Poesia i camí

Avui m´acomiado al llarg d´uns quants dies al meu blog. No deixaré d´escriure però. Enceto demà als meus companys de viatge el tercer tram del Camí de Sant Jaume que ens portarà des de Logroño fins a El Burgo Ranero, a Lleó. És allà on hi seré al llarg d´aquestes jornades, compartint el temps amb la natura, amb l´esperit i l´ànima del camí. Amb els meus companys també, intentant enriquir la nostra humanitat. Podeu seguir-nos clickant a http://caminodesantiago2013.blogspot.com.es/ . El 2 d´abril espero estar de tornada, si el sant hi vol.

Avui és el Dia de la poesia i tal com vaig fer ahir, vull deixar a l´entrada un bocí d´art humà, de poesia de la bona, en aquest cas de Jose Manuel Caballero Bonald:

"Un espejo invertido ¿puede

dirimir el vislumbre de duda

que intercepta en la noche las imágenes

fragmentarias del tiempo?

Nadie

responde mientras surges

de pronto en la memoria

que no tengo de ti, te encaras

con tu propia suplencia yu permaneces

detrás de la razón como la copia

de un fraudulento rastro de verdad".

Fins la tornada. Buen camino!

Au siau!

Demà, dia mundial de la Poesia

La UNESCO cada any celebra el dia 21 de març el Dia Mundial de la Poesia. Aquesta decisió va ser adoptada l´any 1999 a París. Ho celebrem, i molt, ja que la poesia és considerada un art menor de forma injusta i despreciable. Va començar la nostra comunicació amb una epopeia amb Homer. I és la poesia allà on l´home és capaç de dur l´emoció a terrenys senzillament d´una bellesa inigualable. Arreu es celebren actes per commemorar-ho. Aquí a Catalunya, s´han organitzat més de 100 actes entre els què destaca la creació d'un opuscle amb versos de la poeta catalana Zoraida Burgos, que ha escrit per l´ocasió el poema Només la veu. Al llarg de la setmana entrant n´hi hauran actes arreu amb lectures i recitals en diferents localitats, essent l'acte central al Palau Robert de Barcelona. 

Us deixo un poema del llibre de poemes Es perd el senyal de Joan Margarit:

"No tinguis pietat del que has estat,

perquè la pietat és massa breu:

no dóna temps a contruir-hi res.

De nit, en un petit aeroport,

veus com un avió s´està enlairant.

Va perdent-se el senyal.

Sents el convenciment que estàs vivint

uns anys sense esperances que ja són

els més feliços de la teva vida.

Hi ha una altra poesia, hi serà sempre,

com hi ha una altra música.

La de Beethoven sord. Quan es perd el senyal".

Au siau!

La crisi més a prop

Quan sentim les notícies, quan veiem les imatges de pobresa arreu del món, quan a la tv els documentals ens parlen de Grècia o Xipre, no ens recordem que la tan temuda crisi, la tan temuda pobresa, està més a prop del que sembla. Sortia a La Vanguardia un article al respecte. No perquè surti als diaris és més novedosa o més colpidora. A ple cor de l´Eixample (no cal anar a més barris) ja fa temps que persones anònimes treballen per donar de menjar a veïns que en senten de vergonya per no tenir què portar-se a la boca. És una pobresa silenciosa. No crida, no fa ostentació. És ajudada només: la vergonya no els deixa exterioritzar-la. Però el diari en fa menció. I ho fa bé, expressant a més el caràcter humà de molts voluntaris que, com a exemple, van posar en marxa el menjador social a la Rambla de Barcelona. Aquesta Rambla universal, plena d´història i de turistes, plena de calers i de marginació alhora, i ara plena de pobresa, aquesta sí, sense vergonyes. La pobresa no ha de tenir vergonya de res. Si de cas, han de tenir vergonya aquells que la provoquen. La pobresa és humil,senzilla,humana. La crisi ha portat a moltes organitzacions, entitats, associacions i voluntariats a fer i prendre mesures per ajudar als que no tenen recursos. Molts passem pel costat i no en fem cas. Molts són anònims, però estan. A La Vanguardia parlen del joves de San José, de la Parròquia de San Francesc de Paula que van iniciar el repartiment de menjars i roba el 2008 i ara no donen l´abast: dos dissabtes al mes reparteixen a la Plaça Catalunya i a l´estació del Nord. A les 22 hores, n´hi han unes 50 persones fent cua esperant per rebre el seu sopar, i per ser escoltats: necessiten que algú els escolti.

