Lamentable l'incident que la política esperança aguirre -en minúscula-ha protagonitzat. És una mostra més d'alguna cosa que ja sabem: hi ha una diferència entre el ciutadà normal i una classe o casta que s´arroga la possibilitat de fer, dir, opinar o actuar com li dóna la gana. No val després demanar perdó. Al ciutadà normal, no li deixen demanar perdó. Si un ciutadà normal hagués dut a terme el mateix fet, estaria en un jutjat preventiu com a mínim. Però no, en aquest cas, no. No és el primer cas d'aquest o altres colors on es demostra la diferència de casta. Això en altres països, més democràtics, no es pregunta: hi ha cessaments i dimissions i punt. Més patètic va ser les veus que a la mass media intentaven disculpar i trobar arguments de defensa de l'acció a la ràdio, tv i mitjans afins. Patètic i vergonyós. Una mostra més de la talla de totes les persones que d'un i un altre color intenten defensar l'indefensable i riure's del gènere humà amb el més gran menyspreu. Què ha de passar perquè totes les persones surtin a una sense més per condemnar tals pràctiques? Què ha d'ocórrer perquè els poders públics efectivament desautoritzin aquests fets que són molt comuns entre una sèrie de persones públiques i actuïn de la mateixa forma que ho fan amb els ciutadans del carrer? Llavors, i només llavors, el ciutadà podrà pensar que hi ha un besllum de normalitat en el funcionament del sistema. Menys paraules i més acció, senyors. Serietat, senyors, serietat.Senyors, país de pandereta una vegada més. Ni más ni menos, ni más ni menos; ja ho dien Los Chichos.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario