Aprovada la setena llei d´educació de la democràcia

El Parlament a Madrid ha aprovat avui la nova llei d´educació, mal anomenada Llei Wert. Ho ha fet només amb els vots del partit governant, i això no és un bon senyal, sigui quin sigui el color del partit al poder. I no ho és, per la importància que ha de tenir l´educació i l´ensenyament, pels joves i pel futur d´un país. El debat generat al llarg de més de 14 mesos de tramitació parlamentària, reflexa per un costat la gran confrontació viscuda entre diverses formes d´entendre l´ensenyament. Però també sens dubte, el ser per totes parts ben curt d´alçada per poder arribar a acords després de tants mesos. Mal assumpte. Finalment en el mateix debat d´aprovació final, moltes declaracions dels partits de l´oposició en què prometien una nova llei si arribaven al poder. És realment trist. Semblen els nens i l´educació una joguina en mans de senyors que esbufeguen molt, que xerren molt, que tenen molts interessos, però on el nen no es veu enlloc. I el país tampoc. Cap altre grup de la càmera ha votat a favor, la qual cosa ha ofert la imatge més clara d'aquest nus allunyat del diàleg, de la negociació i de posar per davant el que és realment important. Jo només veig que no només són els partits qui rebutjen la norma aprovada sinò també una àmplia majoria de la comunitat educativa, pares, associacions d´estudiants, etc. I és veritat però la necessitat d´actuar i de fer una llei millor que reguli una faceta social tan estratègica com l´ensenyament. Però no així, senyors, no així. És veritat que la taxa d´abandonament escolar és brutal i que els resultats en comparació amb molts països és més que mediocre. Però un tema tan trascendent requereix alçada de mires i pactes d´estat. No ha estat així. Només polèmiques una rera altra: recuperació de les més que antigues revàlides al final d'ESO i batxillerat, itineraris diferents durant l'etapa obligatòria segons la línia que un vulgui, matèries principals els continguts dels quals controlarà més l'Estat, especialització de centres i autonomia, competició, assignatura de religió i alternatives,etc. 

Ara ja no n´hi ha espai per la reflexió. Ja tenim la setena llei d´educació en 30 anys, i sembla que no serà 

l´última. Ningú lluita per la qualitat en l´educació. Ningú reflexiona sobre les bases reals dels sistemes educatius que tenen èxit. No és just, i ho pagarem, sens dubte. Sort.

Au siau!

El tresor del Louvre des de casa

Les obres del museu del Louvre de París, el museu més visitat del planeta i tot un tresor de la història del món, podran ser ara també vistes des de casa o qualsevol altre lloc. El Louvre i Nintendo han llançat una guia multimèdia per a les consoles Nintendo 3DS, que permet veure les obres i sales del museu en tres dimensions sense ulleres especials. Nintendo 3DS Guide: Louvre és una versió ampliada de l´audioguía oficial que es va llançar al 2012 al museu de la capital francesa i que permet als visitants del museu veure detalls i dades de les obres i escoltar comentaris d'experts mitjançant consoles que es lloguen al centre. Ara, la guia, que va estar supervisada pel Premi Príncep d'Astúries Shigeru Miyamoto, es podrà comprar a la consola per 19,95 euros mitjançant descàrrega. Hi haurà una edició física però aquesta solament es podrà adquirir al propi museu. La guia multimèdia inclou 600 fotografies de les obres d'art, més de 30 hores 

d´audiocomentaris i més de 400 imatges de les sales del museu, algunes d'elles panoràmiques en 3D de les galeries. Entre les imatges d'obres d'art, hi ha 150 fotografies en alta resolució en 2D que permeten fer zoom i observar els seus detalls, així com models en tres dimensions d'algunes escultures, la qual cosa permet que siguin vistes des de diferents punts de vista.

Obrir la cultura és un goig per la ment i l´intel.lecte de les persones. Felicito gratament als inventors de la idea i esperem emprear-la amb seny tant al Louvre com a la resta. Visca la cultura!