Mercès al seu esforç una nit de dissabte més de 200 persones han pogut menjar. No és la frontera d´un país africà. És la Plaça Catalunya de Barcelona. No són els únics que ajuden (però ajuden). Són estampes que abans no percebíem. N´hi havia. Però ara n´hi ha més. Cada vegada més. Cada vegada més amunt. Continuem sense voler veure-ho i sense voler aprendre. Potser aprendrem a la força.

Au siau!

Camino de Santiago 2013

De mica en mica, s´apropa el moment de la marxa. Al llarg d´aquests mesos hem estat preparant el nostre tercer apropament al que significa el Camí de Sant Jaume. Ja comencem a ser veterans de guerra (fins i tot es nota en les "ferides" que anem acumulant), i ens apropem amb altres sensacions que als inicis. L´any 2011 vàrem fer el troç de Sarria a Santiago; l´any 2012 de Saint Jean Pied de Port a Logroño; i aquest any 2013 anem des de Logroño fins un poble de la Província de Lleó, El Burgo Ranero, prop de 265 km. Aquest divendres 22 ens anem a Logroño per començar a caminar el dissabte 23. Seran dies emocionants i gaudirem d´allò més. Podreu seguir-ho a http://caminodesantiago2013.blogspot.com.es/.

Quines ganes!!

Au siau!

Cap a on caminem

He de reconèixer que en Fernando Ónega està fi. És un periodista que no es mossega alhora de tractar la situació del país. Tampoc s´ha tirat enrera quan es tractava de donar les seves opinions i això fa que se´l respecti força en el món periodístic i polític. No li falta raó a les seves queixes, perquè n´hi ha força contradiccions entre el diktat actual i la realitat i ell no fa més que ser notari, que comentar-ho, sense que rebi una argumentació convincent. Comenta al seu espai a La Vanguardia http://www.lavanguardia.com/  que les dades econòmiques en relació bàsicament als sous i la nostra capacitat adquisitiva són demolidores: a l´ultim trimestre del 2012 els sous van baixar un 4% , a sumar a les baixades anteriors de l´any. O per exemple que ja el 10% dels treballadors cobren el salari mínim. Que la CEOE ha demanat als seus socis que baixin sous o els congelin. Però alhora ens dóna més informació. Com per exemple que els directius de les empreses de l´Ibex 35 guanyen un 23% més que abans de la crisi. O per exemple que el benefici dels bancs no baixi d´uns nivells immorals (comenta que un sol banc, ha repartit ara, ARA, 30 milions d´euros)Per tant tal com diu ell, i la dita popular (ben antiga, per cert), la crisi la paguen els de sempre, la gent d´abaix. És tan evident que així ho comenta el pripi Ónega: 

 "Com voleu que no s´ampliïn les diferències socials? Si a una classe selecta li creixen els ingressos amb tota la barra i la classe més desprotegida els perd, es crea un abisme, s´enriqueix la casta dels privilegiats i s´estén la base dels exclosos. És tan pervers que sembla que algú hagi planificat la sembra del malestar".

De pur evident, fa mal. ¿On queden els principis de igualtat i protecció de les persones? ¿On queden els discursos d´una societat més justa? Que s´ho facin mirar, tu. Aquí, ja ho hem vist. Ja sabem el que ens espera. Cal pensar. Com diu el meu pare, no portem el cap només per portar cabell.

