El masclisme, molt vigent

El cas de Meritxell Martinez ens recorda les grans dificultats que tenen les dones per ser elles mateixes i quan d´arrelat segueix el masclisme a la nostra societat. Meritxell Martinez és, o millor dit, era una marinera de l´Armada de l´exèrcit espanyol. Aquesta marinera va denunciar acosament sexual a l´armada. Meritxell va fer un seguit de posats i fotografies seminues per la revista Interviu el passat mes d´agost, i va declarar que el tema de la igualtat era una mentira en el cas de l´exèrcit, enumerant tota una sèrie de situacions en què es va sentir acosada pels seus companys i comandaments. Després d´un mes, l´exèrcit segons alguns articles del codi militar, ha disposat el seu cessament de la seva plaça i destinació i l´ha declarat pendent d´asignació de destinació sense possibilitat de destinació a Madrid.

Es fa difícil en els temps que corren que una persona presenti denúncies perquè sí, malgrat sigui també difícil demostrar determinats comportaments. El que sí que està clar, és que com sempre, la dona està en situació feble i a la defensiva, mentre que si un cas semblant fos d´un home, no n´hi hauria ni l´enrenou ni la mateixa posició social respecte a la temàtica.

A veure si d´una vegada els que estan en situació d´empeitar, prenen accions o fan coses que puguin anar en el camí correcte i que la dona comenci a alliberar-se d´alguns estigmes.

Au siau

Viatjar a l´univers

Interessant la intervenció de l´administrador de la NASA, Charles F. Bolden Jr al CaixaForum de Madrid, on ha assegurat que en un futur la humanitat hauran d´ocupar diversos planetes (no només un) per conservar la nostra espècie. En aquest sentit ha demanat als joves estudiants de ciències que estudiïn molt i aportin idees i opinions sobre l´agència espacial. A la seva intervenció, s´ha referit també a la gran aventura que s´està vivint amb l´expedició del Curiosity i al seu treball, animant als joves a treballar i estudiar molt en el camp de les matemàtiques i de les ciències. A la seva intervenció, Bolden ha dit que mai va imaginar que arribaria a l´espai, però que mitjançant la seva voluntat, l´estudi i treball ha pogut aconseguir arribar a l´espai.  Bolden que va ser membre de la tripulació que va col.locar el Hubble a l´espai.

Em sembla interessant prendre nota, ja que quan es diuen aquestes coses, és que alguns organismes estan pensant seriosament en aquestes possibilitats, sigui per la raó que sigui. Per altra banda, estic segur que Julio Verne estaria totalment emocionat i tots aquells que al llarg de tants anys i dècades s´han rigut de l´evolució científica en aquest camp, suposo que estaran magníficament....cagats!. Tota evolució en aquest sentit, és un repte i obre un ventall de preguntes de tot tipus impossible d´abarcar, de tipus científic i també ètic. Però el que és cert, és que estem a Mart, el que és cert és que les sondes travessen ja l´exterior de la nostra galàxia, el Hubble veu altres galàxies amb móns similars. I a més aquí nosaltres ens estem carregant el planeta. ¿Per què no?

Què guai!!

Au siau

L´Univers, més a prop nostre

Aquests dies s´està donant a conèixer la imatge més profunda i més bonica de l´Univers. Mercès a poder ajuntar les fotografies preses pel telescopi espacial Hubble al llarg d´aquests deu anys, podem retrocedir en el temps milions d´anys enrera, ja que amb aquestes imatges han fet una nova fotografia del passat més llunyà, en fer una imatge a tot color que revela més de 5.500 galàxies, algunes d´elles tan llunyanes que es veuen ¡¡TAL COM EREN QUAN L´UNIVERS NOMÉS TENIA 450 MILIONS D´ANYS!!!. És impressionant!! Aquesta nova imatge del Camp Ultra Profund del Hubble (Extreme Deep Field o XDF) reflexa una petita zona de l´espai a la constel.lació de Fornax, el Forn, i ha estat creada entre 2003 i 2004 a partir de dos milions de segons d´exposició. Imagineu la tecnologia, la tècnica, què bonica que és la investigació quan parlem d´aquestes coses que es fan mitjançant un telescopi que orbita a l´atmosfera de la Terra a 593 km. del nostre planeta. Les galàxies amb menys brillantor, només tenen una deu mil milionèsima part de la brillantor que l´ull humà pot captar. 

Magnífiques galàxies espirals de forma molt semblant a la Via Làctea i d´Andròmeda apareixen en aquesta imatge, igual que les grans galàxies vermelles, restes de col.lisions entre galàxies que estan al final de la seva vida,etc. Garth Illingworth, investigador del Hubble, de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, explica que aquesta imatge permet investigar més lluny en el temps que mai. L´univers té 13.700 milions d´anys i el XDF revela galàxies de fa 13.200 milions d´anys. La gran majoria de les galàxies a la fotografia es mostren com quan eren joves, petites i en creixement, ja que van xocar i es van fusionar en molts casos. És com el film de "Regreso al futuro". Aquí, la imatge del telescopi Hubble ens porta a un túnel del temps, al passat llunyà, quan l´Univers tenia només una fracció de l´edat actual. La galàxia més jove que apareix va existir fa "només"  450 milions d´anys després del Big Bang, la gran explosió que va originar tot. 

Què bonic és l´estudi de nosaltres, de l´univers, del desconegut!

Visca la ciència!!

