Mor Miguel Pajares, el missioner infectat de l´ebola

Mal dia avui pels valors. Ha mort el religiós Miguel Pajares, missioner que s´havia infectat del virus de l´ebola fent la seva tasca a l´Àfrica. Tota pèrdua humana és un desastre, però encara ho és més quan allò que la portat a la mort ha estat el ser persona. Al marge de les conviccions religioses de cadascú, totalment respectable, mai es significa la gran tasca humanitària que fan aquestes persones. Missioners, religiosos, voluntaris, que deixen darrere una vida de comoditats i allunyada de riscos personals i socials, per anar a ajudar a persones, pobles i societats que ho necessiten. Val a dir, que ho necessiten perquè el primer món, és a dir nosaltres i els nostres gestors, no fem res per aliviar ni ajudar, ben al contrari: enviem armes o persones corruptes per continuar amb els interessos d´alguns i fer més riques les butxaques d´alguns. Mentre poblacions tan riques com Nigèria són en realitat una bomba social amb milions i milions de pobres. Mentre, com si de colònies es tractessin, països com Costa d´Ivori, Libèria o Sierra Leona, es debaten com a poble i com a cultura entre la vida i la mort. Només surten, com Etiòpia o el Sudán, quan ens arriben imatges plenes d´horror i de mort i algun periodista no té res més que treure al telenotícies o al diari de torn,. Mentre nosaltres continuem mirant cap a un altre costat, gent com en Miguel Pajares, que avui i demà tothom recordarà, però que porta tota una vida d´ajut als demés, deixa la seva vida plena d´exemple i de principis. 

Cal recordar-lo amb ell, i a la gent com ell, la seva tasca i els seus valors. Gràcies Miguel. Fins d´aquí a no res. 

Au siau!

Rosetta ha arribat

Rosetta ha arribat a la seva trobada amb el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko després d´uns 10 anys de viatge des que va ser llançada a la Terra el 2004. La sonda està ara al costat del cometa, a uns 100 quilòmetres de la superfície, entre les òrbites de Mart i Júpiter. Junts, viatgen cap al Sol a una velocitat de 55.000 quilòmetres per hora, segons l'ESA. El cometa segueix una òrbita el·líptica al voltant de l'estel que triga sis any i mitjà a complir. L'europea Rosetta és la primera nau espacial de la història que ha complert una trobada amb un cometa, una fita en l'exploració. La Rosetta ha d'executar complexes maniobres fins a posar-se seguint una trajectòria de forma triangular. La trobada de la nau i el cometa culmina la fase d'una desena de maniobres que van començar al maig per ajustar la trajectòria i velocitat de la primera amb el segon. Una fallada en aquest crític procés hauria suposat la pèrdua de la missió perquè la sonda hauria passat de llarg. Les imatges preses entre finals d'abril i principis de juny amb la càmera Osiris a bord de la nau van mostrar una activitat variable del cometa. Els cometess poden ajudar-nos a respondre preguntes sobre la formació del Sistema Solar, la procedència de l'aigua terrestre i fins i tot sobre l'aportació de molècules prebiòtiques al nostre planeta. A més amb les dades que vagin prenent els instruments científics de Rosetta, els científics podran anar determinant els millors punts per al descens de la sonda Philae a la superfície del cometa, prevista pel mes de novembre. Bona sort!

Au siau!

Festes de San Lorenzo a Osca

Avui s´encenten un altre any més, les festes de San Lorenzo a Osca, que al llarg de 7 dies portaran a la ciutat, la seva gent i aquells que se n´apropin a un bon festival de rauxa, festa, balls, tradicions, juerga i bon ambient. S´ajunta la seva gastronomia, enologia, bous, penyes, alcohol i gin-tònics i el caràcter festiu de la setmana, amb les parts més típiques del món tradicional. És un bon lloc per passar uns dies i per viure i veure com viure la festa sense fer ni prendre cap mal. Bones festes, als altaragonesos i als que hi vagin!! Viva San Lorenzo!!

Au siau!

La sisena extinció massiva

Ha estat notícia dies enrere la informació del dany que l´home està causant al nostre planeta i a les espècies que en ell habiten. Al llarg de la seva història la Terra ha sofert cinc grans extincions massives , producte d´esdeveniments naturals i canvis climàtics que van transformar el planeta. Ara, la majoria dels científics estan convençuts que el món es troba a la seva sisena onada d'extinció, però a diferència de les anteriors aquesta extinció no té caues alienes ni externes, sinò que té com a protagonista el gran depredador, l´home. Segons explica un grup d'investigadors d'universitats i institucions científiques de diferents països -entre ells, Stanford o Califòrnia- a la revista Science, l'activitat humana ha accelerat la fi de diverses espècies animals per mitjà de la destrucció de terres salvatges, la seva caça per convertir-los en productes de luxe o la seva persecució. Ens aporten una xifra destructora brutal, tenint present el que significa temporalment i en quantitat l´extinció d´una espècie: en els últims 500 anys, un total de 322 espècies de vertebrats s'han extingit mentre que en els invertebrats en la meïtat de temps, el seu nombre va descendir gairebé a la meitat. Els científics criden aquest fenomen, la "defaunació de l´Antropocè", terme que empreen per definir l'actual època. 

Encara que les espècies més grans i carismàtiques com els tigres, rinoceronts i óssos panda reben la major atenció, recorden que la desaparició de l'escarabat més petit pot alterar els ecosistemes dels quals depenen els humans. Insectes, aranyes, crustacis, bavoses i cucs resulten fonamentals per a la pol·linització, el control de plagues en els cultius, la descomposició i el cicle dels nutrients, la qualitat de l'aigua (la desaparició d'amfibis genera que augmentin les algues i les aigües residuals) o la salut humana.

