Dos nenes de l´India, violades en grup i penjades

Que l´home som un ser destructiu i que tots els actes no es poden justificar en raó d´arguments com la ignorància o la cultura, són dos veritats com un temple. Ens arriba la informació que dos adolescents de la casta dels intocables, l'últim escalafó en el sistema de castes del país, van ser violades en grup per diversos homes que després les van penjar en un arbre en el nord de l'Índia. Eren dues nenes, cosines, de 14 i 15 anys. Com en anteriors casos, la policia encara està per deixar-se veure i per moltes protestes que n´hi hagi i declaracions, és un episodi més que deixa a les clares quin tipus de cultura té aquest pais, i el valor de la vida, i en concret de les dones. Infomen, per més inri, que la policia durant hores va declinar investigar el parador de les noies, la desaparició de les quals va ser denunciada la nit anterior. La perplexitat arriba de les declaracions de la pròpia directora de la Comissió Nacional per a les Dones de l'Índia que va anunciar l'enviament al lloc del succés d'un comitè de recerca per recaptar informació i estudiar si s'adopten mesures. Sí, ho heu llegit, "per veure si s´adopten mesures". Acaben de violar i matar dues nenes, i igual, no s´adopten mesures?. Inceíble. Jo, sincerament, començo a dubtar molt de les bondats de la cultura i filosofia oriental i hindú. Ja val de dir que aquests episodis tenen que veure amb fenòmens puntuals o són producte del nostre sistema actual. Ja ho deia, Fernando Fernán Gómez clarament: "A LA MIERDA!!!". 

Arriba aquesta notícia dies després de la mort al Pakistan d´una dona que s´havia casat amb l´home que estimava i no era el que la seva família volia. En represàlia, abans d´ahir, quan anava al jutge a declarar, el pare, germà i el pressumpte nuvi amb qui volia la família que es casés, la van matar a cops de totxo al cap sota la mirada dels demés. Crimen d´honor, li diuen. A LA MIERDA!

Ni cultures, ni humanitat. Merda. És el ser humà també. No us amagueu.

Au siau!

Les famílies aporten 50 cops més impostos que les grans empreses

Impressionant informe dels responsables d'Oxfam Intermón sobre el tema de les polítiques de fiscalitat i la desigualtat al nostre país. Segons l´informe presentat l'actual sistema fiscal suposa que les famílies aporten gairebé 50 vegades més a les arques públiques que les grans empreses. És una de les conclusions de l'informe sobre el sistema tributari espanyol que han presentat avui en roda de premsa. Naturalment n´hi haurà una pluja de opinions contràries des de tots els aparells mediàtics interessats, per intentar vendre que clar, que han de saber aquests morts de fam!. Però la realitat d´avui al carrer és força crua perquè alguns ens intentin confondre. Cavero ha incidit que el sistema tributari a Espanya recapta poc, i el gruix prové del treball i consum dels ciutadans i no de les rendes del capital ni dels beneficis de les empreses. Les famílies aporten al voltant del 90% de la recaptació i les empreses la resta, el 10%, i d'aquest percentatge menys del 2 % correspon a les grans companyies, segons l'informe. Les dades són totalment brutals. Només cal pensar en els beneficis que es declaren i en allò que es va trobant a les informacions que van sortint (preferents, banquers, comptes corrents, casos de corrupció, declaracions d´empreses que diuen haver pagat a ..., etc) 

per saber que això serà així sens dubte. L´organització ha demanat al Govern, que corregeixi el sistema i els desequilibris, i això ja serà més difícil. Pagar qui més té hauria de ser una eqüació fàcil, però aquest sistema ja porta de fàbrica les seves pròpies regles. Com a exemple, l´organització ha manifestat que al 2007, l'impost de societats era del 30% per a les grans empreses i del 25% per a les pimes, no obstant això el tipus efectiu que van pagar sobre els seus beneficis, és molt inferior. En 2011,amb l'aplicació d'exempcions i mecanismes de planificació fiscal, els grups de grans empreses van pagar de mitjana un 3,5% sobre el seu resultat comptable i un 17% els grups no consolidats i les pimes. AHI ES NADA!!!