Au siau

L´origen de la vida

Una investigació de la Universitat de Princenton, d´Arizona i el Centre d´Astrobiologia de l´estat espanyol, confirma que diversos microorganismes que es van estavellar a la Terra incrustats en fragments de planetes distants podien haver estat els inicis de la vida al nostre planeta. Els investigadors han assenyalat que en determinades condicions n´hi ha una alta probabilitat que la vida arribès a la Terra, quan el nostre planeta orbitva altres estels ja que els planetes estaven prou a prop els uns dels altres per intercanviar bocins de material sòlid. Aquestes investigacions donen suport a la teoria ja existent de la litopanspermia, que defensa que les formes bàsiques de vida es distribueixen per tot l´univers mitjançant meteorits, fragments diversos que són a la matèria de l´univers després d´erupcions o col.lisions dels cossos estelars. Aquests fragments naveguen a la sopa còsmica i entren al camp gravitatori d´un altre sistema planetari i es produeix la transferència de càrrega viva. La conclusió de la investigació és que el mecanisme de transferència de la litopanspermia és una hipòtesi variable ja que ha permès que els planetes intercanviessin grans quantitats de material sòlid fins amb microorganismes que haurien sobreviscut fins arribar a la seva destinació on en dependència de les condicions podien anar o no cap endavant. 

Món fascinant estudiar i treballar en el camp de l´origen de la vida, de la humanitat, de la Terra!!

Au siau

La incompetència al nostre món

Ha esta molt interessant l´entrevista que a La Contra de La Vanguardia, li feien a Gabriel Ginebra, filòsof i doctor en gestió empresarial http://gestiondeincompetentes.wordpress.com/category/gabriel-ginebra/ .  Comentava coses que vivim en el nostre dia a dia tant al sí de les nostres famílies i relacions com, sobretot, en el món empresarial. El centre de l´entrevista es movia al voltant de la idea de la incompetència i manifestava Gabriel Ginebra que som en general més incompetents del que pensem, nosaltres i també les nostres empreses, incompetència que en ser rutinària ens sembla normal ja que estem acostumats. Com a exemple d´això posava la quantitat d´objectius que no orienten a ningú, programes de qualitat que mai es porten a la pràctica, càrrecs que no tenen feina, reunions maratonianes que no serveixen per res, trucades telefòniques sense sentit o mails ineficaços. Ho completava amb una frase molt encertada i real: "L´excès de gestió perjudica la nostra feina i ens fa incompetents". Finalment es tracta d´una mala planificació de qui som, a què ens dediqum i no parar cas a la nombrosa literatura sobre les errades més comunes de la gestió, fent que un nombre indetermintat de directius planifiquin i revisin però no treballin generant tal com comenta el filòsof, una caterva de professionals molt preparats però que quan arriba el moment, decepcionen. 

Com a solució primera ens invita a reconèixer la incompetència  pròpia i aliena i saber-la gestionar, treballant amb horitzó, recuperar les microhabilitats, saber convèncer, tenir paciència i reduir els objectius a aquells que siguin realistes. Són savis consells que haurien de ser sentits per tots aquells líders que estan al capdavant de les nostres empreses i organitzacions, per tal d´intentar impulsar autèntiques polítiques de gestió constructives i no, com cada any en tornar de vacances, la fornada de reunionitis i lectures de ratolins que demanen pel formatge.

Au siau

Els iaioflautes a l´atac

Ja vaig fer un post anterior en què comentava la valentia i il.lusió del grup denominata Iaioflautes, un grup de gent gran que ha decidit emprendre accions pacífiques que intenten portar al carrer el ressó de la veu de la gent gran enfront de la situació actual. Vaig comentar llavors que és admirable la força d´aquesta gent gran. En una societat com la nostra on la passivitat o l´agressivitat són els trets bàsics del nostre comportament social, està molt bé que la gent es mogui, parli, dialogui, comenti, es dinamitzi. Som persones els que formem la societat i per tant s´ha de sentir les veus de les persones, no només d´allò que els mitjans oficials volen fer-nos arribar. Des d´abaix la veu, quan és inocent, és més bona, més pura, malgrat que de vegades no ens agradi el contingut. En aquest cas  els iaioflautes, com en altres ocasions, ha fet una acció que encara que pugui generar disconformitat en alguns, és lògica dins la seva reivindicació que es resumeix en que no paguin només uns els mals d´uns pocs. Han ocupat en un acte reivindicatiu la Borsa de Barcelona, ni més ni menys. A més a la seva pàgina web, el grup ha destacat que l´ocupen per ser símbol i instrument de l´organització de l´1%, aquells que segons ells, estan canviant les regles de joc en benefici propi i que intenta erosionar els drets de la resta de població. Segons han manifestat els governs han de sentir la veu de la resta del 99% de la població i no només d´aquest 1% que es beneficia d´un sistema per enriquir-se. És molt saludable que les persones es moguin i parlin. Després es pot parlar (dialogar, comunicar-se) si es té o no es té raó. Però finalment és envejable l´energia i la voluntat d´aquesta gent gran.

