Mireia Belmonte fent història

Com tantes i tantes vegades no s´és just amb allò que és més proper, més nostre. És com una maledicció sense sentit que reconeixem però no fem res per canviar. Mireia Belmonte és d´aquí, però sembla com si fos d´un altre país. Porta diversos campionats competint a un nivell altíssim, aconseguint triomfs, medalles i records. Però llevat de la informació oportuna d´uns quants segons i un titular al diari de torn, res més. M´agradaria assenyalar el difícil que és en un esport minoritari destacar sense tenir ni les inversions d´altres esports ni el suport públic, fa que les seves hores i hores sola nedant a la piscina sigui encara més una bona mostra d´heoïcitat. Desp´res de les medalles que va aconseguir als Campionats del Món de Barcelona 2013, Mireia ha signat un històric rècord mundial als 800 metres lliure en piscina curta, en ser la primera dona a baixar dels 8 minuts (7:59.34), retallant en gairebé dos segons el rècord mundial que ostentava la tricampeona olímpica francesa Camile Muffat. A Barcelona va aconseguir tres medalles en els Mundials. Mireia Belmonte ha fet història a la Copa Mundial de Berlín, ja que ho ha aconseguit després de la gran prova que va fer als 800 m lliure. Això sí. Aquí no n´hi ha manera de sortir del futbol.

Una noia d´aquí fent història. Moltes felicitats Mireia!

Au siau!

Regressió de drets laborals

"Les setmanes que més treball puc arribar a fer més de 70 hores, i les que menys, vuit o nou". Són les declaracions d´Aaron, un treballador cuidador social de 45 anys, en una empresa que depèn de l'Administració a Londres. És un contracte sense hores, en què l'empresari no estipula quantes hores setmanals treballa la seva plantilla, exigint-li disponibilitat en funció de la càrrega de treball, una modalitat de contractació similar a la qual la CEOE vol implantar al nostre país. No obstant això, aquestes propostes ja han rebut el rebuig frontal que temen que aquestes mesures únicament serveixin per augmentar la precarietat laboral, tal com ocorre a Regne Unit. 

Es creu que entre 300.000 i 1 milió de persones es troben en aquesta mateixa situació, El nivell de dependència i estès que suporten és gran- "Les setmanes que treballes 60 hores saps que podràs pagar les factures però no tens temps ni per menjar; mentre que en les quals treballes menys de deu hores, tens temps de sobres però gens que portar-te a la boca perquè no tens ni un penic". 

A més de la incertesa de quant es treballarà i es cobrarà al cap del mes, es troba la pèrdua de molts drets com assegurances, vacances, permissos per malaltia, pagues de beneficis o preavís. Directius britànics han demanat que no s´elimini aquest tipus de contracte, ja que segons el seu parer podria conduir a rigideses com a França o Espanya. Segons fonts dels laboristes, en molts casos, l'empleat guanya menys de la meitat del salari mitjà. Empreses com McDonald's, Sports Direct o Subway empren amb aquesta modalitat de contracte fins a a el 90% de la seva plantilla a Regne Unit. 

Ja he dit en diverses ocasions que tots aquests que proposen aquest tipus de contracte no surten als mitjans públics per dir-nos quan cobren, quins són els seus sous ni quines clàusules formen part dels seus contractes, encara que ens ho podem imaginar. Tampoc no sabem el que cobren en altres modalitats de cobrament. És molt i molt fàcil dir tot això des dels seus llocs a dalt de la piràmide i el despreci per les persones es veu clarament en aquest tipus de propostes. Em sorpèn la poca reacció -més enllà de la típica i tòpica- de les organitzacions i dels moviments en la defensa dels ciutadans i de la gent, perquè és un perill ben fort. 

"Treballo en el pou de Gawber. No és molt cansat, però treballo sense llum i passo por. Vaig a les quatre del matí, i surto a dos quarts de sis de la tarda. No em dormo mai. De vegades canto quan hi ha llum, però no en la foscor, llavors no m'atreveixo a cantar. No m'agrada estar en el pou. Vaig a escola els diumenges i aprenc a llegir. (...). Prefereixo, de lluny, anar a escola que estar a la mina". És el testimoni d´una noia de vuit anys, Sarah Gooder, que es va obternir a la Comissió Ashley l´any 1842. Sí. Heu llegit bé, 1842. De mica en mica ens anem apropant a les condicions del segle XIX.

Au siau!

