Diada Nacional de Catalunya

Avui és l´11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. És un dia prou especial dins el nostre calendari en ser la Festa nacional de Catalunya que commemora anualment la darrera defensa de Barcelona, l´11 de setembre de 1714. Malgrat el tarannà reinvindicatiu del dia, si tenim una mica de perspectiva, hem de recordar que, al marge de les històriques celebracions de l´any 1976 i del 1977, la vindicació d´aquesta diada ha estat en general marcada pel polític de torn que ha anat configurant aquest dia en funció dels seus interessos, passant de vegades de puntetes o marcant només un caràcter únicament festiu per treur denmig altres qüestions. Alguna vegada fins i tot, sen´s ha pràcticament convidat a anar a la platja. Ara, sembla que toquen "a rebato", i tothom ha estat cridat per incorporar-se a un moment que es titlla d´històric. Naturalment avui, com a totes les Diades o com a tots els dies laborables fins i tot, és un dia perquè tots aquells que tenen com a propi un sentiment respecte Catalunya, manifestin de forma pacífica, positiva i constructiva, una afirmació de ser. Naturalment també, n´hi haurà altres persones que no sentin com a seves unes aspiracions determinades, i això haurà de respectar-se. És necessari sempre i amb majúscula, el respecte envers els altres i altres opinions, ja que la democràcia requereix un exercici de llibertat en el respecte i de respecte a la llibertat: no n´hi ha ni fóra bó cap pensament únic. No enriqueix ni a les persones ni a les societats. Moltes vegades també, veient determinats pronunciaments en relació a la celebració i a la afirmació d´un dia nacional, es corre el perill de caure en aquells espantosos programes dirigits on el folklorisme i provincianisme substitueixen l´autèntic esperit que ha de presidir aquestes efemèrides: no són necessaris cops al pit, ni cridòries tipus "A mi la legión", ni grans festivals de los "coros y danzas"; fan molt poc a favor de la espontaneïtat i la responsabilitat que els anys, l´experiència i la modernitat ens han de guiar.

És necessari saber que els camins solen ser llargs. Fa falta molta paciència, molta humanitat, molta voluntat i molt de respecte i molt de seny, per no caure en els paranys de la gent que va a fer mal. Aprendre a madurar com a persones és també necessari per madurar com a societats. Recordem que qualsevol repte i objectiu ha de posar al centre de les seves aspiracions, les persones.

Bona Diada.

Au siau