Bones dades per saber la nostra realitat del dia a dia i la quantitat de barbaritats que hem de patir. 

Au siau!

Més a prop del contacte amb els extraterrestres

L´institut SETI ( Científics de l'Institut de Cerca d'Intel·ligència Extraterrestre) ha comunicat amb enorme seguretat avui dimarts que en 20 anys es trobarà vida extraterrestre. L´afirmació ha agafat a tothom realment de sorpresa. No perquè no es cerqui, ni s´estiguin fent esforços per trobar algun vestigi. Ni perquè la ciència ficció, el cinema, la tv i la nostra curiositat humana no ho vulgui, sinò per la contundència i seguretat amb què s´ha dit. L'institut SETI observa diversos milions de sistemes estel·lars a la recerca d'una altra civilització intel·ligent. Un 100% de possibilitatsha estat la resposta que donen prestigiosos científics per en el futur trobar vida extraterrestre a l'Univers. Sostenen a més que aquesta troballa serà possible en uns 20 anys. Els astrònoms d'EUA asseguren que trobarem vida alienígena en la nostra galàxia i han qualificat de molt improbable que el nostre planeta estigui sol a l´Univers. A la revista Nature World News l'astrònom va assegurar que: “En el sistema solar hi ha almenys mitja dotzena d'altres mons que podrien tenir vida”.

Werthimer accentua que la pregunta no és si hi ha vida en l'univers, ja que “és molt possible que així sigui”. Per a Donen Werthimer la veritable pregunta és si existeix una altra vida intel·ligent convivint a la nostra galàxia, o una altra galàxia llunyana. Tan sols a la nostra galàxia hi ha al menys un bilió de planetes, i d'ells més de mil milions tenen condicions que permetrien l'existència de vida en ells. Ja queda menys per poder contactar amb algun tipus de vida extraterrestre i fer-nos la pregunta realment important que no és com es comportaran ells en veure el nostre planeta, sinò com ens comportarem nosaltres?. Matarem directament abans de preguntar, que és el tarannà humà? Ja ho veurem. O no.

Au siau!

Japó deixa anar aigua de Fukushima al sól

El desastre de la humanitat no té espai ni fronteres ni lògica ni res. Al Japó, que va patir de primera mà el desastre de la central nuclear de Fukushima el 2011, per frenar l'acumulació d'aigua radioactiva i la falta d'espai per seguir emmagatzemant-la, no sel´s ha acudit res més que l'abocament a l'oceà d'aigua subterrània de la planta amb nivells de contaminació inferiors al límit legal. Greenpeace ha qüestionat la mesura, lògicament. Com la central està en un lloc on a més rep aigües del voltant, unes 400 tones cada dia entren als soterranis dels edificis dels reactors on es barregen amb aigua molt radioactiva, no saben com fer-ho per desprendre´s de l´aigua. Però els tancs que contenen l'aigua més radioactiva estan gairebé plens, i la solució del problema és clau per poder avançar en el procés de desmantellament de la central, que durarà 30 o 40 anys. L´empresa Tepco, companyia propietària de Fukushima, diu que l´aigua que deixa anar " compleix nivells de contaminació més estrictes que els que dicta el Govern japonès". Com ens podem creure a qui va mentir de forma tan alarmant?. Com pot ser una solució llençar tones i tones d´aigua menys contaminada, però contaminada en fi, a la nostra reserva de hidrogràfica que és el mar i els oceans?. Per què serveixen els sous milionaris d´una companyia que ha tret immensos beneficis?. Diuen que és una mesura dolorosa però necessària. Li han preguntat als peixos? Li han preguntat a la natura? Li han preguntat al planeta? Li han preguntat a tots aquells que es contaminaran? Vindrà el primer ministre i el propietari de la companyia cada dia a nedar i a veure´s un got d´aigua de l´oceà? “Ja des de l'accident, ha estat escapolint-se de la instal·lació de Fukushima aigua radioactiva al mar”, explica la responsable d'assumptes nuclears de Greenpeace a Tòquio. Així som la humanitat. Després, quan la destrucció dels béns que formen part del planeta faci inviable la seva continuïtat, aquests bèsties no apareixeran a la llista de persones responsables de la desaparició. Faríem bé en recordar-ho.

