Tambors de guerra

Ja estem un altre cop. Sembla que tornen a formar part de la nostra vida, nous tambors de guerra. Després que el secretari d'Estat americà presentés arguments per atacar Síria, obama ha sortit als mitjans per dir que ell no vol una nova intervenció militar, però que s´ha de fer. No tinc adjectius. Ni les més altes i cultes llengües com el grec o el llatí, crec que en tinguin de paraules per anomenar tanta pocavergonya i tanta misèria. I no seré jo qui defensi el règim sirià, només faltaria. Però les causes de les guerres avui en dia són ja prou conegudes per intentar enganyar el personal. Ahir amics, avui enemics, només moren qui no han de morir, només pateixen qui no han de fer. Només hem de recordar els casos d´Iraq o Afganistan. Els inspectors de l'ONU cerquen evidències d'atacs químics a Síria. obama va dir que ara és la seva "obligació" assegurar-se que no quedi impune "un règim que està disposat a utilitzar armes prohibides per normes internacionals contra la seva pròpia gent, incloent nens". "Hi ha molta gent que creu que s'hauria de fer alguna cosa, però ningú vol fer-ho", es va queixar. Si aquest argumentari és vàlid, també ho seria per les bestieses que vivim tots els ciutadans a tots els països, que són moltes i diàries, perpetrades pels poders. És molt trist el que passa, és veritat, però és trist també a molts països del que no es diu res, àrabs, africans, americans o asiàtics, però no es diu res perquè els interessos econòmics no deixen fer-ho, veritat?. Però això no ho direm ni ho treurem als mitjans de comunicació. És igual que morin a centenars a Etiòpia o Somàlia, oi? No importa, no tenen petroli. És igual que no es defensin els drets humans arreu. Ara sí, hem d´anar a matar a Síria. Ara faran una bona estratègia de comunicació per intentar convèncer que no n´hi havia més remei, que jo no volia i què dolents són els demés. Agafeu-vos. Assistirem a un nou episodi de la barbàrie humana. 

Au siau!

Creació de microcervells humans

Segons ha pubilicat la revista especitalitzada Nature, un equip de científics ha desenvolupat petits cervells humans tridimensionals de 4 mil·límetres de diàmetre a partir de cèl·lules mare pluripotents que ajudaran a aprofundir en l'estudi d´aquest aparell tan complex i quasi perfecte, que s´anomena cervell. Aquests òrgans creats de forma artificial, han estat possibles mitjançant la recerca de la Universitat de Bonn i l'Institut de Biotecnologia Molecular de Viena. Del seu estudi es podran extreure importants notes en relació al desenvolupament del cervell durant les etapes més primerenques. L´enrme complexitat del cervell humà impedeix d´avançar més en el seu estudi i ha afavorit investigar en la creació d´uns òrgans que poguessin simular les seves característiques per estudiar-ho en profunditat. Ja són coneguts els estudis en relació als cervells d´animals, però no comparteixen l´enorme potència i particularitats del cervell humà. Aquests microcervells estan formats per diferents teixits disposats en capese i inclouen l'escorça cerebral que cobreix els dos hemisferis. Per demostrar la utilitat de la investigació, els científics van analitzar diferents malalties neurològiques que tenen lloc quan el cervell es troba en ple desenvolupament, com la microcefàlia (malaltia que provoca que la grandària del cap de les persones sigui menor al que hauria de tenir). A partir de cèl·lules mare els investigadors van afegir cèl·lules de pacients amb microcefàlia per obtenir un cervell d'una persona amb aquesta malaltia i van trobar que en els cervells amb aquesta dolència les cèl·lules precursores de les neurones deixaven de proliferar massa aviat, un defecte que podria explicar algunes de les causes de la microcefàlia. Aquesta prova no es podria fer amb animals, ja que cap animal presenta la mateixa expansió neuronal que el ser humà. Aquests petits òrgans artificials no tenen les mateixes funcions que un cervell humà corrent, però el grup de científics no descarta progressar en aquesta línia. Està clar que aquest tipus d´investigació, sens dubte, ens portarà a conèixer molt més la gran màquina que és el cervell i portarà cara al futur noves vies per explorar la via sanitària. També portarà cap a investigacions on la ciència ficció i el futurisme segur que sortiran a debat, ja que un cop començant a esbrinar el seu funcionament, la robòtica i la investigació sobre robots humanitzats formaran part del paisatge dels nostres somnis i ansietats. No per això, la ciència no ha de progressar, ans al contrari. 

Au siau!