Au siau!

Trobat proves de vida a la Terra de fa 3.500 milions d´anys

Un equip de científics ha descobert al nord-oest d'Austràlia un complex ecosistema fossilitzat de microbis de gairebé 3.500 milions d'anys, que es creu es tracta de les evidències més antigues de la vida a la Terra. Aquestes estructures sedimentàries induïdes per microbis, que van ser trobades en una zona rocosa situada en una remota zona de la regió de Pilbara, poden ser l'evidència més antiga de la vida a la Terra, segons el científic de la Universitat d'Austràlia Occidental, David Wacey. Recerques científiques prèvies van derivar en el descobriment de microfósils i d'estromatòlits de menor antiguitat que les estructures sedimentàries trobades a Pilbara. El descobriment d'aquest sistemes fa que les evidències de les primeres formes de vida a la Terra se situïn uns quants milions d'anys enrere. "Quan aquests microbis estaven vius interactuaven amb els sediments en els quals vivien i creaven petites comunitats en les quals es donava tot tipus d'ajuda per sobreviure en el que hauria estat un ambient molt difícil", va descriure l'expert. El científic va explicar que el descobriment es caracteritza per incloure "fragments de microbis degradats en les quals no es pot apreciar la seva forma original". Les roques sedimentàries on s'han trobat les restes d'aquests microbis probablement són les més antigues i millor preservades de la Terra, i s´ha esmentat que el descobriment podria contribuir en àrees com la recerca espacial.

Au siau!

Has d´aixecar-te i intentar-ho

"On hi ha desig,

n´hi haurà una flama,
on hi ha una flama,
algú va a cremar-se,
però solament perquè cremi,
no significa que et vagis a morir,
has d'aixecar-te i intentar-ho, i intentar-ho, i intentar-ho,
has d'aixecar-te i intentar-ho, i intentar-ho, i intentar-ho,
has d'aixecar-te i intentar-ho, i intentar-ho, i intentar-ho".

(de la canço "Try", de Pink). Sentiu-la

Palosanto: torna Bunbury

Enrique Bunbury, excantant i alma mater del grup Héroes del Silencio i que porta un bon camí en solitari, ha tret un nou treball. És un home singular en Bunbury, tant en la seva forma d´entendre la vida com en la seva activitat,. Pero això, lluny del que solen fer la majoria dels mortals, el que ha de fer és encuriosir-nos, cercar aquest punt diferent per ampliar els punts de vista de l´home. Ara ja fa dies que camina amb el seu nou disc, Palosanto. El treball, trenca amb idees preconcebudes amb una primera part sorprenent i so molt fi on barreja calidesa i polidesa. Les lletres són elaborades, i amb sentit tal com acostuma aquest artista que no deixa indiferent i inciten a la reinvenció, al canvi. Els títols de les cançons reclamen aquest canvi: Desperta, Més alt que nosaltres només el cel o Els immortals. Salvavides acull cors góspel, i Bunbury es mostra actiu i social, amb les cançons Hi haurà una guerra als carrers i Destrucció massiva.

La segona part de Palosanto inclou Fill de Cortès, Mar de dubtes, Esmento quan dic que ho sento, Nostàlgies imperials, Plànol seqüencia i Causalitats, reflexionant sobre un món que podria canviar a partir de la revolució personal.

El pefil de Bunbury es veu en part en una de tantes entrevistes que li han fet amb motiu del seu nou treball: 

"A Palosanto habiten moltes veus. I Els immortals pertany a aquesta part del disc en la qual l'escepticisme i el sarcasme neguen les possibilitats d'aquest canvi. Ens recorden que aquest és el millor dels mons possibles; el millor dels sistemes possibles. I tiren el fre a les esperances i noves idees.

-Llavors, han servit d'alguna cosa moviments com el 15-M?