Au siau!

Alfaguara celebra 50 anys

La prestigiosa i veterana editorial Alfaguara, va celebrar els seus 50 anys amb un acte en què tres grans escriptors van dialogar: Javier Marías que va confesar la seva admiració per Shekespeare, Arturo Pérez-Reverte per Conrad i Mario Vargas Llosa per Flaubert i Faulkner. La passió dels tres per l'ofici d'escriptor, va quedar palès i van parlar i encomanar a la gent de la importància que van tenir per a ells les lectures de la seva infància, dels seus començaments en la literatura, de la inseguretat que sol acompanyar a aquest ofici i dels autors que han anat envellint amb ells. Aquests tres escriptors són referents de la literatura hispànica, estan traduïts a multitud d'idiomes. La trobada és una bona excusa per saber que estem envoltats de bons autors en llengua hispànica, però sobretot per recordar la importància de la lectura i de la necessitat d´alimentar l´intel.lecte. Justament avui, en la nostra societat, on la lectura i les lletres estan tan desprestigiades i on s´intenta dir que es fomenta la lectura i la cultura, no essent veritat. No interessa, ja ho sabem, que la gent sàpiga, que la gent pensi, que la gent faci servir una mica el cap. Llástima. És una batalla molt difícil d´afrontar. Però la cultura té tans valors i sempre resulta finalment tan necessària per recordar-nos que som humans, que hem de confiar en ella. 

Mentre tot això passa, moltes felicitats a Alfaguara, una editorial de sobresalient, que ha enriquit i enriquirà moltes i moltes neurones.

Au siau!

Setmana de la Poesia Barcelona 2014

Dins el cicle dijous concert i emmarcat a la Setmana de la Poesia a Barcelona 2014, avui dijous concert amb poemes de Salvador Espriu, Margarit, Martí i Pol, Sagarra, Salvat Papasseït, Teixidor i Torres acompanyats de música de A. Codina, J.Codina, M García Morante, C. Guinovart, Ribas i T. Roig. Els intèrprets seran Eulàlia ARa, Salvador Parrón, Eugènia Gasull i M. Rosa Ribas, Eulàlia González, Eulàlia Nosàs, Eduard Sánchez. El concert a l´Auditori del Conservatori al carrer Bruc 112. A més, conferència sobre Joan Vinyoli al Palau de la Virreina, acte a la Biblioteca de catalunya sobre els grans poetes a les 19 hores, lectura de poemes a la Casa Amèrica a les 20 hores, concert de Bikimel al Museu Frederic Marès a les 21.30 hores i Premis Carles Riba a les 19.00 hores a la Biblioteca Jaume Fuster. Gaudiu de la poesia. 

"Estas lágrimas son gotas de sentimientos, que provienen del centro de mi corazón, gotas que derraman mis ojos al contemplar la imagen de quien llena mi ser de ternura, mi corazón se estremece tanto al verte, que lo único que puedo hacer es reconocer lo frágil que soy ante ti. Sabes... tus caricias encuentran mis mas ocultos sentimientos, y derriten mi mas pequeña frialdad, ante ti no conozco otro sentimiento más que el de amar, no existe otra forma de pensar, otra manera de reaccionar, otra razón para sonreír. Te Quiero.... Por eso lloro..".(poemes anònims)

Au siau!