Un nou estel a l´univers

Un estudi de l´Observatori Astronòmic Europeu amb el telescopi Atacama Large Millimeter ha aconseguit un primer plànol d´emanacions de material provinent d'un estel recentment format. En observar la lluentor produïda per les molècules de monòxid de carboni presents en l´estel, s'ha descobert que posseïen majors nivells d'energia del que es pensava. Herbig-Haro 46/47m com s´anomena aquest objecte està a 1.400 anys llum de la Terra. Un dels col·laboradors de la recerca, fa èmfasi en el fet que aquest sistema és similar a la majoria dels estels de baixa massa durant el període de formació. És inusual a causa que el flux expel·lit impacta al núvol de manera directa en un dels costats del jove estel i surt fora del núvol per l'altre. La nitidesa i sensibilitat d´aquestes observacions van permetre a l'equip descobrir una emanació que prové d'un company de l'incipient estel, que posseeix una massa menor. Ha nascut un estel i ho hem vist!

Au siau!

Pagant l´ambició amb la vida

Moritz Erhardt, un jove nascut a Alemanya de 21 anys, que treballava de becari al banc d'inversió Bank of America Merrill Lynch de Londres, ha estat trobat mort a la seva habitació després de -de moment suposadament- haver treballat sense descans durant 72 hores seguides, segons el diari britànic The Independent. El becari, que només li mancava una setmana per completar la seva beca, hauria sofert un atac epilèptic a la dutxa a la residència estudiantil a Londres, segons diferents mitjans. Un extreballador del sector de la banca d´inversió ha aprofitat per denunciar les dures condicions de treball dels becaris, on les seves jornades arriben fins i tot a les 14 hores diàries. Els becaris poden treballar fins a 100 o 110 hores setmanals. Els becaris de Bank of America Merrill Lynch perceben unes 2.700 lliures (3.215 €) mensuals. Aquestes notícies solen passar molt ràpidament pels mitjans. M´imagino que paguen prou bé, perquè deixin de ser notícia de forma ràpida i no s´investigui les condicions laborals de molts d´aquets principiants. No m´extranya que després siguin autèntics taurons als negocis i deixin l´ètica i la moral a dins de l´armari. No estaria malament que enlloc de passar de llarg, els mitjans amb els seus poderosos medis, poguessin fer una ullada i mostrar-nos les condicions i els beneficis que els bancs treuen d´aquesta praxis. Els grans homes segur que dirien que ells també han passat per aquesta situació i que tots els començaments són difícils. 72 hores seguides!! No està mal!!. Segur que l´OIT i les organitzacions en defensa dels treballadors o dels ciutadans tampoc tenen res a dir! "Qué siga la fiesta, manito"!!!

Au siau!

Humor i societat

M´ha fet gràcia, per saviesa, la resposta del còmic Berto Romero a una pregunta sobre l´humor a la nostra societat. Deia Berto: 

"Som Jekyll i Hyde. Al món se'ns coneix per ser molt alegres, però tenim una capacitat d'autocrítica propera a zero. I va a més: la societat s'està tornant cada vegada més "mojigata" i ultrasensible. Tot ofèn. Això és dolent per al món en general, però per als còmics és tristíssim. L'humor sempre ofèn (...) Però hem arribat a un punt en el què sembla que molesta més nomenar el fet que el fet en sí. Si fas un acudit sobre anorèxia, minories, immigració, discapacitats o malalties, temes més tabú que la política o la religió, de seguida se't tiren damunt, encara que no riguis del discapacitat, sinó que tractis de posar en evidència un altre tipus de situacions.

P: La correcció política llastra l'humor?

R: Et torna un imbècil, i als humoristes els deixa sense ànima". 

Són bones reflexions per aprendre. Efectivament ens estan fent d´una forma de ser on tot ens molesta. Cabrejats i amargats, sembla la nostra manera d´enfrentar-nos tant a la vida normal com a l´humor, que ja no en tenim. Ens agrada que es riguin dels altres, però no de nosaltres. Ens agrada que es fiquin amb els demés, però no amb nosaltres. Ens convertim en massa i deixem de ser persones. A la fi, tal com deia el gran filòsof Demòcrit d´Abdera, "La vida és un trànsit; el món és una sala d'espectacles; l'home entra en ella, mira i surt". Així és. I faríem bé en intentar seguir aquest camí.

Au siau!