-El 15-M o YoSoy132 a Mèxic o el moviment estudiantil a Xile o Occupy Wall Street en USA no són moviments fracassats. Fa pocs anys crèiem que els joves i la societat vivien com el ruc seguint a la pastanaga, sense plantejar-se res. Arran d'aquests moviments ja ningú és així. Tot està en qüestió. La democràcia, el sistema econòmic mundial, la monarquia, la constitució… Ja no creiem en mentides apreses. La llavor està plantada. La seva evolució està per veure".

Toma ya! Gaudiu-ho.

Au siau!

Martí i Pol

En record del desè aniversari de la mort d´en Miquel Martí i Pol, el seu poema "No em parleu de somnis":

No em parleu de somnis

que d'això hi entenc
sort n'hi ha d'aquest estat
eteri, intangible o fonedís,
depèn del tarannà de cadascú.
No em parleu de somnis
que per ells nit i dia visc
molt lluny d'una realitat
que cada cop menys m'agrada
I no és pas per defugir
responsabilitats adquirides
si més no és per sobreviure
al somni del malson quotidià
que és la crua realitat.
No em parleu de somnis
si mai no heu somiat,
és gràcies a ells que visc
tan allunyat com puc
de la feixuga realitat.

En memòria d´Albert Camus

Dies enrera s´ha celebrat el centenari del naixement d´Albert Camus. Novel·lista, assagista, dramaturg, filòsof, periodista, analista dels problemes de consciència de l'ésser humà. 

El mite de Sisif, (Sísif representa un home castigat pels déus de l'Olimp, per culpa de la seva astúcia per burlar la mort, i el condemna a pujar una roca fins al cim d'una muntanya una vegada i una altra en un camí d'eterna tornada) va servir a Camus per analitzar el suïcidi o el contrasentit de la vida, plantejades des de la filosofia de l'absurd, que té com a base que la vida humana és insignificant. Camus ha estat un dels grans autors del segle XX, rebent el 1957 el Nobel pel conjunt de la seva obra. L´autor d´obres immortals com L'estranger o La pesta va escriure "La memòria dels pobres està menys alimentada que la dels rics, té menys punts de referència en l'espai, ja que rares vegades deixen el lloc on viuen, i també menys punts de referència en el temps, immersos en una vida uniforme i grisa".

Albert Camus va néixer en el si d'una família humil. Camus es va criar pobre, però encoratjat pels seus professors es va matricular a filosofia. Va fundar una companyia de teatre, va treballar com a periodista, i va exercir com a lector de textos a l'editorial Gallimard. Amb 29 anys va publicar L'Estranger, la seva novel·la més aplaudida i una reflexió en primera persona del singular sobre les conseqüències morals de l'assassinat i la indiferència davant la mort, que arrenca amb: "Avui ha mort mamà. O potser ahir. No ho sé". Als anys següents va escriure El Malentès i El Mite de Sísif que com Calígula, abunden sobre la filosofia de l'absurd, per trobar el significat de la vida. Va travar amistat amb Jean-Paul Sartre i va mantenir amb ell una relació de deu anys. 

Coincidint amb el centenari del seu naixement, l'exposició Albert Camus, ciutadà del món de la Ciutat del Llibre d´Aix-en-Provence explora en deu eixos temàtics les seves amistats, el seu llenguatge o els seus racons predilectes. Pot visitar-se fins al proper 5 de gener en aquesta localitat francesa.

Au siau!