Vàters i sexe

M´han sobtat dues notícies interessants que tenen que veure amb la nostra salut física i mental. Per una banda una notícia curiosa: els vàters japonesos d'alta tecnologia Satis, poden ser piratejats per Bluetooth mitjançant l'aplicació My Satis d´Android, creada per controlar aquests vàters. Segons un informe de seguretat, el problema és que tots els vàters de la marca Inax Satis Bluetooth tenen codificat el mateix PIN i això permet que qualsevol usuari que tingui descarregada l'aplicació My Satis pot controlar el vàter si es troba dins el radi d'acció del dispositiu. El Satis és un vàter intel·ligent que es controla mitjançant l'aplicació per Android My Satis, què permet comunicar-se amb les diferents funcions del bany per bluetooth. Així un hacker podria tirar de la cadena, controlar la tapa, activar el bidé o les funcions d'assecat, podrien fer que el vàter obri o tanqui la tapa inesperadament. És interessant perquè veiem com malgrat l´increment de la nostra comoditat via tecnologia, aquesta ens porta a un camí de control per part d´altres, siguin supraorganitzacions o particulars amb ganes de fer de les seves. Així doncs, sembla que en un futur, no podrem ni pixar en pau. Els savis antics ja ens alertaven de la importància de fer tranquils les nostres necessitats. Potser haurem de deslliurar-nos de la tecnologia i evitar més intrusos. 

Per altra banda un estudi d´investigadors de Nova Jersey revela que l'activació cerebral que produeix un orgasme és més completa i intensa que la que suposa realitzar mots encreuats o sudokus. Off course!! Quin plaer saber que una de les últimes coses que podem fer en relativa llibertat és ben sana!!. Segons l'investigador Barry Komisaruk a The Times, la raó és que el clímax sexual exercita el cervell en el seu conjunt en generar un gran augment del flux sanguini que porta tots els nutrients i oxigenació necessaris per a la ment. Els exercicis mentals, com mots encreuats,sudoku o d´altres similars, incrementen l'activitat mental però només en àrees localitzades, mentre l'orgasme les activa totes. Una de les seves troballes és que la intensa sensació orgásmica bloqueja el dolor i està estudiant com podria aplicar-se en moments com el part. Això és com a mínim una bona notícia. Evitem el dolor fent l´amor!!, interessant proposta que podem portar a terme a "la orden de.....ya!". Ahhhhhhhu siau!

Felicitats Curiosity

Curiosity compleix un any de la seva arribada a Mart. L´aniversari, tot un èxit del gènere humà, l´agafa treballant, avançant pel cràter Gale de camí cap a la muntanya Sharp, objectiu de la missió per intentar trobar formacions geològiques que van formar-se en presència d'aigua. Per celebrar l'aniversari, la NASA ha preparat una sèrie d´activitats que inclou el record del 6 de juliol de 2012, dia en què amb una maniobra de descens, el Curiosity es va posar al planeta vermell. L'objectiu de la missió és esbrinar si en Mart va haver-hi condicions per a l'existència d'alguna forma de vida. En el seu viatge per Mart va obtenir mostres de roca amb la seva perforadora que sembla confirmar que aquest planeta va oferir condicions per a la vida microbiana fa milers de milions d'anys, tal com va confirmar John Grotzinger, responsable científic de la missió, Tal vegada s´espera molt de les seves possibles troballes a la muntanya Sharp. Per buscar rastres de vida, caldrà esperar a futures missions. De moment l'experiència tecnològica està oferint una oportunitat única per saber com i de quina manera i condicions podem viatjar a aquest planeta, els perills que haurem d´afrontar i altres qüestions que només sabrem a poc a poc. Els instruments d'aquest giny estan mesurant els paràmetres meteorològics de Mart i els nivells de radiació, a més d´altres troballes científiques com que l´atmosfera original de Mart es va perdre a causa de processos ocorreguts en la capa atmosfèrica superior. El Curiosity ha proporcionat 190 gigabites de dades i enviat més de 70.000 imatges i 75.000 trets amb el laser per analitzar la composició química de roques. Està previst que la missió duri un any més, com a mínim.

La propera missió que la NASA té previst llançar cap a Mart, es diu Maven i partirà el novembre vinent.

Felicitats Curiosity!

Au siau!

Les noies de waterpolo femení, un exemple a seguir

"Treball, esforç, humilitat, companyonia, compromís. Ingredients que a Miki Oca (seleccionador) li vénen a la bovca quan li demanen per la fòrmula d´èxit 

d´aquest grup (...)". Així començava un dels paràgrafs de la crònica del periodista que comentava la notícia esportiva del dia d´ahir, la victòria de la Medalla d´or de les noies del waterpolo femení als Campionats del Món de Natació BCN2013. Poques vegades fai esment a notícies esportives al blog. Però aquestes paraules als mitjans m´han portat aquí. Ahir vaig tenir l´oportunitat de veure el partit i en dono fe de la feina de les noies a l´aigua. Van treballar i es van ajudar unes a les altres com ningú. Van fer gala d´una concentració al llarg de tot el partit bestial. Es notava que s´ho creien. Creien en elles mateixes i en les directrius i instruccions que el seu entrenador i l´staff tècnic comunicava al llarg del partit. Quan va acabar el partit, era lògic l´esclat d´alegria i joia que tenia tot el grup. Havien guanyat a tots els equips que es posaven davant i a sobre a la final amb un partidàs. Treball, esforç, humilitat, compromís. Aquestes són les paraules que al cronista li han servit per definir-les. Són paraules plenes de contingut. No són fàcils de portar a la pràctica d´entrada, perquè requereixen saber portar a un grup humà i convèncer als seus integrants que aquesta és la fòrmula. Potser, seria una fòrmula que podria valer per sortir de la crisi. Potser, si en lloc de mirar sense sentit de país, alguns en prenessin nota i tinguessin la valentia d´encapçalar l´acció basada en aquests valors i principis, potser llavors tindríem alguna oportunitat. Estem orfes de gestors amb sentit general. És lògic també. El nostre model social encoratja 