Premi per Diaz Canales i David Aja

He llegit una notícia que hauria sincerament de fer reflexionar als nostres gestors. El títol de la notícia era "Dos creadors premiats amb els 'Oscar del còmic' reneguen de la 'marca Espanya". El cos de la informació explica que tant Juan Díaz Canales com David Aja, guardonats amb el premi Eisner, considerat com l'Oscar del còmic, han exigit als responsables de "Marca Espanya" que deixin d'associar-li amb aquest concepte i han expressat a través de les xarxes socials la seva indignació i han escrit que el que els provoca Espanya és, sobretot, "vergonya". Díaz Canales, cocreador amb Juanjo Guarnit de Blacksad, un dels personatges més celebrats del còmic contemporani internacional, ha escrit a Facebook: "No es pot estar orgullós d'un país que consenteix i empara estafes a gran escala, que nega als seus ciutadans drets elementals com són un habitatge digne, sanitat i educació, que desprecia la cultura i la ciència i les institucions de la qual, de la primera a l'última, estan corruptes fins a la medul·la, com ens demostren els mitjans de comunicació un dia sí i un altre també. Vivim en un país desesperançat, en mans d'una casta política i econòmica amoral, insensible, cega i estúpida que ens ha arrossegat a la misèria capritxosa i cruelment, mentre que ells segueixen enriquint-se a mans plenes". Són declaracions dures com a resposta d´haver-se vist sense ser avisats a la web de l'organisme governamental "Marca Espanya" per haver estat guardonats amb quatre premis Eisner a Califòrnia amb aquestes paraules: "Si algú havia pensat alguna vegada que el còmic espanyol no era de qualitat, els premis Eisner han vingut a desmentir-ho. Tres dibuixants espanyols -David Aja, Juanjo Guarnit i Juan Díaz Canales- han obtingut quatre premis Eisner durant la celebració de la fira Comic-Amb a Estats Units, la meca mundial del còmic.Tots els guardonats reconeixen que aquests premis són un pas més cap al reconeixement mundial del còmic espanyol.

La resposta de Díaz Canales ha estat dura a les xarxes socials i ha afirmat que és espanyol, perquè "no pots ser una altra cosa des del moment que neixes a Espanya i això no és suficient per sentir-me orgullós del meu país. De fet, ara com ara, els sentiments que em provoca ser espanyol són els de vergonya, impotència i infinita indignació". Per tot això --conclou--, no vull que el meu nom s'associï, i molt menys sense el meu consentiment, amb aquest espantall que han donat a cridar “marca Espanya". Facin el favor de cridar-me de nou quan hagin netejat la casa, la gent pugui aspirar a un treball digne, les institucions recobrin la seva veritable funció i l'ètica torni a tenir més valor que els diners". 

És veritat que la resposta és contundent, però potser requeriria una certa reflexió. Un no renega així com així de les coses. No és normal que no et consultin quan reps un premi que parlaran de tu en una web. Per tant, consultar abans de publicar sobre un, no seria un mal sistema. Per altra banda aquestes manifestacions són un reflex del moment de nervis , neguit i desconfiança que es viu, així com el resultat de la inversió i reconeixement nacional que han tingut fins ara. Ara, abans de començar a "matar" als nostres insignes guardonats, reflexió.

Au siau

Mancances de l´intel.lecte

Aquests dies els mitjans audiovisuals han seguit la campiona de perxa russa Elena Isinbayeva. És un plaer veure-la saltar i concentar-se i està clar que és una campiona sense embuts: els seus rècords i medalles en totes les competicions així ho confirmen. Una altra cosa és quan les persones creiem que només per aconseguir una determinada fita, sigui esportiva o d´altre matèria a la vida, considerem que tenim dret a parlar i opinar de tot. I en certa forma, només faltaria, la llibertat d´expressió ha de ser omnipresent, perquè tothom pugui participar i dir la seva. També és veritat, però, que és necessari tenir una certa cultura o com a mínim certs coneixements d´allò que es pensa parlar o d´allò que un vol opinar. A no ser, que siguis una bèstia, fet que ja patrocina que facis o diguis el que vulguis, encara que amb total seguretat no disposarà del reconeixement de la resta. Per recolzar el Govern rus en la polèmica llei que prohibeix les mostres públiques d'afecte entre homosexuals va fer unes declaracions força lamentables: “Si permetéssim i féssim totes aquestes coses als carrers, temeríem per la nostra nació (...) els russos ens considerem gent normal, estàndard; simplement vivim els nois amb noies i les noies amb nois". Són força desafortunades. Està reconegut el dret a la llibertat sexual i és important que els drets i les llibertats de les persones i dels ciutadans del món, siguin respectats. Un pot estar d´acord o no, però en qualsevol cas el respecte envers els altres tant a nivell individual com a grupal és necessari respectar-ho. Suposo que ningú que es digui persona pot donar suport a les imatges de violacions dels drets dels ciutadans, assassinats o actes contra els homosexuals que hem vist aquests dies. Esperem que algun dia tots aquests "opinadors" deixin de parlar sense coneixement de causa i deixin en tot cas pas a aquells que tenen argumentaris (en favor o en contra) sobretot amb respecte pels altres. Respecte.

Au siau!