La cultura fa un pas endavant

El món de la cultura fa un pas endavant per la seva defensa. Segons ha manifestat el pintor Angel Aragonés “concerneix a tots i suposa la dignitat d'un país”. Un grup d'artistes i persones de l'àmbit cultural s'han donat cita al Teatre Fernan Gómez per presentar la Plataforma en Defensa de la Cultura. Ja en el moment de la seva creació, s'han unit 43 associacions, col·lectius i agrupacions de diferents sectors del món cultural. La plataforma pretén crear una veu única a l´estat que conjumini a representants de les diverses seccions i parts culturals per avançar en una sèrie de fites que, al seu parer, estan matant la cultura: la lluita contra el 21% d'IVA cultural, l'exigència d'una cultura accessible i de qualitat per a tots i el seu reconeixement com a interlocutors en normes i lleis que són d´enorme importància per salvaguardar la cultura,com són l'elaboració de la Llei de Propietat Intel·lectual, la Llei de Mecenatge i la de Patrimoni Històric. A la sala de Columnes del Cercle de Belles art, unes 300 oltant de 300 persones s'han reunit en assemblea constituent, per a la presentació de l'esborrany del manifest,successives esmenes i votació. N´hi havia cares conegudes com les dels actors Pilar i el seu fill Carlos Bardem, Tina Sanz o Aitana Sánchez-Gijón. “Els successius Governs no han desenvolupat una política cultural, sinó que han seguit amb l'estat d'inèrcia actual. Han apadrinat el divorci entre societat i cultura”, han llegit Ángel Aragonés i Alicia Torija, vicepresidenta de Madrid Ciutadania i Patrimoni. 

Rubén Gutiérrez, en representació de la SGAE, ha recordat les xifres *demoledoras de l'últim Anuari de les arts escèniques, musicals i audiovisuals confeccionat presentat per la societat, amb algunes de mostra: la pèrdua d'un terç d'espectadors en les arts escèniques en cinc anys; en un 20% quan es parla del públic. Els portaveus de la plataforma han projectat una manifestació en suport de la cultura pel 14 de desembre. 

La cultura és prioritària. La cultura som nosaltres. L´home és cultura. El nostre món és cultura. Pel bé de nosaltres i del nostre món, no n´hi ha més que està amb la cultura. Ara i sempe. 

Au siau!

Viatjant cap a Mart

Jonatan Peris en el seu llibre Podem viatjar a Mart?, ens ha fet cinc cèntims del que serà una realitat. El primer viatge tripulat a Mart es produirà a la dècada del 2030 i durarà entorn de dos anys i mig (amb els catorze mesos d'anada i tornada). El projecte tindrà diversos llançaments espacials, alguns d'ells fins i tot anys abans que es procedeixi a l'enviament dels astronautes. Peris, un estudiant d'Enginyeria Industrial de la Universitat de Saragossa que ha estat triat per la Mars Society Espanya com un dels sis tripulants que participaran en una simulació de viatge al planeta vermell, que es farà al desert d'Utah, a Estats Units el 2015. Arribar a Mart suposarà per a la humanitat, el primer pas" per colonitzar el planeta i perquè el turisme espacial es converteixi en una possibilitat certa. 

Peris ha recollit en un llibre com seria aquest viatge a Mart, els problemes i avantatges que implicaria.

Es mostra convençut que l'home arribarà a trepitjar el planeta vermell a la dècada dels 30 amb el ràpid avanç de la tecnologia. S´han de solventar en primer lloc encara els problemes logístics de viatge i d´altres més complexos com les afeccions en els músculs que provoca la falta de gravetat o els riscos que suposa l'exposició a la radiació. Jonatan ens explica que per exemple, s'està estudiant implantar una sèrie de robots a escala nanométrica en el flux sanguini, que serien capaços de detectar una malaltia abans de la seva aparició o reparar ossos i músculs, a causa de debilitat adquirida per la falta de gravetat. La preparació psicològica dels astronautes per afrontar una missió d'aquestes característiques és un altra dels assumptes que requereix veure com es pot salvar. Peris aborda en el seu projecte final de carrera aquesta qüestió: s´ha d'estudiar amb precisió l'activitat cerebral i el rendiment cognitiu de l'astronauta, davant determinades situacions de no tornada que poden provocar un alt nivell d'estrès. L'arribada de l'home a la Lluna en 1969 és un clar exemple, de com, amb el suport del poder, es pot dur a terme una missió espacial, que, a més, va ser possible gràcies a una tecnologia que avui dia s'ha quedat totalment obsoleta. Serà un gran repte per la humanitat, però una fita que segur ens obrirà més coneixement de la nostra ubicació a l´univers. Avui tenim una sonda sobre el planeta que ens lliura fotografies i informació, recull terra i roques i ens diu com és l´atmosfera del planeta. Demà, trepitjarem Mart. Queda molt, però el camí ja està traçat.