Au siau

El poble més antic de la Terra

Un nou estudi sobre la variació genètica dels pobles de l´Àfrica subsahariana, zona que es creu va ser l´origen de l´espècie Homo sapiens, marca que els pobles dels bosquimans del sud d´Àfrica és el poble viu més antic de la Terra. La investigadora Carina Schlebusch de la Universitat d´Uppsala (Suècia) i el seu equip, van estudiar les variatns genètiques de 220 individus d´onze poblacions diferents del sud d´Àfrica per explorar les seves relacions i els seus punts en comú. El resultat de l´estudi indica que les poblacions de bosquimans, que tenen una divergència d´altres grups afrincans considerada com una de les primeres a la història dels humans moderns, es van separar d´altres poblacions fa aproximadament uns 100.000 anys. El treball de Schlebusch contribueix a eixamplar el conjunt de dades genòmiques dels humans més antics de l´arbre de l´evolució humana. Els investigadors, a més, van detectar gens que van estar seleccionats en el moment en què els bosquimans es van separar d´altres grups de població d´Àfrica. Aquests inclouen gens relacionats amb el desenvolupament esquelètic, com el creixement del cartíleg i els ossos o les funcions neurològiques. L´estdui revela com van sorgir les poblacions d´humans moderns al voltant del món a partir d´una complexa història evolutiva a l´Àfrica. Els resultats indiquen que en el futur altres estudis genòmics poden donar-nos llum sobre els secrets que envolten els orígens dels humans moderns.

El viatge de Hubble i de la humanitat

El telescopi Hubble ha fotografiat i lliurat imatges de la galàxia més llunyana mai observada. És un viatge en el temps de 13.700 milions d´anys llum quan el nostre univers tenia només 500 milions d´anys, segons ha comunicata la NASA. La galàxia es troba enmig d´un enorme grup de galàxies més joves, i és la primera vegada que el Hubble observa la fronera de la famosa, coneguda i temuda edat fosca del cosmos, quan l´univers en expansió va passar de ser un gran buit a ajuntar-se en galàxies, estels i cúmuls de gas. Wei Zheng, un dels investigadors, ha remarcat que es tracta de la galàxia més llunyana mai vista amb aquesta confiança. Zheng ha assegurat que mercès a aquestes imatges es pot estudiar com es va passar de l´edat fosca de l´univers a un altre en què els materials originats pel Big Bang van formar els cossos celestials. La finestra oberta pel Hubble, mostra una galàxia jove, la llum de la qual ha viatjat més de 13.000 milions d´anys fins arribar als sensors dels observatoris orbitals de la NASA i han confirmat que aquesta llum pertany al moment en què l´univers només tenia un 3,6 per cent de la seva edat actual. Per detectar la llum d´una galàxia tan llunyana, els científics s´han ajudat amb l´efecte de lent gravitacional, per la què un cos massiu interposat entre objecte i observador desvia i concentra la llum incident. 

Se que no és fàcil calibrar determinada informació, però crec també que és interessant conèixer com la humanitat, mitjançant la investigació i la ciència, intenta descobrir el nostre passat, els nostres origens, per entendre com ens vàrem originar com espècie enmig d´un univers i sobretot cap a on caminem. És fàcil caure al parany de la immediatesa i de l´egoisme, pensant que el més important està en coses més properes i materials. Però el fet d´avançar en el coneixement de la humanitat, revertirà segur en el creixement d´ella mateixa, en la seva maduresa com a espècie intel.ligent dins l´univers.

Això sí és un viatge fascinant!

Au siau

Una altra mirada

El fotògraf Leopoldo Pomés exposa a la Fundació Foto Colectania un total de 80 fotografies de la Barcelona de 1957.  L´exposició "Barcelona 1957. Leopoldo Pomés", comissariada per Pepe Font de Mora, es pot veure fins el  26 de gener de 2013. Es tracta d´un bon grapat d´imatges que va fer als inicis de la seva carrera per encàrrec de l´editor Carlos Barral per un projecte que finalment no es va portar a terme. La seva mirada, pels barris del Raval, l´Eixample, Verdum, la Barceloneta o els Encants, intenten portar-nos a la realitat de la ciutat. En aquell moment en veure les seves imatges van qualificar el seu treball de gris perquè enlloc de les típiques imatges d´una Barcelona rica, pròspera, típica, amb els seus monuments,  Pomés va ver una mirada de la Barcelona real, molt allunyada dels clixés d´alguns. Mai es van publicar i ara  Foto Colectania ha recuperar la idea i han editat un llibre amb aquestes fotos i textos de Juan Manuel Bonet, Eduardo Mendoza i Pomés. És de reflexió adonar-se com la mateixa realitat pot veure´s amb diversos punts de vista. ¿És que no era veritat aquella ciutat que veia amb la seva càmera? ¿Potser no agradava de veure a alguns benestants? ¿Potser no venia prou? Potser és un fet proper, real i natural on veiem com la realitat és permanentment estirada i manipulada en funció dels interessos dels moments, o d´alguns. Val la pena pensar-hi sobre el fet.

Au siau

  

Una mica més d´intimitat

Bé. Estem en situació de recomposició arterial, muscular i mental, després de l´esforç de fer la Matagalls-Montserrat 2012, culminada amb èxit. Podeu veure una àmplia informació del recorregut i la caminada a Caminadesdefede .

Mentre el món també camina, i de vegades sembla que vagi pel camí correcte (sembla). En aquest cas Google ha decidita que el seu navegador Chrome porti la tecnologia "Do not track" en les properes versions, tecnologia que ja és desenvolupada per altres navegadors. Aquesta notícia és bona ja que la tecnologia permet als usuaris limitar el seguiment de la teva activitat online per part dels navegadors. Aquests, fins ara, fan servir les cookies dels usuaris per aconseguir dades amb què

oferir serveis de publicitat. Si es desenvolupa el "Do not track", els usuaris poden tenir el control sobre la seva informació. Ja està a Firefox i estarà a Internet Explorer 10, però Google no s´havia decidit i amb aquesta notícia sembla que el gran navegador incorporarà a Chrome aquesta eina antirastreig. S´ha informat que la primera versió del navegador de Google amb "Do not track" pot arribar abans d´acabar l´any. És molt important pels drets dels usuaris que es respecti l´accès a la informació personal, en un món on res del que s´escriu i es penja està lliure de ser incorporat amb males arts. Esperem que així sigui i ens donin una alegria, petita, de privacitat i respecte pels drets de les persones.