Au siau!

Rex, el primer home biònic

Té cor. I sang. Té nas, boca i ulls. Té cames. Podria ser humà..., però encara no. És Rex i es tracta del primer home biònic, construït a laboratori. L´objectiu de la seva construcció passa per demostrar com la tecnologia és avui suficient per reemplaçar diverses parts del nostre cos. Està exposat temporalment al Museu de la Ciència a Londres i el seu valor és de 741.000 euros. Ha tingut dos pares -dos investigadors-, i un d´ells, Bertolt Meyer, comenta que la idea és fer veure als ciutadans fins a quin punt les parts del nostre cos poden ser reemplaçades amb la tecnologia que avui coneixem. Manifesta amb satisfacció que pot ser un gran pas per fer decaure les discapacitats. Han destacat però, la necessitat de vida per fer treballar encara alguns dels nostres òrgans: les mans, per exemple, que no poden moure´s sense músculs humans i senyals del cervell. L´estómac també és un d´aquests òrgans: l´estómac artificial és molt llarg i fa electricitat, raó per la qual no pot fer-se servir encara. Les faccions de la cara de Rex, aporten humanitat i incorpora alguns dels avenços a la tecnologia protèsica com el pàncrees, el runyó, la melsa i un sistema circulatori funcional. Richard Walker manifesta que han combinat avenços en la investigació biomèdica amb els últims treballs en el camp de la robòtica. El treball és prou significatiu perquè la cadena Channel 4 hagi fet un gran documental sobre Rex, Com construir un home biònic. Ja no està tan lluny el film I.A. (Intel.ligència Artificial) de Steven Spilberg. El viatge de l´home continuarà. Anatòmica o biònicament.

Au siau!

Un país de pandereta

Avui ha arrencat la 34ª edició del Saló de l'Ensenyament de Fira de Barcelona. Ho fa amb un slogan més que mal escollit: "Escull bé, formació és futur". Pot ser que jo no estigui bé del tot. Però no fa falta haver nascut molt llest, per veure la situació del jovent. Segur que els senyors de corbata que organitzen i aquells que han inventat l´slogan han pensat abans la tasa d´atur del personal, els informes nacionals i internacionals sobre la qualitat de l´educació i segur que han copsat l´opinió de la majoria dels pares amb fills que, amb total seguretat, estan d´acord amb la frase,. Diuen, que els de corbata volen transmetre la importància de la formació universitària ni més ni menys que "per trobar una sortida professional!!!". Crec que o bé es volen riure directament del personal o tenen força caradura. Es basen en què els universitaris tenen una tasa d´ocupació més gran que si no tens títol: vés per on! Quina gran pensada! Anys i anys que no ho podíem entreveure! Sincerament és normal que pensin a l´exterior que tenim una classe política ben mediocre, perquè s´ha de tenir barra de no fer res, de no apostar per models d´ensenyament consolidats, per les idees noves, per la innovació i la creació d´oportunitats, de no apostar per lligar estudis i mercat laboral sense caure en la bogeria dels becaris, etc. I a sobre parlant de la formació professional! Ni més ni menys ofereixen 1000 títols oficials, 1000! No duen haver tants edificis per tantes especialitats.

Deixaré aquí aquesta entrada abans que m´escalfi més i comenci a dir coses racionals i normals i conforme em vagi escalfant, comencin els improperis. Que segueixin! Així va bé, bé, rebé. Igual que Paco Martínez Soria, tú.

Au siau!

Alerta: vida a l´espai!