l´individualisme ferotge i el jo abans que el nosaltres, l´enrequiment individual i no el social. Així que com ens creiem això, així ens va. Sempre ens quedarà el record d´unes noies i un grup que va saber trobar la fòrmula sense tanta necessitat d´estudis a Harvard ni algoritmes neperians: treball, esforç, humilitat, companyonia, compromís. Fàcil. Ah! I sobre tot sense suport, perquè no crec que molta gent vagi a veure els partits de la lliga de waterpolo femení ¿eh que no?, ni els grans homes de negre de la federació reparteixin inversions per elles ¿eh que no?. Un exemple a seguir. Felicitats al grup!

Au siau!

Gran Hermano va agafant forma

Interessant i inquietant notícia la que hem conegut avui. No és que no poguéssim suposar; només que de vegades el nostre cervell agafa com estratègia la incredulitat per no veure el que és realitat al nostre voltant. La notícia detalla que el FBI nord-americà pot gravar converses de telèfons Android i d'ordinadors portàtils de Google mitjançant un sistema sense fil per obtenir informació. Segons emmarca la notícia, seria n-o-m-é-s, en casos de delinqüència, pornografia infantil o lluita contra terrorisme. La informació ens la porta el Wall Street Journal. Però, ja que estem, ¿per què només en aquests casos, i no podem espiar de forma directa i clara qualsevol persona en qualsevol conversa? On restarà el tan denostat dret a la intimitat i a la privacitat que tots els ciutadans ens mereixem? La informació de la prestigiosa publicació ens porta a que l´agència americana ja pot activar remotament els micròfons en mòbils

Android i en ordinadors portàtils i gravar converses. A més, per més inri, l´FBI estaria desenvolupant eines per poder activar de forma remota els micròfons dels telèfons d´Android. El rotatiu americà confirma que funcionaris de l´agència o Google no volen confirmar la notícia, però és així. Com ho fa de forma remota? Mitjançant la instal.lació de dispositius per USB o a través d'Internet, mitjançant els coneguts com "troyanos", quan un clicka en una pàgina d'internet. El Govern necessita d'una ordre judicial per poder dur a terme aquesta activitat de vigilància, però ja sabem el valor d´això. En resum,  la batalla entre la llibertat i el control, entre el respecte o no als drets dels ciutadans a sobre de la taula. És veritat que s´ha de lluitar contra el crim i contra la delinqüència. Però no tot val. No es pot trepitjar així els drets de les persones que recullen moltes de les lleis i normes que regeixen la nostra vida social. Exemples com aquest comparen clarament el sistema de defensa jurídic occidental al de qualsevol dictadura de pandereta. Ni més, ni menys. Ja ho deia en Laporta: "Al loro!". Com sempre dic, l´home és capaç del millor i del pitjor en la seva forma d´actuar i de viure.

Au siau!

Dones a l´atac

S´ha parlat aquests dies als mitjans de l´organització Femen Espanya amb motiu de les reunions que aquest grup ha tingut aquesta setmana. Es tracta d´un moviment feminista internacional que mitjançant el mètode de la protesta en accions o actes al carrer nues de cintura cap amunt (segur que heu vist algunes imatges a la tv), duu a terme una lluita per reivindicar els drets humans i de la dona. Aquesta setmana ha fet diversos actes per donar la benvinguda a noves joves que se sumen a aquest moviment.Han fet també un video que ha estat difós i que reflecteix part d'aquest entrenament per les joves.  A les imatges es repeteixen els slogans tipus d´aquesta formació com "Fuck your morals", o "Fuck fascism" o "Not an object". Han deixat clar en les seves manifestacions als periodistes que no es tracta de cridar l´atenció o actitudes de posi, sinó el formar i desenvolupar actes de resistència física i de protesta davant molts dels esteorotips que encara avui en dia formen part de la nostra societat. Lara Alcázar, una de les integrants, ha explicat els tres punts base contra els que protesta aquest moviment: les dictadures, la indústria del sexe i les religions. Com sempre aquests petits moviments són vistos per la oficialitat de moment amb un cert somriure displaent carregat amb el morbo que suposa veure una dona amb el tors nu o nua completament. És bó però que treballin i lluitin les dones. Tenen  molt per caminar encara, ja que efectivament la nostra societat continua tenint molts i molts greuges amb elles. És sa i és bó ja que la llibertat comporta poder sentir i escoltar allò que no forma part dels valors i principis de la societat i que com a mínim s´ha de replantejar si creu en les persones i en els seus drets. Al marge dels típics "macho-man", crec que poques persones estarien en contra de moltes de les coses per les que lluiten aquestes dones. Força i sort.

Au siau!