Au siau

Èxit a la Matagalls-Montserrat 2012

Després de la tempesta..., a descansar. Em vaig proposar el repte de participar a aquesta prova com un repte. Cada any hi participen unes 3000 persones, però fins que no ho fas tu mateix no saps si seràs capaç de realitzar-la. Efectivament ha estat una cursa dura. Aquest adjectiu és molt relatiu, és clar, depenent el nivell de preparació i de professionalització de les curses que un té. Vaig observar que n´hi havia molts participants molt preparats, amb samarretes de participació d´altres proves de trails,etc. No era el nostre cas. Només amb unes quantes caminades als peus i molta il.lusió, vàrem participar l´Aure, el seu germà Sebas, Ferran, Jose Mª i jo. De tots, només Jose Mª es va quedar al camí, però va ser per Sant Llorenç Savall amb ja prop d´una quarentena de km. als peus. Els demés vam aconseguir arribar. Sebas va anar com una fletxa i va arribar sobre les 18 hores. Jo més tard amb 19 hores i 5 minuts i Ferran i Aure uns deu o quinze minuts més tard. És realment una prova molt maca de fer, doncs els paisatges i les estampes són estupendes. Al teu pas per nuclis i pobles del recorregut sempre n´hi ha gent, animant i aplaudint els participants al pas. S´agraeix encara que de vegades l´esforç que fas no permeti retornar més que una cara agraïda. Però arribar a Montserrat després de tantes hores caminant, és un plaer doncs has aconseguit allò que t´havies marcat. Molta gent no ho entendrà, però només és aquell plaer interior d´haver posar-te un repte, un objectiu, una meta i ser capaç de fer-la front i aconseguir-la. És quelcom interior que resta en l´interior d´un cos i una ment que ha gaudit però també patit. Al final unes cames i peus un tant magolades, però una sensació de pau a dins teu. Com ja vaig comentar a la pàgina Senderisme i caminades http://caminadesdefede.blogspot.com.es/ , n´hi haurà un post amb el resum de la prova.

Moltes felicitats a tots els participants, hagin aconseguit o no arribar, doncs el fet de voler, ja val la pena. Moltes gràcies a tots aquells ciutadans que han anat donant ànims als marxadors al llarg del recorregut.

Moltes gràcies als voluntaris, que ens han fet més fàcil poder continuar amb forces i cuidar-nos.

Fins l´any vinent Mm

Au siau

33ª Edició Matagalls-Montserrat

Bé. Com ja saben qui em coneixen, m´agraden els reptes. Un d´aquests està a punt de ser realitat. D´aquí a unes quatre hores aproximadament, començarem amb en Sebas, Ferran, Jose Mª i més endavant l´Aure, la nostra participació a la Matagalls-Montserrat 2012  http://www.matagallsmontserrat.cat/Mm/ . Són 84,800 km. de caminada entre el cim del Matagalls i la muntanya santa de Montserrat. Sortim a les 16.35 hores i està previst la nostra arribada al santuari sobre les 10.30 o les 11.00 hores del matí del diumenge, si tot va bé. ¿Per què ho fem? Doncs no tinc una idea clara. Més aviat és una barreja de repte, de ganes de gaudir de la natura, d´estada amb els companys, de gaudir d´una prova mítica i veure sobretot si som capaços de fer una bona feina. Les bases estan. Veurem què passa. Jo ja tinc ganes d´estar allà i començar perquè si no sempre nerviòs a veure si te n´oblides alguna cosa, si fas bé en portar això o allò altre.

Demà, si puc, o demapassat, us ho explicaré a la pàgina Senderisme i caminades http://caminadesdefede.blogspot.com.es/ .

Fins demà.

Au siau

Sexe a distància

Com ja era de preveure el ressó de la manifestació que va tenir lloc a Barcelona per la Diada, ha estat, és i serà força entretingut. Per molt que molts intentin donar una aparença de que aquí no passa res, el resum és que tothom en parla, sigui taxativament en favor o en contra, sigui amb el silenci. El fet, com ja vaig dir, és que és l´hora també de la reflexió serena i de marcar certa distància per veure les coses amb més perspectiva. Però el que no farem és que sigui aquest plat l´únic que mengem a taula, ja que el món continua en moviment. Per això he volgut fixar-me en una notícia que porti cert aire a un ambient enrarit. En aquest cas arriba de la mà dels emprenedors, de la gent que pensa, que idea, que en necessitem i molt. L´empresa Klic-Klic, de Girona, ha ideat i tret al mercat el que anomenen la primera joguina eròtica per ordinador, ja que permet transmetre sensacions i interactuar amb altre persona, ajudant perquè la distància no sigui un entrebanc en cas que n´hi hagin ganes de carícies o tenir relacions. N´han tret dos aparells un per la versió masculina i l´altre per la versió femenina. És un aparell discret i funcional, realitzat després de moltes hores de treball d´experts, informàtics, enginyers,etc i que segons els seus creadors, revolucionarà el mercat. El producte, que fa servir Bluetooth i Internet, va amb piles i la innovació és que permet i té la capacitat de transmetre sensacions i carícies de forma telemàtica a l´instant. Es pot fer servir en parella i també s´ha dissenyat una xarxa social mitjançant la qual els usuaris podran interactuar amb d´altres d´arreu del món. Sortirà a la venda per 160 euros i ja es negocia la seva comercialització en altres països com usa, Alemanya, Itàlia i Japó. El creador recalca que no és un vibrador, sinò un producte d´alta gama. La seva presentació al Saló Eròtic de Barcelona. A veure si molts de la classe governant poden comprar-lo, gaudir-ne i deparar bones sensacions en tots els àmbits, ja que necessitem una mica més de carinyo.