Ens ha sobtat la notícia que recullen alguns mitjans i que posa la possibilitat d´haver trobat que no només n´hi ha vida al nostre planeta, sinò que es probable allà, a l´exterior, també n´hi hagi. Ha estat a partir de les investigacions realitzades per la caiguda d´un meteorit a la Terra, concretament a Sri Lanka. Sembla que un meteorit va caure el passat 29 de desembre a Sri Lanka. Un grup d´investigadors de la Universitat de Cardiff, que recull la MIT Technology Review, ha trobat microfòssils rics en carboni en les restes de l´objecte espacial i aquests microfòssils corresponen, en una primera anàlisi, a algues marines que es troben extingides des de fa molt de temps a la Terra. Els científics afirmen que és una prova que les restes de les algues es trobaven i formaven part de les pròpies pedres i no el resultat d´una contaminació posterior. Una de les mostres d´algues tenia dos micrometres de diàmetre i 100 micrometres de longitud, proporcions massa llargues i primes pel nostre planeta i podria indicar ambient de mínima gravetat i pressió.

Hem d´agafar sempre aquestes notícies amb certa prudència, ja que moltes vegades la passió en les ganes de trobar vida a l´univers, fa que després aquestes notícies siguin posades en qüestionament. Sí seria important, ara que sabem que el nostre sistema no està funcionant, si efectivament la vida s´ha desenvolupat en altres parts de l´univers, i així veure si altres sistemes són possibles, si el nostre ja va fer fallida abans, o si pot haver vida més enllà dels xoriços o els violents. Veure, en realita, si el homo o l´espècie dotada amb intel.ligència sigui quina sigui (encara que sigui una alga) li serveix per alguna cosa aquesta intel.ligència o més val concloure que ¡a vivir que son dos días!.

Au siau!

Paraula de Bauman

El famós sociòleg i pensador Zygmunt Bauman ha ofert una conferència al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Sempres és important seguir les opinions que sí tenen coses a dir en el món del individu i de la societat, en el món del pensament i de la cultura. Fent una reflexió sobre el moment actual, el sociòleg ha dictaminat alguna cosa que ja sabíem: l´home ha viscut en un món irreal pensant que el creixement és il.limitat. La seva visita té que veure amb l´edició del seu nou llibre "Sobre l´educació en un món líquid". Ha fet una bona reflexió ara que, segons ell, es viu un moment d´interregne on no n´hi ha una forma correcte de fer les coses després de comprovar que l´actual no funciona: "S´ha viscut en el món de la il.lusió bàsicament per la irrupció massiva de la tarja de crèdit, provocant el passar de la cultura de l´estalvi a la cultura del crèdit". És una magnífica conclusió del món en què vivim on s´ha barrejat la pèrdua de valors amb la manca de cultura de l´esforç i del valor de les coses. La gent i els ciutadans ho anem dient, però poc es practica sobretot en el nostre discurs a la infantesa i el jovent, autèntic perdedor de la situació. Perdedor, perquè costarà molts anys tornar a recuperar part dels principis valedors d´una societat "normal". El sistema continuarà matxacant, però ara té un greu problema de sostenibilitat il.limitada, tal com pretenia. Té encara recorregut, però els dies ja comencen a ser comptats (en períodes però de generacions).
Una última reflexió d´aquest gran pensador: "La felicitat ha passat d´aspiració per tot el gènere humà a desig individual. Es tracta d´una cerca impulsada per la insatisfacció en la quel l´excés dels béns de consum mai serà suficient". Ahí queda eso!

Au siau!

La solidaritat de l´església

Interessants han estat les paraules del bisbe de Lleida, Joan Piris, que ha manifestat que una bona possibilitat en aqusts temps fos que la mateixa diòcesi pugui despendre´s d´algunes instal.lacions que no tinguin un ús justificat per destinar-les a a accions caritatives i d´assistència social. Segons el bisbe, les actuals retallades poden generar encara més situacions de marginació en molts col.lectius de la societat. A més ha reconegut que l´acció caritativa y social de l´església no pot ser només econòmica.