Au siau!

L´Univers més a prop, l´home més a prop

Perquè un planeta fora del nostre Sistema Solar pugui albergar teòricament algun tipus de vida, ha d'estar situat a una distància del seu sol que li permeti tenir aigua líquida en la seva superfície, com succeeix a la Terra. Aquest àrea és la que els astrònoms denominen zona habitable. Així, si un planeta orbita a una distància molt petita del seu estel serà un món extremadament calorós i si està massa allunyat, seria un planeta gelat. I en la Via Làctica, quants estels similars al Sol tenen planetes de la grandària de la nostra Terra a la seva zona habitable? Aproximadament una de cada cinc, segons un equip de científics de les universitats de Califòrnia i Hawaii. En concret un 22% dels estels semblants al Sol tenen planetes amb una grandària i una temperatura similar a la Terra en la nostra galàxia. No obstant això, aclareixen que el fet que puguin teòricament tenir aigua, i per tant, algun tipus de vida, no significa que la tinguin. Un planeta de la grandària de la Terra a la seva zona habitable més propera a nosaltres probablement està a 12 anys llum i podem veure-la a simple vista. Els investigadors van utilitzar dades recaptades pel telescopi Kepler i pel terrestre Keck d'Hawaii per trobar estels semblants al Sol i planetes que tinguessin un radi que fora entre una i dues vegades el de la Terra i que rebessin una radiació del seu estel equivalent a entre una i quatre vegades la que la Terra. Els estels són els maons de la galàxia, doncs condueixen la seva evolució i faciliten als planetes ports estables. Quan un estudia els estels, realment explora la galàxia i el lloc que ocupem en ella. Des que es va descobrir, fa 20 anys, el primer exoplaneta o planeta fora del nostre Sistema Solar, els científics han confirmat l'existència de més de mil. La majoria són molt més grans que la Terra.

Vida a prop nostre, un escenari real. ¿Tindran el mateix problema que nosaltres? De moment, haurem d´esperar i seguir estudiant qui som, què som, per què estem, perquè som.

Au siau!

La llum de l´Univers va aparèixer de forma progressiva

L'Univers va començar a expandir-se amb el Big Bang fa uns 13.700 milions d'anys i al principi tot era fosc, fins que va arribar la claredat com a part d'un procés de "encès" progressiu, segons ha manifestat el prestigiós astrònom Richard Ellis. L'astrofísic ha participat a Madrid, a una conferència sobre les primeres galàxies que van poblar l'Univers. Ellis ha afirmat que les evidències apunten al fet que la claredat de l'Univers es va produir progressivament i no de forma sobtada. Aquest expert en cosmologia ha afegit que "som a punt de trobar la primera generació d'estels" en l'Univers. Ellis confia que el telescopi espacial James Webb, que es llançarà el 2018, permetrà visualitzar objectes en un espai de temps 200 milions d'anys més enrere de l'aconseguit fins ara. L´astrofísic lidera un dels projectes internacionals de la propera generació de telescopis, el de Trenta Metres (*TMT), que es construirà a Hawaii i les obres dels quals es preveu que acabin per 2021-2022. Curiosament, ha dit, avui se sap més sobre com van transcórrer els primers centenars de milers d'anys després del Big Bang que sobre la formació dels primers estels i galàxies. Aquest procés es va produir més tard, probablement quan el cosmos rondava els cent milions d'anys, però es té més informació de l'inici de l'Univers, del temps zero, gràcies a l'anomenada radiació de fons còsmic que encara avui arriba tot el cel com un reflex de l'explosió inicial. Per contra, de les primeres galàxies no arriba gaire llum, i per això, pels científics, es tracta de l'última frontera o peça per conèixer per completar el coneixement de la història còsmica.