Au siau

Aprofitant l´inici del curs escolar

Ja sabeu que des d´aquest blog m´he posicionat molt clarament a favor d´una inversió no tan sols econòmica sinò ideàtica a l´ensenyament. És, com sempre he manifestat, un signe, un símbol del que vol ser un país. L´aposta clara per una educació de qualitat garanteix sens dubte el progrès i la cultura, mentre el contrari ens aboca a una situació absurda amb uns estudiants poc preparats, poc formats i que poc poden aportar al futur d´una societat. En aquest sentit ha estat molt interessant l´estudi que s´ha portat a terme i que s´anomena "La rendibilitat privada i fiscal de l´educació a Espanya", realitzat per l´Observatori sobre capital Humà de BBVA Research i elaborat pel professor Angel de la Fuente de l´Institut d´Análisi Económica del CSIC i Juan Francisco Gimeno del departament d´Investigació del Banc d´Espanya. Conclou el treball, lluny del pensament mercantilista de molta gent i "pensadors", que la major part dels cicles de l´ensenyament no obligatori ofereixen rendibilitats atractives per als alumnes a més de generar ingressos tributaris a la vida laboral de l´individu que permeten recuperar el cost directe d´una plaça escolar o universitària a la majoria dels estudis postobligatoris. Arriba a esmentar que s´assoleix el retorn del 90% en el cas del primer cicle universitari. Diu més encara: si no tinguéssim la taxa de fracàs escolar que tenim, la despesa inicial es recuperaria amb escreix i la universitat seria, potencialment, un bon negoci pel sector públic.

Sempre he defensat i defenso l´ensenyament com a creador de valor individual i social. És factor clau pel futur d´una societat que vol evolucionar. A veure si algú de tanta de la gent que sap tant, o assessora tant, es llegeix l´estudi i pot influir d´una vegada en el destí de l´ensenyament al país.

Caldrà seguir-lo l´estudi.

Au siau

La gent pren els carrers de Barcelona

Ahir es va viure a Barcelona una manifestació molt nombrosa de ciutadans tant de Barcelona com vinguts d´arreu per la celebració de la Diada. Començar ara un ball de xifres per veure qui té la raó, crec sincerament que és un absurd: n´hi havia prou de gent. Parlen alguns de més d´un milió i mig i d´altres d´uns centenars de milers. Si algú vol pensar que n´hi havia més o si n´hi havia menys no crec que sigui allò important. En tot cas sí el fet que n´hi hagués prou per fer posar els ulls sobre el que estava esdevenint, la qual cosa ja dona fe del fet en sí mateix. És innegable que, per molt que ara n´hi haurà moltíssima gent parlant de tots colors a favor i en contra -n´hi ha tanta gent que sap!-, un acte tant vital (de vida) com el d´ahir, requereix posar una distància, és a dir: fa falta deixar passar un temps per reflexionar sobre el sentit de les persones, els seus anhels, segregar el gra de la palla, tenir seny, fixar els motius i les conclusions en el marc actual, no treure conclusions lluny del context i fer estralls una necessària i bona reflexió. Sigui quina sigui, és clar que ahir es va posar de manifest un sentit, manifestat per molta gent, i que es difícil deixar sense contestar o sense dir la teva com si no hagués passat res. Tampoc es tracta de prendre determinacions a correcuita. Però la gent, en tots els àmbits però més quan el volum po grandària així ho exigeix, es mereix tenir-la present. Avui n´hi haurà gent molt contenta, i molt gent molt emprenyada. N´hi haurà gent que entén i gent que no entendria mai. I el que cal és seny. Molt de seny. La gestió d´aquestes qüestions que tenen repercusions tan grans sobre les persones i la societat, cal prendre-la amb molt de respecte i amb moltísima responsabilitat. Tant de bó tinguin sort qui ho hagin de gestionar!

Sort, bona sort.