És un debat aquest que es fa des de fa massa temps. Aquesta institució es va convertir des de la seva formació en un poder immens, fet que l´ha portat en molts períodes de la seva història a situacions on es força qüestionable el seu pressumpte paper de guia de la fe dels seus fidels, convertint-se en un autèntic poder terrenal llaurant uns principis força allunyats de les ensenyances del seu fundador. És també evident, i si no pecaríem de mentiders, que dins l´església n´hi han hagut sempre moviments col.lectius i individuals de corrents que sempre han estat partidaris de compartir la riquesa acumulada, intentant així tornar als seus orígens. Tots també som conscients que no és el mateix la cúria i els prelats, que els mossén de poble petit o els missioners, més enganxats a la realitat del dia a dia i del món actual.

Malgrat tot, és un bon debat aquest, perquè ja fa temps es senten veus, reclamant que els mateixos impostos que l´estat fa pagar al ciutadà de peu, amb més motiu l´hauria de pagar una institució de les més riques del país i del planeta. No té sentit que no sigui així. Ara, disposar pel bé comú dels seus béns, ens fa venir a la memòria els temps de la desamortització: recuperar per la societat, allò que era seu. No tinc intenció de polemitzar, però sí és bona idea que en uns temps com aquests, els més poderosos ajudin amb quelcom més que intencions. Potser així, els fidels poden veure alguna cosa real. És temps de conclaves a Roma, i no crec que per allà passin gaire necessitat.

Au siau!

Troben vida en el Llac Vostok, intacte des de fa 14 milions d´anys

Científics russos han donat la notícia que segurament han descobert noves formes de vida al Llac Vostok sota uns 3.700 metres sota el gel. Aquestes formes de vida estarien aïllades al llarg d´uns 14 milions d´anys. El llac, és un llac subglacial a la fondària del gel de l´Antàrtida, i s´ha trobat després d´uns 10 anys de perforació i on l´any 2012 va poder travessar l´escorça congelada,prenent mostres d´aigua en aquest llac subglacial. Els científics diuen que la foscor gelada del llac Vostok, pot donar una visió de la Terra abans de l´edat de gel i pistes sobre la vida a d´altres planetes. Van trobar pel que es veu, un ADN bacterià que no sembla a cap de les espècies conegudes al nostre planeta. Aquest ADN bacterià prové de l´aigua que es va congelar a la broca que va aconseguir arribar a perforar l´escorça. Segons els investigadors el grau de semblança amb d´altres adn d´espècies conegudes va ser de menys del 86 % cosa que és pràcticament 0 quan es treballa en el camp genètic -un nivell del 90% vol dir que l´organisme és desconegut-. Fins a finals d´any no tindran més mostres d´aigua pura per poder analitzar. El nostre planeta, tal com ja veia clarament Julio Verne, és una aventura encara per descobrir.
Au siau!

El viatge de la humanitat

Investigacions que es porten a terme a la Universitat d´Arizona han fet una troballa important: un  cromosoma distintiu que dóna nova informació sobre l´origen de l´espècie humana i demostra que l´últim avantpassat és de fa 340.000 anys. dues vegades més antic del que fins ara es creia. Es creu que l´explicació pot ser el creuament entre els sapiens i l´home arcaic a l´Àfrica central. La troballa, com a tants i tants descobriments, té un punt de casual: la mort d´un home de raça negra que vivia a l´estat de Carlonia del Sud va ser l´inici de la investigació. Els familiars van portar el seu ADN a una companyia especialitzada a l´anàlisi genealògic. Les investigacions per veure les relacions dels homes entre sí, va portar a demostrar que tots els homes van obtenir el cromosoma Y d´un avantpassat comú. Aquesta teoria -coneguda com Adán- mostrava els inicis de la nostra espècie entre els 60.000 i els 140.000 anys. Però l´ADN de l´home de raça negra mostrava que el seu cromosoma Y no es semblava a cap altre. Les investigacions posteriors van demostrar que no l´home no tenia la mateixa línia de descendència que la resta i per tant no tenia l´origen a la teoria Adán. Segons les investigacions el seu cromosoma Y estava separat de la rsta prop de 338.000 enrera. L´autor principal del treball, Michael Hummer, ha apuntat que l´arbre genealògic és més antic del que es pensava. Els fóssils coneguts anatòmicament moderns són d´uns 195.000 anys d´antiguetat, i el cromosoma Y trobat és una escissió anterior a l´aparició de l´espècie.  Els sers humans més antics coneguts mitjançant els fóssils a l´Àfrica mostra trets arcaics de forma imprevista, la qual cosa sembla concloure que l´escenari més complex per a l´evolució dels humans moderns està en aquest continent. Estem als estels, les nostres sondes solquen l´espai interestelar; però el nostre ADN ens pot portar tantes descobertes com el mateix espai. És el viatge d´una espècie, de la nostra espècie, amb inici, i amb final.