Científics creen nou ADN amb components no existents a la natura

Un estudi publicat a la revista Nature, confirma que un grup de científics de l'Institut de Recerca Scripps de Califòrnia ha incorporat dues noves lletres a l'alfabet genètic en desenvolupar un bacteri l'ADN del qual inclou dues bases nitrogenades que no es troben a la naturalesa. Els investigadors van aconseguir que les cèl·lules del bacteri "Escherichia coli" resultant de la modificació genètica es repliquessin amb normalitat. "La vida a la Terra en tota la seva diversitat està codificada només per dos parells de bases d'ADN, A-T i C-G", va explicar el líder del projecte, Floyd Romesberg. A més d'aquestes quatre bases nitrogenades, components de l'ADN que s'agrupen a parells els investigadors nord-americans han afegit al bacteri un tercer parell de bases no natural. Aquestes dues bases, denominades d5 SICS i dNaM, van ser inserides a les cèl·lules del bacteri amb l'objectiu que aquestes repliquessin aquest ADN semisintètic. El major obstacle va ser que els components d'aquestes bases no es troben de forma natural a les cèl·lules, i, perquè es repliqués l'ADN van haver de proporcionar-los de forma artificial a les cèl·lules, així com les molècules que els transporten. Una vegada aconseguit, els científics van comprovar que el material genètic es replicava amb velocitat i precisió, no dificultava el creixement de les cèl·lules del bacteri i no mostraven signes de perdre els seus parells de bases no naturals."Aquests dos avanços també ens proporcionen control sobre el sistema. Les nostres noves bases només poden entrar a les cèl·lules si aportem la proteïna 'transportadora de bases'. Sense aquesta transportadora o sense les noves bases, la cèl·lula tornarà a les A, T, G, C i les d5SICS i dNaM desapareixeran del genoma", va afegir Malyshev. Els científics esperen seguir creant molècules artificials que permetin el desenvolupament d'aminoàcids (components de les proteïnes) no naturals que permetin confeccionar proteïnes per a funcions terapèutiques o de diagnòstic i es plantegen aplicar tècnica a nanomaterials. 

Au siau!

Estem preparats per un contacte amb extraterrestres?

Dies enrere m´ha sobtat un article que es preguntava si la humanitat estaria preparada per tenir un contacte extraterrestre. N´hi han força notícies relacionades amb el descobriment de planetes i l´estudi de l´univers, de Mart o d´exoplanetes. Fins i tot estem descobrint planetes amb aigua que poden formar part dels possibles nous destins de la humanitat. Però la pregunta no és baladí. ¿Estem realment preparats per tenir en un hipotètic cas un contacte amb alguna altra civilització? Si mirem el nostre entorn més proper tot el que entenem com a relacions entre les persones o les societats ho resolem a cop de violència o cop de guera, moltes vegades amb autèntica dosi de crueldat. Llavors, què passarà quan trobem algú altre ben diferent, quan aquí tot el que és diferent sigui en sexe, en raça, en llengua, el primer que fem és disparar? Hi ha un objectiu clar que no és un altre que enviar senyals des de la Terra de forma activa perquè les detectin possibles civilitzacions extraterrestres, com reaccionarem quan contesti algú, cosa que és probable donat la quantitat de probabilitats en funció del nombre extraordinari de planetes i estels? El SETI s'encarrega de buscar indicis de vida i intel·ligència extraterrestre. El projecte va començar fa 70 anys a través de la NASA però ha evolucionat notablement gràcies a la col·laboració de milions d'internautes. Stephen Hawking és del grup d'astrofísics que no estan per res d'acord amb intentar emetre senyals des de la Terra ja que sosté que aquest acte facilitaria l'entrada al planeta d'éssers extraterrestre amb tecnologia més avançada i els hi sorgeix la temptació a pensar que potser no vindrien amb bones intencions (sempre la por al desconegut, i millor matar abans que saber!). Gabriel G. de la Torre, professor de la Universitat de Cadis ha llançat 3 preguntes sobre les implicacions tant ètiques com a sociològiques que aquest fet suposaria per al planeta: d'una banda “Què succeiria si té èxit i un ésser d'un altre planeta detecta la nostra presència?”però també “estem realment preparats per a un contacte d'aquest tipus tan inusual?” .Es va elaborar un qüestionari complet a 116 estudiant universitaris d'Espanya, Itàlia i EUA per intentar comprovar si estem o no preparats per a un esdeveniment d'aquest tipus i els estudiants ho tenen clar: l'espècie humana no està preparada per contactar amb una suposada civilització alienígena per falta de preparació i coneixements en la gent. La por al tema extraterrestre i la possiblitat que arribi vida a la Terra des d'un altre planeta, sembla que ha superat fins i tot el seu espai dedicat a la ficció per establir-se al món real i alguns ens comencen a preparar per la por, pel no preguntar, per no posar per davant el coneixement. Haurem de lluitar perquè s´imposi la filosofia, el voler saber, abans que la por i la mort. Serà més endavant però ja ha començat la partida. Au siau!