Au siau  

Diada Nacional de Catalunya

Avui és l´11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. És un dia prou especial dins el nostre calendari en ser la Festa nacional de Catalunya que commemora anualment la darrera defensa de Barcelona, l´11 de setembre de 1714. Malgrat el tarannà reinvindicatiu del dia, si tenim una mica de perspectiva, hem de recordar que, al marge de les històriques celebracions de l´any 1976 i del 1977, la vindicació d´aquesta diada ha estat en general marcada pel polític de torn que ha anat configurant aquest dia en funció dels seus interessos, passant de vegades de puntetes o marcant només un caràcter únicament festiu per treur denmig altres qüestions. Alguna vegada fins i tot, sen´s ha pràcticament convidat a anar a la platja. Ara, sembla que toquen "a rebato", i tothom ha estat cridat per incorporar-se a un moment que es titlla d´històric. Naturalment avui, com a totes les Diades o com a tots els dies laborables fins i tot, és un dia perquè tots aquells que tenen com a propi un sentiment respecte Catalunya, manifestin de forma pacífica, positiva i constructiva, una afirmació de ser. Naturalment també, n´hi haurà altres persones que no sentin com a seves unes aspiracions determinades, i això haurà de respectar-se. És necessari sempre i amb majúscula, el respecte envers els altres i altres opinions, ja que la democràcia requereix un exercici de llibertat en el respecte i de respecte a la llibertat: no n´hi ha ni fóra bó cap pensament únic. No enriqueix ni a les persones ni a les societats. Moltes vegades també, veient determinats pronunciaments en relació a la celebració i a la afirmació d´un dia nacional, es corre el perill de caure en aquells espantosos programes dirigits on el folklorisme i provincianisme substitueixen l´autèntic esperit que ha de presidir aquestes efemèrides: no són necessaris cops al pit, ni cridòries tipus "A mi la legión", ni grans festivals de los "coros y danzas"; fan molt poc a favor de la espontaneïtat i la responsabilitat que els anys, l´experiència i la modernitat ens han de guiar.

És necessari saber que els camins solen ser llargs. Fa falta molta paciència, molta humanitat, molta voluntat i molt de respecte i molt de seny, per no caure en els paranys de la gent que va a fer mal. Aprendre a madurar com a persones és també necessari per madurar com a societats. Recordem que qualsevol repte i objectiu ha de posar al centre de les seves aspiracions, les persones.

Bona Diada.

Au siau

Aniversari dels "iaioflautes"

Els "iaioflautes", un grup compromès de gent de la tercera edat, farà el proper octubre un any de presència i d´activitat als carrers. El seu primer acte va ser l´ocupació d´una oficina bancària a Barcelona. Per celebrar aquest primer any prepara una sèrie d´activitats. El grup va néixer a partir del moviment 15M i es coneixien des dels temps de lluita de la seva generació. Consideren després d´un any que el moviment i les raons que els van portar a ser, segueixen més vius que mai. A la seva web segueixen manifestant que seguiran treballant per les persones i recorden com s´ha multiplicat la seva presència a moltes ciutats de l´estat espanyol. Volen fer del dia 27 d´octubre, aniversari oficial de la seva creació, un dia especial i preparen sorpreses que encara no volen donar a conèixer, amb accions reivindicatives i festives. Han anunciat que llançaran un còmic sobre el que han fet aquest any i han obert una campanya de crowdfunding, -són microdonacions per Internet, per a financiar el pressupos necessari. 

Lluny de discutir aquí si ens semblen bé o malament, millor o pitjor les seves accions, vull resaltar el compromís. En una societat com la nostra que ens aliena fins a convertir-nos en general en espectadors de la vida, aquestes persones ens mostren el camí que, d´altra banda, ja és ben conegut. El fer, el parlar, el moure´s, el ser. Les persones neixem per ser. Lògicament ens organitzem en societats que han de tenir unes ordres i unes lleis per complir. Però també és necessari comptar amb l´opinió de tots, perquè, finalment, les societats, no són més que un conjunt de persones.

Admiro la voluntat de ser i d´actuar dels iaioflautes. Tant de bó quan ens fem grans, siguem com ells.

Au siau

Esclaus del treball

El percentatge de persones addictes al treball a l´estat, podria passar del 4,6% actual al 11,8% al desembre de 2015 segons un estudi desenvolupat per investigadors de la Universitat Politècnica de València, la Universitat Jaime I de Castelló i la Universitat del Pais Basc.Els investigadors han analitzat l´evolució possible sota diversos paràmetres i factors de l´economía. Segons afirmen els autors de l´estudi s´han de posar mesures per evitar el contagi d´una malaltia patològica de les més importants d´aquest segle i conclou que s´ha de promocionar una cultura empresarial que permeti l´ajut als treballadors davant moments de dolor emocional i traumes en relació a la seva ocupació.  Els investigadors a partir dels resultats obtinguts mitjançant enquestes entre treballadors d´entre 16 i 65 anys van construir un model matemàtic segregant la població en tres categories: treballadors racionals -treball normal per sota de les 40 hores setmanals-, sobretreballadors -més de 40 hores- i addictes -segons nivell de compulsió-. S´han tingut present factors d´estrès emocional i el contagi social i a partir de l´aplicació del model, l´estudi augura un increment d´addictes laborals en tots els escenaris possibles concloent que el percentatge arribarà fins al 11,88%. 

És un vella polèmica si vivim per treballar o treballem per viure. El sistema és prou fort per intentar amb totes les seves forces tenir el màxim nombre de persones en la primera opció. No ho sembla, però és així. I si no inventa noves formes que procura no mostrar de forma excessiva, però que en el fons ens fan estar pràcticament enfeinats. No crec que fos aquest el model que els savis grecs tinguessin al cap. Tampoc crec que sigui el millor model per millorar la nostra societat i fer-la avançar en el camí que la humanitat es mereix. N´hi hauran centenars de milions de paraules escrites en llibres que han parlat, parlen i en parlaran, però és necessari recuperar part de la nostra vessant humana i de la nostra dialèctica amb la natura que ens envolta.

Au siau

L´home continua intentant conèixer-se a si mateix

El projecte Encode ha portat a les revistes científiques Nature i Science a dedicar més de trenta articles a aquest projecte, que és la continuació del projecte del Genoma Humà, un dels més importants del National Human Genome Research Institute que es va iniciar el 2003. El seu objectiu és interpretar el genoma humà. 