De mica en mica anem reconstruint el que som. I arribarem. Segur. Som pobres viatgers.

Au siau!

La brutalitat de la intolerància

El règim talibà, en la seva estricta i radical aplicació de la Sharía, ha donat ales a un tracte marginal a la dona que ha provocat la indignació i l'estupor internacional, estupor que no porta enlloc, perquè no es modifica res. Él maltractament i abús permanent a què sotmeten a les seves dones és impressionant La RAWA -Associació Revolucionària de les Dones d'Afganistan- ha volgut denunciar-ho amb un llistat de 29 punts, a cadascú més vexatori i humiliant en què es denigren els drets humans més bàsics. Segons els talibans solament volen "crear ambients segurs, on la castedat i dignitat de les dones siguin per fi sacrosantes, tal com recullen les creences Pashtuns sobre la vida en purdah (pràctica per ocultar la vida femenina en públic)". La realitat és un tracte com animals i i sotmetre-les durant tota la vida com esclaves. La llista amb la qual la RAWA denuncia la situació de les dones a la zona afganesa i pakistanesa d´influència, és la següent: 

1 Completa prohibició del treball femení fora de les seves llars.

2- Completa prohibició de qualsevol tipus d'activitat de les dones fora de casa tret que sigui acompanyades de la seva mahram (parentiu proper masculí com a pare, germà o marit).

3- Prohibició a les dones de tancar tractes amb comerciants masculins. 

4-Prohibició a les dones de ser tractades per doctors masculins.

5- Prohibició a les dones d'estudiar en escoles, universitats o qualsevol altra institució educativa 

6- Requeriment a les dones per portar un burka que les cobreix del cap als peus.

7- Assots, pallisses i abusos verbals contra les dones que no vesteixin d'acord amb les regles talibà 

8- Assots en públic contra aquelles dones que no ocultin els seus turmells. 

9- Lapidació pública contra les dones acusades de mantenir relacions sexuals fora del matrimoni 

10- Prohibició de l'ús de cosmètics (a moltes dones amb ungles pintades els han amputat els dits).

11- Prohibició de parlar o estrènyer les mans a homes que no siguin mahram.

12- Prohibició de riure en veu alta (cap estrany ha de sentir la veu d'una dona).

13- Es prohibeix a les dones portar sabates amb talons, que poden produir so en caminar

14- Prohibició de muntar en taxi sense el seu mahram.

15- Prohibició a les dones de tenir presència a la ràdio, televisió o reunions públiques 

16- Prohibició de practicar esports o entrar en qualsevol centre o club esportiu.

17- Prohibició a les dones de muntar amb bicicleta o motocicletes.

18- Prohibició a les dones de portar indumentàries de colors vitosos 

19- Prohibició a les dones de reunir-se amb motiu de festivitats 

20- Prohibició a les dones de rentar roba en rius o places públiques.

21- Modificació de tota la nomenclatura de carrers i places que incloguin la paraula «dona».

22- Prohibició d'apuntar-se a les balconades dels seus pisos o cases.

23- Opacitat obligatòria de totes les finestres, perquè les dones no puguin ser vistes des de fora 

24- Prohibició als sastres de prendre mesures a les dones i cosir roba femenina. 

25- Se'ls prohibeix l'accés als banys públics.

26- Prohibició a les dones i als homes de viatjar en el mateix autobús. Els

autobusos es divideixen 

27- Prohibició d'usar pantalons acampanats, encara que es portin sota el burka. 

28- Prohibició de fotografiar o filmar a dones. 

29- Prohibició de publicar imatges de dones impreses en revistes i llibres, o penjades en els murs 

A part de les anteriors restriccions hi ha altres legislacions com la prohibició d'escoltar música, de veure pel·lícules, celebrar el tradicional any nou el 21 de març. 

¿I després volem creure en fes i creences? Tot el nostre suport a RAWA en la seva lluita contra aquesta brutalitat contra la dona.

Au siau!