L´ús abusiu de la tecnologia, un problema

Un ús abusiu del mòbil per a assumptes professionals i personals provoca un impacte negatiu a la capacitat de concentració i productivitat a la feina. El phubbing és una nova actitud habitual en reunions de tot tipus que fa que l´usuari no pot prescindir del seu aparell ni un moment i de manera compulsiva comprova l´arribada de missatges i entreteniments a les xarxes socials. N´hi ha una pàgina web –stopphubbing.com– que assegura que un restaurant registra 36 situacions diàries en les quals algú prefereix trastejar amb l´aparell que parlar amb el seu acompanyant. 

Aquest mal ús de la tecnologia ha provocat que a França s´arribi a un acord: tots els consultors i enginyers amb càrrecs de responsabilitat hauran de desendollar durant onze hores al dia els ordinadors mòbils que els connecten amb el treball, i 35 hores durant els caps de setmana.

Necessita la flexibilitat laboral determinacions com aquesta per garantir la seva eficàcia?

La supervivència del teletreball depèn en gran part d'un sistema d'avaluació que confirmi que no fa falta anar a l'oficina per ser productiu. Però aquest sistema no ha calat igual a totes les organitzacions. Telefónica i Yahoo! han acabat d'un cop de ploma amb els coneguts com a treballadors del pijama mentre que Google, Schneider Electric i Microsoft aposten per la flexibilitat i el treball en remot com el més adequat per equilibrar la vida professional i la personal. El fet, però, és que tenim un problema.

Setmana de la poesia a Barcelona

Al llarg dels propers dies, Barcelona viurà un d´aquells moments màgics al llarg de l´any que té la ciutat. És veritat que com tantes de les coses que envolten la nostra vida, serà màgic en funció del subjecte receptor, el ciutadà. Es tracta de la Setmana de la Poesia 2014 a Barcelona. Aquest moment cultural el viurem del 14 al 20 de maig a la ciutat i vestirà la city amb propostes variades de música, cabaret, lectura, audicions, noves tecnologies, etc i amb noms de primera fila de l´escena literària: Joan Vinyoli, Martí de Riquer, Edgar Allan Poe, Pere Quart, Fierro, Lou Reed...És com sempre un bon moment per apropar-nos a un gènere que està més dins nostre del que ens pensem, que ens toca la fibra i que ens fa escoltar-nos, que ens fa sentir el silenci, ens fa plorar i ens omple d´oxígen, ens enfanga ben al fons o ens fa volar més enllà de les constelacions més llunyanes. És la poesia. Gaudim-la.

¡Los suspiros son aire y van al aire!
¡Las lágrimas son agua y van al mar!
Dime, mujer: cuando el amor se olvida,
¿sabes tú a dónde va? (Gustavo Adolfo Becquer).