El 2007 es van publicar els resultats de les fases prèvies d´Encode, analitzant només l´1% del genoma i ja va ser notícia. Ara, un cop estés a la totalitat del genoma, accesible amb tècniques de seqüenciació massiva. Entre les primeres conclusions es trobar que els gens no estan en unar d´ADN dispersos sense cap mena d´utilitat i en realitat s´ha descobert que el 75% del genoms conté instruccions importants per a la vida. Una part important de les instruccions estan destinades a produir ARNs missatgers que serveixen de motlle per la fabricació de proteïnes. A més n´hi ha una altra classe de missatgers que intervenen en la regulació dels gens, denominades ARN no codificants, i que funcionen com a interruptors que determinen quan s´encenen i apaquen els gens i tenen cada cop més rellevància  en la cerca i estudi de diverses patologies com el càncer. "Hem trobat que una gran part del genoma està implicat en controlar quan i on es produeixen les proteines, més enllà de només fabricar-les" manifestava Ewan Birney, coordinador del projecte i investigador de l´Institut Europeu de Bioinformàtics de Hinxton a Anglaterra. Aquestes seqüències, fins ara menystingudes, poden donar pistes sobre patologies com l´esclerosi múltiple o altres afeccions. 

L´home continua investigant-se i saber què som, qui som. Interessant.

Au siau

Multes enfront els insults

L´Ajuntament de Brusel.les ha començat a aplicar multes i sancions a aquells que insulten a altres persones a l´espai públic. Les multes depenen de la gravetat de l´insult i poden anar dels 75 als 250 euros segons informa el diari 'Le Soir'. Amb aquesta mesura els belgues volen lluitar contra la impunitat de les agressions i insults verbals al carrer, segons el batlle de la ciutat Freddy Thielemans. La mesura és fruit de l´acord del consistori amb la fiscalia després de la difusió d´un documental, Femme de la rue -La mujer de la calle-, amb el testimoni d´una jove que va gravar amb la seva càmera al llarg de mesos com l´insultaven joves i homes pel carrer només per anar sola pel centre de la ciutat, amb insults com puta, zorra i altres insinuacions sexuales a plena llum del dia. Són els comentaris que va rebre la realitzadora belga Sophie Peeters. El testimoni gràfic ha fet reaccionar així fins i tot a la ministra de l´Interior, Joelle Milquet. Les infraccions s´imposaran al mateix moment per la policia o després d´una investigació. 

Jo el que veig és que com sempre s´ataca el problema només amb multes administratives, cada vegada més grans per recaudar més o bé amb mesures coercitives. Però no amb l´única mesura real, objectiva i potent: l´educació. Això sempre passa a un segon pla quan és la base de tot. Ensenyar des de les escoles, crear grups de treball educatius als barris, als centres, als casals amb professionals de l´educació no politizats.

La coordinadora d´estudis de la dona de la Universitat de Brusel.les, Claudine Lienard, ha criticat la mesura justament en aquesta línia: "La normativa és únicament repressiva però no fa front als estereotips sexistes mitjançant l´educació i la prevenció". Justa la fusta. És el que tenim amb un tipus de societat on imperen altres valors que no tenen res a veure amb els educatius, de respecte envers l´altre, de solidaritat i d´ajut.

Mentre, els governants sembla que no tenen cap més idea que la de les infraccions i les multes.

Au siau.

Confirmen l´existència d´una nova espècie humana

L´investigador Svante Pääbo ha aconseguit seqüenciar el genoma de l´homínid de Denisova, l´espècie trobada al 2010 a Sibèria y de la qual només ens ha arribat un frangment d´un dit d´un nen i dues peces dentals. El fóssil es va trobar al 2008 a una cova de Sibèria a Denisova. És un fragment de dit petit d´un nen que va habitar en aquesta regió fa més de 50.000 anys. Al mateix lloc es van trobar eines i dues peces dentals. Amb aquestes restes, el director de l´Institut Max Planck d´Antropologia evolutiva, Svante Pääbo -expert mundial en ADN fóssil-, va començar a treballar i a extreure del dit diverses mostres d´ADN mitocondrial, material que no es troba al nucli de les cèl.lules sinò a diversos òrgans del citoplasma celular. Els resultats van ser una sorpresa, ja que el seu ADN no coincidia amb els Neandertals i tampoc amb els homes moderns, ans al contrari, les diferències eren prou grans per pensar en un nou grup humà. L´equip d´investigadors va començar a treballar per seqüenciar l´ADN nuclear del dit, Ja ara han publicat article a la revista Science confirmant allò que era una suposició: es tracta d´una nova espècie humana, desconeguda, fins ara, amb relació amb els neandertals, que es van separar d´un avantpassat comú. És la primera vegada ue s´ha descobert i definit un nou grup d´humans extingits mitjançant evidències d´una seqüenciació d´ADN i no estudiant la morfologia dels ossos. El següent pas ha estat comparar el genoma de l´homínid de  Denisova amb poblacions modernes, descobrint que igual que els neandertals han contribuït a l´ADN de tots els humans que viuen fora d´Àfrica, els de Denisova només han contribuït a la població de Papua Nueva Guinea, Fiji, Austràlia i llocs de Melanesia. 

El nostre enriquiment sempre està en el passat i en el futur, no en el present. Aquest és un mitjà per trobar respostes i completar un gran i complex trencaclosques.