És possible fer marxa enrere? En un altre article el zoòleg Philip Seddon, de la

Universitat d´Otago (Nova Zelanda), creu que la lluita contra la pèrdua de biodiversitat pot passar per crear noves àrees salvatges en les quals es poguès reintroduir animals i plantes perquè estableixin noves poblacions i es restaurin els processos biològics. Això pot incloure la polèmica pràctica del reemplaçament ecològic, on s'allibera una espècie substituta adequada per restaurar una funció ecològica perduda amb l'extinció de l'espècie original. Mala peça al teler, que diríem, doncs estem jugant a ser déus en un camp, on la natura sempre es comporta amb la paciència i la saviesa de qui se sap guanyador. Ningú pot amb la ciència, el sentit de la vida i el seny que despren la pròpia natura. Però per molt que investigadors i científics ens ho apropin, crec que el ser humà està destinat a la seva pròpia autodestrucció en un futur que no podem precisar encara a mig o llarg termini. Mentre, continuarem gaudint d´allò que resta o dels documentals de la televisió de divulgació per veure que es va fer d´aquell món, d´aquella espècie i d´aquell depredador anomenat home en els seus inicis. 

Au siau!

Fotografia de la Península Ibèrica des de l´estació espacial

Avui us deixo una espectacular fotogafia. La imatge l´ha fet pública la NASA i ens mostra com es veu la Península Ibèrica de nit des de 400 quilòmetres d'alçada. És increïble la bellesa de la imatge, amb els nuclis urbans i les vies de comunicació més importants brillant en la foscor. Resta també una reflexió: la quantitat d´energia que la nostra despesa requereix i la pregunta ja resposta de si cal tanta energia i contaminació lúminica (o, com s´ho feien a l´edat antiga o medieval per sobreviure). La fotografia la van prendre el 26 de juliol els membres de l'Expedició de l'Estació Espacial Internacional, Reid Wiseman, Maxim Suarev i Alexander Gerst. A més de la Península, poden veure's part de França i del nord del Marroc. 

El color verdós que s´observa a l'horitzó terrestre és l'atmosfera, la coberta gasosa que fa possible la vida a la Terra.

Microapartaments per humans a Hong Kong

Fa uns dies va ser notícia el tema de l'habitatge a Hong Kong, ja que s´ha convertit en el més car del món és . L´'home més ric d'Àsia, Li Ca-Shing, ha començat a construir una promoció de microapartaments des de poc més de 16 metres quadrats amb un preu de venda d'1,94 milions de dòlars d'Hong Kong, uns 185.000 euros al canvi. Sí, heu llegit bé, 16 metres quadrats. El microapartament consta d'una sala de 9 metres quadrats, una cuina d'1,2 i un bany de poc menys de 3 metres quadrats. Segons una comparativa, aquesta grandària és un 50% més que una cel·la de presó a Hong Kong. El més curiós és que aquest preu de 250.000 dòlars suposa un rècord d'apartament de nova construcció més barat de la ciutat autònoma. Aquests microapartaments formen part del complex Mont Vert, amb 1.071 habitatges de les quals serien 196 els que tenen aquesta grandària de cel·la. De moment n´hi ha més de 4.200 sol·licituds, i es troben a una hora del centre de la ciutat. Són d´aquestes informacions que ens recorden que el ser humà continua patinant, en cerca d´una pressumpta felicitat que el porta cada vegada a una gàbia. Gàbia, per cert, ni daurada, ni barata, ni humana. Però, com diria una amiga meva, no ens paguen per pensar. Pura demostració.

Au siau!

Barbacid, despesa, serveis, calers i corrupció

Fa uns dies el gran i prestigiós investigador Mariano Barbacid va manifestar públicament que el preocupa veure com es malgasta els calers en donar suport a la banca (així mateix ho va dir) mentre a educació i investigació es continua retallant, el que ha provocat al seu parer una situació molt precària que afecta principalment els joves. Ho ha dit una persona molt assenyada i amb molt de prestigi internacional. No se si en tindrà molt de ressó, però és una frase que totes les persones amb una mica de seny i preocupació, signaríem. Quantes vegades ho hem dit!!. Estem realment cecs i impotents davant una situació que si bé és estructural perquè el sistema així ho imposa, no per això és reversible. Depen de la nostra determinació en no caure en el continuat parany diari i prendre diàriament determinacions en el camí correcte. I tenim molt a fer, perquè som els consumidors, els que paguem, els que podem influir més del que sembla en funció de les decisions que anem prenent. Un amic meu, em va dir fa temps que ja no creia en grans moviments sinò en les petites coses que cadascú podia fer. Em fa patxoca la seva coincidència d´opinió amb un home tan internacional com Barbacid que, lògicament, no coneix. Escric aquestes paraules i al cap encara tinc ben present el telenotícies d´Antena 3 d´ahir: al llarg de set minuts notícia rera notíca sortien els caos més actuals i públics de la corrupció del país: la família Pujol, el gallec Baltar, Carlos Fabra, el batlle de Torrevieja, i així al llarg de set llargs minuts. Com és possible que després es digui que no n´hi han de calers? N´hi han, i molts, però estan sempres voltant als mateixos, quan, si es fes una acurada gestió, podria beneficiar-se tota la societat. Qui guanya i qui perd és una cosa ben clara i no cal haver anat a la universitat. Cal una autèntica reflexió perquè fa temps que hem passat la ratlla vermella. No és normal el que passa, ni és normal que els nostres serveis i els nostres joves i els nostres avis, ho paguin. 

Au siau!