El somni de viatjar a l´espai més a prop

Viatjar a l'espai sembla que cada vegada està més a prop. A partir del 2015 la companyia Space Expedition Corporation ha publicat un catàleg de vols, als quals qualsevol persona pot apuntar-se previ pagament de 72.000 euros. A la presentació s'ha instal·lat una reproducció de la nau que viatjarà a l'espai. Per poder complir aquest vell somni del ser humà, però, s´hauran de complir uns requisits mínims: ser major d'edat, superar amb èxit entrenaments obligatoris en què els candidats hauran d'aguantar la força de 3 vegades el seu propi pes (3G), i alguna més que mesura la resistència física de l´ocupant. La nau romandrà durant un període de 5 a 6 minuts en absoluta ingravitació, quan la seva trajectòria se situï entre els 90 i 103 quilòmetres d'altura. Segons l´empresa, la seva màquina suposa un avanç pel que fa a les d'un sol ús, ja que té una vida útil estimada d´uns 5.000 vols. Una altra innovació és que està preparada per poder desenganxar en qualsevol aeroport comercial, ja que ho fa de forma similar a la d'un avió comú per posteriorment iniciar un ascens vertical. El vol tindrà una durada de 60 minuts. Com tenim tantes ganes de seguir les aventures de Julio Verne, ja unes dues-centes persones de tot el món ja han reservat una plaça per volar amb la nau espacial. El primer espanyol que experimentarà la ingravitació amb aquestes naus serà Eduardo Lurueña, qui va guanyar aquest viatge després de participar a la competició Axe Apollo. Lurueña, mestre d'arts marcials i campió mundial de kung-fu , va superar amb èxit les proves a les quals es van presentar un milió de candidats a tot el món i forma part d'un reduït grup de 23 persones que podran viure aquesta experiència. Aquesta possibilitat está en plena competició amb l´oferta que també proposa Richard Branson, es diferencia del seu competidor perquè ofereix una experiència espacial en la qual solament viatgen el pilot i el client. Els viatges espacials no serviran solament perquè turistes espacials puguin experimentar la sensació d'ingravitació, sinó que, segons ha confirmat van Hulten, també es podran dur a terme recerques científiques i preveuen poder transportar en un futur nanosatèlits i altres accions de caire comercial. Ampliem el nostre radi d´acció i farà goig observar què passarà d´aquí un segle. 

Au siau!

Les reflexions de Mario Bunge

Interessant l´entrevista que li feien al físic, filòsof i humanista argentí Mario Bunge), És persona de reconegut prestigi i soldat contra la filosofia que segons ell “no ajuden a buscar la veritat”, les doctrines que anul·len a l'ésser humà i, de pas, les falses ciències, de l'homeopatia al psicoanàlisi. Comenta que per ell pot haver filosofia fora de la ciència: "La major part dels filòsofs no saben gens de ciència, però estan diversos *milenis endarrerits i no poden aprofundir en qüestions importants, que han estat ja respostes per la ciència, com per exemple què és la vida, la psique, la justícia…"

Ferm defensofr de la ciència, considera que espanta tant a l'esquerra com a la dreta. Amb lucidesa destaca "Abans els únics enemics de la ciència estaven en la dreta; avui hi ha molts esquerrans que confonen la ciència amb la tècnica i creuen que és abans de res una eina en mans de les grans empreses". El futur de la lectura i l´intelecte també el veu clar, ja que aquets avenços tècnics estan portant a una societat més aïllada, on cada vegada es llegeix menys i es dediquen menys hores a la lectura i la biblioteca. 

Quant a l´educació, tema clau per totes les persones benpensants, així es manifesta: "Cal qualificar la manera d'ensenyar, que segueix sent molt dogmàtica. S'ensenyen idees però no s'ensenya a discutir-les. La finalitat de l'educació és educar, no avaluar. Clar que necessito saber si el treball ha estat eficaç o no, fa falta alguna manera d'avaluar, però no amb els exàmens, que solament valoren la memòria i fan que el procés d'aprenentatge sigui aterridor en comptes de ser agradable i fins a excitant".

El pensador imagina el món al 2050: "No sóc profeta. Pot ser que segueixi degradant-se, pot ser que trobi un camí més raonable. En aquest moment la situació mundial està molt malament, el món està dominat per un imperi, com l'estava el món mediterrani a final de l'imperi romà, i aquest imperi s'està expandint. El mite modern és que les tecnologies de la informació ens van a salvar, que milloraran la societat i salvaran la naturalesa, però és un mite complet. Amb un ordinador no es conrea el blat, encara que convé que el tractor tingui reguladors electrònics, però els grans avanços en l'agricultura es deuen a la genètica i a l'enginyeria, que ha construït màquines millors".

Grans ensenyaments que cal aprendre d´un bonhome.

Au siau!