Au siau

Viatges a l´espai

La nau espacial Dawn està a punt de començar un viatge de dos anys, que el portarà a un món llunyà per ajudar als científics a entendre millor l´origen del sistema solar. Abandonarà l´asteroide gegant Vesta el 5 de setembre per anar cap al planeta Ceres. Dawn va començar el seu viatge el 2007 amb 5.000 milions de kilòmetres per explorar els dos objectes més grans del Cinturó d´Asteroids. Dawn va arribar a Vesta el juliol del 2011 y arribarà a Ceres a inicis del 2015. La nau abandonarà Vesta tan suau com va arribar, amb un sistema de propulsío iònica que fa servir l´electricitat per ionitzar xenón i generar l´impuls.
"L´impuls està activat i ara estem situant la nau al punt més alt de l´asteroide mercès a un pilar blau d´ions de xenòn". Amb aquesta frase un tant enigmàtica pels no experts, Marc Rayman, enginyer en cap de la missió de la sonda Dawn. La sonda ha aconseguit vistes de primera de Vesst, i detalls sense precedents sobre l´asteroide gegant. Els resultats han revelat que una part d´ell va estar fos en algun moment del passat, fet que va suposar la forma en capes amb nucli de ferro. La nay espacial també va revelar la col.lisió que Vesta va patir a la seva part sud. Vesta va sobreviure a dos impactes molt grans als últims 2.000 milions d´anys. La sonda es va apropar a Vesta per conèixer més del nostre sistema solar. Ara la investigació està posada al planeta petit Ceres. Dawn ha omplert un gran forat del coneixement ja que ha sobreviscut als primers dies del sistema solar. Això sí que és un viatge!

Au siau

Els neandhertals disposaven d´espais de descans

El dijous passat ha acabat la campanya d´enguany d´excavacions al jaciment de l´Abric Romaní de Capellades. Al llarg del mes d´agost molts voluntaris dirigits per l´arquòleg Eudald Carbonell han treballat a la zona del Capelló i ha trobat indicis de com s´estructuraven les societats de neandhertals del Paleolític Mitjà. Fa uns 60.000 anys van fer servir aquesta zona com campament estacional. Enguany l´equip ha posat al descobert llars-dormitori, posicionats en forma d´arc entorn a una llar central. Tot fa pensar en espais d´habitació i descans específics, fet que avala els avenços de l´espècie en registres de la indústria llaminar, indústria que tenien els homo sapiens sapiens. Eudald Carbonell en nom de l´Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i Miquel Àngel Pericàs, de l´Institut Català d’Investigació Química, han signat un conveni de col.laboració per a l´anàlisi orgànica de les diverses troballes, especialment les llars, ja que revelen les estratègies d´ocupació d´aquesta societat. 

Aquest any s´han excavat uns 300 metres quadrats del nivell P de fa uns 60.000 anys. 

Els neandhertals van aparèixer a Europa fa 200.000 anys i es van extingir fa uns 25.000 años anys. Als últims 3.000 anys de la seva existència, la seva activitat es va empobrir per la menys varibilitat genètica, la pèrdua d´àrees de caça o altres factors.

Au siau.

Reflexions de Roger Schank

Roger Schank és un investigador de la teoria de l´aprenentatge i de les ciències cognitives nascut a Nueva York que està removent els estereotips del sistema educatiu. Va sortir el seu punt crític a l´exterior amb la investigació que estava portant a terme sobre la intel.ligència artificial i va estar reflexionant que perquè les màquinesw fossin intel.ligents havien d´ensenyar-les a aprendre i per això va haver d´investigar com aprenen les persones. Seguint aquest fil argumental va esbrinar que tot el les persones aprenem està basat en la pràctica i això l´ha portat a dir que ens eduquen malament: "El sistema educatiu, en lloc de formar, deforma", ha sentenciat. Tal com ell argumenta una part molt gran del nostre aprenentatge té que veure amb l´exercici de les coses, amb la vessant pràctica (sigui la carrera universitària on sortim amb molta teoria però sense saber donar un pas, o amb el carnet de conduir, per posar dos exemples que s´entenen). Per tant defensa que tot el que ens ensenyen és teoria i any rera any els professors ensenyen allò que altres van llegir i memoritzar però no han vist realitzat a la pràctica.
"Tradicionalment la responsable de l´educació ha estat la religió (...). I la posició de totes les religions és estar en possessió de la veritat i transmet el seu coneixement, concepte aquest oposat al que hauria de ser l´educació", manifesta Roger Schank. El sistema educatiu laïc fan servir el mateix model. 
Tothom som conscients que s´aprenen coses que després mai es posen en pràctica.

Parlem i no ens ho ensenyen al col.legi. Aprenem a parlar i els nostres pares ens corregeixen. El ser humà s´equivoca i aprèn de les errades a partir de l´experiència. 

És veritat que el sistema educatiu mereix molta reflexió i un canvi. He dit moltes vegades que l´educació mereix una importància que no se li dona i en la mesura en què continuem pel camí equivocat, continuem enterrant les nostres opcions de futur. Ha de ser l´educació el motor de canvi d´una societat i si no ho és, és per l´interès del sistema. L´ultima reflexió de Roger Schank és dura però encertada:  " Les escoles estan controlades pels governs i la seva pretensió no és que sortin d´elles persones intel.ligents que pensin per elles mateixes, sinò persones simples i obedients, que no es facin pregunetes i que produeixin".

Espectacular reflexió.

Au siau.