'Harvard han creat un complexe sistema que utilitza un bacteri modificat genèticament per convertir l'energia solar en un combustible líquid. Aquest descobriment ajudarà a afrontar per un cantó el problema energètic i per altre serà una bona notícia per intentar lluitar contra el canvi climàtic. Els investigadors, encapçalats pel químic Daniel Nocera, han utilitzat l'energia del Sol per obtenir hidrogen de l'aigua. Amb aquest hidrogen, el bacteri modificat, de l'espècie Ralstonia eutropha, és capaç de convertir CO2, el principal gas responsable de l'escalfament global, en un alcohol combustible, el isopropanol. En ser líquid, podria ser transportat mitjançant les infraestructures actuals, subratllen els autors. Es tracta realment d´una revolució energètica planetària.
“Les cèl·lules fotovoltaiques tenen un gran potencial per satisfer les futures necessitats d'energia renovable, però es necessiten mètodes eficients per emmagatzemar l'electricitat intermitent que produeixen i poder implantar l'energia solar a gran escala”, expliquen els autors. L'equip de Nocera empra com a catalitzadors metalls abundants a la Terra, com el cobalt, aconseguint un rendiment que multiplica el dels millors combustibles bioelectroquímics. Cap empresa s'ha interessat encara pel nou sistema. Fa dos anys, científics de la Universitat d´Exeter i de la petroliera Shell van modificar els gens d'un altre bacteri, l´Escherichia coli, perquè fabriqués diésel a partir d'àcids grassos.Com sempre, científics i intel.lectuals ens donen esperança de que l´home serveixi per alguna cosa més que per l´autodestrucció. Realment aquesta investigació mereix un reconeixement i ple suport, ja que en cas d´éxit, suposarà una autèntica revolució en la societat actual i efectivament hauria de suposar una millora real de les condicions ambientals de l´home i del planeta. A veure si les multinacionals li deixen! Estarem al cas. 

Au siau!

La conga

"No tenia ni idea". És una frase esmentada a la comissió d´investigació sobre el cas Pujol. No importa el cas, no importa el protagonista, no importa l'intervinent: mai ningú té ni idea. És quelcom curiós. Persones que abans eren íntimes, que compartien taula uns, parentiu altres, bufets altres, responsabilitats a la mateixa empresa o administració, ara no tenen ni idea. No importa el color, la geografia, el nom, mai ningú té ni idea. Crec sincerament que algú hauria de ja advertir-los que a aquesta altura de la pel·lícula, no cola. Pretendre que tots som ximples, o que ens podem creure que tot el que va ocórrer, ocorre i ocorrerà a l'esfera de les corrupteles és un expedient X, és tot menys de sentit comú. Provoca per contra sensacions de rebot, de ràbia i de vergonya aliena que uns nois tan macos, patriotes alguns sembla, neguin la major. Mentre, el ciutadà, l'home gris del carrer, segueix intentant sobreviure. Entre mentides, entre estretor, entre incapacitat d'influir sobre una vida cada vegada més dura on s'imposa la fredor, la mentida, la falta d'escrúpols, la falta d'humanitat i de respecte, la violència gratuïta. És l'home gris que sap que en arribar a casa, la televisió ens ensenyarà una nova notícia de comptes a l'estranger, de comptes milionaris, de diners impossibles de justificar, d'evasió i frau fiscal, de famosos plens i d'homes de gris buits.
Que segueixi la festa, que total, ningú sap gens.

Au siau!

L´home en estat animal

L'ésser humà està en un punt de no retorn. Cada dia sorgeixen notícies de la barbàrie de l'home. Però recentment hem fet un pas més. Un pas cap a l'abisme. Ha estat notícia el denominat exèrcit islàmic, que ha mostrat un pilot jordà que tenia capturat i davant de les càmeres, l´ha cremat viu dins una gàbia. Com si fos una rata. Pitjor. Aquest fet és un acte menyspreable, horrorós, fruit de la part més fosca que està en el nostre ser. No hi ha paraula ni adjectiu que pugui narrar semblant atrocitat. No hi ha cap argument. Cap, que pugui justificar gens semblant. Es tracta d'una nova oportunitat de veure com aquelles normes, aquell corpus que els homes van acordar en el dret internacional per salvaguardar les vides d'homes i dones, és novament calcigat i picat, sense que ningú faci gens per castigar aquests fets. No és un fet local geogràficament parlant. Hem vist el mateix menyspreu per la vida i per l'home a Mèxic, assassinant i fent desaparèixer els cossos de joves estudiants, a Nigèria segrestant i violant a nenes i dones i arrasant pobles sencers, a Xina, Hondures, Salvador, Ucraïna i d´altres països. Si l'home segueix per aquest camí, donarà salts endavant cap a un futur d'autodestrucció més ràpid del que semblava. Si a nivell pràctic i material fa por, pitjor és la sensació de pèrdua absoluta d'intel·lecte i la degradació de l'home com ser racional i lògic és cada vegada més palès. Mals símptomes. Mals auguris. Tant de bo alguna cosa canviï la tendència. Sort.

Au siau!