Au siau!

El nostre viatge en el temps

A Orce (Granada), una paleontòlegs han descobert una dent fòssil que ha estat presentat i reconegut com la resta humna més antiga de l´Europa Occidental, amb gairebé un milió i mig d´anys d´antiguetat.  La investigació ha estat publicada a la revista Jorunal of Human Evolution, la més important del món de paleontología humana. La dent ha estat estudiada i analitzada a Barcelona i París, per ajudar als 18 experts a datar la seva antiguetat. La troballa es va produir a una zona coneguda com a Barranco León on es va trobar juntament amb peces dentàrioes d´hervíbors. També es va trobar peces de la indústria lítica de la zona.  El professor Bienvenido Martínez Navarro, ha qualificat la descoberta com la més important a  Europa, i tenint present la riquesa arqueològica de la zona no es descarta noves descobertes que, sens dube, ajudaran a aclarir com eren els humans fa milions d´anys. Estem davant la història. Estem davant la troballa de la petjada humana. No servirà perquè canviem. Però ajudarà als estudiosos a entendre quan i com va començar a desenvolupar-se el nostre instint humà. Humà, d´animal.

Au siau!

Gran Hermano, Orwell en passat

Cada cop la cosa es posa més fotuda,tu!. Sabem i coneixem les intencions de molts i moltes, de molts poders oficials i extraoficials per tenir el màxim de control sobre qui som, com pensem, què diem, amb qui ens relacionem, etc. Són posicions que tenen un punt de paranoia i molt d´imposar un penament únic. Així que alerta!. Ara ens arriben noves notícies que no fan més que confirmar-ho (o no, que diria aquell, però no me´n fio, no!). El programa Riot és un programa per rastrejar i anticipar les activitats i moviments dels ciutadans, mitjançant un anàlisi de la informació que faciliten els usuaris a a les xarxes socials i altres serveis d´Internet. El programa no està en venda -de moment-, però l´empresa Raytheon té entre els seus millors clients -no coneixem la resta, però podríem imaginar- el govern americà, amb qui han compartit els secrets del seu software. Al video de l´empresa, un investigador explica com han seguit l´activitat informàtica d´un treballador, mitjançant la seva presència a Facebook, Twiter i altres programes. Així, han dit: "Sabem on està Nick, com està Nick, i volem saber on podrem trobar a Nick". (quina por!).

No se quan ni com serà una realitat comercial -perquè una realitat ja ho és- . Però el que sí se, és que la llibertat i els drets estan un altre cop contra la paret. L´obsessió del poder per disposar del màxim control sobre les persones i la societat arriba a un nivell malaltís. Es pot entendre en règims totalitaris, però que a casa també ho patim com un principi del sistema, és realment demolidor. És una declaració d´intencions, i hem de ser conscients que si s´investiga aquesta matèria, és perquè n´hi ha un interès en que sigui real el control. Por. Molta por. ¿Quan és el proper coet a Mart? Perquè això, ja no soporta ni els espartans de l´antiga Grècia. Demos.

Au siau!